Saumell, Mercè

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA VIGENCIA DE LA FORMA RITUAL EN EL 
TEATRE CATALÁ CONTEMPORANI. EXEMPLES 
Meree Saumell 
Catalunya ha desenvolupat en els últims trenta anys una dramatúrgia própia -sense basar-se 
en un text literari i nodrint-se de disciplines extrateatrals i que de tecniques de teatre de carrer 
i, per tant, decididament popular- que s'ha materialitzat en un seguit de formacions estables, 
de les quals, i per exempliflcar el nostre enunciat, en seleccionarem dues: Comediants i La Fura 
deis Baus. 1, en concret, parlarem de dos deis seus espectacles: Dimonis i Suz/o/Suz. Són dues 
pro postes esceniques, nascudes amb quatre anys de diferencia (Dimonis, 1981, i Suz/o/Suz, 1985), 
que evidencien dues tendencies que, des d'una perspectiva antropológica -o, si més no, des 
d'una antropologia teatral-, comparteixen una «funcionalitat» comuna: la de I'esdeveniment 
teatral com a actualitzador de la forma ritual. 
Una forma ritual en la qual I'experiencia corporal (tant deis actors executors com la deis 
espectadors partícips), la regressió desitjada (preeminencia de I'element irracional respecte al 
racional) i una reivindicació d'alló primitiu i primigeni vertebren, com a voluntat de creació, la 
interconnexió present en aquests espectacles entre ritual (vivenciar el ritu) i fet teatral. 
Comediants s'apropa, mitjanr;:ant Dimonis, al concepte de teatre festa derivat d'unes mani-
festacions rituals autóctones (en aquest cas, deis antics balls de dimonis de Catalunya i de les 
IlIes Balears, manifestacions documentades per Amades i altres folkloristes del segle passat), 
mentre que Suz/o/Suz, segon espectacle de La Fura deis Baus, recull les directrius d'un anome-
nat teatre antropológic influ'lt per les idees artaudianes, la interdisciplinaritat i I'apropiació de la 
tecnologia com a Ilenguatge espectacular: Tot i que ambdós espectacles poden emmarcar-se en 
les tendencies internacionals, remeten, en última instancia, a una realitat catalana per tal com les 
própies arrels teatral s i els models culturals que les generen són, indubtablement, el fonament 
de Dimonis i Suz/o/Suz. 
A fI de puntualitzar, peró, caldra insistir en els trets compartits que deflneixen en un cas i 
en I'altre el fet de retornar a les fonts de I'esdeveniment teatral, una nostalgia del ritu que es 
formalitza per mitja de constants analitzables tals com: 
- Una escriptura escenica presidida per la imatge, una imatge de voluntat preverbal i de 
caracter polisensorial (conformada per signes d'ordre visual, auditiu, olfactiu, tactil...) 
- Un concepte de posada en escena definida no pas com a obra acabada, sinó com a acció; 
és a dir, I'esdeveniment teatral entes com un espai de joc i d'intercanvis de conductes entre 
interprets i espectadors. Un concepte, per tanto permeable, i des d'una óptica antropológica 
més proper al de forma ritual. 
19 
- Recuperació d'espais no teatrals transformant-ne per mitja del joc escenic la funciona-
litat. Així, Comediants, amb I'espectacle nocturn Dimonis, muda la quotidianitat deis canals 
de Venecia, la del Palau deis Papes d'Avinyó o la del Parc Güell de Barcelona en un viatge 
«dantesc» cap als inferns, o, per exemple, La Fura deis Baus proporciona una nova lectura a 
la vella Morgue de Madrid en situar-hi aquest ritu escenic d'iniciació que és Suz/o/Suz. 
- D'altra banda, en ambdós espectacles el treball ha comenr;:at a I'entorn de I'espai i a partir 
d'ell mateix; d'una matriu d'espai que es constitueix (i ho fa com a constant en I'escena con-
temporania) en element emblematic de creació escenica. No d'altra forma, la noció d'itinerari-
recorregut significa Dimonis i possibilita el desenvolupament d'un contingut ficcional (i no a 
I'inrevés, com succeeix en el teatre de preceptes aristotelics), de la mateixa manera que una 
disposició de volums i generadors de lIum i so embolcalla i dinamitza el públic a partir d'uns 
determinats principis espacials a Suz/o/Suz per concretar-hi unes accions a posteriori. 
- Tanmateix com a implicacions de la performance i de les disciplines antropologiques, el 
cos huma es concep com a font de I'espectacle, en camps de forr;:a originats pels gestos 
deis actors executors. Tant a Dimonis com a Suz/o/Suz és el joc deis cossos en moviment 
I'encarregat d'acotar I'espai de I'acció teatral creant, al mateix temps, una cinetica respecte 
deis espectadors. Aquests espectadors immersos en la dinamica donada esdevenen amb els 
seu s moviments reactius partícips de la pro posta. 
- El proper punt de contacte és, pertant, la recerca de nous vincles entre interpret i especta-
dor, que deriva en una actitud diferenciada d'aquest interpret respecte de I'espectador passiu, 
característic del teatre convencional. D'aquesta manera, en ambdós espectacles, I'espectador 
ha d'implicar-s'hi mitjanr;:ant la participació fisicosensorial i inteHectual en el fet teatral. 
Lespectador de Dimonis és, com el que pren part en una processó d'orde religiós, compo-
nent alhora que significant de I'espectacle. Es tracta d'una participació-comunió en la qualla 
disposició davant del cerimonial escenic té un caracter de simpatia, de vibració compartida. 
En el cas de La Fura deis Baus, la relació participació-alienació, propia deis seus espectacles, 
ofereix un horitzó més complex per tal com les reaccions de I'espectador cobreixen una 
gamma que va des de la por, provocada per la desorientació en un espai no aprehensible, 
fins al distanciament, passant per la irritabilitat. 
En aquest punt, cal insistir-hi en la interrelació entre espai escenic i comportament (modelic) 
de I'espectador, ja que en parlar de Dimonis i de Suz/o/Suz fem referencia a un tipus d'espai 
escenic que no representa sinó que és, i es mostra com una presencia material que demana 
per ésser significant la participació de I'espectador. En suma, seguint la dinamica patró de 
la forma ritual, la transferencia de sentit envers la participació (lúdica) de I'espectador en 
aquests espectacles és innegable. 
Per tant, I'exit, mesurat en termes d'adequació, de propostes esceniques com Dimonis i 
Suz/o/Suz, al marge de la singularitat, dependra justament del grau de confluencia aconse-
guit entre aquests dos coHectius -actors executors i espectadors- que, oposats a I'inici, 
s'interrelacionen per mitja d'una mateixa «fisicitat» en el marc d'un espai escenic compar-
tit. 
Tot i que creiem que la vigencia de la forma ritual rau, i ho exemplifiquem en aquests dos 
espectacles, en el tractament de I'espai escenic i en I'estatut de partícip (i, en última instancia, 
20 
de cocreador) respecte a I'espectador, no podem obviar altres elements, tot i que fent-ne 
una breu referencia com pot ser la iconologia. 
Si parlem de Dimonis, és prou coneguda la significació popular de la figura del diable en la 
zona mediterrania, católica; una imatge lIigada a tot alió que es relaciona amb I'instint, el desig, la 
capacitat de mutació, el desordre i la perversió deis valors establerts. Són, dones, aquestes imatges 
infernals les que ens apropen a I'abrupta emergencia de I'inconscient, de les pulsions primaries. 
Comediants, lIuny de tota lectura teológica o metafísica, ens remet a un infern festiu de caire 
carnavalesc on els dimonis, a mig camí entre banyetes i faunes, són els que amb el dimoni de les 
arts pirotecniques obren la comitiva d'aquest espectacular itinerari nocturnal. 
A Suz/o/Suz la iconologia de I'home primitiu, preindustrial, contrasta amb la presencia de 
cadavers objectuals de la societat consumista. Es tracta d'una oposició d'ampli ressó (des de les 
avantguardes passant per les performonces deis anys seixanta) en la qual I'ús deis anacronismes, 
de lectures múltiples, ens remet a les mitologies de la fugida en una necessitat de tornar a I'origen 
i recuperar el sens perdu, una constant que la societat occidental ha materialitzat en la figura del 
«bon salvatge», pervertit en I'espectacle de La Fura deis Baus en components marginals de tribus 
urbanes. Es pot parlar molt del valor donat a I'aigua i al foc, elements purificadors, o al menjar 
(en concret, la ingestió de carn crua) com a mitja de reinserció. A Suz/o/Suz sí que trobem una 
lectura de tipus metafísic. Si el veritable ritual en teatre implica que I'home eré una imatge d'ell 
mateix, Suz/o/Suz és un ritu. 
Deixant només apuntat I'apartat de la iconologia i sense entrar en el de la lectura de les 
accions o gestos escenics, no des d'una perspectiva de gestualitat o d'analisi del gest emprat, 
sinó com a exteriorització d'una memória mítica -i, en aquest sentit, I'espectacle de La Fura 
deis Baus conté propostes tals com la de la immersió naixement iniciatic o el de la lIuita amb 
foc, entre d'altres- ens remetrem novament a la relació interpret-espectador considerant que 
és la que fonamenta la pervivencia de la forma ritual en ambdós espectacles. 
Així, la simultane'llat entre acció i percepció, entre relació i intercanvi, entre lógica associati-
va, immediata, i aprehensió esteticoracional, de tipus cognoscitiu, en definitiva, des d'un estatut 
d'interrelació constant, física i mental, de I'un a I'altre, i encara, de I'un amb I'altre, es configu-
rarien els trets, múltiples peró pertinents, que regularien I'execució d'aquests dos espectacles 
que, segons el nostre criteri, són una mostra de vigencia de la forma ritual en el nostre teatre 
contemporani. 
21 


La vigència de la forma ritual en el teatre català contemporani. Exemples

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert