López, Brígida

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LES DUES CARES DE LA MATEIXA MONEDA: 
L'EXPERIMENTACIÓ 
Brígida López 
Urbs# l. Direcció: Ángels Margarit. Equip de creació:Vídeo: Núria Font, Ángels Margarit. Música: 
Joan Saura, Krishoo Monthieux. Dansa: Eneko Alcaraz,Vera Bilbija, Natalia Labiano, Gustavo Les-
gart, Isabel López, Ángels Margarit. Assistent de direcció: Nerea Egurrola. IHuminació: Maria 
DomenechVestuari: Ariadna Papió, Imma Lunes.Tecnic: Marc Ases. Producció: Montserrat Prat. 
Companyia Mudances. Del 26 al 29 de juliol de 2004 al Teatre Lliure, Sala Fabia Puigserver. Les-
pectacle forma part del Forum-Grec 2004. 
Después te lo cuento. Direcció: Mar GÓmez. Direcció de coreografia: Xavier Martínez, Sonia 
González. Coreografia col'lectiva: Livio Panieri, Maribel Martínez. CoHaboració especial: Xevi 
Dorca, Isabel GÓmez. Interprets: Xevi Dorca, Sonia González, Maribel Martínez, Livio Panieri, 
Isabel Gómez, Xavier Martínez. Companyia Mar GÓmez. Del 7 al 10 de juliol al Mercat de les 
Flors, dins del Forum-Grec 2004. 
Hem titulat aquesta petita crítica «les dues cares de la mateixa moneda» perque tant Urbs# 1 
com Después te lo cuento formen part d'una mateixa proposta estetica: I'experimentació. En el 
primer deis casos, Ángels Margarit ens planteja un joc triple. Aquest espectacle es nodreix de la 
multidisciplinarietat el material audiovisual (gravat al carrero d'aquí, doncs, el nom de I'obra, i a I'es-
tudi), la investigació coreografica a partir d'aquest material visual, i el casting coHectiu com a part 
del mateix espectacle. La companyia de Mar Gómez, per la seva banda, ens pro posa la revisió 
d'una historia antiga, la narració central de I'obra oriental Les mil i una nits. En la proposta,Xehe-
rezade és la caixera d'un supermercat que després d'haver presenciat un crim decideix venjar-se 
de I'assassí, I'amo de la botiga. Pero I'aposta més important d'aquest espectacle la representa la 
inscripció de la historia en la modernitat, en el supermercat, en I'era del consumisme i de les pres-
ses. 
Urbs# 1, segons els seus creadors, dóna cabuda a I'espai urba i als ciutadans. És per aixo que 
s'hi fa servir el vídeo, com deiem, com a eina basica, com a «diari de treball». La frase que resu-
miria a la perfecció el contingut d'aquesta pe<;:a és deis mateixos creadors: «places, bancs, esta-
cions de metro, cantonades, cabines, passos de vianants ... , coHeccions de rutines, esdeveniments 
i atzars seran objecte de la mirada del coreograf, observador d'una coreografia infinita de com-
posicions instantanies escrites constantment per cossos anonims». Aquesta part és potser 
la més «estructurada» i travada de l'espectacle.1 també és la part que sorpren més I'espectador. 
283 
Imatge promocional d'Urbs# 1, creació d'Ange/s Margarit-Cia. Mudances . 
L'espectac/e, que formo part del Fórum 2004, es va representar 
del 26 0129 de juliol de 2004. 
Les gravacions de vídeo són estudiades amb una precisió miHimetrica per tal de ser l-eprodu'l'des 
pels cinc ballarins d'aquesta obra. Així, les aturades sobtades, les presses, I'encreuament de ca-
mins, etc., prenen sentit un cop es projecta la pec;:a de vídeo. Una altra de les novetats d'aquesta 
obra és que varia cada dia. A banda deis cinc ballarins, I'espectador presencia un casting amb 
unes trenta persones destriades per representar totes les races i edats. La improvisació es con-
verteix, doncs, en una part molt important de I'espectacle . 
Si Urbs# I és una pec;:a, basicament, de dansa contemporania, Después te lo cuento és un es-
pectacle més aviat hlbrid, a mig camí entre la dansa i el teatre visual. L'autora i directora ho deia 
en la presentació de I'obra al Sitges Teatre Internacional qua n esmentava que I'obra forma part 
de les dues disciplines: «si per a una persona que fa t eatre Después te lo cuento és dansa, per a 
qui prové del món de la dansa es tracta'd'una obra de teatre». Pero, sens dubte, el que sorpren 
més del muntatge és la ubicació de la historia en un supermercat. Segons els creadors, aixo es va 
pensar per fer de contrapunt amb I'ambient magic de Les mil i uno nits i per exempl ificar la so-
cietat de consumo En general, I'obra combina moltes histories a un ritme frenetic a I'entorn de la 
284 
historia principal. Mar Gómez advertí en la presentació que potser I'espectador no entendria 
alguna de les parts. Creiem que es referia a la bogeria de Xehrezade. La venjan<;a mateixa, la 
historia d'amor resultant i la feina al supermercat la porten a la bogeria, escenificada aquí amb un 
can vi radical de ritme, d'iHuminació i de vestuari, que converteixen la protagonista en un perso-
natge del món surrealista, que Iluita i fa front als seus mostres quan, de sobte, aquests monstres 
prenen una altra cara. Aquesta historia esta travada amb d'altres durant tres anys, en que el pas 
del temps es torna monoton. El canvi de la música, de la roba i el pas d'una de les protagonistes 
de I'obra en bicicleta marca el canvi d'estació. Ens voldríem quedar amb unes paraules de José 
Luis Corrales que expliquen la relació entre el supermercat i la relació amorosa: «Todo ello en 
un ámbito cotidiano y simbólico en el que se combinan la magia de Los mil y uno noches y la 
magia del supermercado, la fantasía erótica y la orgía consumista, el ritual de la seducción y el de 
las compras, el deseo sexual y el deseo de consumo, la posesión amorosa y la de objetos in-
necesarios ... » És un bon resum per a aquesta pe<;a d'art pop, on I'anunci, la música «lletja» 
(segons Mar Gómez) i la vistositat en els colors són la base de la seva estetica. 
Els dos espectacles, com deiem al comen<;ament, combinen les formes preexistents d'una 
manera original i estructurada, per seguir buscant camins visuals que diguin més coses, que 
transmetin més informació, que ens arribin més. La filosofia de I'experimentació és la sorpresa 
de I'espectador. Después te lo cuento aconsegueix aquest objectiu a la perfecció; Urbs# I se'ns 
obre com un ventall, com un «calaix de sastre» per gaudir de la improvisació i deis miralls visual s, 
deis ballarins i el vídeo. 
2B5 


Les dues cares de la mateixa moneda: l'experimentació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert