Busquets, Josep M.

del Campo, Ferran

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NATURA , 
Una plaga de pugons 
a la ciutat de Berga 
per FERRAN DEL CAMPO JOSEP MA. BUSQUETS 
E ls propassa ts dies 10 i 11 de jun y d·enguany. es produí a la ciutat de 
Berga un veritable f1age ll de pugons com 
potser feia temps no s'havia observa t. 
Aquest fet no passa desapercebut a nin -
gú, ja qu e fou tan int e n~. amb un no m -
bre tan elevat de petits in ~2c t es vo ladors 
arreu, que pod ien comptabilitzar -se per 
milions i milions Ai xo, naturalment. pro-
voca m o lesti es diverses a la pob lac ió i 
podem dir qu e to thom arriba a duro en 
algun m om ent o altre. diversos exe m -
p lars als cabe lis, a la cara o sobre el ves -
tit. La larma fou m és gran pel fet que 
m o lts deis vianan ts creien que es trac ta-
va de petits m osq uits o insectes picadors-
xoc ladors de sa ngo Fins i to t la radio 
dona la no tícia i s'i nteressa ~e l tem a. ja 
que es trac tava . sens dubte. d'un esde -
veniment ju stificadament no ticiab le, a 
ca usa del seu caracter relativament ex-
cepcionaL Pense m , tanmateix. que 
aq uest fenom en m ereix algun s com en -
tari s i precisions. 
D 'entrada ca l ac larir que no es tracta -
va pas de cap insecte picador o perillós, 
sinó de simples pugon s abso lutam ent 
ino fensiu s per a I'espec ie humana o els 
animals - no així pels vege tals, com co-
m entare m m és endavant - . Fóra intere-
sa nt i desitjable que tothom aprengués 
a distingir fac ilmen t els anima ls picadors 
o més o m enys perillosos deis que no ho 
són . També es fa palesa la tendencia for -
c;:a estesa al sensaciona lisme o al tremen-
disme, en el sentit que quan un an imaló 
no ens és conegut , so lem considerar -lo. 
gairebé de forma instintiva i automatica, 
com a negatiu o portador d'una certa 
am en a<;:a. per a m o lts to ta cuca vo lado -
ra és un m osquit o un tavec. així co m 
també to ta serp ha de ser for<;:osa m ent 
un esc ur<;:ó ve rinós que ca l elimin ar sen -
se contemplacions. 
S'ha de dir. també. qu e I'aparició en 
nombre ingent de diversos insec tes -
Fig.1. A specte general d'una {em ella alada 
- a - i d 'una aptera - b- de pugá. No ses-
pecifiquen els diferents de talls. pero val la 
pena remarcar la ca uda central aixÍ com els 
dos cornicles dorso -Iaterals de /'extrem pos -
terior de l'a bdomen Dibuix original de F del 
Campo 
L'EROL/28 
marietes. mosqu es. m osquits .. . - no és 
en abso lut un fet rar. sin ó corrent gai re-
bé cada any. o any si any no. a la prim a-
vera o a principis de I'estiu . durant I'epoca 
de reprod ucció de m o lts d'aquests ani -
mals i segons les cond icions ambien tals 
m és o m enys favorables Tanmateix. el 
flagell d 'e nguany. en afec tar tan intensa -
m ent la nostra ciutat. sí que po t 
considerar -se un xic excepciona l. i ens in -
dica que s'han donat unes condicions cli-
matiques adients - hivern poc rigorós. 
prim avera amb temperatures prou altes 
i pluges poc importants i intenses, pero 
bastant d istribuYdes i nombroses. etc.-
També po t influir -hi la destrucció deis 
se us depredad ors naturals. com són al-
tres insectes - fig.2 - , o els propis oce lls, 
a ca usa d'una utilització desmesurada 
d'insecticides. etc. 
Resulta prou il · lustratiu que el mate ix 
d ia }} de juny s'observessin. almenys en -
tre Berga i Gironella i també entre Man -
resa i Caste llga lí, veritables núvo ls negres 
formats per milers i milers d'insectes que 
sobrevo laven amb moviments d'ascens i 
descens i en fo rm a de co lumnes mobils 
d ' } m . o m és d'a l<;ada i d 'uns 10-30 cm . 
de gru ix. diversos arbu stos o arbres -
alzin es, pins - . Probablement. es tracta -
va de quirono mids. un a m ena de m os-
quetes amb larves aquatiques. algunes 
ben conegudes amb el nom improp i de 
cucs verme lls i abundantíssims en els se-
diments de Ilacs. basses i rius , especial -
ment si hi ha abundant materia organi -
ca . cosa molt corren t a la comarca. Es 
tractaria de mascles en ze l esperant I'arri -
bada de femelles En aquest cas , no són 
8 1 
pas insectes negatius per a la vegetació: 
únicament utilitzen els arbres i arbusts 
com a punts elevats que e ls facin més vi -
sibles per a les femelles. Totes aquestes 
manifestacions massives es repeteixen 
amb major o menor intensitat cada any 
segons les condicions ambienta ls. 
Algunes dades biologiques 
interessants 
Deixant de banda I'exhaustivitat no-
més donarem algunes breus referencies 
biológiques que permetin cop<;a r míni -
mament que són els pugons. Els pugons 
pertanyen a I'ordre deis Homópters. de 
la c1asse deis insectes. juntament amb les 
cigales i afins. Concretame nt, constituei-
xen e l subordre deis Afidini s. amb dues 
Superfamílies, la deis Filloxero'ide us -
fil·loxeres i pugonos gallícoles de les 
coníferes - i la de is Afidol"deus -pugons 
típics i afins-. Els Afido'¡deus comprenen 
diverses famílies. entre e lles la de is afí-
dids o pugons més típics. A la primera 
Superfamília pertany la tristament famo -
sa fil·loxera , d'origen nord -america. in -
trodu'ida a Europa e l 1863 i que destruí 
els ceps cata lans entre e l 1878 i e l 1900 
A la segona , hi ha la rr.1Jor part de pu -
gons. 
Els pugons són animalons que a mi -
den, generalment. entre 0'5 i 3 mm. amb 
e l cos dividit en cap. tórax i abdome n -
figl - , i amb un color que va de l verd -
groguenc a l bru -negrós 
Són parasits importants deis vege tals 
que afecten greument I'agricultura. la sil -
vicultura i la jardineria, amb importants 
repercussions económiques i socia ls. Els 
danys que causen a les plantes són de 
dues categories diferents, per-J relaciona-
des. D'entrada afecten la vitalitat del ve -
geta l hostatjador en xuclar -li la saba nu -
trícia mitjan - cant un estilet molt fi i que 
claven enfontsan t-Io fins a ls mateixos va-
sos conductors. Es tracta , per tant, d ' in -
sectes fitófags - Iiteralment , que mengen 
vegeta ls - . 
En segon 1I0c, són vectors - transmis -
sors- de diverses malalties, basicament 
virosis. Un cas remarcable és el de I'es-
pecie Myzus persicae, capa<; de transme-
tre més de 100 virus diferents i de para -
sitar unes 500 especies de vegetals . 
Extreuen els virus d'una planta infecta -
da a través de I'estilet i e ls injecten direc-
tament a les ceJ.lules quan visiten una 
planta sana i xuclen la seva saba - fig. 
2 - . Una gran part de la fitopatologia es 
dedica a I'estudi deis pugons i la se va re-
lació amb les plantes. Per altra banda, qui 
no ha patit en e l seu propi hort o en les 
B2 
NATURA , 
plantes de casa una plaga de pugons? 
El cic le vital de is pugons és for<;a com -
plex. ja que una mateixa especie presen -
ta a lll arg d'aqu est cicle diferents formes 
segons sigui I'estació climatica i/o I'hos-
tatjador o hostatjadors Un aspecte 
d'aquest polimorfidisme e l consti tueix la 
possessió o no d 'a les - alats o apters, 
respectivament. Les ales e ls permeten de 
cercar nous hostatjadors vegetals en e ls 
quals s'instal· len i inicien una rapida co-
lonització Pel que fa a la reproducció , la 
major part de I'any - o tot I'any en a lgu -
a.) It e) .. ClP .. , . .. . ~ .. ,-~: . 
Fig2 - a-c- Pugó introd uint en els teixits 
vegetals els estilets - es tracta. en realitat. 
d'un feix flexible d 'estilets - a fi de poder xu -
ciar la saba. En aquest acte. el pugó tant pot 
xuclar partícules víriques d'una planta infec-
tada - c - com introduir-Ies en una de sana 
- b-. - d - Pugó atacat per un himenop-
ter - una vespa - . el qualli diposita un ou 
en /'interior de I'abdomen. de manera que la 
larva que en sortira es nodrira deIs leixils del 
pugó - cas de parasitisme-depredació - Di-
buix original de F del Campo. 
Fig.3. - a - Detall de l'abdomen d'Aphis 
gossypii. - b- Rostre de Myzocallis coryli. 
- c - Antena d'Aploneura lentisci. en la qual 
es veuen els sensoris - organs olfactoris - . 
- d - Ala d'Eucallipterus tiliae amb les típi -
ques clapes fosqu es Dibuix original de F del 
Campo 
L'EROL/2B 
nes especies - es reprodueixen per par -
tenogi'mesi - etimológicament , origen a 
partir d'una verge - , és a dir , a partir 
d'óvuls no fecundats , de manera que no 
es necessita e l concurs deis mascles. 
Aquesta particularitat biológica exp lica la 
seva incre'¡ble capacitat per a deixar molts 
descendents de manera sobtada i arribar 
a cobrir Iiteralment plantes senceres. 
Hi ha especies monófagues, que tan 
5015 parasiten una determinada especie 
vegeta l, i n'hi ha de polífagues, les quals 
pode n viure sobre diferents especies de 
plantes, a vegades sobre una gran diver-
sitat de vegeta l s Aquestes darre res. evi -
dentment , és més probable que don in 
1I0c a veritables plagues o flagells . Final-
ment , algunes especies originen ga l les 
o cecídies - cucuru lles - característiques 
- es tracta de tumors en e ls vegeta ls que 
apareixen com a resposta a la picada de 
I'insecte i que contenen e ls ous diposi -
tats per aquest - . 
Amllisi de la mostra de pugons 
recollida a la ciutat 
Tots e ls pugons foren capturats en vol, 
el que vo l dir que no fore n reco llits di -
rectament de cap vegetal parasitat. Els 
exemplars s'agafaren. fonam e nta lment. 
sobre roba estesa - lIen<;ols - e n un te -
rrat del carrer Puig-reig a l capvespre de l 
dia 10 i a la pla<;a Catalunya e l matí de l 
dia 11 - sobre la tanca de fe rro - o Les 
captures no foren ni siste matiqu es ni e n 
Taula 1. Llista d'especies detec tades a 
la plaga de pugons de Berga 
1 Aphis gossypi i - G lover 1864 - . Fa-
mília Aphididae Especie po lífaga 
2 Sitobion avenae - i-abricius 1775-. 
- Sinónims: Macrosiphum avenae 
Fabl775 i Sitobion granariu m Kirby 
1798 - . Família Aphididae Especie 
polífaga de gramínies. 
3 Myzocallis cory li - Goe tze 1778 - . 
Família Drepa nosiphidae Especie 
monófaga de Cory lu s ave llana -
ave llaner-. 
4. Euca llipterus tiliae - Schouteden 
1906 - . - Sinónim Aphis tiliae 
LI758 - . Família Drepanosiphidae 
Especie monófaga de Tiliaspp - e ls 
tells -
5 Aplo ne ura lentisci - Passerini 
1858 - . - Sinónims: Tetran e ura len -
tisci Pass. 1856 i Rhizobius graminis 
Buckton 1869 - . Especie monófaga 
de Pistacia lentiscus - elllentiscle - . 
Femelles sexúpares. 
punts variats de la ciuta!: tampoc no han 
estat massives - només unes desenes 
d 'exemp lars-. El materi al recollit. per 
tant. s' ha de considerar com una mostra 
redu'¡da de la possible d iversi tat real de 
la plaga . Tot i aquestes Iimitacions s'han 
detectat 5 especies, 3 de monofagues i 
2 de polífagues, tractan t-se sempre de fe-
melles partenogenetiques - tau la 1 i 
fig.3 -
Com era de su posar, el gruix del fla-
gell correspon a aquestes dues especies 
NATURA , 
polífagues. Potser pot sorprendre un xic 
la presencia d'Aploneura lentisci, mono-
faga de Pistac ia lentisc us, el lIentiscle. 
planta típica ment mediterrania que tro-
bem al Baix Bergueda. De I'esmentada 
especie s'ha vist I'anomenada fase sexú-
para, franca men t difícil d 'observar -
almenys amb els anys que fa que el pri -
mer deis autors es dedica a I'estudi deis 
pugons a Catalunya no I'havia observa -
da mai- . Eucallipterus tiliae resulta in -
con fu sible a ull nu degut a les c1apes fos-
ques de les seves ales, i ha estat 
capturada només a la pla<;a de Catalun-
ya , prop deis te lis que parasita i que 
abunden a la pujada del L1edó. 
Ferran del Campo . Departam ent de 
Bio logia Animal. Universi tat de Barce lo -
na. Especia lista en pugons. 
Josep Ma. Busquets. Col·lectiu Ber-
gueda de Ciencies Naturals. Ámbit de 
Recerqu es del Bergu eda. 
Qualitat a bons preus! 
Som DECALL. Establiment de Berga especialitzat en tot tipus de 
banys, ceramlques i sanltáris. 
Us oferim productes de les primeres firmes del mercal. Una 
extensa gamma de possibili tats per a casa vostra . Posem a prop 
vostre una gran exposició farc ida de qualitat, bons preus i 
millor servei. 
Som DECALL. Estem a Berga per equipar casa vostra. 
DECALL 
DERIVADOS DEL CEMENTO DEL ALTO LLOBREGAT, S.L. 
~GAmnA 
Magatzem, oficines i exposici6: 
Carrer de Sta Barbara, sin. i Rasa del Canyet, 5 
Teléfons 82108 08·8210812 
08600BERGA 
Pg. Estaselles, 17-19 - Tel. 8210457 
Sta. Eulalia, 24 - Tel. 821 15 97 
08600 BERGA 
L'EROL/28 83 


NATURA. Una plaga de pugons a la ciutat de Berga

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert