Padró i Parcerisa, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SOBRE LA PUBLICACIÓ "LOS FENICIOS EN CATALUÑA" 
JOSEP PADRÓ 
Departament de Prehistoria, Ha Antiga i Arqueologia. 
Universitat de Barcelona 
En aquesta important comunicació al Sim-
posi de Jerez de la Frontera que ell mateix havia 
organitzat, el Dr. Maluquer assenyalava amb pro-
ves arqueologiques la presencia del comer~ fenici 
a Catalunya. De fet, era la primera vegada que es 
parlava de la presencia fenícia a Catalunya amb da-
des concretes, i d'aquí la importancia cabdal d'a-
questa comunicació per a la historia de la recerca 
arqueologica. Cal tenir en compte que la presencia 
fenícia a les costes catalanes és silenciada per les 
fonts escrites, contrariament al que succeeix amb 
la presencia rOdia o focea posem per cas, de ma-
nera que es pot dir que la descoberta de l'element 
fenici va ser una descoberta exclusivament arqueo-
logica, i que va causar la natural sorpresa al Dr. 
Maluquer, el seu descobridor. De fet, resulta curiós 
constatar que, malgrat el seu títol, els fenicis 
només són esmentats a partir de la sisena pagina 
d'aquesta comunicació (la pago 246) que hom su-
posa que els esta totalment consagrada. 1 és que de 
la lectura del treball es pot deduir l' aventura 
intel·lectual del seu autor, que el va menar fins a la 
conclusió logica de la presencia comercial fenícia 
a Catalunya. 
Al final de 1966 el Dr. Maluquer havia estat 
avisat de 1'existencia d'una necropolis d'incinera-
ció paleoiberica al lloc dit Mas de Mussols, dins 
els terrenys de la finca La Palma, al terme de Tor-
tosa i al marge esquerre de 1'Ebre. Malauradament 
la necropolis havia estat ja rebentada pels treballs 
agrícoles que s'hi havien efectuat i que l'havien 
descobert, i així mateix un grup d' aficionats d' Am-
posta, que són els qui van avisar el Dr. Maluquer, ja 
hi havien fet excavacions irregulars quan aquest la 
va visitar per primera vegada al comen~ament del 
mes de novembre de 1966. El Dr. Maluquer hi va 
'¡"ijlt,.,' 
Núm. 22-23, any 2000, pago 151-153 
151 
efectuar tot seguit dues rapides campanyes d'exca-
vacions, el mateix novembre de 1966 i entre el de-
sembre de 1966 i el gener de 1967 (Maluquer de 
Motes 1984: 35-39). Maluquer no només va desco-
brir en aquesta necropolis ceramiques grises fení-
cies, sinó també altres materials d'importació de 
procedencies diverses, com ara ceramiques corín-
ties i escarabeus egipcis, alguns de la factoria de 
Naucratis; també va recollir imitacions locals d'al-
gunes d'aquestes ceramiques. Per tant, Maluquer 
no va trobar només importacions fenícies en aquesta 
necropolis de prop de la desembocadura de 1'Ebre. 
Pero la recerca de paraHels per a aquests productes 
importats a altres jaciments de Catalunya el va dur 
a constatar, per exemple, la presencia a Empúries 
de material s rodis, xipriotes, corintis, jonics i nau-
cratites, que no podien haver-hi arribat a través del 
comen; massaliota ja que hi són absents, i que hi 
canvi tenien una dispersió meridional que apuntava 
cap a Cartago. 
De tot plegat Maluquer en dedula la presencia 
del comer~ fenici a les boques de l'Ebre des del se-
gle VII, així com la importancia que calia atribuir a 
Eivissa, com a colonia fenícia, en la distribució 
d' aquest comer~. Més encara, Maluquer es va ado-
nar que també calia atribuir al comer~ fenici altres 
elements arqueologics, i més concretament, me-
tal-lics, com ara les fíbules de doble ressort, con si-
derades anteriorment d' origen continentaL 
La recerca arqueologica posterior ha confirmat 
plenament les tesis de Maluquer apuntades tot just a 
la seva comunicació al simposi de Jerez_ D'un cantó, 
ha anat quedant clar que la introducció d'un nou ins-
trumental metal-lic a Catalunya des del segle VII 
s'ha de posar en relació també amb la presencia a la 
costa de comerciants fenicis; entre aquest nou uti-
llatge cal afegir-hi precisament el ferro, que ha estat 
introdult, per tant, no des del nord com era la 
tesi tradicional, sinó des del sud (Padró 1976: 111-
112). D' altra banda, l' aparició i la identificació de 
manufactures fenícies, així com d'importacions ne-
cessanament atribui'bles als fenicis han anat sovin-
tejant, de manera que el 1976 ja vam poder presen-
tar, amb altres dos col·legues, una comunicació al 
2n Col·loqui de Puigcerda que feía el balan9 deIs 
nostres coneixements sobre la presencia comercial 
fenícia entre les costes catalanes i les del Golf de 
Lleó (Arteaga, Padró i Sanmartí 1978: 129-135). 
Tots aquests treballs han tingut un cert resso a nivell 
internacional (Culican 1991: 535-537 i 835-836), 
mentre que la continultat de les troballes va possibi-
litar uns anys més tard que nosaltres realitzéssim 
una revisió actualitzada del nostre primer balan9 
(Arteaga, Padró, Sanmartí, 1986: 303-314), tasca 
aquesta que ha estat també continuada per d'altres 
autors amb noves aportacions (Mascort, Sanmartí, 
Santacana 1988: 185-199). 
Tot plegat, quedava dar que les proves d'un 
comer9 fenici arcaic, datat entre els segles VII i VI, 
es recollien no només pels voltants de la desembo-
cadura del riu Ebre, sinó també a tot elllarg de les 
costes de Catalunya i del Llenguadoc occidental, 
sense passar pero més enlla. No hi ha cap dubte, 
pero, que la descoberta arqueologica més impor-
tant referent a aquesta problematica ha estat la del 
jaciment d' Aldovesta (Benifallet), realitzada el 
1986 per Mascort, Sanmartí i Santacana. Es tracta 
d'un petit establiment sobre la riba esquerra de l'E-
bre, en el qual les excavacions realitzades entre el 
1986 i el 1988 van permetre localitzar-hi un magat-
zem d' amfores fenícies arcaiques (Mascort, San-
martí, Santacana 1991). El paper d'aquest establi-
ment en la distribució deIs productes fenicis entre 
BIBLIOGRAFIA 
ARTEAGA, O., PADRÓ, 1. i SANMARTÍ, E. (1978), 
"El factor fenici a les costes catalanes i del Golf de 
Lió", Els pobles pre-romans del Pirineu. 2 Col·lo-
qui Internacional d'Arqueologia de Puigcerda, 
1976, Puigcerda, pp. 129-135. 
ARTEAGA, O. PADRÓ, 1. SANMARTÍ, E. (1986), "La 
expansión fenicia por las costas de Cataluña y del 
Languedoc", Aula Orientalis, IV, Los Fenicios en 
la Península Ibérica, pp. 303-314. 
CUUCAN, W. (1991), "Chapter 32. Phoenicia and Pho-
enician Colonization", The Cambridge Ancient 
152 
les comunitats indígenes resulta obvi, així com el 
paper del riu Ebre com a porta d'accés del comer9 
fenici cap a l'interior. 
Altres qüestions que s'han pogut anar ada-
rint durant aquests anys són les implicacions histo-
riques de la presencia fenícia a les costes nord-occi-
dentals de la Mediterrania. N' assenyalarem només 
dues que ens semblen especialment trascendentals. 
En primer lloc, el progrés del comer9 fenici des de 
les costes meridionals de la península Iberica fins 
al Golf de Lleó sembla haver anat a buscar un 
accés directe cap a les fonts subministradores deIs 
metalls atlantics, i especialment de l' estany, a 
través de l'istme aquita, en un moment en que els 
progressos del comer9 grec posaven en perill el 
monopoli del qual fins aleshores havien gaudit els 
fenicis (Arteaga, Padró i Sanmartí 1978: 133-134). 
En segon lloc, ha quedat dar el paper jugat pels fe-
nicis també en el procés d'aculturació que va con-
duir a la formació del món iberic septentrional 
(Sanmartí i Padró 1976-1978: 157-176). 
Pel que fa a la necropolis del Mas de Mus-
soIs, el Dr. Maluquer va publicar una memoria amb 
els resultats deIs seus treballs (Maluquer 1984). 
Resulta curiós d'assenyalar, pero, que a les condu-
sions sembla que es retracti de la importancia que 
ell mateix havia concedit inicialment al factor feni-
ci. Com a prova d'aquest canvi d'opinió n'hi haura 
potser prou de comparar el que diu el darrer para-
graf de la pagina 110 de la seva memoria, que cor-
respon a un apendix redactat per nosaltres, amb el 
que nosaltres mateixos diem de debO i que es pot 
llegir al darrer paragraf d'un artide que ja havíem 
publicat en un altre lloc (Padró 1978: 263). 
History, Second Edition, vol. I1I, part 2, Cambrid-
ge, pp. 461-546 i 819-837 (bibliografia). 
MALUQUER DE MOTES, J. (1984), La Necrópolis 
Paleo ibérica de "Mas de Mussols ", Tortosa (Ta-
rragona) , Programa de Investigaciones Pro-
tohistóricas, VIII, Barcelona. 
MASCORT, M. T., SANMARTÍ, 1., SANTACANA, 1. 
(1988), "Noves dades sobre el comer~ fenici a Ca-
talunya", Prehistoria i Arqueologia de la Conca 
del Segre. Homenatge al Pro! Dr. loan Maluquer 
de Motes. 7e Co[.[oqui Internacional d'Arqueolo-
gia de Puigcerda, 1986, Puigcerda, pp. 185-199. 
MASCORT, M. T., SANMARTÍ, 1., SANTACANA, J. 
(1991), Eljaciment protohistoric d'Aldovesta (Be-
nifallet) i el comer{: fenici arcaic a la Catalunya 
meridional, Tarragona. 
PADRÓ I PARCERISA, 1. (1976), "L'Edat del Ferro i la 
Romanització a les comarques septentrional s de 
l'interior de Catalunya", Cypsela, (1), Ier Col·lo-
qui Internacional d'Arqueologia de Puigcerda, 
pp. 111-114. 
153 
PADRÓ I PARCERISA, J. (1978), "Los escarabeos y el es-
caraboide de la necrópolis del Mas de Mussols (La 
Palma, Tortosa, Tarragona)", Cuadernos de Prehis-
toria y Arqueología Castellonense, 5, pp. 257-263. 
SANMARTÍ, E. y PADRÓ, 1. (1976-78), "Ensayo de 
aproximación al fenómeno de la iberización en las 
comarcas meridionales de Cataluña", Ampurias, 
38-40, Simposi Internacional: Els orígens del món 
iheric, Barcelona-Empúries, 1977, pp. 157-176. 


Sobre la publicación "Los Fenicios en Cataluña"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert