Coma i Salvans, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LLENGUA I LITERATURA 
Sobre l'adaptació lingüística de 
parlants d'origen no catalit 
per ANNA COMA 1 SALVANS 
Aquest artide sintelitza, en bona part, un treball realitzat en equip (J) duran! el eurs 
/983 -/984, per a l'assignatura Catala Col·loquial el prolessor de la qua! és LlUlS V. 
Araci!, de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. 
Preambul 
Es tractava d'estudiar les causes, cir-
cumstancies i actituds que acompanyen 
i propicien l'adopció de la llengua cata-
lana a persones que no l'han tingut com 
a materna. I aixó en dues zones visible-
ment diferenciades: Berga i Sitges. 
Vam confeccionar una enquesta 
for<;:a llarga i complexa amb caracteristi-
ques similars a les d'una entrevista. 
Vam recollir-ne 150 repartides equilati-
vament als dos nuclis anomenats. El 
nostre interés radicava, sobretot, en 
l'aprofundiment de les respostes, encara 
que no aconseguissim un gran nombre 
d'enquestats, pretensió , d'altra banda, 
inviable per la manca de mitjans. 
I ntroducció 
Per poder delimitar l'objecte de l'es-
tudi hem partit de la composició deIs 
grups de parlants que pertanyen a 
l'Área de Oomini Lingüístic del Calala 
(A. O. L.CY. La classíficacíó es basa en 
un criteri doble: segons l'origen idioma-
tíc deIs resídents í segons la llengua / 
llengües que fan servir. Ho explicitarem 
en un diagrama: 
A = parlants que resideíxen a 
l'A.O.L.C. 
~ B = parlants la llengua materna deIs 
.~ quals és el catala 
o C = parlants la llengua materna deIs 
quals no és el cata la 
0 = parlants d 'origen mixte 
1 = utilitzen només el catalá 
2 = utilitzen només allra / es llengua / 
t/l 
' :J es 
J = utilitzen el catalá i allra / es llen-
gua / es 
És una classificació qualitativa: co-
neixem l'existencia d'aquestes possibili-
tats d'origen i d'ús, peró no sabem res 
sobre el nombre de parlants que pertan-
yen a cada grupo 
L'EROL 
A 
B O 
B 
La parcel·la que nosallres estudiem és 
el pas de C i 0 1 a C, i D
" 
ja que no hem 
enqueslat cap parlant que utilitzi catala 
exclusivament. (Cal veure la bibliogra-
fia fina]). 
Extracte deIs factors que 
incideixen en I'adaptació lingüística 
segons el resultat de les enquestes 
El promig d'edat en que els parlants 
van comen<;:ar a utilitzar el catalá és de 
12 anys. L'origen geográfic majoritari 
correspon a l'A.D.L.C.: el 57 % deIs en-
qtleSlats hi han nascut. Aixó implica la 
possibilitat d'aprendre el catalá de petit. 
No hem pogut precisar en el present 
model d'enquesta quant de temps com-
porta normalment l'aprenentatge 
d'aquesta llengua. La maioria s'han 
quedat en el primer estadi: ÚS de la llen-
gua parlada. Una moderada quantitat 
l'han estudiat (el JJ % ). Només un 
9,5 % ha invertit el proces d'aprenen-
tatge passant de l'estudi a la práctica. 
On es produeix l'adaptació, en quin 
ambient? Quasi tots els enquestats ho 
han fet entre els amics (80 % ) i en el 
barri o poble (71 % ). Les árees definides 
per l'escola i la feina havien contribuit a 
l'aprenentatge del catalá en un 46 % 1 
un 48 % respectivament. 
De moment pode m concloure que: 
C 
C, 
a) L'adaptació lingüística sembla esser 
própia de gent jove,. normalment ja 
nascuda aquí . 
b) Aquesta adaptació es produeix amb 
mes freqüencia en contextos no ofi-
cials (amics, barri o poble). 
c) Molt poca gent entra a formar part 
de la comunitat lingüística catalana a 
partir de l'estudi de la llengua. 
d) L'adaptació lingüística es queda en la 
majoria de casos en el domini de la 
parla. 
Quant a les causes que han motivat 
l'adaptació hem pogut unificar tres 
tipus de respostes: 
1) Aquelles derivades d'una necessitat 
conscient (47 % ). 
2) Aquelles derivades de la voluntat 
(I5 % ) 
J) Aquelles mes inconscients que obeei-
Xen a la integració al medi (35 % ). 
Sobre les ref1exions que els enques-
tals fan de la seva experiencia tenim 
que: un 70 % creu que el fet de parlar 
catalá li ha reportat beneficis. En canvi, 
un 90 % veu el seu ús com un fel es-
pontani i natural. Ja comentarem 
aquesta aparent paradoxa. 
Un 80 % afirma que la seva integra-
ció lingüística ha estat, tambe, una inte-
gració social. peró no ha suposat un 
canvi d'actitud en el 70 % deIs enques-
tats. Aixó es coherent amb el fet d'haver 
nascut en aquestes terres. 
47 
LLENGUA I LITERATURA 
A la pregunta si el senls ca la/a consta 
un 80 % de respostes a firm ati ves. El 
que conco rda a mb el mateix fet que 
parlin cata la i no s'hagin sentit discrimi-
nats (72 % ). És curiós observa r com la 
malentesa cortesia de no dirigir-se en 
ca ta la a una persona que no ho és d 'ori-
gen és una de les causes més freqüents 
de di scriminació segons les nostres res-
postes . 
La situació minoritaria de la 
llengua catalana 
A rac il usa aquest terme, a falta d'un 
de millor - ens diu- , per definir una si-
tuació lingüística especial, transito ria , 
que a favo reix la substituc ió d'una llen-
gua " X" d'una zo na geografi ca determi-
nada per una altra llengua " y " , estran-
ge ra. Aquest procés passa per una etapa 
de bilingüisme-unilateral o n tots els par-
la nts de la llengua "X" aprenen la llen-
gua "y". Tot plegat forma part d 'un 
procés global i radical: la modernitza-
ció, que ha comporta t grans canvis so-
cio lingüístics. 
En una situació lingüíst ica normalit-
zada tindríem que: 
B, UO , U C, = 0 Ésa dir,no hi 
hauria cap d asse de parla nts que només 
fessin servir una llengua estrangera. I 
ta mbé BI U D I UC I> O: el grup de par-
la nt s que no més usess in ca tala sen a 
més gran que O. 
En una situació minorit ar ia n(8 , 
U O, U C,) >n(8 1 U D I U C I): el nom-
bre de parla nts que no usen el catala és 
més gra n o igual a l deIs que no més usen 
el ca tala. 
I ndica rem, ara les dades de l'enquesta 
que confirmen i ex pliquen aquesta si-
tuació . 
La primera observació que cal fer és 
prev ia: el planteja ment mateix de l'en-
questa ev idencia que existeixen causes i 
circumstancies que produeixe n la no 
ada ptació lingüística. 
En les respostes constatem que C 1 
U D I = 0 . (No hi ha cap persona d'ori-
ge n mi xte o no ca tala que parli no més 
la ll engua catalana). 
EIs ambits 'o n es dó na l'adaptació són 
no o fic ials. Consta tem uns ambits assig-
nats: a mics, barr i o poble. U ns ambits 
tolerats: escola , feina, autoritats munici-
pa ls. I uns de pro hibits: guardies i poli-
cies. 
Sobre la freqüencia d'ús de cada llen-
gua hem recollit les següents dades: 
PARLANT, un 52 % utilitza més el ca-
tala mentre un 46 % ho fa mes en 
castell a. 
LLEG INT, un 28 % ho fa més en catala 
enfro nt d'un 69 % que ho fa inversa-
ment. 
ESCRI VINT. un 20 % ho fa més en ca-
tala. 
Ta mbé és interessant de re marca r 
que un 33 % ha n estudia t el catala i 
48 
diuen que l'escriuen bé. Aquesta xifra 
contrasta amb el 95 % que saben es-
criure bé el castell a. o hi ha ningú que 
no més sapiga escriure el cata la . 
Tot aixo ens confi rma la tendencia 
del catala a esdevenir una llengua par-
lada únicament. 
El 90 % de casos han considerat el fet 
d'aprendre catala com a espontani i na-
tura l. una característica ben bé de situa-
ció minoritária. 
Trets diferencials i comuns en les 
res postes deis nuclis urbans de 
Berga i Sitges 
Hem elaborat una enquesta típica de 
cada indret fent un promig de les res-
postes respectives. Entre elles hi ha dife-
rencies remarcables. Aquí no constata-
rem les que depenen de les circumstan-
cies de l'enquesta, sempre que sigui pos-
sible descartar-les, i ens cetrarem en els 
trets de tipus geografic. 
L'enquesta t majorita ri a Berga només 
sap dos idiomes. A Sitges és normal te-
nir coneixement, a més a més, d'un ter-
cer idio ma. Fins a quin punt no és de-
gut al nivell cultural aquesta diferencia? 
O'enquesta t bergueda típic ha cursa t es-
tudis primaris, el sitgeta també n'ha 
cursat de secundaris). A la vegada po-
den contribuir-hi les característiques de 
tipus geografic: Sitges , plenament turís-
tica, manté contacte amb més llengües: 
té, per tant, més possibilitats, necessitats 
i/ o interessos. 
L'idioma parla t amb més freqüencia 
pels enquesta ts berguedans és el catala. 
els sitgetans fan servír més el castella: 
Aquells va n comen<;:a r de més joves 
(IO an ys). aquests als 14. 
Seguint amb la mateíxa coherencia, 
els primers ho va n fer fo r<;:a incons-
cientment, com una adaptació més al 
medi : els segons va n respondre a una 
necessita t conscient. Aquests trets sem-
bIen deguts, en lin ies ge nerals, a la si-
tuació geografi ca. De tota manera, 
ma nca lliga r caps que no pode m pas 
resoldre aqu í. EIs enquesta ts bergue-
da ns va n aprendre la llengua en qüestió 
a la decada deIs seixa nta, els sitgeta ns 
als seta nta. Es confirma pels resultats 
que aquesta última va ser més favorable 
a l'estudi del ca tala (més d'un 40 % de 
sitgeta ns va n estudiar-lo, encara que no 
fos o fi cialment ). Pero , quina incidencia 
té l'educació escolar en els usos d 'una 
llengua? 
L' idioma amb el qual es dirigeixen els 
enquesta ts de Berga a un desconegut és 
el ca tala, adhuc hi ha qui remarca que a 
la ciutat (Barcelona) ho fa més en caste-
lla. A Sitges hi ha empat d'idiomes. 
O'aquí podríem deduir-ne que en el pri-
mer cas la llengua territorial domina a 
nivell parla t. 
Aquestes diferencies pOdrien fer pen-
sar en el nudi de Berga com el d 'un lloc 
de salvaguarda de la llengua catalana . I 
'ho és, en certa mesura , pero les coinci-
dencies que ja queden englobades el els 
apartats d 'adaptació linguíst ica i situa-
ció minorita ria l'indouen , ta mbé, dins 
d'aquest procés ta n general de desús 
progressiu . Pode m parla r, sí. d'una dife-
rencia de gra u que ens col·locaria en un 
estudi menys ava n<;:a t. La moti vació 
principal d 'aquest fet hauríem de cer-
car-la, ja ho hem dit , en les caracteristi-
ques geogra fiqu es: l'obertura comunica-
ti va de Sitges propicia l'accelerament 
d'aquest procés, obeint, segurament, 
una altra característica de la situació 
minoritaria: la inlerposició (el s parlants 
de la llengua "X", per passa r a les altres 
llengües, ho fan normalment , per mitja 
d ''' Y''). Berga no té, ni de bon tros, 
L'EROL 
LLENGUA I LITERATU RA 
aquesta obertura; així es mamé més al 
marge de I'esmentat fenomen , 
Aquest ha estat un treball previ , per 
poder-lo revisar i superar, En caldrien 
d'a ltres, periodics i més amplis, que en-
foqucssin totes les parcel ,les menciona-
des a la introducció, 
Voldríem fer una última remarca: 
apropar-se al coneixement d'un procés 
noval pas dir sen tenciar-lo, És, precisa-
ment , a partir d'ell que poden orientar-
se les possibles solucions practiques en 
la mesura que sigui n possibles: pero, 
aixo, ja són ligues d\lI1 altre paner. 
NOTES: 
1:1 pro f'cssor es LI .\ ' Aracil i I'equip de Ireball 
correspon a ¡\ ndrcu Bosch i r\ ila i a I'aulore de 
I'"nicle. 
~ L'aba, , d'aqucsl lemc es eSlriclamcnl geogridic, 
E\'lIen1. alXl , problemes moll profunds com per 
cxcmple, fíns a quin pUI1l es pOI cons iderar cata-
lana una persona que no parli calala. 
BIBLlOGRAFIA 
Enca,'a que pugui semblar eSlrany sobre aq ucsl 
ICllla, enfocal de la manera que ho helll fe!. 
coneixem ben poca bibl iografí a: 
Plt-:RRE BOURD tEU i d'allres, El u/icio dl!Soci¡j-
IOlio Edil Siglo XX 1. abril del 1976 (Espanya), 
Aqucsl lI ibre cns ha mienlal sobre el melode, 
I.L \ ' A RA e l L. Dir la reali{u{ 
Edil I'also, cala lans, Barcelona, selell1bre del 
198.1 
EII es qui ha cSlablen les bases per a I'esludi de 
la ,iluacio del cala la, emmarcan l el seu proces i 
L' EROL 
Comer(:.20 
Tel. 8240300 
Sallla Euhilia, Berga , ba rri alllb lIIajoria d '/¡abilalllS d 'origell 110 cata/á 
cO lllparanl- lo amb el de les allres lIengues euro-
pees anomenades Illinoriláries: lapona, noruega, 
gaélica, irlandesa, galesa, frisona, rOlllanxa, eslo-
vena, occi lana, gallega, basca, sa rda, armen ica. 
Sobre inmigració ja hi ha molles mes publica-
cions. Nosall res ens ,"apanem en la mesu ra que 
considerem que el nucli de la queslió no es pas un 
problema d'absorció cullUral sinó d'estalus social 
de la lIengua calalana. Aixi ens aCOslem a la linia 
at 
Lo/a Garcia Oria 
ARXIU LU/G/ 
Ira(ada per A raci l. De lora manera, hi ha dades 
inleressal1ls recoll ides en aquesla bibliografía que 
suposem incorporables a un corpus leóric mcs 
ampl i. 
Anna Coma i Salvan s, lIicenciada en 
Filología Catalana, 
Guardio/a de BerguediJ 
49 


LLENGUA I LITERATURA. Sobre l'adaptació lingüística de parlants d'origen no català

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert