Balcells, Mercè

Revistes Catalanes amb Accés Obert

141
De llibre
La recuperació de l’autoritat
Marina JA. La recuperación de la autoridad. Barcelona: Ediciones Versátil, S.L.; 2009. ISBN: 978-
84-937042-5-4. 192 pàg.
Comentari de Mercè Balcells
Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Barcelona.
Una època de canvis socials com la que ens ha tocat viure
actualment, amb un alt nivell de tolerància i permissivi-
tat, ens fa percebre paradoxalment una idea de crisi d’au-
toritat. L’autoritat de pares, mestres, tutors i institucions
sembla perduda, i això ens provoca inseguretat i por.
El llibre de José Antonio Marina analitza el concepte
d’autoritat i els diferents conceptes que intervenen en la
seva definició. Exposa, l’autor, que una societat permissi-
va es caracteritza per la seva afirmació de la llibertat com
a valor i un rebuig del concepte d’autoritat que durant
segles es va basar en l’acceptació submisa imposada per
les autoritats: obediència. Durant la primera part del llibre
ens planteja les diferents anàlisis que al llarg de segles
s’han fet sobre el concepte d’autoritat per arribar a defi-
nir un diagnòstic sobre la situació actual.
Amb relació a la tolerància, l’autor clarifica la noció
de debilitat que pot representar si arriba a la suplantació
del concepte de justícia, o la tolerància com a flexibilitat
amb el manteniment de la integritat.
Al llarg de la història hi ha hagut dos conceptes opo-
sats sobre la naturalesa humana. Per uns, l’home neix
dolent i ha de redimir-se i educar-se (Kant); per altres, la
naturalesa humana és bona i és la societat qui la fa malbé
(Rousseau). En aquesta segona opció, l’educació ha de
permetre que la naturalesa de l’home es desenvolupi lliu-
rement. A partir dels dos conceptes han evolucionat
corrents de formació diferenciades. En aquesta part del
llibre, José Antonio Marina desenvolupa els diferents sis-
temes educatius i les conseqüències finals en la formació
de l’adult.
En una anàlisi molt interessant en forma d’assaig,
l’autor ens convida a reflexionar sobre la història de la
nostra civilització i la seva influència en les pautes de
conducta de l’individu i de la societat actual i les seves
conseqüències en el comportament dels grups.
A partir del capítol quatre ens comencem a trobar amb
propostes de canvi. Parteix de conceptes bàsics com ara
que les societats tenen la necessitat d’organitzar-se i, per
això, constitueixen grups i jerarquies; originàriament es
basaven en la força i la intel·ligència humana ha volgut
transformar-ho en altres valors acceptables per la pròpia
comunitat, fins arribar a l’establiment d’un poder legítim
que es basa en el reconeixement dels drets individuals, la
no acceptació de les desigualtats, la participació en el
poder polític, la racionalitat com a model per a resoldre
conflictes, les seguretats jurídiques, la funció social de la
propietat i les polítiques d’ajut per als més dèbils. Aques-
tes són les bases de les nostres democràcies. El poder s’ha
d’exercir amb autoritat merescuda; si no és així el siste-
ma democràtic queda desprestigiat.Annals de Medicina 2010; 93: 141-142.
142
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 93, NÚM. 3 2010
No obstant això, el que l’autor anomena “sistema invisi-
ble” no respon a l’anterior definició; el poder i l’autoritat
queden desqualificats perquè representen l’oposició al valor
suprem que és la llibertat. Aquesta oposició es basa en la
creença, falsa, que la llibertat és merament un exercici d’es-
pontaneïtat innata; per tant, en limitar l’espontaneïtat, limi-
tem la llibertat, quan caldria veure la llibertat com una acció
realitzada amb la intel·ligència i ens caldria arribar a assolir
un concepte pedagògic de la llibertat que incorpori la peda-
gogia del deure.
L’autor ens defineix la voluntat no com una facultat
innata sinó com un conjunt d’habilitats apreses: inhibir
l’estímul, anàlisi, presa de decisions i capacitat de supor-
tar l’esforç, donant per segur que si en falla alguna, la lli-
bertat s’esmicola. En el llibre va desgranant la seva visió
de cadascuna d’aquestes habilitats, la forma com s’es-
tructura l’aprenentatge i la seva evolució en la formació
de la conducta de l’adult.
A partir d’aquestes premisses, analitza com s’educa el
caràcter de les persones. Partint de la seva teoria de la
personalitat, enumera les diferents etapes a partir de les
quals, i mitjançant processos educatius, aquesta es va
construint: “personalitat rebuda, personalitat apresa i per-
sonalitat escollida”. El model que l’autor proposa permet
definir millor “l’educació del caràcter” com el nucli
d’una “educació de la personalitat”. En la seva visió, l’e-
ducació d’un nen ha de tenir dos objectius: la instrucció i
la formació de la personalitat.
Organitza l’estructuració del caràcter de les persones
en 7 dimensions:
− La representació del món, les creences bàsiques
sobre la realitat, sobre nosaltres mateixos i sobre la mane-
ra d’interpretar la realitat. Gran part de les nostres deci-
sions depenen de la idea que tinguem de la realitat; per
tant, convé que tinguem una visió de la realitat certa,
sense prejudicis que limiten la llibertat i fomenten la
injustícia. Extensa, del present i del passat, de la nostra
cultura i d’altres. Dels seus valors, l’ètica, el respecte i la
positivitat. Àmplia.
− Els hàbits intel·lectuals. Hem de distingir entre vir-
tuts intel·lectuals i virtuts ètiques; les primeres actuen
sobre la forma de pensar, les segones sobre la forma d’ac-
tuar. Actuar sobre aquests conceptes fomenta la capacitat
de comprendre, d’expressar-se, de raonar, d’inventar, de
criticar...
− To vital positiu. Ja que som éssers psicològics,
aquest component pot alterar la lògica i ens podem veure
afectats per múltiples factors; la seguretat, la confiança en
un mateix, l’optimisme, entre altres valors, ens poden afa-
vorir una actitud positiva enfront dels problemes de la
realitat de la vida.
− Autonomia, com a definició rigorosa de la llibertat.
Si som autònoms podem escollir els nostres objectius,
administrar les nostres energies. L’autonomia implica la
construcció de la voluntat; un concepte a recuperar, no
com a facultat innata, sinó com a coneixement adquirit,
que inclou quatre destreses: inhibir els impulsos, analitzar
amb intel·ligència, prendre decisions i suportar l’esforç,
per aconseguir recompenses no immediates.
− Vinculació. Com a éssers socials, la nostra felicitat
té un fonament social. La capacitat de comunicar-nos
entre nosaltres és un dels recursos més poderosos de què
disposem, dosificant sàviament l’autonomia amb la vin-
culació, desenvolupant recursos com la comprensió,
l’empatia, la cooperació...
− Escollir un projecte vital. Hi ha vides que deriven de
causes; altres són fruit de projectes. De la nostra quota de
llibertat depèn la nostra capacitat de dissenyar el nostre
projecte de vida.
− Hàbits executius. L’acció és el moment en què els
somnis, els projectes, les esperances es converteixen en
realitat.
El model educatiu que l’autor ens ofereix desmunta
part del sistema invisible que frena la llibertat, però la lli-
bertat l’hem d’aprendre i la formació és la clau que ens
pot fer vèncer el repte. Una persona responsable és aque-
lla que sap adequar la seva llibertat als seus deures.
Les investigacions ens indiquen que haver descuidat
la formació de la consciència moral dels joves, haver
prescindit del concepte del deure en els nostres sistemes
educatius, ens ha portat a tenir greus problemes de com-
portament. És possible que l’educació tan permissiva que
hem aplicat, caracteritzada per l’eliminació del concepte
del deure, sigui una de les arrels de la violència de la nos-
tra societat.
La formació basada en aquests conceptes és possible-
ment la clau de volta que caldria aplicar per recuperar els
valors que han de fer que les persones madures i respon-
sables obtinguin l’autoritat moral necessària per ser
models en cadascun dels àmbits que desenvolupin pro-
fessionalment en la seva vida.
Acaba el llibre amb un petit conte que explica l’expe-
riència d’un noi que finalment va aprendre que la disci-
plina d’anar a escola, i de la convivència amb la família,
era molt millor que la llibertat individual total, on ningú
tenia cap deure vers ningú i regnava la llibertat absoluta.
És un conte molt il·lustratiu del que ens vol transmetre
l’autor en el llibre.


La recuperació de l'autoritat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert