Hinton, Peter

Revistes Catalanes amb Accés Obert

HINTERVIEW: PETER HINTON ENTREVISTA 
GLORIA MONTERO 
Peter Hinton 
Director artístic del National Arts Centre English Theatre i director de Frido K. 
Traducció de I'angles: Eulalia Salvat 
ENTREVISTA REALlTZADA DAVANT EL PÚBLlC AMB MOTIU DE LA REPRESENTA-
CiÓ DE FRIDA K AL NATIONAL ARTS CENTRE, OTTAWA, EL 17 DE GENER 
DE 2007. 
HINTERVIEW: MODALlTAT D'ENTREVISTA REALlTZADA PER PETER HINTON 
AMB ELS AUTORS DE LES OBRES REPRESENTADES AL NATIONAL ARTS CENTRE 
ENGLlSHTHEATRE, D'AQuí EL JOC DE PARAULES. 
Peter Hinton: - Sóc Peter Hinton, director artístic del National Arts Centre English Theatre, i 
estic molt content de presentar-vos aquesta tarda, arribada directament de Barcelona, Espanya, 
Gloria Montero. La Gloria és com un projecte internacional en ella mateixa. Va créixer en 
una família d'immigrants espanyols a North Queensland (Australia), posteriorment va viure al 
Canada, fins a establir-se definitivament a Espanya. La seva obra Frida K. ha estat representada 
al Canada, Espanya, Mexic, Nova York i Txecoslovaquia. 
Gloria, hi ha una historia famosa sobre Frida K. que diu que I'obra va ser escrita com a regal 
d'aniversari per a la teva filia Allegra. Ens en vols parlar una mica? 
Gloria Montero:- L'Allegra celebrava un aniversari especial i jo era I'única persona de la famOia 
que hi podia ser. Jo hi vaig anar amb regals. Aquell matí seia al seu lIit i els hi donava i vaig pensar 
que realment li volia donar una cosa que no hagués estat comprada en una botiga. Em vaig trobar 
dient-li que el seu regal real era una obra que escriuria per a ella. Ella va estar molt contenta i 
volia saber de que aniria. No en tenia ni idea, perque de fet no hi havia pensat fins aquell moment. 
Pero vaig pensar que si li deia que no ho sabia, sonaria una mica efímero com si no fos veritat. 
Realment no ho havia planejat aixo, no hi havia pensat previament. I em vaig trobar dient-li: és 
una obra sobre Frida Kahlo. Estava molt contenta i, per tant, vaig haver de complir-ho. 
Hi havia un rerefons en tot aixo. Uns quants anys abans, una amiga molt propera, una pintora 
xilenocatalana, Roser Bru, va fer una exposició a Mexic basada en la vida i I'obra de Frida Kahlo, 
que en aquell moment no era gaire coneguda fora de Llatinoamerica. La Roser em va regalar un 
deis treballs exposats tot dient-me: «Aixo és una pintora per a nosaltres. Algú de qui realment 
has d'aprendre». En aquella epoca jo no tenia ni idea de qui era Frida Kahlo. Coneixia Rivera, 
pero no sabia res de Frida. La Roser em va parlar de la dualitat en Frida, una filia del Nou Món 
43 
molt lIigada a Europa per mitja del seu pare, un jueu alemany immigrat a Mexic. Havia lIegit 
sobre Frida, pero sense pensar que escriuria sobre ella. Pero tan bon punt ho vaig prometre a 
l'Allegra, ho vaig haver de fer. 
Després d'uns tres o quatre mesos, vaig estar completament bloquejada. Sabent que Frida havia 
viscut feia poc -en aquell moment havia conegut un cert nombre de gent que I'havia conegut 
personalment- i, encara més, era una persona amb un caracter molt complex, em preguntava 
com m'hi podria aproximar per presentar-la com algú que va viure realment. Pero havent-ho 
promes, em sentia for~a traumatitzada. Fins que, un dia, era en una lIibreria i en un d'aquells 
moments magics que succeeixen de vegades quan fulleges un lIibre, vaig topar amb una cita de 
Virginia Woolf que dei a que s'esta autoritzat a intentar una biografia si s'esta disposat a mostrar 
almenys sis o set deis dos mil personatges que, com a mínim, viuen dins de cada persona. Aixo 
em va alliberar! I vaig tirar endavant i acabar I'obra. 
P H. - I gracies a Déu que ho vas fer! 
G. M. - Vaig escriure I'obra molt de temps abans que la peHícula que va catapultar Frida al do-
mini públic i molt abans que comencés tot aixo que anomenem fridamania. Si lIavors no hagués 
escrit I'obra, dubto molt que I'hagués arribat a escriure mai. 
P H. - Per que ho dius aixó? 
G.M. - Em sentia realment incomoda amb tot el culte a Frida. l'admiro molt, pero no deixo 
de qüestionar-me coses sobre ella. No la veig només com una persona del tot meravellosa, era 
molt més complexa i real que tot aixo. 
P H. - És incre'ible pensar que, quan Kahlo vivia, es considerava una persona no reconeguda 
a Mexic. 
G.M. - És curiós que Frida, com a feminista -i obviament era feminista per naturalesa-, 
hagués de combregar amb la teoria de I'art classic que diu el que una dona pot fer. .. o que els 
temes femenins no tenen la importancia que tenen els que els artistes mascles produeixen. Ella 
ho pensava. Patia per aquesta qüestió. Parlava sempre de les seves «petites pintures» i no sois 
es referia al formato les comparava al gran treball polític de Rivera. Realment no se sentia com 
una persona de gaire rellevancia. A més, penso que Frida -almenys, per a mi- per entendre-
la realment cal situar-la en una perspectiva historica. Crec que molta gent no ho fa aixo. Per 
exemple, no era només Frida qui era tan agosarada, progressista i tremendament vital. A Mexic 
Frida pertanyia a un grup d'artistes ... coneixem el grup Bloomsbury d'Anglaterra, i els Surrealistes 
a París; dones a Mexic hi havia un grup similar també, d'homes i dones artistes, poetes i pintors 
que convivien íntimament els uns amb els altres ... se sentien fora deis límits de les restriccions de 
la cultura i la moral normals. Frida n'era una part. I crec que cal situar-la en aquesta perspectiva 
per poder-la entendre realment. El seu afer amb Trotsky, per exemple. És interessant recordar 
que Trotsky era a Mexic, pero, que succe'ia en aquell moment a la Unió Sovietica? Trostky era 
un jueu errant. Va haver de deixar Rússia. Stalin estava intentant desfer-se'n. En aquell moment 
Diego havia esta expulsat del Partit Comunista de Mexic. Era el responsable de portar Trotsky 
a Mexic. Cal prendre en consideració tots aquests elements, tots aquests detalls historics per 
entendre aquesta dona i la seva vida. No dic tampoc que tot el que es presenta a Frido K. sigui 
la definitiva Frida Kahlo. Qui ho sap? Seria bonic saber que ens hem acostat a la dona real. Quan 
escrivia I'obra, em sentia una mica com aquell que dibuixa unint punts, del número I al 2, al 3 
44 
Redescubren a Frida Kahlo
El monólogo en inglés `Frida K', de Gloria
Montero, que se presenta en el Foro
Stanistablas, hurga en el personaje de la
pintora mexicana escondido tras el mito
Par Ski: 1s~ Gámez
E ntre Canadá y México se alza elmonstruo* de Estados Unidos,Dicha por un personaje como Fri-
da Kahlo, la palabra Gringolandia
adquiere un matiz similar en ambas
culturas. presionadas por un vecino
poderoso a través de 'políticas no re-
sueltas" como el TLC.
La lucha de liudo K, un icono de la
época actual, persiste a través del per-
sonaje que aviva el mito de la pintora
mexicana, interpretado por Allegra
Fulion y convertido en dramaturgia
por Gloria Montero en el monólogo di-
igjdo por Peter Hinton que se presea-
•., en inglés, en el Foro Stanistablas.
Escrita por Montero como un rega-
lo de cumpleaños para so hija Allegra
en 1994, Frida A' ha recorrido con éxi-
to distintas ciudades de Canadá, Esta-
dos Unidos, Inglaterra y España, im-
pulsada por Northwood Productions.
Con una carrera forjada en el teatro
canadiense, Faltan manifiesta sentirse
orgullosa de presentar sobre la escena
la sida de una mujer "con muchas tor-
mentas en el corazón". Para captar su
espíritu, convocar su voz y el quejido
de su cuerpo, la actriz se rodea de fo-
tografías y cartas de quien fuera esposa
de Diego Rivera.
El gran "truco" de la actuación, afir-
ma, le permite olvidar todo lo que no
sean las palabras dichas por la pintora,
redescubrir su pensamiento en un pro-
ceso que la hace transitar de una Frida
postrada por la ausencia de Diego, a
otra valiente que cubre su rostro de
afeites hasta convertirlo en la máscara
tras la cual palpita también la resalir-
cionaria„ la bailarina inmóvil, la madre
estéril, á mujer que esconde ocultos en
las lágrimas de sus ojos los secretos y
es capaz de afirmar, sin asomo de du-
da que 'si mi vida hubiera sido difer-
ente, feliz, no habría pintado nada".
El miércoles, en el estrena de la
obra, el público inexicano reaccionó con
calidez y receptividad a chistes y bro-
mas que han pasado desapercibidos en
otros países como Canadá, donde la his-
toria de esta mujer, indica, ha servido
de ejemplo a un público muy variado,
que incluye desde inválidos y enfermos,
hasta comunistas y burgueses.
Si la guionista y narradora Gloria
Montero —nacida en Nortli Queensland
de padres españoles— hubiera descu-
bierto antes la comercialización de que
ha sido víctima la figura de Frida Kahlo,
tal vez no hubiera escrito un texto que le
provocó insomnios y tuvo que dejar por
sentir que la rebasaba, hasta que final-
men te se rindió a la seducción de mostrar
"el personaje escondido tras el mito".
"Odio la fridomank, me parece en-
fermiza porque se destaca su parte de
víctima y yo no la veo así. Tengo la im1
presión de que Frida creó en sida si
propio mito; el hecho de ser extranjera
y no tener una bandera política que de-
fender, me permitió estar abierta e in-
tenté cumplir una máxima de Virginia
Woolf, quien decía que una tiene dere
cho a intentar escribir una biografía si
es capaz de mostrar seis de los cientos'
de personajes que habitan en el interi-
or de un individuo", señala Montero,
para quien la obra no . un monólogo
sino un diálogo con la muerte.
llin ton, con una carrera de cerca de
611 obras dirigidas en Canadá, afirma
que los tres años transcurridos desde
el estreno del montaje, le han permiti-
do "profundizar en los detalles y, emo-
5
negra Falten da vida a la pintora, la mujer y la madre estéril.
cionalrnente, afinar las matices más
minúsculos".
Actualmente, explica, en Canadá di-
rectores como Robert LaPage se intere-
san por hacer danza-teatro, mientras que
las obras dramáticas unís importantes
 IS se
refieren a "las primeras naciones, for-
madas por los indígenas y esquimales".
"Para los canadienses, la historia de
Frida no es ajena, porque nuestra ex-
periencia en relación con la ex-
plotación de los recursos naturales es
similar a la mexicana, sólo que, en
nuestro caso, no hubo revolución".
Frida A' continuará presentándose
hoy y mañana, a las 20:30, y el domingo
a las 20:00 horas en el Foro Stanistablas,
localizado en Dinainarca esquina Lon-
dres, Plaza Washington, en la Cuauhté-
moc. El costo del boleto es de 70 pesos.
«Redescubren a Frida Kahlo», crítica publicada al diari Reforma de Ciutat de Méxic el
5 de setembre de 1 997.
i aixi successivament. Hi ha fets de !a seva vida que no podia ignorar, no podia canviar el que
li havia passat, el que va viure. Per tant, vaig haver de trobar la manera d'entendre qué havia
dut aquesta dona de 1'1 al 2, del 2 al 3, i abordar-ho d'aquesta manera. No havia d'escriure els
fets, tots estaven definits per a mi. Havia d'escriure la história de sota els fets, la história del que
realment va succeir-li. Qué l'empenyia.
P.H. 	
 És molt interessant -després de dirigir aquesta
 obra- veure com vaig passar per
tants !libres sobre les seres obres i com vaig trobar tantes interpretacions diferents de la
45
seva obra. Per exemple,l'obra que ella anomena Mi nacimiento amb la seva mare al lIit sense 
sentit i el seu cap sortint, dones hi va haver un crític que parlava d'un cap tallat coHocat entre 
les carnes d'una dona! Molta gent insistia a analitzar des d'una visió surrealista el que ella 
reivindicava com a detalls de la seva propia vida. Aixo connecta directament amb el que deies 
sobre la manca d'interes i respecte per als temes íntims de dones. 
G.M. - Frida era una dona sorprenentment complexa i, a més, va viure els moments més dina-
mies de la seva epoca -la revolució mexicana, la revolució russa, la Segona Guerra Mundial, tot 
tipus d'agressions polítiques- i, tot i que ho cree fermament, i així es pot observar en el que ella 
mateixa deia, malauradament va combregar amb les idees sobre les dones, comunes en aquella 
epoca. No va tenir la sort de poder viure una mica més i ser capac;: -com moltes dones avui 
podem fer- d'intercanviar experiencies i adonar-nos que els nostres interessos, que tenir fills, i 
fins i tot que els nostres cossos tenen importancia. Frida no tenia aquest tipus de suporto Pero, 
malgrat tot, a la seva epoca, Diego creia en el seu treball. I Picasso, també, deia que no havia vist 
mai una cara fins que va veure els seus retrats. Així dones, no tot el reconeixement li va arribar 
més tardo Malgrat tot, va caldre forc;:a temps perque fos reconeguda ampliament. 
P.H. - Has conreat diversos generes -cinema, teatre, novel'la, prosa, poesia-; quins són els 
reptes particulars d'escriure teatre, i com decideixes el format amb el qual escriuras? 
G.M. - Escriure teatre és fantastic perque al final tens I'oportunitat de treballar amb altra gent, 
comptes per tant amb I'input creatiu meravellós de tots els altres. Escriure novel'la és una feina 
solitaria. Quan comences a escriure una novel'la i et trobes amb aquella primera pagina en blanc, 
saps que com a mínim encara queden per omplir unes tres-centes pagines més; la imatge que 
apareix a la meya ment és la d'algú a la presó que comenc;:a a cavar un túnel amb una cullera i 
que sap que realment alguns ho han aconseguit. Potser el tema decideix el format que s'utilitzara. 
I un cop has decidit el format, aquest sovint decidira el too No ho sé, no m'agrada gaire parlar 
sobre el procés creatiu. És molt facil mitificar-lo, que sembli que estas assegut alla i que un esperit 
sagrat s'apareix i t'iHumina. Ja m'agradaria ja! Pero no és així. De vegades ets alla assegut durant 
quatre dies i amb prou feines et surt una frase que valgui la pena. Pero t'hi has d'aferrar perque 
potser, després, al cinque dia faras alguna cosa que sí que valgui la pena, i només succeeix al 
cinque dia perque has estat alla els quatre dies abans. 
P.H. - I la poesia? 
G. M. - Cree que quan vols dir una cosa, quan no assoleixes el nivell de dalt del qual parlava 
aban s, on es descriuen els fets, sinó que t'expresses en el nivell més profund en tot moment, 
potser Ilavors és quan surt com a poesia. Per exemple, quan vaig escriure els meus poemes en 
prosa Cortos o janez, en algún lugar de lo antiguo Yugoslavia, havia estat a lugoslavia després del 
desastre de T xernóbil. No hi havia turistes. La meya famnia em deia que estava boja d'anar-hi 
perque havien sentit a parlar del núvol nuclear que surava aquí i alla. Finalment el meu fill Miguel 
em va donar ordres estrictes: si realment insistia a anar-hi, hauria de vigilar a no menjar pe ix 
frese, amanides erues, etc. I vaig dir: molt bé, pue viure de vi i formatge. Pensant-ho seriosament, 
va ser una visita molt especial, perque no hi havia turistes. Tenia un guia meravellós i vam poder 
anar a lIoes que no haguéssim pogut visitar amb un grup gran. Vaig sentir que realment coneixia 
el país. I després, quan va comenc;:ar la guerra a Bósnia i Hercegovina, em vaig preguntar si havia 
entes alguna cosa. Estava destrossada. Mai no hagués imaginat que una cosa com aquella podia 
46 
GLORIA MONTERO 
--+..1 A.?-<[IbrL-
lI11'R_do~ YJJJI ~nt de CuhunI 
Póster de /'exposició Cartas a Janez, en algún lugar de 
la antigua Yugoslavia, de Gloria Montero y Pere Salinas . 
succelr en tan poc temps. I vaig escriure aquel les cartes, aquells poemes, que van ser utilitzats 
en una exposició a la Galeria Eude de Barcelona en conjunció amb les pintures de Pere Salinas, 
que, sense que cap deis dos ho sabés, havia estat treballant sobre el mateix tema. El dia de la 
inauguració, vam cobrir totes les pintures amb teles velles. Vaig lIegir les cartes i després vam 
destapar les pintures. Va ser una nit memorable. H i havia tanta gent que no cabien a la ga leria.
' 
PH . Jo he conegut Frida per mitja d'aquesta obra. Ara, després d 'haver lIegit tots els lIibres 
sobre ella que han arribat a les meves mans, d'haver anat a Méxic, d 'haver vist casa seva,les 
seves pintures , continuo trobant la historia d'aquesta obra molt captivadora. Hi ha molt de 
sofriment pero alhora una gran joia. 
G. M. Crec que és la fon;a de I'obra. Obviament hi va haver molta tragedia a la seva vida, pero 
aixo no és el que ella era. Per a mi la clau és que Frida va decidir qUI seria ... i aixo és exactament 
qui va ser. Va haver de superar molts obstacles, pero ho va fer. Veig I'obra com una celebraclá. 
47 
NOTA 
l. Text de Gloria Montero per al cataleg de I'exposició Cortos o jonez.." Galeria Eude, del 2 al 25 de 
novembre de 1995, 
La primera i única visita que he fet al que coneixíem com a lugoslavia va estar marcada pel núvol 
de T xernobil. Els turistes havien fugit, podria haver estat jo I'única estrangera i estava conven¡;:uda 
d'estar veient la veritable essencia del país, La calor de la gent que vaig coneixer, la bellesa de la terra, 
la diversitat cultural --on el fervor eslau es mesclava amb una familiar joie de vivre mediterrania- em 
van captivar completament Poc em podia imaginar Ilavors que un altre núvol, encara més devastadot~ 
cauria sobre aquella terra, En comen¡;:ar la guerra, les atrocitats i trakions s'apilaven on, po es anys abans, 
m'havia meravellat amb les cultures, Ilengües, religions i histories que coexistien, les unes al costat de les 
altres, amb tolerancia durant segles, Jo necessitava una explicació del que estava passant, demanava sa-
ber; per aixo, vaig escriure les Cortos o jonez... Aquestes cartes estaven encara entre els papers del meu 
escriptori i no sabia que se n'havia fet, quan en Pere em va trucar per dir-me que volia que en David i 
jo anéssim al seu estudi per veure el tríptic que acabava de pintar, titulat Souvenir de Bosnio, Vam quedar 
atordits davant aquella obra aclaparadora -prop de sis metres quadrats de furor i impotencia- que 
sens dubte avan¡;:ava una nova fase en la pintura d'en Pere, Després de sopar els vaig Ilegir, a ell i a 
l'Eugenia, les Cortos", Va ser una vetllada magica, un d'aquells rars moments on t'adones que la teya t'¿'¡bia 
és compartida, que no estas completament sola, 
Després d'aquella nit, en Pere i jo vam parlar unes quantes vegades sobre la possibilitat d'una 
coHaboració, Finalment, em va comentar que s'havia decidit a fer una interpretació plastica de les meves 
Cortos o jonez", Poques setmanes després, ja estava feta, 
La coHaboració amb en Pere ha estat immensament gratificant i ha generat una energia que ha estat 
capa¡;: d'eliminar, fins i tot, durant un petit espai de temps, la terrible solitud que s'experimenta tan 
freqüentment, com a part de la condició humana, Si d'alguna manera aquesta mateixa energia, amb 
igual intensitat, arribés només a algunes d'aquelles persones tan cruelment afectades per la guerra, alla 
a I'antiga lugoslavia, perque elles, també, sabessin que no estan soles, podríem considerar que el nostre 
treball resta compensat 
48 


Hinterview: Peter Hinton entrevista Gloria Montero

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert