Gual Figuerola, Iris

Gual, Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LES PLANTES MES HUMILS 
Autores: Iris Gual i Maria Gual 
Dibuixos: Núria Riambau 

Quan anem a passejar pels camins de la Torre, ja sigui cap els Munts o 
pel camí de Montornès, ja cap a llevant, ja cap a garbí, ens trobem i trepitgem 
gran nombre de plantes, que de tan corrents com són moltes vegades ni les 
veiem. Ens referim a les herbes que creixen al mig i a les vores del camí i 
també en els camps de conreu, uns vegetals que s'entossudeixen a néixer 
una i altra vegada malgrat les trepitjades i les aclarides dels pagesos. Aquí 
volem destacar aquestes plantes tan humils. 
De tots els vegetals que podem trobar a la naturalesa, les plantes ruderals 
són de les menys admirades i valorades pels humans. Són les plantes que 
es fan a la vora dels camins i a prop de les cases i dels abocadors; en 
general viuen en els llocs més influïts per la presència humana i els animals 
domèstics. Un altre grup de plantes poc apreciades forma la vegetació 
arvense, també anomenades «males herbes» ja que creixen en els camps de 
conreu i entren en competència amb les plantes cultivades. Ambdós grups 
sovint es confonen. 
Aquestes plantes solen ser nitròfiles (viuen en llocs on hi ha 
descomposició de deixalles i excrements) i també molt resistents a les 
trepitjades. Tenen una vida curta (normalment són anuals o bianuals), ràpida 
reproducció i facilitat de dispersió. En termes d'ecologia se les anomena 
plantes oportunistes. Les espècies vegetals que formen aquest grup tenen 
una distribució geogràfica molt gran (són cosmopolites) i les podem trobar 
en climes força diferents. 
Quan un camp de conreu queda abandonat, o quan en una zona es fan 
moviments de terra per urbanitzar, aquests vegetals són els primers que s'hi 
instal·len i comencen la que s'anomena successió ecològica, que és un 
conjunt de canvis que es produeixen en l'ecosistema fins que s'arriba a 
l'equilibri ecològic. La successió consisteix a substituir, de mica en mica, 
uns organismes per uns altres. Els primers que s'hi instal·len són les plantes 
oportunistes, de fàcil creixement, i al final del procés el territori acaba 
essent ocupat pels éssers vius més especialitzats i més ben adaptats a cada 
clima, tipus de sòl, i, en general, condicions ambientals. Si bé els animals 
67 
que ocupen un territori poden canviar fàcilment degut a la seva mobilitat, 
les plantes tenen un procés de substitució que pot ser ràpid al començament, 
però que de seguida es fa més lent. Tot plegat representa dècades, i fins i 
tot segles de canvis. La majoria de vegades la successió ecològica no arriba 
al final, ja que l'activitat humana l'interromp una vegada i una altra i l'equilibri 
ecològic no s'arriba a establir. 
De totes les plantes que formen aquests grups n'hem triat algunes i us 
les oferim tot seguit. Ens interessa, sobretot, destacar-ne les utilitats i així 
donar-los la importància que es mereixen, ja que sovint no ens deturem a 
contemplar-les a la vora del camí. 
PLANTES RUDERALS 
Nom comú: malv! 
Nom científic: Althaea officinalis 
Família: malvades 
Descripció: Planta anual d'uns 40 cm d'alçada. Pot ser reptant 
o dreta. Les fulles són lobulades, més llargues 
que amples i amb pecíol. Les flors, de color rosa 
clar, són pentàmeres, tenen peduncle i surten en 
grups de cinc o sis al capdamunt de les tiges. El 
fruit té com un agulló, semblant als geranis. 
Utilitats: Amb arrel de malvï, figues i mel es prepara un 
xarop contra la tos. El malví té les mateixes virtuts 
que la malva, però augmentades. 
.«-««ffe « í^^ i» Nom comú: 
^ - ^ l ' ^ ^ y ' ^ Nom científic: 
\ ^\í^ i/ Família: 
^%^€í / « Descripció: 
rv^^/ \^^ 
A ^ ^ 
\ Utilitats: 
\ 
\ \ 
xicoira, xicòria 
Cichorium intybus 
compostes 
Planta herbàcia perenne, d'arrel gruixuda, fulles 
basals més amples i fulles a la tija que semblen 
branques. Flors blaves agrupades en capítols al 
capdamunt de les tiges, que estan ramiflcades. 
Té virtuds tòniques i estomacals. S'ha utilitzat com 
a succedani dSl cafè. També es menja en 
amanides. La infusió de fulles i flors, fresques o 
seques, ajuda a pair un copiós dinar. 
68 
. . i^;^ 
Nom comú: 
Nom científic 
vKj, Família: 
1 ^ Descripció: 
J Utilitats: 
malva 
Malva sylvestris 
malvàcies 
Planta bianual de 30 cm a 1 m d'alçada. Les tiges 
són llenyoses a la part inferior, ramificades, 
peludes i més o menys ajagudes. Les fulles tenen 
un llarg pecíol, són lobulades, arrodonides i 
palmatinèrvies. Les flors són rosades amb dues 
estries més clares i es troben agrupades, de dues 
a sis, a les axil·les de les fulles. 
Expectorant i sudorífic: infusió de flor de malva 
i de borratja, a parts iguals. 
Laxant: infusió de la flor, endolcida amb mel. 
Emol·lient: el decuit de malva s'utilitza per al 
tractament de grans, forúnculs, etc. 
Les fulles de malva fregades calmen la irritació 
produïda per les ortigues. 
Nom comú: caramutxa, cebollí, flor de l'infern 
Nom científic: Asphodellusfistulosus 
Família: liliàcies 
Descripció: Planta anual o bianual de tiges erectes, buides 
per dins i sense ramificar. Les fulles també són 
llargues, estretes i buides i surten de la base. Les 
flors tenen sis pètals blancs amb una línia rosada 
i surten al capdamunt d'una tija. A mesura que la 
planta creix li surten noves flors a l'extrem i les 
velles es converteixen en fruits rodons. 
Utilitats: A causa dè l'abundant verí que conté, cap animal 
no la menja. 
M 
M '1 
' 
Nom comú: 
Nom científic: 
Família: 
Descripció: 
Utilitats: 
civada silvestre, cugula 
Avena saliva 
gramínies 
Planta de fins a 1 metre i mig d'alçada. Tiges 
ramificades a la base. Fulles estretes, llargues. 
paral·lelinèrvies i aspres. 
combat l'insomni i l'esgotament nerviós. La papilla 
d'avena és un bon remei pels transtorns 
gastrointestinals. 
69 
Nom comú: lleteresa, llet de bruixa 
Nom científic: Euphorbia spp. 
Família: euforbiàcies 
Descripció: gènere de plantes que es caracteritzen per tenir 
làtex blanc a la tija. Les flors es reuneixen en 
unes inflorescències especials anomenades -datis-
que estan formades per una flor femenina central 
amb un sol pistil envoltada de flors masculines 
que consten d'un sol estam. Aquests ciatis es 
reuneixen en umbel·les al capdamunt de les tiges 
i sovint tenen bràctees de color groc o verd. 
Utilitats: la llet beguda és un purgant molt fort. La mateixa 
llet en friccions, fa caure el cabell i les berrugues. 
Nom comú: 
Nom científic: 
Família: 
Descripció: 
Utilitats: 
Mercurial, malcoratge 
Mercurialis annua 
euforbiàcies 
mata de fins a 40 cm d'alçada, tija angulosa amb 
moltes ramificacions i engruiximents als nusos. 
És una planta dioïca (hi ha individus masculins i 
d'altres de femenins). Les fulles són oposades, 
ovalades i dentades. Les flors són petites i verdes, 
les masculines agrupades en denses espigues i 
les femenines solitàries. 
És purgant, i hi ha qui se la menja bullida com a 
verdura. Per què faci efecte s'ha de menjar crua, 
però pot ser verinosa. Com que hi ha altres 
purgants més efectius i menys perillosos no es fa 
servir. No és recomanable per a res. 
^ Nom comú: 
• ^ ^ Nom científic: 
/ \ ^ ~ Família: 
** \M Descripció: 
V^ n 
" f ^ l ^ - - ^ 
1 
1 
\ 
\ Utilitats: 
fumdeterra, fumisterris, fumaria 
Fumaria officinalis 
papaveràcies 
herba anual d'uns 30 cm d'alçada, de tiges rèptils 
i amb les fulles molt retallades. Les flors poden 
ser rosades o blanques, tubiformes i agupades 
en raïm al capdamunt de la tija. 
Mentres les flors inferiors es converteixen en fruit, 
per l'extrem de la tija continua florint. 
Una infusió de les seves flors té qualitats 
depuratives i contra la hipertensió. 
70 
Nom comú: 
Nom científic: 
Família: 
Descripció: 
UtiUtats: 
Fonoll 
Foeniculum vulgare 
umbel·líferes 
Planta anual d'un metre d'alçada. Les fulles són 
tendres, estan molt retallades i tenen un aspecte 
dendrític. Les flors surten del capdamunt de les 
branques i estan agrupades en umbel·les de color 
groc. Les branques i flors de l'any anterior sovint 
perduren seques. Tant les fulles com les flor tenen 
una olor anisada força intensa. 
L'arrel en infusió és diürètica i aperitiva. La infusió 
de fruits excita la secreció làctia en les dones 
que crien, i actua contra les diarrees fètides amb 
abundants flatulències. També s'utilitza contra la 
inflamació dels ulls. Els mateixos fruits en excés 
poden provocar la menstruació. 
Els ullets tendres de fonoll es mengen en 
amanida, i els seus fruits s'utilitzen en l'elaboració 
de diferents licors anisats. 
Nom comú: 
Nom científic: 
Família: 
Descripció: 
Utilitats: 
borratja, borraina, pa i peixet 
Borago qfficinalis 
boraginàcies 
Planta anual de tiges amb pèls, buides de la part 
central i amb poques ramificacions. Les fulles 
són ovalades i també tenen pèls. La part superior 
de la tija és vermellosa, doblegada cap a terra i 
conté les flors de color blau-lilós agrupades en 
raïm. 
Sudorífic: infusió de flors amb sucre o mel. 
Diürètic i antireumàtic: decuit amb la fulla durant 
mitja hora, i es pren begut. 
Emollient: s'utilitzen les fulles com a cataplasma 
contra grans i inflors. 
Als pobles del Baix Ebre i el Montsià en cullen 
les fulles a l'hivern, abans de la floració. Preparen 
una lletada amb ou, aigua (on s'ha bullit 
matafaluga, celiandre i/o altres herbes), farina i 
llevat en pols. S'arrebossen les fulles i es 
fregeixen. Després es reguen de mel o de sucre. 
Les borraines representen unes postres molt 
bones i econòmiques. 
71 
Nom comú: 
Nom científic: 
Família: 
Descripció: 
Utilitats: 
sisimbri, herba dels cantaires 
Sisymbrium qfficinale 
crucíferes 
Planta anual herbàcia d'un metre d'alçada. Fulles 
escasses, lobulades i situades a la part inferior 
de la tija. Les flors són tetràmeres, grogues, no 
gaire grans i se situen a la part superior de les 
tiges agrupades en raïms esclarissats. 
La seva infusió beguda té efectes contra les 
inflamacions i els refredats de laringe, els 
problemes de la veu, la tos i els refredats 
pulmonars, fins i tot l'escorbut. 
Nom comú: caps blancs, terrera 
Nom científic: Alissum maritimum 
Família: crucíferes 
Descripció: Planta herbàcia de tiges rèptils que estapissen el 
sòl. De les tiges surten brots verticals d'un pam 
de llargada (com a màxim) que contenen algunes 
fulles i les flors; Les flors són petites, blanques, 
tetràmeres i s'agrupen en raïms atapeïts. A 
l'extrem del brot surten les flors noves, mentre 
que les velles van fructificant al mateix temps. 
Els fruits tenen forma ovalada. 
Utilitats: En infusió s'utilitza com a diürètic. 
Nom comú: parietària, herba de paret, cama-roja 
Nom científic: Parietària officinalis ssp judaica 
Família: Urticàcies 
Descripció: Planta herbàcia d'uns 30 cm d'alçada. Fulles 
lanceolades de color verd fosc i una mica 
pubescents. Les tiges són vermelles i també tenen 
pèls. Les flors no són gens vistoses, sèssils, petites, 
de color verd que es torna vermell en la maduresa 
i surten de la base de les fulles. 
Utilitats: La infusió de la tija i les fulles és diürètica. 
72 
Nom comú: Herba de la feridura 
Nom científic: Stachys recta 
Família: labiades 
Descripció: Planta vivaç que cada any treu nous brots poc 
ramificats de 20 a 60 cm d'alçada. Fulles ovalades 
i oposades. Flors verticillades de color groc pàl·lid 
amb la forma típica de la família. A mesura que 
creix la tija surten noves flors i les de baix perden 
els pètals, mentres que els sèpals continuen units 
entre ells i amb la tija. Tant les fulles com les 
tiges com els sèpals tenen petits pèls. 
Utilitats: Millora la contracció muscular després d'un atac 
de feridura. Es couen 8 unces de planta sencera 
(fulles, tiges i flors) en 4 litres d'aigua i es banyen 
les parts afectades dos cops al dia. També es pot 
beure aquesta poció dues vegades al dia. 
jC^íSi-
\ > j j j 5 ^ 
M^  
^ 1 
^ 
Nom comti: 
Nom científic: 
Família: 
Descripció: 
UtíUtats; 
gratabous 
Centaurea scabiosa 
compostes 
planta que pot fer més d'un metre d'alçada de 
color verd blanquinós. Fulles força dividides. Flors 
en capítols grossos de color porpra. És un dels 
cards més corrents. 
No se'n coneixen. 
VEGETACIÓ ARVENSE 
% e 
^^^ 
v ^ ^ 
1 
r 
Nom comú: 
Nom científic: 
Família: 
Descripció: 
Utilitats: 
ravenissa blanca 
Diplotaxis erucoides 
crucíferes 
Planta herbàcia d'un metre d'alçada. Les fulles 
són retallades i se situen a la base de la tija. A la 
part superior surten les flors, que són blanques, 
tetràmeres i agrupades en raïm. Així que la tija 
va creixent surten noves flors a l'extrem i les 
antigues es transformen en fruit. Els fruts són 
allargats. 
No se'n coneixen. 
73 
^ p 
^^y/ 
^^/ 
^ K ^ 
W 
f 
n 
Nom comú: 
Nom científic: 
Família: 
Descripció: 
UtiUtats: 
ravenissa groga 
Eucastrum nasturtiifolium 
crucíferes 
Planta herbàcia d'un metre d'alçada. Les fulles 
són retallades i abundants, se situen a la base de 
la tija. A la part superior surten les flors, que són 
grogues, tetràmeres i agrupades en raïm. Així 
que la tija va creixent surten noves flors a l'extrem 
i les antigues es transformen en fruit. Els fruts 
són allargats. 
No se'n coneixen. 
Nom comú: bosses de pastor 
Nom científic: Capsetla bursa-pastoris 
Família: 
Descripció: 
Utilitats: 
crucíferes 
Planta herbàcia de tiges verticals d'uns 40 cm de 
llargada (com a màxim) que contenen algunes 
fulles i les flors. Les flors són petites, blanques, 
tetràmeres i s'agrupen en raïms atapeïts. A 
l'extrem de la tija surten les flors noves, mentre 
que les velles van fructificant al mateix temps. 
Els fruits tenen forma de cor. 
Regulador de la menstruació, sobretot en les 
primeres regles de les jovenetes i en la 
menopausa. Es prepara una tintura amb una part 
d'esperit de vi rebaixat en tres parts d'aigua on 
es posa a macerar la planta a trossets durant una 
setmana. S'ha de beure des de vuit dies abans de 
la data de la menstruació. 
Antidiarreic: es prepara una maceració de fulles 
fresques en esperit de vi de 60°, durant vuit dies. 
Un cop filtrada se 'n p renen unes gotes 
periòdicament fins a la desaparició del transtorn. 
m0^ 
^ \ 
fM Nom comú: Nom científic: 
Família: 
Descripció: 
Utilitats: 
lletsó, pixallits 
Soncbus tenerrimus 
compostes 
Planta herbàcia de tiges erectes poc ramificades. 
Fulles partides, escasses que estan en posició 
axial respecte les ramificacions. Flors grogues 
agrupades en capítols que es poden trobar en 
posició terminal de la tija o no. 
Hi ha qui se la menja a l'amanida. 
74 
\_.À>^ Nom comú: 
^ ^ ^ i ^ . i f e . Nom científic: 
(B^^^SÍ^fe Família: 
íJ\>^^aKiM, Descripció: 
f ^ ^ ^ ^ 
^S^^^ 
^ ^ 0 ^ UtlUtatS: 
\ 
corretjola, campaneta 
Convolvulus anensis 
convolvulàcies 
Planta enfiladissa de tiges volubles i circells. Fulles 
sagitades. Flors blavoses o rosades amb els pètals 
soldats. 
La infusió de les fulles fresques té propietats 
purgants. 
^ÏM^^'^ 
(4 Nom comú: 
1 Nom científic: 
^g> Família: 
C. Descripció: 
Utilitats: 
vinca 
Vinca pervinca 
apocinàcies 
Planta de tiges rèptils que té llargs estolons que 
entapissen el terra i del que surten els brots amb 
les fulles i les flors. Les fulles són ovalades i de 
color verd brillant. Les flors són violetes i tenen 
cinc pètals soldats per la base. 
Astringent i antigalactògena: s'utilitza el decuit 
de les fulles per fer gatgarismes contra les angines; 
i begut per als pits inflats per la retenció de llet. 
Nom comú: goja 
Nom científic: Calendula qfficinalis 
Família: compostes 
Descripció: Herba de 20 a 30 cm d'alçada. Fulles lanceolades, 
una mica den tades , pi loses i s i tuades 
principalment en una roseta basal. Les flors estan 
agrupades en capítols de color taronja al 
capdamunt de les tiges, que també tenen algunes 
fulles. 
Utilitats: Es prepara tota la planta en tisana per regularitzar 
la menstruació. Les fulles serveixen per tallar la 
sang de les ferides ("llevamal-). 
75 
h 
^w*^  
Í ^ K j , , , 
« ^ 
\ ^ ^ 
• Í ^ ^ J ^ ^ ^ 
^ ^ 
T 
Nom comú: 
Nom científic: 
Família: 
Descripció: 
UtiUtats: 
ortiga petita 
Urtica urens 
urticàcies 
Planta herbàcia de fulles serrades i oposades; 
flors unisexuals tetràmeres que surten en raïms 
de la base de les fulles. Tant les tiges com les 
fulles tenen pèls que en tocar-los es trenquen i 
deixen anar el seu contingut urticant. 
La infusió d'ortigues, o la mateixa herba buUida i 
amanida, afavoreix la digestió i és diürètica. 
També contra les hemorràgies. 
% 
<^C^ 
" ^ ^ 
'<ikr 
^ ^ 
, 
Nom comú: 
Nom científic: 
Família: 
Descripció: 
Utilitats: 
anagall, morrons 
Anagatlis arvensts 
primulàcies 
Herba anual de tiges rèptils, fulles oposades. 
sèssils i ovals. Les flors, pentàmeres, poden ser 
blaves o vermelles. 
Expectorant: es pren el suc dissolt i amb molta 
moderació, ja que en quantitat resulta tòxica. 
Cataplasma: cicatrització de les Hagués tòrpides. 
VOCABULARI 
En aquest llistat volem aclarir algunes paraules que s'utilitzen normalment 
quan es descriuen les utilitats de les plantes medicinals, tot i que algun dels 
termes definits no els hem emprat en aquesta relació de plantes ho podem 
fer en posteriors treballs. 
- Analgèsic: que elimina la sensació de dolor. 
- Antidiarreic: que actua contra la diarrea. 
- Antiespasmòdic: que evita els espasmes. 
- Antireumàtic: que prevé o combat el reumatisme. 
- Antisèptic: desinfectant. 
- Antitèrmic: que ajuda a baixar la febre. 
- Aperitiu: que obre la gana, 
- Astringent: que restreny els teixits orgànics. 
- Cicatritzant: que ajuda a tancar una ferida o a fer-se la cicatriu. 
76 
Decocció: fer bullir una planta amb aigua, en una olla tapada, de 10 a 30 
minuts. 
Depuratiu: que lleva les impureses de la sang. 
Digestiu: que ajuda a fer la digestió. 
Diürètic: que ajuda a orinar. 
Emol·lient: que estova les parts inflamades. 
Estimulant: que dóna ànim. 
Expectorant: que facilita l'acció d'arrencar i escopir les flegmes dipositades 
en les vies respiratòries. 
Infusió: abocar aigua bullent sobre les plantes per extreure'n els principis 
actius. 
Laxant: que facilita l'evacuació dels excrements. 
Maceració: deixar reposar plantes esmicolades en un líquid durant un 
temps més o menys prolongat. 
Sudorífic: que provoca la secreció de suor. 
Tònic: que restableix el to normal de l'organisme. 
Vermífug: que fa expulsar els cucs intestinals. 
Vitamínic: que conté vitamines. 
77 


Les plantes més humils

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert