Flores Juanpere, Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

65
Recull de Treballs · 15 (2014)
Corsaris, fesols i evacuats: 
un torrenc al setge de 
Barcelona (1713)
Montserrat Flores Juanpere
Historiadora i arxivera
La tardor de 1713, en el context del final de la guerra de Successió 
i durant els mesos que van transcórrer des de la caiguda del Camp de 
Tarragona en mans dels borbònics i la fi del setge de Barcelona, se situa 
un episodi que un torrenc va protagonitzar entre Barcelona, València, 
Cambrils i Torredembarra. 
L’hem conegut a través d’un plet que es va jutjar setmanes després a 
Barcelona, a la Reial Audiència, mentre la ciutat resistia el setge per no 
caure en mans de les tropes borbòniques. L’expedient del plet es conserva a 
l’Arxiu de la Corona d’Aragó (fons Reial Audiència, sèrie de Plets Civils, 
núm. 18364).En vam tenir notícia gràcies a l’avís del company historiador 
Pedro Otiña i l’hem pogut contextualitzar gràcies a les notícies sobre 
Torredembarra aportades pel recent article de Joaquim Nolla Aguilà1 i per 
l’arxivera Núria Canyelles Vilar.
Un patró de Torredembarra
No sabem si voluntàriament o no, el patró torrenc Marc Coll es 
va trobar embolicat en una acusació de col·laboració amb les tropes 
borbòniques, després d’haver estat empresonat per un vaixell corsari. Els 
detalls els coneixem llegint les declaracions del mateix Marc Coll i de les 
altres persones que van intervenir en el judici. 
1 Nolla Aguilà, Joaquim. “16 de juliol de 1713. Marc històric de la batalla de Torredembarra”. 
A Recull de Treballs, núm. 14 (Centre d’Estudis Sinibald de Mas, Torredembarra, 2013), p. 
5-27
© Centre d’Estudis Sinibald de Mas
66
Recull de Treballs · 15 (2014)
L’expedient, però, no dóna dades personals sobre ell. No sabem quina 
edat tenia ni quina havia estat la seva actuació i activitat fins a aquell 
moment. Possiblement el podem identificar amb el Marc Coll, mariner 
de Torredembarra, que apareix diverses vegades a la documentació notarial 
d’aquests anys2 comprant diferents vinyes a Altafulla i, també, una botiga 
vora mar, anomenada L’Estarada. Potser era ell mateix o bé un fill seu 
amb el mateix nom, ja que els documents notarials parlen d’un Marc Coll, 
major. I també el podríem identificar amb el Marc Coll, mariner, que el 
1726 va pagar una part de la dot de la seva filla Eulàlia, que s’havia casat 
amb un altre mariner torrenc, Francesc Oliver. 
De Torredembarra al port de l’Esquirol
Segons les declaracions que tant l’acusació com la defensa van presentar 
durant el plet, el mes d’octubre de 1713 el torrenc Marc Coll estava navegant 
amb la seva embarcació, un llondro, per la costa del Camp; un llondro era 
una nau de vela llatina que anava impulsada també a rems. Malauradament, 
no consta cap altre detall del llondro, ni tan sols el seu nom.
Montserrat Flores Juanpere,
2 Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Fons de la parròquia de Sant Pere de Torredembarra. 
Manual del doctor Palliser (1707-1733). Consultable en línia a www.ahat.cat
Aspecte actual de la zona de l'Esquirol, amb la desembocadura de la riera de Maspujols
67
Recull de Treballs · 15 (2014)
Durant la seva navegació va passar pel port de l’Esquirol, un indret a la 
desembocadura de la riera de Maspujols que almenys des de feia un segle 
s’utilitzava per embarcar i desembarcar mercaderies aprofitant els diversos 
avantatges que oferia. 
En primer lloc, l’orografia subaquàtica formava una fondalada on els 
navegants podien ancorar les seves embarcacions. En segon lloc, a través 
del llit de la riera aquestes mercaderies es podien transportar fàcilment per 
terra cap a l’interior de la comarca i enllaçar amb els camins que portaven 
a Reus, a Tarragona i a Tortosa. I, en tercer lloc, aquest punt formava la 
frontera oest del terme de Vilafortuny amb el de Cambrils (ara es troba 
en ple terme de Cambrils, perquè des de 1842, Vilafortuny en forma 
part), la qual cosa el situava fora dels límits on calia pagar la lleuda per les 
mercaderies desembarcades. A més, se situava lluny dels nuclis habitats, 
amb la qual cosa se sospita que sovint devia servir per a l’entrada i sortida 
de mercaderies de contraban.
Capturat pels corsaris
A l’Esquirol, el llondro va ser interceptat i capturat pel patró corsari 
Ermenegild Funullós, de Vinaròs, a bord del seu xabec anomenat Nostra 
Senyora del Roser; també corresponia a un tipus de nau de vela llatina, 
amb tres arbres, que habitualment era usada a la Mediterrània per al tràfic 
de cabotatge. 
No ens ha d’estranyar la presència d’un corsari a les nostres costes, ja que 
molts navegants combinaven l’activitat comercial habitual amb la pirateria 
legal ocasional contra les embarcacions de països enemics, si comptaven 
amb el permís oficial (anomenat “patent de cors”) per fer-ho. Dit d’una 
altra manera, a diferència dels pirates, els corsaris no eren persones fora 
de la llei, sinó que a més de fer expedicions comercials, de tant en tant 
atacaven vaixells de països enemics, amb la qual cosa contribuïen a la 
política exterior del país mentre obtenien beneficis de les captures.
De fet, aquest va ser el motiu pel qual es va començar el plet contra Marc 
Coll. Després de capturar el llondro, el corsari Ermenegild Funullós el va 
conduir fins a Barcelona, on la Reial Audiència havia de dictaminar si la 
captura havia estat legal i si Funullós es podia quedar amb l’embarcació i el 
seu contingut. Per això el dia 11 de desembre tots dos, presents a Barcelona, 
van començar a declarar al voltant de la càrrega i la trajectòria del llondro.
Montserrat Flores Juanpere,
68
Recull de Treballs · 15 (2014)
L’acusació contra Marc Coll
Però, què havia fet d’il·legal Marc Coll? L’acusació que Funullós va 
llençar contra ell era “per venir aquell y son càrrech del Regne de València”.
És a dir, el va acusar que en ple setge de Barcelona havia navegat fins a 
una mar (la del regne de València i també la del Camp de Tarragona) que 
des de 1707 ja era territori en mans borbòniques: “en lo mes de octubre 
proppassat, antes y vuy, lo mar adjacent en lo regne de València, lo mar 
adjacent en lo cap dit de l’Esquirol y lo mar adjacent en la Torra den Barra, 
regne de Cathalunya, han estat, estavan y vuy estan baix la obediència del 
enemich”.
I no només això: va anar a desembarcar al cordó del “enemich en lo 
cap del riu de Llobregat”, des de València havia tornat fins a Catalunya 
i havia portat mercaderies a les tropes borbòniques que estaven assetjant 
Barcelona a l’alçada de la desembocadura del riu Llobregat. 
Ras i curt, Funullós acusava Marc Coll d’haver-se passat a l’enemic 
amb el seu xabec i d’haver-lo usat per donar suport alimentari a les tropes.
Tot plegat, ho demostrava ensenyant la documentació del llondro, 
on havia quedat constància dels ports on havia carregat i descarregat 
mercaderies. Demanava quedar-se l’embarcació, tots els seus arreus (les 
veles i la resta de parament de la nau), els diners que portava i, també, una 
partida de “monjetas” que s’havien trobat a bord. 
Marc Coll es defensa: de traïdor a víctima
La versió que el patró torrenc Marc Coll va explicar durant el judici és 
ben diferent. Refusava les acusacions de traïció i es defensava com a víctima 
de la guerra. Coll va explicar que, mentre es trobava a Barcelona, el general 
Antoni de Villarroel (que dirigia la defensa de la ciutat com a màxima 
autoritat militar) li va donar un passaport que l’autoritzava a transportar 
per mar una família de València i les seves pertinences. D’aquesta manera, 
Coll es presentava com un navegant organitzant un viatge al servei d’una 
família (de la qual no es diu el nom) que pretenia sortir del setge i salvar la 
seva vida. No va explicar si va trobar algun problema per part dels borbònics, 
però sembla que l’evacuació i lliurament de la família (en un port valencià 
que no especifica) es va fer amb èxit.
Montserrat Flores Juanpere,
69
Recull de Treballs · 15 (2014)
Segons la narració de Marc Coll, la situació es va tòrcer després de 
deixar la família: va ser interceptat per les tropes borbòniques, que el van 
obligar a carregar una partida d’ordi i portar-la a les tropes que estaven 
assetjant Barcelona pel sud. 
Marc Coll, doncs, sostenia que la seva col·laboració amb les tropes 
borbòniques havia estat a la força. Malgrat tot, reconeixia que li havien 
pagat una certa quantitat, amb la qual havia comprat les mongetes 
blanques (fesols, en la denominació habitual al Camp de Tarragona) “per 
aportar-las en sa casa en la Torra den Barra”. No havia fet voluntàriament 
res il·legal, doncs. Per això demanava que li tornessin el vaixell i la càrrega 
i el compensessin per les pèrdues i perjudicis soferts.
La situació d’un territori ocupat 
Entre els dies 11 de desembre de 1713 i 22 de gener de 1714, ambdues 
parts van exposar els seus arguments. La defensa de Marc Coll va demanar 
inútilment, almenys dues vegades, que fossin admesos testimonis, la qual 
cosa fou refusada pel jutge.
Malauradament, no sabem com va acabar el plet, ja que els expedients de 
la Reial Audiència no contenen mai la sentència i tampoc no es conserven 
els llibres de sentències d’aquell any. 
Tampoc tenim més arguments per saber si Marc Coll havia actuat amb 
plena honestedat o no. Cal que entrem en el terreny de les hipòtesis i ens 
preguntem si el movia una intenció temerària o havia aprofitat el desgavell 
inherent a tota guerra per fer negocis pel seu compte: ambdues actituds 
han estat prou freqüents en els contextos de guerra al llarg de la història.
Sens dubte, contra Marc Coll hi ha el fet sospitós que tota la mar 
per on havia transcorregut el seu viatge estava controlada per les tropes 
borbòniques. Això incloïa la costa del sud de Catalunya, un territori que des 
de l’estiu de 1713 era en mans dels borbònics malgrat els enfrontaments que 
en diferents moments, després del lliurament de Tarragona i de la batalla 
de Torredembarra, es van produir entre les tropes ocupants i els militars del 
país en llocs com la Canonja o Falset. També cal que ens preguntem què hi 
feia el llondro a l’Esquirol, si (tal com declarava) tornava des del Llobregat 
cap a Torredembarra. Pot ser que hi hagués anat precisament a comprar els 
fesols que li van trobar? O pretenia fer-hi algun altre negoci?
Montserrat Flores Juanpere,
70
Recull de Treballs · 15 (2014)
Pel que fa a la situació concreta de Torredembarra en aquells mesos 
posteriors a la batalla, el plet sembla insinuar que l’ocupació borbònica de 
la vila devia ser ben sòlida, perquè Marc Coll pensava arribar-hi amb el 
seu llondro passat de bàndol. També podem suposar que els aliments no hi 
devien abundar, ja que Marc Coll va córrer tant de perill per portar-hi el 
carregament de fesols. 
A la vegada, aquest plet ens aporta una nova notícia sobre la part 
marítima del setge de Barcelona (en concret, sobre l’aprovisionament de les 
tropes), molt menys coneguda que el posicionament de tropes i trinxeres a 
terra, que ha estat ben estudiat i divulgat els darrers temps.
En qualsevol cas, aquest episodi ens parla dels intents de la població 
de sobreviure a la guerra, de salvar les seves vides, aconseguir menjar i, 
potser també, de treure algun rendiment personal del moment convuls que 
s’estava vivint. És interessant per tots aquests components que hi apareixen 
i, també, perquè aporta una mica de llum davant la poca documentació que 
coneixem al Camp de Tarragona en aquells mesos.
Reus, 29 de setembre de 2014 
Montserrat Flores Juanpere,
71
Recull de Treballs · 15 (2014) Montserrat Flores Juanpere,
L'Esquirol va ser durant segles un punt 
estratègic. Al segle XIX s'hi va construir 
una torre de telegrafia òptica que es veu a 
la imatge.


Corsaris, fesols i evacuats: un torrenc al setge de Barcelona (1713)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert