Miró, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LES MARQUES «C. MUSSIDI NEPOTIS» 1 «PHILODAMUS» 
1 LA PRODUCCIÚ D'AMFORES DRESSEL 28 1 DRESSEL 7/11 
A CATALUNYA 
JORD! MIRÓ 
La fabricació d'amfores de tipologia romana a Catalunya és un 
fet prou conegut i estudiat. Es tracta de les Pascual 1 i Dressel 2/4, 
derivades, respectivament, de les Dressel 1 i de les homonimes itali-
queso Llur cronologia va des de finals del segle 1 a. C. al 1 d. C., i el 
contingut fou el vi.' 
Existiren, pero, altres formes menys conegudes i estudiades, dins 
de la mateixa tradició greco-italica, a les que ací ens referirem, sobre-
tot a través de les marques que duien, important per coneixer l'origen 
icontingut del recipient: 
- La primera és alguna variant de la Dressel 30, de fons pla, 
fabricades al forn de Santa Maria de les Feixes (Cerdanyola), amb 
cronologia semblant a les Dressel 2/4 i Pascual 1 laietanes.2 
- Dressel8 «emporitana», assimilable a les betiques Dressel 7/11, 
amb algunes diferencies. Es troba en gran nombre a Empúries i també 
a Barcelona, potser procedent del primer jaciment. Presenten la mar-
ca ANTH, només documentada en els llocs citats. J. M. Nolla creu que 
aquests envasos són de procedencia emporitana, de cronologia difícil 
de precisar, pero segurament semblant a les Dressel 2/4, és a dir, 
segles HI d. C.3 
1. PASCUAL, R., Centros de produéción y difusión geográfica dé un tipo de ánfara, 
en VII Congreso Nacional Arqueología, 196Q, pags. 334·345; 1D., Las ánforas de la La· 
yetania, Méthodes Classiques et Méthodes formelIes dans l'étude des amphores, Roma, 
1977, pags. 47·96; BELTRAN LLORIS, M., Las ánforas romanas en España, Zaragoza, 1970, 
pags. 329·38; TCHERNIA, A., Les amphores vinaires de Tarraconaise et le¡,¡r exportation 
aut début de l'Empire, a Archivo Español Arqueología, 44, 1971, pags. 38·85. . 
2. PASCUAL, R., Las ánforas ... , cit., pags. 68·69 i fig. 23, n.'" 1 a 5. 
3. NOLLA, J. M., Las ánforas romanas de Ampurias, a Ampurias, 36, 1974, pags. 182 i 
191·192. 
336 lORDI MIRó 
Les amfores Dressel 28 i la marca SEX OOMITI 
El tercer tipus d'amfora que ens interessa és el Dressel 28, de 
base plana, coll curt, nanses en semicercle, Ilavi en llisteIl bast~nt 
recte, limitat a vegades per dues motIlures. Si bé Lamboglia la consi. 
dera -de cronologia republicana, basant-se. en Albintimilium (130-50 
abans Crist), és gairebé segur que es tracta de diverses variants, de di-
ferent cronologia i origen.4 
Contretament, ens referirem a la varietat Oberaden 74, perfecta-
ment diferel1ciada en el jaciment de l'Aumedina (Tivissa, Ribera 
d'Ebre) (fig. n.O 3). En aquest indret s'hi fabricaven amfores Pascual 1, 
Dressel 2/4, 7/11 i 28, marcades amb les estampilles TIBISI i SEX DO-
MITL Si bé es tracta de materials superficials, tots els autorshi éstan 
d'acord.5 
La Dressel 28 de Tivissa i que anomenarem Oberaden 74,6 pre-
senta elllavi doblement motlllirat, ainb Ileugeres variants, peu pla 
umbilicat, nanses amb dues ranures. Pasta dura, compacta; ben cuita; 
de color taronja, vermeIl o marró. Desgreixant de partícules fines 
blanques, o bébrillants, ben repartide-s. Normalment; amb una engalba 
blanca groga, o beige, a vega des espessa i ben repartida.7 
La marca SEX OOMITI és només coneguda de fOrma segura en el 
coIl d'aquestes Oberaden 74 (fig. n.O 1).8 La TIBISI es troba sobre els 
altres 3 tipus. La distribució de la SEX DOMITI, sencera o fragmentada, 
en amfora, és la següent, seguint a CaIlender: 9 Basilea (en un coIl, 
que creiem de Dressel 28), Nyon, Carpentras (e/L, XII, 5683, 77), Lu-
gimo i Oberaden (segons aquest autor en el coIl d'una Dressel 1, pero 
que Tchernia creu que es tracta d'una Dressel 28).10 Distribució que 
eris indica una penetració cap al «limes» a través del Roine, la ma~ 
4. BELTRAN. M .• Las ánforas ...• cit .. pags. 497-502. ens presenta un conjunt sobre la 
problematica d'aquest recipient. 
5. TCHERNIh. A .• Les amphores .... cit.. pags. 63-64; 10 .• L'atelier d'amphores de Ti~ 
vissa et le;: marque Sex Domiti. Mélanges offerts a Jacques Heurgon. Roma. 1976. 
pags. 973-979; NOLLA. J. M.; PAORÓ. J.; SANMARrf. E .• Algunes consideracions sobre el fom 
d·a.mfores de Tivissa (Ribera d·Ebre). a Informació Arqueológica (Barcelona). 30. 
1979, pags. 151-153; 1D .• Exploració preliminar del fom d',amfores de Tivissa (Ribera 
d·Ebre) • . a Cypsela. IlI •. 198.D.pags. 193-218. El mes de febrer de ·1979 s·hi·reajitzauna 
campanya. sota la direcció' de R. Paüari!s. en la qúal hi varem participar .. 
6. TCHÉRNIÁ. A., L·a{elier .... cit .• pags. 974-975. i fig. 3. n:08 1 i4.· . . . .. 
7. NOLLA - PADRÓ-SANMARrf. Exploració .. ,; cit.. pago 211;· TCHERNIA. A.. Atelier:: .• 
cit .• pago 974. El mateix podem afirmar nosaltres en nostres recollides l'any 1979. 
8. TCHERNIA. A., Atelier. ciÍ;; CALLENDER. M. H.. Romc;n Arnphora.e, Londres. 1965 
(n.o 1602 i fig. 17. n.O 7); BELrRAN. M .• Las ánforas. cit .• n.O 447. 
9. CALLENDER. M. H .• ~oman .... cit .• n.O 1602 
10. TCHERNIA, A., Les amplwl1es ... , cit., pago 64, nota 63. 
LES MARQUES «C. MUSSlDI NEPOTIS» 1 «PHILODAMUS» 337 
teixa de lesproduccions hetiques i catalanes.11 La seva presencia a 
Oberaden ens dónauna indicació cronologica segura, abans de 9 a. C., 
en epoca augústea. 
Resumint, tenim un solid indici a favor de la fabricació d'un 
altre tipus amforic a Catalunya en temps d'August, amb una estam-
pilla molt concreta.12 
Les Dressel 28 i la marca PHlLODAMUS 
Un altre fet s'afegeix al coneixement d'aquest envas a Catalunya: 
en el jaciment del Sot del Camp (Sant Vicen<;: de Montalt, Maresme), 
foren recollits per R. Pascual fragments amforics Dressel 2/4 i Pas-
cual 1, pero també un coIl motllurat, del qual aquest autor no en 
dóna la tipologia, pero que a través del dibuix podem identificarcom 
Dressel 28, i més concretament la varietat Oberaden 74 (fig. n.o 2),13 
El més interessant d'aquest coIl és la marca PHILOC ... , puntejada, 
i no de tra<;: seguit, que és el més normal. Pascual pensa que la pe<;:a 
fou fabricada en el lloc.14 Altres troballes de la mateixa estampilla, 
sencera (PHILODAMVS), són: Museu de Tarragona (sobre una Dressel28, 
citada per CaIlender n.O 1325 b, i pel CIL, 11, supl. 6254, 31, amb un 
grafit a la panxa també citat per Beltran Lloris/5 la Cayla de Mailhac 
(en dos coIls d'amfora no identificada: P(?)HILC(O D), que podria ser 
PHlLOD), Ruscino (segons Tchernia, citant a Claustres), Ensérune (en 
el coIl d'una Dressel 28 sencera, amb tota seguretat Oberaden 74) i 
altres 3 marques seniblants), Magalas (quatre vegades segons Tcher-
nia, citant a M. Clavel) i Laudun (en el coIl: PHILODA ... , segons Ca-
Hender procedent del CIL, XII, 5683, 221).16 
Pel que fa el seu origen, Callender apuntava Hispania, tot da-
tant-Ia abans del 50 d. C. Un altre fet a senyalar és la seva difusió, 
semblant a les amfores vinaries catalanes Dressel 2/4 i Pascual 1 ja 
citades,11 i també el fet de que apareix sempre (quan és conegut el 
recipient) en les Dressel 28. 
Creiem aquests arguments prou convincents com atribuir a aquest 
envas la procedencia catalana, i més concretament en el Sot del Camp, 
on es marcava una varietat amb l'estampilla PHILODAMVS. 
11. BLÁzQUEz, .J. M., i. aItres, Historia de Españc. Antigua, n, Madrid, 1978, fig. 
pago 415 (oli betic); TCHBRNIA, A.; Les amphores ... , cit., mapa pago 58, per exemple. 
12. TCHBRNIA, A., L'atelier ... , cit., pago 976. 
13. PASCUAL, R., Las ánforas ... , cit., pags. 64·66 i fig. 17. 
14. lD., fig. 17, n.O 6, 
15. BarRAN, M., Las ánforas ... , cit., n.O 372. 
16. CALLBNDER, M. H.,. Roman ... ; n.O 1324 b. 
17. Riu Garona cap a l'Atlantic, Roine cap al «limes», Roma. 
338 JORDI MIRO 
La cronologia esta centrada en un moment no determinat entre 
el segle 1 a. C. i el 1 d. C. potser en epoca d'August. 
La marca c. MVSSIDI NEPOTIS i les amfores catalanes 
Segons Callender18 aquesta marca, sobre amfora, es troba a Roma 
(C/L, XV, 3489, en el coll d'una pe~a no gaire gran), i Rouen (CIL, 
XIII, p. 111, fase. 1,352: CM ... SS que es completa com a C MVSSIDI NE-
POTI). Loeschke la cita a Haltern: MVSS NEP ... , al mateix temps que 
dibuixa 1'amfora sobre la qual apareix (fig. n.O 4), amb totes les ca-
racterístiques de l'Oberaden 74, i que cataloga amb el número 68.19 
La cronologia del campament va de 1'11 a. C. al 16 d. C. Ambdues for-
mes, Oberaden 74 i Haltern 68 coincideixen, tractant-se possiblement 
de la mateixa. 
Per altra banda, disposem d'altres troballes al respecte: 
- De Fos-sur-mer, a prop de Marsella, i de procedencia submarina, 
tenim 2 colls d'amfora Dressel 7/10, tradicionalment betiques, pero 
que Ilur estudiós, B. Liou, creu d'origen tarraconense (fig. n.o 6).20 De 
pasta analoga, compacta, marró-taronja, i de perfil semblant. En el 
coIl, a l'altura de l'arrencament superior de la nansa presenten les 
següents marques: una d'eIles, TIBISI, i l'altra, C MVSSIDI NEP(otis) 
(fig. n.O 7). La primera d'eIles les assimila al forn de Tivissa, i per 
tant a la Tarraconense. Ja hem esmentat que aquesta tipologia 7/11 
es troba ampliament documentada en el Iloc, precisament amb aques-
ta mateixa marca. La similitud entre els dos colls ens porta a creure 
en el mateix origen, i, per tant, en un origen catala de la marca de 
G MVSSIDI NEPOTIS. Si la comparem amb la d'Haltern (fig. n.O 8), veurem 
que és diferent, pero aixo no vol dir que es trae ti de personatges dife-
rents, tota vegada que un mateix comerciant podia emprar més d'un 
segell amb el seu nom (fet que comprovem a 1'Aumedina, amb la mar-
ca SEX DOMITI, per exemple). La naturales a de la troballa, submarina, 
no ens indica cap cronologia, per ser amada. 
- Més recentment, A. Hesnard ha publicat un interessant estudi 
sobre un diposit d'amfores de la Longarina (Ostia), i que ha pogut 
datar-se en epoca augústea.21 D'entre les 300 peces, n'hi ha algunes de 
procedencia tarraconense: 11 Dressel 2/4, 15 Pascual 1 i 3 Dressel 9. 
18. CALLENDBR, M. H., Roman ... , n.O 399. 
19. LoBsCHCKE, S., Keramische funde in Haltern, 1909, pags. 253-255 i Jig. 37, n.O 3. 
20. LIOU, B., Gallia, 33, 1975, pags. 576-577 i fig. !l. 
21. HBSNARD, A., Un dépot augustéen d'amphl)res a La Longarina, Ost~, Mem. 
Americ. Acad. Rome, 36, 1980, pags. 141-156. 
LES MARQUES «C. MUSSIDI NEPOTIS" 1 «PHILODAMUS" 339 
És interessant el fet que a aquestes darreres l'autora els dóna origen 
tarraconense, tot basant-se en similituds de pasta amb les primeres.22 
Una de les Pascual 1 porta en el coIl la marca C MVSSlo(i) NEp(otis), 
que malhauradament no reprodueix. La cronologia coincideix plena-
ment, i la segura procedencia catalana de les Pascual 1 ens ofereix 
un altre indici a favor del mateix origen de l'estampilla. Si bé fins 
ara no coneixem el forn on es fabricaven les peces amb aquesta marca 
(contrariament a la SEX DOMITI i molt probablement és el mateix cas 
per la PHILODAMVS, tal com hem esmentat abans), els arguments ci-
tats ens semblen importants. Es tractaria d'un lloc on probablement 
s'hi fabricaven 3 tipus amforics, Pascual 1, Dressel 7/11 i 28. 
A més a més, podem afegir la troballa de 4 colls, fragments de 
bases i una dotzena de Ilavis i nanses que corresponen a unes 10 peces 
procedents del derelicte de Port Vendres 11, al Sud de Fran9a, i que 
corresponen a la Dressel 28 (fig. n.O 5).23 Tots els colls presenten una 
doble motllura, doble ranura a la nansa i pasta diferent a la resta 
del carregament (amfores betiques Dressel 20, Haltern 70 i Pom-
peia VII): dura, poc homogenia, sorra grisa, sense engalba, recober-
tes interiorment d'una substancia de color marró. Cal dir, pero, que 
és de diferent composició de les d'Haltern, Oberaden i Tivissa.24 El 
més interessant és la possibilitat que el vaixell, un cop carregades 
les amfores betiques, fes escala a Catalunya, on va incloure en el 
carregament aquestes Dressel 28, abans de dirigir-se cap al nord. 
Finalment, una qüestió que queda per tractar és la identitat del 
personatge C. Mussidi Nepotis. Callender ens diu que existí un L Mussi-
dius, proconsol de Sicília en temps d'August. Existiren 3 ó 4 Mussidi, 
tots ells de l'ordre senatorial en epoca d'August.25 En principi, podria 
tractar-se d'un membre de la família, traslladat a la Tarraconense i 
dedicat al comer9. 
Contingut de les Dressel 7/11 i 28 catalanes 
Les Pascual 1 d'Ostia ens indiquen molt clarament el contingut 
vinario Pel que fa el de les Dressel 28, no se'n sap gran cosa.26¡ La seva 
diversitat ens fa ser cautes al respecte, i haurem d'anar a cada lloc 
22. lD., pags. 145-146. 
23. COllS, D., i altres, L'épave de Port-Vendres JI et le commerce de la Bétique 
a l'¿poque de Cll4ude, a Archaeonautica, 1, 1977, París, pags. 43-47. 
24. lD., pago 47. 
25. CAllENDER, M. H., Roman, cit., n.O 399; TCHERNIA, A;, dins: Hommage d Fer-
nand Benoit, Bordighera, 1972, 1I1, pago 147, nota 3. 
26. BaTRAN, M., Las ánforas ... , cit., 501-502; ZEVI, F., Appunti sulle anfore romane, 
a Archeologia Classica, XVIII, 1966, pags. 225-226, per exemple. 
340 lORDI MIRO 
de fabricació en concreto Per la seva banda, les 7/11 betiques és ben 
sabut que portaven conserves de peix.27 Ara bé, els models emporitans 
citats al principi, i els de Tivissa, ens fan pensar en un altre producte. 
Les peces de Fos es van trobar recobertes de resina,2s la qual cosa 
ens indica que llur contingut fou vi o conserves de peix, o un tercer 
producte que desconeixem. L'allunyament de Tivissa del mar (uns 
15 km.) ens indica, almenys «a priori», que no resultava factible instal-
lar-hi una factoria de peix, lluny del mar, si bé cal dir que el jaciment 
es troba a poca distancia de l'Ebre, i, per tant, relativament ben co-
municat amb el mar. No sabem fins a quin punt podem creure en 
unes instaHacions de conserves de peix a la costa, mentre que les 
amfores per a envasar-les es fabricarien a Tivissa, des d'on es porta-
rien per riu a la costa. Resta, logicament, la comprovació arqueolo-
gica.29 
Ens queda el vi, producte que sabem transportaven les Pascual 1 
i Dressel 2/4. Resta per saber si les 7/11 i 28 del mateix jaciment de 
l' Aumedina el transportaven igualment. En aquest cas ens podem pre-
guntar per que en un mate ix lloc es fabricaven 4 envasos diferents, 
comerciats a través de diferentes persones, per un sol producte. Qüestió 
que si bé «a priori» no sembla logica, la realitat és que desconeixem 
les relacions amfora-estampilla-contingut que s'establien. 
La Ribera d'Ebre ha estat, des de sempre, una comarca vinícola, 
i no tenim proves de la producció i exportació de cap altre producte 
que no sigui el vi. El recobriment interior de les Dressel 28 de Port 
Vendres fa pensar, si eliminem les conserves de peix, en aquest líquido 
Per altra banda, les Dressel 30 (gauloise 4) del sud de Fran~a de forma 
semblant, portaven vi gal en el segle 1 de l'era.30 
27. BELTRAN, M., Las ánforas ... , cit., pags. 388 ss. 
28. Lrou, B., op. cit., pago 577. 
29. Les soles instaHacions d'aquest tipus ben conegudes i estudiades a Catalunya 
són les de Roses, d'epoca molt més tardana: NOlLA, J. M., i NIETO, F. J., Una factoria 
de sala6 de peix a Roses, a Fonaments, 3, 1982, pags. 187-200. 
30. TCHERNIA, A.; VILLA, J. P., Note sur le matériel recueilli dans la fouille d'~m 
c.telier d'amphores ii Vélaux, Bouches-du-RhOne, Méthod. Class. et Méthod. Form. dans 
l'étude des amph., Roma, 1977, pags. 231-219; LAUBENHEIMER, F., AmpllOres galAIQises 
de la région de Nimes, a Caesarodunum, 12, 1977; LAUBENHEIMER, F.; WIDEMAN, F., 
L'atelier d'amphores de Corneilhan (Hérault), a Rev. d'Archéométrie, 1, 1977, a Ar-
chéologia, 146, setembre 1980. 
1, estampilla SEX DOMITI de l'Aumedina (dibuix de R. PaIlan!s); 2, coIl de Dressel 28 
amb la marca PHILOD del Sot del Camp (segons R. Pascual); 3, coIl de Dressel 28 de 
l'Aumedina (segons No11a-Padró-Sanmartí); 4,. co11 de Dressel 28 d'Haltern (segons 
'Loeschcke); 5, amfora Dressel 28 de Portvendres 11 (segons Co11 i altres); 6, co11 
de Dressel 7/11 de Fos (segons B. Liou); 7, estampilla C MVSSIDI NEP(otis) de l'an-
terior; 8, estampilla MVSSIDI NEP(otis) d'Haltern, sobre el col! n.O 4. 
t:g;J 
10 "'" o I « 
·3 
.~I 
4 
t 
" \ , 
\ 
I ) 
7 
~ \ 
8 
5 
342 lORD! MIRO 
A manca de més informacions, podem pensar, en principi, que 
el vi seria el contingut. 
Resten altres interrogants, que ja hem esmentat més amunt, pero 
que escapen del proposit d'aquest treball. Les relacions de producció, 
el me di en el qual s'efectuaven aquestes exportacions, se'ns escapen 
totalment. 
Conclusions 
l.& Si bé a finals del segle 1 a. C. i durant el següent es fabrica-
ven a Catalunya amfores vinaries Pascual 1 i Dressel 2/4 imitades de 
models italics, existiren al mateix temps al tres envasos menys impor-
tants. 
2.80 Aquestes. amfores es documenten sobretot en epoca d'August, 
. i es tracta de variants del prototipus Dressel 28 (Oberaden 74) i deIs 
betics Dressel 7/11 (Dressel 8 emporitana, Dressel 9 de la Longarina, 
indeterminats de Fos i l'Aumedina). Un tercer tipus seria el Dressel 30 
de Santa Maria de les Feixes. 
3.& LesOberaden 74 estan associades a les marques SEX DOMITI 
i PHILODAMVS, els foros de les quals es troben, per la primera, a Ti-
vissa, i per la segona, pot ser a Sant Vicen~ de Montalt, així com a 
la e MVSSIDI NEPOTIS. Aquesta última es documenta, a més a més, en 
peces Dressel 7/11 i Pascual 1, la primera de probable origen tarra-
conense, mentre que per la segona aquesta procedencia és segura. 
4.& La difusió d'aquests recipients sembla ser el mateix que les 
Pascuall, Dressel2/4 i la resta d'envasos d'aquest tipus de proceden-
cia betica (sud-est de Fran~a, «limes», Roma), si bé en molta menor 
proporció. 
5.80 No sabem exactament que transportaven. Segurament fou vi. 
. Amb tot, ens manquen dades arqueologiques. 


Les marques "C. Mussidi Nepotis" i "Philodamus" i la producció d'àmfores Dressel 28 i Dressel 7/11 a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert