Ciurans Peralta, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESPECTACLES FÓRUM BARCELONA 2004:
LA MULTICULTURALITAT PROTAGONISTA
Enric Ciurans
UN DELS GRANS ENCERTS, AL NOSTRE ENTENDRE, DEL FÓRUM UNIVERSAL
DE LES CULTURES CELEBRAT A BARCELONA ELS DARRERS MESOS HA ESTAT LA
PRESENCIA D'UN ELEVAT NOMBRE D'ESPECTACLES DE PRIMER NIVELL, JA SIGUIN
AUTÓCTONS O FORANS, QUE HAN SABUT 1NTRODUIR EL CONCEPTE DE
MULTICULTURALISME, EN EL MAJOR NOMBRE D'OCASIONS, D'UNA MANERA
SAVIA 1 COHERENT EN L'ESDEVENIMENT DEL QUAL FORMAVEN PART.TOT 1
HAVER ESTAT IMPOSSIBLE DE SEGUIR-LO DE MANERA COMPLETA, PER LA GRAN,
QUANT1TAT D'ESPECTACLES PRESENTATS DINS 1 TORA DEL RECINTE FÓRUM,
VOLEM OFERIR ALS LECTORS D'ASSAIG DE TEATRE EL NOSTRE COMENTARI
D'UNS POCS ESPECTACLES QUE HAN ESTAT FORCA SIGNIFICATIUS PER LA
PRESENCIA D'ACTORS O D'ELEMENTS D'ALTRES CULTURES, AMB INTENCIONS,
ESTILS I RESULTATS MOLT DIFERENTS.
1 La Galigo
L'espectacle 1 Lo Goligo (Teatre Fabiá Puigserver, del 20 al 23 de maig), dirigit per Robert
Wilson, resultó una experiéncia estética inoblidable, d'una grandiositat i senzillesa admirable-
ment conjugades, amb uns actors, ballarins i músics indonesia capaÇos de crear una atmosfera
irrepetible, de subjugar-nos amb la seva admirable manera de fer i amb la seva admirable mane-
ra de sentir i de creure allá que representaven.
Aquest espectacie basat en un poema épic indonesi anomenat «Sureq Galigo», originara de
Pilla de Sulawesi, posó davant els nostres ulls la história de la creació de la Terra i les primeres
generacions de divinitats i bornes que la poblaren dividits en dos hemisferis: el Món Superior i el
Món Inferior Més enilá de l'esperada complicació de la história, respectacle va saber transmetre
l'espiritualitat d'un pobie, la seva manera de projectar-se en Vespa' i el temps. El paper de la
música, interpretada en directe sense cap pausa —l'espectacle duró més de tres hores— per
una decena de músics amb instruments tradicionals, fou determinant per a la creació d'un clima
meraveliosament complementat pel disseny de Ilums i els subtils i parsimoniosos moviments
deis actors, característics de i'estii del director texá.Tot piegat fou un repte que Wilson va saber
compactar i servir amb fideiitat a ell mateix i amb respecte al text sagrat indonesi, com ho
demostra el fet que es dedicó a elaborar aquest projecte durant tres anys. La unitat de to, la sávia
269
utilització del recursos actorals i escénics, i l'espiritualitat de la representació varen seduir-nos
ens lliuraren a la contemplació, fru'ició i admiració d'aquest magnífic muntatge.
Tot i així, alguns comentaris de la premsa barcelonina a l'espectacle no foren positius, potser
a causa en part deis problemes técnics que retardaren més de trenta minuts l'inici de l'especta-
cle el dia de l'estrena.' El dia que hi várem anar, hi havia un elevat nombre de professionals de ('es-
cena catalana que, en acabar la representació, aplaudiren dempeus rendint tribut al gran, majes-
tuós i hipnótic treball de Bob Wilson.
Amnésia de fuga
El multiculturalisme fou el principal protagonista de l'espectacle presentat per Roger Bernat
titulat Amnésia de fuga (Teatre Ovidi Montlior, de I al I O de juliol). El creador del coblectiu Ge-
neral Eléctrica, fidel a la seva forma d'entendre i de fer teatre, tornó a plantejar un espectacle en
qué tractava desborrar la distáncia entre art i vida, per mostrar-nos la realitat vital, els somnis, les
motivacions i les enyorances d'un grup d'immigrants indis, de diferents edats i procedéncies, instal-
lats a Catalunya durant més o menys temps, amb un grau d'integració, tanmateix, forra diferent.
Una proposta plena d'al•icients que, segons el nostre pares mesclá sáviament l'afany docu-
mental amb el testimoni personal i el joc teatral. Roger Bernat, com en la majoria deis seus
espectacles, formó part del repartiment i n'extragué, d'aquest grup tan divers, de l'aparent horno-
genétat, registres plens de veritat i d'imaginació que aconseguiren que l'espectador no caigués en
el tedi i l'avorriment. Un espectacle senzill, fidel a l'esperit del Fórum de les Cultures i a l'estil del
director, que segueix fent propostes dirigides a trencar l'hegemonia de la ficció en la nostra escena,
tot situant-se en la primera línia de l'experimentació, amb els riscos conseqüents que aquest fet
implica. Recordarem, molt especialment, la interpretació d'una noia que parlava anglés i que s'au-
toqualificava com a «perfect persone, tot executant accions quotidianes d'una simplicitat que
resultava, potser de manera paradoxal i fins i tot incongruent, apassionant o si més no divertida.
The Children of Herakies
Un deis espectacles més esperats del Fórum Barcelona 2004 fou, sens dubte, l'escenificació
de la tragédia ciássica The Children of Heraides (Els fills d'Hércules), d'Eurípides, que dirigí el pres.
tigiós director nord-americá Peter Sellars (Teatre Fabiá Puigserver, del 15 al 19 de juny). 2 L'es-
pectacle estava dividit en dues parts: en la primera s'organitzava un debat sobre la immigració,
moderat per la famosa periodista i presentadora de televisió Mercedes Milá, en qué hi assistiren
immigrants en situació irregular («sense papers») i de professionals i cárrecs de l'administració
vinculats en aquesta problemática tan punyent als nostres dies. Els membres de la taula cada dia
eren diferents per atorgar a cada representació un contingut propi. En la segona part uns excel-
lents actors nord-americans representaren el text d'Eurípides amb dues peculiaritats forÇa. im-
270
portants: d'una banda, un grup de nois immigrants barcelonins interpretaven el paper col•ectiu
—sense text-- deis fills d'Hércules, i de l'altra, la periodista Mercedes Milá Ilegia en castellá,
asseguda en un extrem de l'escenari, el paper del cor d'ancians de Marató.
Són molts els elements d'aquest espectacle susceptibles d'ésser comentats. En primer lloc,
cal agrair a Peter Sellars la idea d'utilitzar una tragedia grega per parlar del present, deis conflictes
que ens preocupen: la immigració, la guerra i el sofriment inútil de tants i tants homes i dones, i,
malauradament, deis nens que escenifiquen l'absurd i la cruesa d'aquestes situacions. 3 Peró al cos-
tat d'aquest encert no podem deixar d'observar errors que qualifican'em de pueriis i que, en part,
desvirtuen tot el gran treball que hi ha al darrere. Ens explicarem: en primer Iloc, la fórmula del
debat previ és válida, peró també creiem que seria encara més efectiu si es piantegés com una
mena de teatre fórum, utilitzant l'espectacle com a element a partir del qual es podria fer el debat,
tot donant més relleu a la tragedia; tanmateix la peca d'Eurípides —una obra menor que presenta
cap el 430 a.C., i que probabiement tingué com a precedent una peca d'Ésquil que ens ha arribat
molt fragmentáriament 	 , ens ha arribat tallada i amb fragments dubtosos respecte a l'autoria, no
forma part del gran repertori clássic, i és una peca prácticament inédita en i'época contempo-
ránia.
I la Galigo, de Robert Wilson, es va poder veure al Teatre Fobia Puigserver del Teatre Lliure,
del 20 al 23 de maig de 2004 dins la programació del Fórum Ciutat.
(Ken Cheong, Rueyloon)
271
La tragédia s'estructura a I'entorn de dos conceptes antagónics: la forra i el dret, i exposa una
temática molt apreciada per la cultura grega, la qüestió de l'asil polftic, que ja tractá magistral-
ment Ésquil a Les Suplicants. Explica com els fills d'Hércules, perseguits implacablement per
Euristeu —enemic mortal del seu pare, que no s'atura ni un cop mort l'heroi—,.es refugien a
Marató, on malgrat els esforÇos de lolaos —el vell tutor deis fills de I'heroi deis dotze treballs-
i la conforrnitat de Demofont, fill deTeseu, sobirá d'aquelles terres, reben l'ultimátum de l'enviat
del rei d'Argos per Iliurar-los i enviar-los a una mort segura. L'aparició de Macária, filia d'Hércules,
que accepta ésser boc expiatori per satisfer l'oracle que demana la sang d'un deis fills de i'heroi
per tal de concedir-los asil definitiu, posa un final trágic al patiment deis fugitius. Peró, és a partir
d'aquest moment que les víctimes esdevenen finalment botxins, i l'exércit deis assetjats venÇ i fa
presoner Euristeu, que és jutjat i condemnat per Alcmena, la mare d'Hércules i ávia deis infortu-
nats infants. El final de la peca mostra un desafiant Euristeu que amenna els seus botxins mentre
que a la implacable Alcmena no se Ii estova el cor davant el causant deis seus antics patiments.
Pensem que Sellars confon l'espectador buscant uns cops d'efecte que no corresponen al
taranná de la tragédia. Concretament, no sabem per qué ens presenta Euristeu com un pres tali-
bá de Guantánamo i els fills d'Hércules protegits per un marine nord-americá. No calien aques-
tes identificacions tan fáciis i maniquees que deixen de banda el paper deis nord-americans com
a agressors d'Afganistan i d'Iraq, oferint una visió parcial i tanmateix injusta, aliunyada totalment
deis problemes deis immigrants, que sembla que és l'objectiu de l'espectacle.
Cal dir, peró, que la proposta de Sellars ha estat fidel als principis de multiculturalitat, atesa la
preséncia d'elements de cultures tan diverses com l'india (el temple que simula l'altar de Zeus
on té lloc la tragédia), els actors nord-americans (magnífics tant per la preséncia escénica com
per la qualitat de les interpretacions), i els catalans (representats per Mercedes Milá, tot i que
pensem que hi havia solucions molt millors!!!)
L'expectació a la qual ens referíem a l'inici del nostre comentara no es traduí en una assistén-
cia massiva a l'espectacle, atés que nosaltres hi várem anar el dijous 17 de juny no hi havia ni
mitja entrada. En definitiva, l'espectacle de Peter Sellars té elements brillants —la utilització de la
tragédia com a eina de reflexió, els magnífics actors de la seva companyia, la preséncia d'ele-
ments multiculturals— i d'altres que esborronen les grans virtuts del treball: els cops d'efecte
maniqueus que proposa en I'actuaiització de la tragédia d'Eurípides, la preséncia de Mercedes
Milá com a actriu —fans i tot Ilegí en castellá el text del cor quan hi ha moltes actrius o actors
catalans que podien haver-lo Ilegit o dit amb més sentit i menys efecte d'improvisació—; en
definitiva, es tracta d'un espectacle important malgrat els intrínsecs errors de concepció.
272
NOTES
1. Concretament ens referim a la crítica signada per Javier Pérez Senz «Exotismo tedioso» publicada a
El País, el 22 de maig de 2004.Tanmateix volem citar ('elogiosa crítica de joan-Anton Benach
«Una exquisita parsimonia», publicada a La Vanguardia, el 22 de maig de 2004.
2. Aquesta expectació es veié reforÇada pels mitjans de comunicació. El diari El País hi dedicó íntegrament
el suplement en llengua catalana «Quadern» del I O de juny de 2004, fet que pel que fa a un espectacle
era totalment inédit.
3. La vigéncia de la tragédia clássica pel que fa a l'análisi de qüestions d'actualitat fou utilitzada pel
magnffic suplement «Culturas» que publica La Vanguardia titulat «A la luz de los clásicos» («Culturas»,
n. 92, 24 de maro de 2004), que recorria a la tragédia grega per analitzar la matanÇa ocorreguda el
passat 11 de maro a Madrid, amb la perspectiva següent: «En la tragedia todo ocurre muy rápido, pero
su huella es infinita. Para mejor comprender el drama de Madrid, invocamos los textos clásicos: culpa
y expiación, nihilismo y barbarie, duelo y destino, mentira y conspiración.Y piedad.»
273
18


Espectacles Fòrum Barcelona 2004: La Multiculturalitat protagonista

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert