Padullés, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

KA CAMINA DE MER I CIA. EMPAR ROSSELLÓ 
Xavier Padullés 
Empar Rosselló, ara Mer, és una de les artistes més originals i irrepetibles del panorama teatral 
catala. Per la seva forc;:a avantguardista, aquesta creadora multidisciplinaria la podem situar en el 
bo i millor de la tradició surrealista de Catalunya. 
El surrealisme al nostre país el podem trobar des de I'arquitectura voluptuosa de Gaudí fins 
a les performances teatral s de Santiago Rusiñol. Encara que, com a moviment, va apareixer a 
casa nostra, amb Dalí, Miró,J. V. Foix i, per que no, Charlie Rivel. Aquests i altres noms ajudaren a 
consolidar una estetica nacional que, malgrat tot, el noucentisme no va poder anorrear. Sera amb 
Dau al Set que tindrem la primera generació postsurrealista i postdadaista, amb figures com Joan 
Brossa o Joan Pone;:. El teatre és fara surrealista primer amb les performances de Cravan, Dalí o 
el grup Dau al Set i finalment donara creacions dramatúrgiques com les del mateix Brossa, via 
que iHuminara artistes apareguts entre els anys seixanta i inicis deis setanta com Caries Santos 
o Albert Vidal, pares artístics i aquest últim també mestre de I'artista aquí citada. 
Malgrat que el surrealisme avui dia esta poc promocionat a casa nostra, té més bona salut del 
que hom es pugui pensar; per exemple, en poesia, tots ells declarats deixebles de Joan Brossa, 
trobem Caries Hac Mor, Ester Xargay o Enric Casasses i, en música, seguint el mestratge de 
Jaume Sisa i Pau Riba, tenim, per posar només un exemple, Roger Mas. Com podem observar, 
el surrealisme esta ben viu, pero els catalan s molt sovint no tenen consciencia d'aquesta realitat. 
Com va dir I'important cineasta frances d'origen catala Jean Rouch: «Catalunya és el bressol 
del surrealisme, Ilastima que els catalan s no ho sapiguen». Aquesta frase antologica, la qual s'ha 
de Ilegir com a elogi i com a escarni en la manera que ho va pronunciar a l'lnstitut Frances de 
Barcelona I'any abans de morir en accident de transit a I'África mentre rodava una peHícula, indica 
com, des del seu punt de vista, el surrealisme és una cosa inherent a la cultura catalana. 
Mentre que certs grups de la generació de Mer, com La Fura deis Baus, han estat i són 
esteticament de caire internacionalista, el cas d'Empar Rosselló és ben diferent. Les seves fonts 
són fruit d'un laboriós treball d'investigació i de desenvolupament d'un metode propi amb 
connexions a escala internacional, pero no per aixo i, a diferencia d'altres creadors, ha negat 
un plus de catalanitat per als seus espectacles, catalanitat entesa no des d'un punt regionalista, 
greu defecte aquest darrer de la nostra cultura, sinó des d'un cosmopolitisme que la porta a 
fer una fusió entre diverses arts vingudes d'arreu del món, pero també de Catalu nya, com ara 
I'imaginari que empra en molts deis seu s espectacles: la mística de Verdaguer, la simbologia 
popular del país, etc. 
Quan molt sovint la nostra escena rebutja la tradició, Mer pren aquells símbols i elements 
que ens són més sentits per fer-Ios dialogar amb d'altres de contrades lIunyanes. Un exemple: al 
Festival Internacional de Teatre de Marraqueix va presentar, aquest estiu passat i amb gran exit, 
157 
una acció teatral on feia dialogar la mística de Verdaguer amb el misticisme de la cultura arab, i 
totes dues s'acabaven compenetrant en perfecta harmonia cosmologicaVa ser tot un exemple 
d'escena intercultural, entesa des del mutu respecte entre civilitzacions: I'europea i I'arab. I és 
que I'art d'Empar Rosselló parteix del local per arribar a I'universal. 
La tecnica de Mer -Empar Rosselló- es fonamenta en un metode propi que porta el 
nom de «Sistema Mer». Aquest sistema és el compendi de molts anys de treball laboriós en 
que ha aconseguit amalgamar teatre amb performance, dansa contemporania i cant amb poesia. 
És important el seu vincle amb membres del grup Fluxus, com Philip Corner, Alison Knowles 
i d'altres amb els quals actualment esta coHaborant a Nova York, com Charlie Morroe, músic 
contemporani. És tot un patrimoni escenic pie de sorpreses, on un deis objectius essencials és, a 
partir d'aquest sistema -impartit per mig món-, fer partícips en el procés creatiu, quan sigui 
de requeriment, persones poc o gens vinculades a les arts esceniques. 
Un deis trets distintius de I'obra de Mer, i en aquest article ja n'hem indicat uns quants, és el 
fet que no solament fa creacions per als escenaris convencionals, sinó que també n'acaba realit-
zant per a museus, vaixells -com el pailebot del Museu Marítim de Barcelona per a un Festival 
Grec- o altres espais més insospitats com el 10ft que té al Raval. Aquest local, que porta el 
nom d'Espai Mer, és un deis centres del quart circuit de teatre més interessants de Barcelona. 
Alla, entre altres Ilocs -com per exemple en el Festival EntreCultures de Tortosa-, va oferir, 
fa un parell de temporades, un deis seu s espectacles més originals: Con lo muerte en los tocones, 
que volia demostrar. fruit de la seva experiencia novaiorquesa, que en un 10ft és possible fer 
teatre o dansa, transgredint la quotidianitat, en ampliar i en donar una nova dimensió creativa 
a un apartament. És dins d'aquesta tipologia d'espectacles, de cercar nous usos a I'espai i de 
conjuntar diversos lIenguatges, pero ara en una aposta molt més espectacular, que hem de situar 
la creació que va realitzar al Museu Marítim de les Drassanes a Barcelona, el 5 de desembre de 
2006, i que portava per nom Ka Camina. 
Aquest macroprojecte va ser fruit de I'ocupació deis 1700 m2 de les majestuoses voltes goti-
ques de la magna sala Marques de Comillas del citat Museu. En aquest espectacle van participar, 
sota la direcció de Mer, els següents museus: la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles; el Museu 
de la Farmacia Tomas Balvey de Cardedeu; el Museu Comarcal de Manresa; el Museu del Vi de 
Vilafranca del Penedes; el Museu de les mines de Cercs, i altres entitats de teatre emergent de 
Barcelona com I'AIET i Riereta Teatre. La participació d'aquests centres es va produir arran-d'un 
projecte pilot de la Diputació de Barcelona de fer activitats teatral s, fora de I'ús corrent, per 
dinamitzar els museus municipals i cercar una major comunicació entre aquestes institucions i 
els seus vilatans. La síntesi de les diverses escenes presentades, com a culminació de tot aquest 
procés, es va produir a la sala del Museu Marítim. 
Lespectacle, on els espectadors s'havien de desplar;:ar en I'espai, comenr;:ava amb una dansa 
i un ritual executat per Mer; bella era la imatge poeticament surrealista d'una dona amb vestit 
de noces circulant a la galeria principal de la sala amb un patinet i casc de motorista, al so del 
preludi de Lo Trovioto de Verdi. Acte seguit, es donava pas a un breu de I'acció teatral realitzada 
a Folgueroles, a la Casa Museu de Jacint Verdaguer: tres veus -la d'un d'infant, la d'un adolescent 
i la d'un jove- van recitar ensems poemes del poeta citat. Després, la mística verdagueriana, 
acompanyada d'una dansa minimalista, va donar pas a un soliloqui de Penteu sobre Dionís, de Les 
158 
boconts d'Eurípides, a carrec de La Riereta Teatre. La mitologia classica va cedir el seu moment 
a diverses escenes que recreaven algunes de les accions que s'havien realitzat en altres museus. 
Destaquem el recital de poesia fonética dadaista i els cants teHúncs que va oferir Mer o les 
aportacions de la Casa de Aragón de Barcelona, cantant i ballant dlverses jotes, a més del grup 
jove de I'AIET, que va fer una performance reflexiva a I'entorn del pas del temps i el desgast de 
les relacions humanes en un context ritualitzat a cura d'Alaia Berhonde i Oriol Puig, sota direcció 
de Linda Fernández. Altres artistes destacats van ser Yves Cocu i Robert Dokpononou, bailan 
de Benín, el qual va aportar la brillantor de les danses africanes, o Quim Solé, que va acompan-
yar amb la seva guitarra espanyola diversos capítols de I'espectacle. Un moment especial es va 
produir amb I'homenatge a Elena Jordi, tilia de Cercs i intrépida actriu d'inicis del segle xx. Va 
ser una escena molt sentida, gracies a un recitat que la glossava, acompanyada d'una dansa de 
music-hall realitzada per Mer i la poética modernista de la gUitarra de Quim Solé, habitual de 
la citada artista. 
L'exorcisme, Grup de TeQtre AIET. 
(Vincenzo Rigogliuso) 
159 
És difícil, en una simple crítica, poder reflectir en la seva justa mesura I'esperit i el gran interes 
que va suscitar aquest espectacle per part d'un nombrós públic, entre ells autoritats del món de 
la cultura i la política. En tot cas, va ser un macromuntatge amb vuit pantalles gegants de vídeo i 
la participació de 50 persones, algunes vinculades a grups escenics amateurs del seu poble, tot 
i que la gran majoria s'estrenaven com a actrius i actors i només uns pocs eren professionals. 
L'execució i el resultat final van ser del tot professionals. 
En tot cas, la mística poetica de Mer va saber crear una atmosfera especial, com de placi-
desa zen. La mínima iHuminació, entre tenue i cal ida, va generar aquesta sensació especial en un 
espai no sempre procliu per a aquests afers. De I'única cosa que ens podem planyer és que no 
s'oferissin més sessions. Sembla ser que Mer continua treballant en aquesta línia de creacions 
amb altres espectacles de característiques similars. 
Per les raons aquí relatades, la proposta de Mer és diferent de la resta de creadors del país, 
com, per exemple, per la teoria de I'apropiació que utilitza, on el que aconsegueix és trencar les 
rutines deis espais, per trobar nous usos i noves expressions. Aquesta transgressió, la de treure 
del seu ús habitual un espai, la fa ser plenament surrealista, pero d'un postsurrealisme antropo-
logic que ja ha superat I'avantguardisme historicista, ja que integra altres Ilenguatges i fa de la 
interculturalitat un valor afegit. La seva apropiació, sempre ben entesa, s'efectua tant en I'espai 
com en les diverses expressions artístiques que utilitza i que assoleix amalgamar de manera 
magistral, com només Albert Vidal ho sap fer a Catalunya. Esperem que proximament pugui 
ocupar gran s sales de teatre; aixo ajudaria a reviscolar i a carregar de nova energia espais que 
no sempre saben transgredir les seves propies normes, sovint excessivament rutinaries. 
A més del concepte de I'apropiació, uns altres valors són els de la participació i la intercul-
turalitat. A partir del seu metode de treball, tothom pot ser artista en la seva justa mesura, ja 
que es pot sentir protagonista en un context professional. Aquest element aproxima la cultura 
i I'art al ciutada, des d'una categoria estetica de primer nivell. En una epoca com I'actual, on s'ha 
produ'lt un excessiu distanciament entre art i ciutada, Mer ens proposa una mirada regenera-
dora on avantguarda, experimentació i cultura popular es conjuminen per donar-nos una visió 
universalista, mística, també crítica i sobretot poetica del món en que vivim. Mer ens reeduca 
des de la profunditat estetica per demostrar-nos que I'art no solament embelleix les nostres 
vides, sinó que les millora en una societat cada cop més decadent, d'aquí els seus regeneradors 
cants xamanics. 
Quan, des del punt de vista teatral, a casa nostra encara no sabem com fer front a una es-
cena intercultural, Empar Rosselló ha trobat la seva fórmula. La seva Alian<;a de les Civilitzacions 
la va demostrar ubicant el místic Verdaguer entre cants de la religió islamica. Va ser la trobada 
harmoniosa entre el pages místic catala i la sensualitat de la cultura arabo Esperem poder veure 
a Barcelona I'espectacle que a Marraqueix i també a Fes va dirigir i interpretar. 
Interculturalitat, apropiacionisme, postsurrealisme antropologic, mística poetica podrien ser 
algunes de les denominacions que podríem donar a Mer; en tot cas, que cada espectador faci la 
seva lectura personal, perque aquesta és una de les virtuts deis seu s polisemics muntatges, que 
estan sempre oberts en el seu discurs vers I'altre. En uns moments on I'alteritat s'ha convertit 
en un perill per al neoliberalisme, Mer ens fa reflexionar que altres paisatges culturals i humans 
són possibles, només és qüestió d'entendre'ls per apropiar-nos-els i fer-Ios nostres. 
160 


Ka Camina de Mar i Cia. Empar Rosselló

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert