Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANTÍGONA 
Sobre textos de Sófocles, Brecht, Anouilh 
i Salvador espriu. 
Direcció: Pablo Ley i Merce Saumell. 
Curs 1985/1986 
Deles quatre tragedies se'n pot enfilar la historia. Després d'haver-se tret els ulls en descobrir que és l' assassí del seu pare i el marit de la seva mare, Edip se' n va a l' exili acompanyat de la seva filla Antígona. 
Arriba a Atenes i allí els seus dos fills varons, Eteoeles i Polinices, es disputen 
el poder enfrontant Tebes i Argos en una greu guerra. Edip mor a Colonos i 
Antígona conté Tebes. La guerra acaba amb un duel fratricida i la desfeta 
d' Argos. Un edicte de Creont prohibeix el ritual de l' enterrament de Polinices 
mentre que Eteoeles és sepultat amb el major honor. 
És en aquest punt on comen~a la tragedia sofoelea (en la qual es basen 
Brecht, Anouilh i, encara que molt més lliurement en la delimita ció cronologica, 
també Espriu). 
f Pel que fa a la nostra posada en escena, utilitzem les mascares d'una 
forma emblematica, de tal forma que no és l' actor qui encarna el personatge, 
sinó la mascara que li confereix la seva personalitat (d'aquí que Antígona, 
interpretada per tres actrius, mantingui la seva unitat com a personatge). El cor, 
veu de la tragedia, narra la historia de l' estirp d'Edip. 
La nostra Antígona, en tant que collage, no manté un fil narratiu. És , al 
contrari, una superposició d' escenes breus enlla~ades de tal manera que vénen 
a jutjar l' actitud (ambiciosa) de Creont molt més que no a relatar els fets en el seu 
ordre cronologic. Aquesta és una idea que parteix del fet que Creont és realment 
la figura principal, superba i obstinada de l' Antígona de Sofoeles, mentre que 
Antígona, com a personatge, és tan soIs el desencadenant de la tragedia. 
PABLO LEY 
MERcE SAUMELL 


Antígona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert