Foguet i Boreu, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DESASTRES CULPABLES 
Francesc Foguet 
CABRÉ,Toni. Teorio de cotostrofes. Lleida: Pages, 2004 (Teatre de Butxaca, 27). 
Les catastrofes naturals que s'enduen vides posen a prova la infaHibilitat humana. Quan s'es-
fondra un edifici, un pont o una carretera per I'efecte de la natura desfermada, acceptem d'en-
trada que allo era humanament imprevisible, pero tot seguit en reclamem responsabilitats. Per-
que, en teoria, els edificis, els ponts i les carreteres van signats per professionals ben preparats i 
remunerats que en validen la solidesa i la seguretat. Les catastrofes generen també -prou que 
ho sabe m- carnassa informativa immediata, catarsi en I'opinió pública, espectacle mediatic, 
polític, solidari, especulatiu, etcetera.Toni Cabré reflexiona a Teorio decotostrofes sobre les deri-
vacions i les conseqüencies d'una desgracia concreta i extrapolable: I'ensorrament d'un pont 
d'autovia seccionat per un aiguat fora mida que causa víctimes anonimes. 
Tota I'acció de I'obra se situa al damunt d'aquest pont d'autovia en que es troben tres per-
sonatges: Oriol (42 anys) , I'enginyer que en va dissenyar la construcció i que pot tenir la seva part 
de responsabilitat en el desastre; Ella (26 anys), una noia temptada per I'abisme que va perdre la 
seva amiga el dia de I'aiguat, i Roger (53 anys), un antic amic de la facultat d'Oriol que s'encurio-
se ix pels estralls causats en el pont enfonsat. Qui en té la culpa, de I'esfondrament? La pluja, 
I'home del temps, I'enginyer que va projectar el ponto les polítiques de fomento la normativa 
oficial, el suborn de les constructores? I de la desaparició de I'amiga d'Ella? La baralla previa d'Ella 
amb I'amiga? La irresponsabilitat de I'enginyer? ... Quin misteri, en definitiva, hi ha darrere d'aquest 
pont ensorrat? 
Cabré dibuixa la teranyina que envolta uns personatges que, de bell antuvi, escamotegen la 
seva identitat amb giragonses dialectiques, pistes falses i circumloquis encobridors. Qui són ¡que 
hi fan alla, en realitat? La trobada successiva d'Ella amb Oriol (escena 1) i Roger (escena 2) gene-
ra tota una serie d'expectatives que les dues seqüencies següents van revelant i matisant: la con-
versa entre Oriol, Roger i, més tard, Ella (escena 3) posa sobre la taula el tema de la culpabilitat 
o no de I'enginyer i la cara terbola de la construcció del ponto i, finalment, I'encontre d'Oriol i Ro-
ger (escena 4) remata les conseqüencies derivades de la catastrofe, entesa com a «caos i atzar», 
i, per tant, susceptible de ser alliberada de qualsevol responsabilitat humana. 
Oriol és I'enginyer ambiciós que, amb un expedient professional impecable, pero amb una 
escassa capacitat d'empatia, ha tingut la mala sort d'errar el dlcul i topar amb la violencia de la 
natura. Roger; a I'altre poi, és I'home de negocis que, tot i tenir un currículum academic desastrós, 
ha triomfat en la vida practicant tota mena de corrupcions. Oriol i Roger són la cara i la creu 
d'una mateixa moneda. Davant del pont seccionat, Roger diu que aspira a comprovar la insigni-
fican<;:a humana, que ha de rend'lr-se -per més tecnologia i capacitat de domini que tingui-
Z85 
davant deis cataclismes naturals. En boca seva, tanmateix, aquesta elucubració sona a cinisme, ja 
que ell és un aprofitat que fa negocis bruts amb les constructores i que es proposa de fitxar 
Oriol en un moment en que aquest darrer es troba en hores baixes. Roger li fa veure que ja és 
un «professional complet», perque ha apres la lIic;:ó practica de la teoria de catastrofes, segons la 
qual, davant deis cataclismes, només es pot sentir impotencia (no pas culpabilitat).ven¡;:ut per la 
cobdícia, Oriol es deixa convencer i, al capdavall, accepta de participar en els projectes de futur 
del seu amic emprenedor. 
En clau de tragicomedia, amb gotetes del mateix sensacionalisme i frivolité que critica,Toni 
Cabré aborda la responsabilitat professional davant de les catastrofes naturals i els parametres 
amb que I'opinió pública mesura I'exit social al marge de la deontologia o del «bé públio>. La 
dificultat de compatibilitzar els avan¡;:os tecnologics, I'etica professional, el pressupost institucio-
nal, els imperatius polítics, etcetera, presenta molts replecs que potser no poden ventilar-se amb 
quatre discursos cínics ni amb casos, susceptibles de ser reals, plantejats de manera epidermica 
(I'anecdota s'inspira en I'aiguat que va esfondrar un pont a Esparreguera al juny del 2000 i va 
provocar la mort de dos joves). La for¡;:a del conflicte aconsegueix d'adquirir una notable com-
plexitat, amb el joc a dues bandes (responsables/víctimes) i amb tot el rerefons politicosocial 
que se'n deriva. Pero es difumina progressivament -es decanta cap al platet de la comedia 
postmoderna-, perque no es gosa o no s'hi vol donar una densitat que, sen se caure en el ma-
niqueisme moralitzador, grati més en el fons del problema. 
286 


Desastres culpables

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert