Foguet i Boreu, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PARADIGMA DE LA COMEDIA 
Francesc Foguet 
GOLDONI, Cario. El teatre cómíc. El críat de dos amosTraducció i introducció d'AntoniTorreño. 
Alzira: Bromera, 2004 (Bromera Teatre, 33). 
A les Memóríes (1787), Cario Goldoni defensa un model de nova comedia que, deutora de 
la tradició, reclama el dret d'autoria, d'originalitat. Contra la interpretació dogmática del precep-
te de les tres unitats aristoteliques, Goldoni propugna la Ilibertat de I'artista disposat a no sacri-
ficar una comedia que podia ser bona «a un prejudici que I'hauria poguda fer dolenta». Abans 
que els preceptes, segons Goldoni, hi havia la invenció que precedia el metode. Com Moliere, 
Goldoni parteix del patrimoni heretat i, amb el seu geni, atorga noblesa i subtilitat al genere có-
mic, en defineix el paradigma i hi dóna el segell del dramaturg capar;: d'afair;:onar el gust del públic. 
Així, El críat de dos amos recull el Ilegat de la Commedia dell'Arte, el passa pel sedas de la in-
venció d'autor i el dignifica tant literariament com escenicament. Com a suport teóric del model 
de renovació volgut, El teatre cómíc exposa, amb el recurs del metateatre, la «poetica posada en 
acció». 
Goldoni va escriure El críat de dos amos (1745) motivat per la demanda que I'arlequí Anto-
nio Sacchi li havia fet d'una comedia nova basada en un tema dlssic manllevat de la Commedia 
dell'Arte. Goldoni construeix aquesta «comedia jocosa» a partir, sobretot, de I'equívoc d'Arle-
quí com a criat de dos patrons al mateix temps i, també, deis seu s enginyosos jocs, acudits i 
facecies, inspirats en el famós actor cómic Sacchi, popularment conegut amb el nom de Truffal-
dino. Conscient del seu art i del seu geni, Goldoni tiba el fil de la versemblanr;:a i cus una trama 
«raonable» que té una presentació, un nus i un desenllar;:, i que barreja els envitricolls amorosos 
amb els tripijocs, ardits i envits d'Arlequí, barreja d'inconsciencia i astúcia, de ximpleria i d'inteHi-
gencia natural. 
Arlequí, criat de Beatriu, es fa servidortambé de Florind i col'labora decisivament, mig sense 
voler-ho, en els embolics amorosos entre senyoretes i senyorets venecians i torinesos. L'amor de 
Clarissa i Silvi, els fills d'una burgesia incipient, té un paraHelisme en I'escalafó social deis criats, ja 
que Arlequí festeja la criada Esmaragdina, que s'hi avé de bon grato de manera que els rols social s 
romanen immutables. Les similituds tenen, així mateix, les seves diferencies: I'extremada tensió 
histriónica deis joves burgesos contrasta amb la senzillesa del festeig i el sentit practic deis criats. 
A través d'aquest joc de nivells social s i d'emmirallament en els afers amorosos, se'ns brinda una 
radiografia de la Venecia de mitjan segle XVIII, en que la burgesia urbana consolidava el seu prestigi 
social i maldava per assegurar I'estatus económic amb casaments de conveniencia. 
La figura central d'Arlequí serveix per dinamitzar la trama, complexitzar les relacions entre 
els personatges, injectar comicitat als afers transcendents, i erigir-se en I'únic desllorigador de 
287 
I'ingent malentes que ell mateix ha contribu'lt a crear. Arlequí, simpatic i juganer; és el punt de 
mira, el focus d'atenció, el nexe d'unió entre els venecians i els torinesos, entre els amants que 
s'estimen o de cop i volta s'odien, I'agent imprescindible perque els caps quedin ben lIigats i la 
comedia acabi felic;:ment amb tots els amants ben aparellats. Arlequí, disposat a servir dos pa-
trons per guanyar un sou digne, navega en I'equívoc i el malentes com a motors de dinamització 
cómica, i crea una bola de neu que s'embolica qui-sap-Io i que, a la fi, es desfa tot d'una pel des-
glac;: lógic deis factors posats en joe. 
Al seu torn, a El teotre comic ( 1750), GoIdoni porta a escena una divertida companyia de có-
mics que assaja una farsa escrita d'acord amb el nou estil. Els membres de la companyia desfilen 
davant del director; es confonen amb els personatges Dell'Arte i intercanvien opinions sobre el 
seu art-i-ofici i les mutacions que s'hi produeixen. A més d'oferir-nos un retrat del funcionament 
intern de les companyies a dins i a fora de I'escena, o de les penúries endemiques deis «artistes», 
Goldoni fa una lectura heterodoxa de la Poetico aristotelica i constata els canvis «estructural s» 
que ha generat el pas de la improvisació de la Commedia dell'Arte a la memorització del text 
(defensa, com féu Shakespeare a Homlet, una interpretació més natural o apunta la idea de 
respectar la quarta paret, per exemple). El dramaturg fixa, segons el gust modern, uns personat-
ges del patrimoni popular en uns caracters, en una forma escrita que té I'ambició de ser defini-
tiva i que obliga a repensar les bases de la representació. Amb el recurs del teatre dins del teatre, 
Goldoni posa en evidencia els defectes de la dramatúrgia cómica Dell'Arte i els fonaments de la 
seva poetica. Mescla de tradició i novetat, lIegat i originalitat, el model de teatre cómic goldonia 
aspira -com en la comedia classica- a formar decorosament el gust del públic, a corregir els 
vicis i els mals costums de la ciutadania. 
ZBB 


Paradigma de la comèdia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert