Guix, Pau

Revistes Catalanes amb Accés Obert

REMEMBRANCES DE L'AIET
Pau G u ix
En celebració de la primera década d'existéncia de l'AIET se'ns ha demanat a aquells direc-
tors que, al Ilarg deis deu anys d'existéncia, hi hem col•aborat, de revisar la nostra experiéncia
oferir-la als lectors d'ASSAIG DE TEATRE. En el meu cas concret, peró, ('experiéncia no només resta
limitada a les posarles en escena de les obres Sade I , de coautoria própia i Xavier Padullés, es-
trenada a la Mostra de Teatre Universitari del Grec 1997,  i d'El señor Martín, de Gastón Cerana,
i Una bueno afeitada, de Juan Sasiaín, estrenades aquest mateix any 2003.1 aixó és així perqué
vaig formar part de la junta directiva de l'Associació al Ilarg de sis anys grácies als quals vaig
poder participar en nombrases produccions i en I'organització de conferéncies i seminaris;
també vaig proposar la creació d'un premi de teatre per a joves autors universitaris, i me'n vaig
responsabilitzar de les quatre primeres edicions, i m'enorgulleix que encara avui dia continui
que, a més, hagi crescut. I tot aixó, que vaig poder fer i aprendre a l'AIET, ha estat una part im-
portant per a la me ya tasca posterior de director, escriptor i productor, la qual en el seu
moment fou completada amb ensenyaments teoricopráctics provinents de l'assisténcia a les
IliÇons d'en Ricard Salvat a la Facultat de Geografia i História de la Universitat de Barcelona, que,
d'altra banda, eren obligatóries en el meu pla d'estudis, peró de les quals vaig extreure coneixe-
ments que m'han servit per entendre moit millar el fet teatral i, particularrrient, la feina del
director d'escena, així com per obtenir una vició analítica i crítica de les realitats teatrals que ens
envolten i d'aquelles que, per poca fortuna, no. Un exemple d'aixó darrer és l'oferiment que em
va fer en Ricard Salvat per dirigir les obres El señor Martín i Una buena- afeitada, ambdues d'au-
tors argentins, pertanyents al cicle teatral que es va iniciar l'any 2000 a Buenos Aires,Teatro x la
Identidad. Aquest cicle recupera la vocació social del teatre que, per desgracia, a les nostres
contrades ha estat entaforat pels poders públics i els seus diligents servidors. M'ha permés de
trobar-me unes dramatúrgies sorprenentment allunyades tant d'aquelles majoritáries del nostre
país com de la meya própia. I m'ha permés de treballar amb actors estrangers, en aquest cas
concret d'argentins i xilens, amb un métode i un enteniment interpretatiu molt diferent d'aquell
al qual hi estem acostumats. I aixó és quelcom que he d'agrair a l'AIET, ja que pocs altres ens
poden donar una oportunitat així. Recordo quelcom de similar, quan el 1998, amb l'Associació,
várem apropar l'obra El caálver encerclat, de Kateb Yacine, al nostre país, una oportunitat que
no s'hagués produft mai cense I'existéncia de l'AIET. Aquesta mateixa consideració és, per des-
gracia, molt directament aplicable al teatre experimental i d'investigació; i dic aixó perqué amb
l'espectacle Sade I vaig tenir la valuosa oportunitat de posar en escena tota una série de qües-
tions escéniques i dramatúrgiques que m'intrigaven i em feien capficar respecte a realitats i no-
realitats, objectivisme i subjectivisme, biomecanicisme, realisme, simbolisme i antipsicologisme.
Amb deler vaig poder dedicar-m'hi al Ilarg de tres intensos mesas d'assaig i, en el moment del
89
muntatge, vaig continuar les investigacions amb un profund estudi de la gramática de la llum, deis
vuits i els volums de l'espai escénic, i de les formes i les textures deis teixits del vestuari.
En definitiva, crec que tots hem d'encomiar la tasca d'investigació i de difusió tant teórica
com de práctica escénica, i la seva voluntat d'historiar les múltiples realitats teatrals de l'Associ-
ació d'investigació i Experimentació Teatral i deis seus membres de la Junta Directiva, deis seus
socis i, molí especialment, la del seu impulsor i mantenidos, el Dr. Ricard Salvat, sense la figura del
qual ens hauríem perdut a Catalunya tants i tants altres teatres i realitats escéniques alternatives,
les quais hem pogut conéixer, des de l'observació del rigor i des d'estétiques diverses.
Per tot aixó, per molts anys, AIET!
La pell de brau, de Salvador Espriu, dirigida per Ricard Salvat,
en la versió del 1995. (J. 1. Morelló)
90


Remembrances de l'AIET

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert