Pons, Josep Maria

Torres, Pere-Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Vidre i mirall: actuacions fetes i propostes polítiques per a la sanitat catalana
La sanitat a Catalunya des de la prespectiva de l’esquerra catalana
Josep Maria Pons, Pere-Joan Torres
Comissió Sectorial Nacional de Sanitat d’ERC. Esquerra Republicana de Catalunya. Barcelona.
Correspondència: Josep Maria Pons
C/ Calàbria, 166
08015 Barcelona
Tel. 934 536 005
Fax 935 677 867
Adreça electrònica: jpons@esquerra.cat
Annals de Medicina 2010; 93: 101-103.
101
Valoració de l’acció de govern i de l’oposició en
l’àmbit sanitari durant el període 2006-2010
En la present legislatura, el Govern tripartit s’ha articulat
de forma diferent a la de l’anterior mandat. Cada partit ha
assumit la responsabilitat total dels departaments de
govern que li corresponien i ha planificat segons els seus
propis criteris. Encara que les grans decisions les ha apro-
vat tot el Govern, no ha existit la interacció ni s’ha com-
partit com en l’exercici anterior dins de cada departa-
ment. En l’àmbit sanitari, la Conselleria de Salut ha estat
responsabilitat del Partit dels Socialistes de Catalunya
(PSC) amb poca implicació d’Esquerra Republicana de
Catalunya (ERC) en els nivells de planificació, estratègia
i decisió. ERC, sense tenir responsabilitats directes en les
decisions en salut, ha fet una col·laboració lleial aportant
idees i iniciatives i recolzant les mesures positives, o sim-
plement necessàries, que ha adoptat el Departament.
Alhora ha estat exigent, reclamant el compliment dels
compromisos de govern i les obligacions vers la salut dels
ciutadans. ERC ha apostat per l’autogestió de l’assistèn-
cia primària enfront de les temptatives de privatització de
la gestió dels ambulatoris a l’estil de les entitats de base
associativa (EBA). Ja des de 2009, davant la imminència
que s’aprovés la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs
i que passés a ser a càrrec de la sanitat pública, va instar
perquè es fes la previsió oportuna i s’organitzés la res-
posta del Departament de Salut.
Continua sense haver-hi un Pacte de Salut avalat per
totes les forces polítiques parlamentàries de Catalunya, que
és cada cop més necessari. No oblidem que el Departament
de Salut s’emporta al voltant del 30% del pressupost de la
Generalitat, dóna moltíssims llocs de treball i genera inver-
sions i compres milionàries. Davant d’aquesta realitat
volem destacar que la sanitat és una de les poques àrees
que gaudeix encara de l’oasi català. El possible pacte tàcit
entre Convergència i Unió (CiU) i el PSC (altrament ano-
menat sociovergència sanitària), que es rumoreja que exis-
teix des d’èpoques pretèrites, fa que els convergents no
estiguin interessats en fer oposició activa en política sanità-
ria i els altres grups de l’oposició sembla que no disposen
de gaire coneixement en aquest àmbit.
Un dels perills reals de la sanitat pública catalana, que
sembla que defensen els dos partits majoritaris, és la priva-
tització de la sanitat pública i el desmembrament de la prin-
cipal institució d’assistència sanitària pública a Catalunya,
l’Institut Català de la Salut (ICS). ERC ha resistit, oposant-
se a iniciatives en aquest sentit tant des del Parlament com
des de les institucions en què té representació. Sembla evi-
dent que aquesta tendència continuarà en un proper govern
tant si el Departament de Salut l’assumeix el PSC com si
ho fa CiU, simplement perquè l’acord tàcit sociovergent
sobre sanitat és més fort que qualsevol pacte de govern.
En relació a la sostenibilitat del sistema sanitari, si les
promeses de finançament estable i suficient de la sanitat
catalana ja eren extremadament dubtoses per la demos-
trada manca de fiabilitat dels dirigents del PSOE, després
de la retallada de l’Estatut pel Tribunal Constitucional és
segur que quedarà en una situació d’insuficiència perma-
nent d’extrema fragilitat.
Finalment, la crisi financera. Ja queda clar que la crisi
financera no la pagaran els bancs sinó els funcionaris i les
polítiques de benestar. La retallada en els sous dels pro-
fessionals sanitaris castiga encara més un col·lectiu que ja
per si mateix té un nivell retributiu clarament inferior al
dels països del nostre entorn. No és previsible que aques-
tes mesures millorin el nivell del sistema sanitari públic
català que, malgrat les veus majoritàries vagin dient que
és el millor del món, a hores d’ara ningú l’ha copiat i cada
any que passa va perdent posicions a nivell internacional
respecte als altres països.
Iniciatives i actuacions nostres durant aquest
període
Esquerra ha treballat des del Govern per tal que el model
sanitari català integri i prioritzi la salut pública (la salut
laboral i mediambiental incloses), l’atenció sanitària i els
serveis sanitaris i socials d’atenció a la dependència, amb
un esforç considerable en els plans pressupostari, inver-
sor, planificador i assistencial, que encara s’haurà de con-
tinuar i augmentar.
En l’actuació parlamentària destaquem l’aprovació de
les lleis següents:
– La Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de Salut Pública.
Considerem que es tracta de la llei més important en
matèria de salut que s’ha aprovat des de 1980. Consolida
el sistema català de salut i amplia els drets dels catalans i
les catalanes. Amb aquesta llei es garanteixen la vigilàn-
cia de la salut pública, la promoció de la salut individual
i col·lectiva, la prevenció de les malalties i la protecció de
la salut. Aborda la salut amb una perspectiva integral, en
àrees com la salut laboral i la mediambiental, i permet tre-
ballar contra les desigualtats.
– La Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l’Institut Català
de la Salut, permet que l’ICS deixi d’ésser exclusivament
un ens gestor de la seguretat social i es converteixi en un
instrument més flexible i de referència de la política
sanitària de la Generalitat. En el projecte de llei de refor-
ma de l’ICS, Esquerra ha deixat una petjada important
aconseguint que l’ICS es mantingués com una empresa
pública amb una única personalitat jurídica, davant el risc
de desmembrament i privatització.
– La Llei 16/2010, de 3 de juny, de modificació de la
Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre drets d’informació
concernent a la salut i a l’autonomia del pacient i la docu-
mentació clínica, per tal d’actualitzar la regulació relativa a
la conservació de la història clínica i afavorir la qualitat
assistencial en benefici dels pacients.
– El projecte de Llei d’accés a l’assistència sanitària
de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la
Salut, per tal d’assolir la reivindicació històrica de donar
cobertura sanitària pública al 100% de catalanes i cata-
lans.
La llista d’actuacions des del Govern és molt extensa;
a tall d’exemple, tan sols n’esmentarem algunes.
Des de 2003 fins a 2010 s’ha anat incrementant la des-
pesa destinada a la salut de cada ciutadà/ciutadana, amb
un increment estimat en aquests set anys del 51,3% (de
860 € a 1.297 € per ciutadà/ana anuals).
El 2005 s’inicià el Programa de Diagnòstic Ràpid de
Càncer i es va implantar un circuit per als càncers més
freqüents i que són causa de mortalitat (pulmó, mama,
còlon, bufeta i pròstata) a la xarxa hospitalària pública. Es
va posar en marxa la recepta electrònica i va començar a
funcionar el projecte d’història clínica electrònica.
S’està desenvolupant el Pla d’inversions en equipa-
ments de salut per al període 2004-2012, Horitzó 2012,
que ha donat lloc, des de 2003, entre altres, a 9 hospitals
nous, 94 centres d’assistència primària (CAP) nous i 49
nous consultoris locals.
Cal destacar també l’esforç inversor del Govern en
recerca biomèdica, on els recursos econòmics han aug-
mentat en aquests 7 anys el 52,1%.
S’han ampliat les prestacions de salut, des de la Llei de
Salut Pública, així com en intervencions en salut bucodental
per a nens i nenes entre 7 i 12 anys i l’atenció de podologia
en persones amb diabetis i malalties vasculars, entre altres.
I, finalment, s’ha de destacar el Pla d’Activitat Física,
Esport i Salut, fruit del treball endegat des de 2004 i apro-
vat l’any 2007, que és una iniciativa interdepartamental del
Govern per lluitar contra el sedentarisme i per incorporar la
prescripció i el consell d’activitat física com a eina terapèu-
tica d’utilització en l’atenció primària de salut.
Principals problemes i reptes per a la sanitat
catalana
Des d’Esquerra creiem que els problemes econòmics són
el perill més important dels sistemes sanitaris públics en
aquest moment.
El finançament i la sostenibilitat del sistema sanitari
català públic i concertat passa pels pitjors moments des
de la seva implantació a partir del desenvolupament de la
Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de
Catalunya (LOSC) i de la seva modificació parcial amb la
Llei 11/1995, de 29 de setembre.
La sanitat pública catalana presenta una patologia
crònica financera caracteritzada per: a) uns pressupostos
que, encara que han augmentat any rere any des de 2004,
segueixen estant infradotats respecte a la despesa real;
b) un augment de la pressió assistencial per l’augment de
la població resident a Catalunya i pel seu envelliment;
c) un finançament insuficient de la sanitat pública a Cata-
lunya (i a l’Estat), tal i com es pot seguir veient en realit-
zar comparacions amb la mitjana de despesa sanitària
pública dels països europeus de la UE-15; i d) espais d’i-
neficiència que cal millorar, fent possible que es compa-
ginin l’eficiència, l’equitat i la qualitat de l’atenció sanità-
ria. Ara, a més a més, s’ha d’afegir la patologia aguda
(tant de bo!) de la crisi financera mundial.
Alguns polítics interpreten que la solidaritat popular o
la comprensió sindical que es donen en aquesta situació
de crisi són una mostra de debilitat i proposen retallades
en els drets de les persones i en l’estat del benestar que no
haurien gosat ni plantejar abans.
És evident que estem davant d’una situació de gran risc
i podem perdre en poc temps drets socials que creiem con-
solidats i que ha costat anys de lluita aconseguir. L’amenaça
del mal anomenat copagament, simplement com un sistema
recaptatori, pot conduir a la manca d’equitat.
Malgrat aquest escenari, nosaltres estem convençuts
que cal augmentar gradualment i continuada els pressu-
postos de la sanitat pública. La major part de la societat
és favorable a mantenir les prestacions sanitàries actuals
i millorar el sistema. Són nombroses les actuacions sobre
ingressos i despeses públics que poden afavorir la soste-
nibilitat política d’un sistema nacional de salut. És un
error greu pensar limitadament tan sols en ingressos i des-
peses, ja que el més important no és la quantitat que es
102
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 93, NÚM. 3 2010
gasta sinó com es gasta. En aquest sentit queda encara un
ampli marge de millora.
Volem destacar un segon problema: les condicions de
treball dels professionals sanitaris i no sanitaris del siste-
ma de salut públic. Cal millorar-les urgentment. El des-
contentament i el desgast a què són sotmesos per dife-
rents factors s’han de corregir i s’ha de donar pas a un
creixent prestigi social i a un millor reconeixement retri-
butiu. I, aquí, el govern català ha de tenir un paper fona-
mental, tant des de l’acció política com des de la pressu-
postària i de recursos humans; cal que demostri el
reconeixement al gran esforç i entrega personal que estan
fent totes i tots en l’atenció a la salut de la ciutadania.
La indefinició de model i de projecte pel futur proper
és un altre dels mals de la sanitat a Catalunya. Ningú es
planteja que el sistema de salut que tinguem d’aquí a 10
o 12 anys depèn del que decidim avui. La improvisació és
constant i s’espera fins a l’últim dia per a fer les coses. La
Generalitat té plenes competències en salut, però cada
cop tenim més la sensació que es renuncia a aquesta auto-
nomia ja aconseguida i s’està retornant a un funciona-
ment més estatal. El model de sistema nacional de salut
no es refereix únicament a una forma organitzativa; en els
darrers temps sembla que es vulgui que nacional tingui
connotació d’espanyol i no pas de català.
Altres problemes que es van abordar en l’article de
2006 continuen presents en el sistema, tot i un cert grau de
millora: les llistes d’espera, la situació de debilitat de la
llengua catalana en el sistema sanitari català, la sobrecàrre-
ga de tasques no assistencials dels professionals sanitaris,
les dificultats per cobrir places d’algunes especialitats
mèdiques, i també places d’infermeria, i la necessitat de
mantenir i augmentar la inversió en recerca biomèdica.
Propostes sanitàries de cara a les eleccions al
Parlament de Catalunya
Esquerra defensa un model sanitari públic universal,
equitatiu, de qualitat i gratuït en tot allò que és essencial;
que garanteixi el dret a la salut dels seus ciutadans i ciu-
tadanes, ja que ho considerem una prioritat nacional bàsi-
ca. S’ha de fer de tal manera que situï els ciutadans i les
seves necessitats en el centre del sistema sanitari i, a la
vegada, procurar una satisfacció més gran dels i de les
professionals que hi treballen.
Cal garantir un sistema de salut integral, equitatiu,
transparent, pròxim i sostenible, que garanteixi la cohesió
social a Catalunya, eviti discriminacions socials o territo-
rials i continuï essent una eina cabdal de justícia social i
peça clau de l’estat del benestar.
A la vegada, cal procurar la sostenibilitat financera del
sistema nacional de salut, corregint les ineficiències, amb
una major dotació pressupostària.
S’ha de disposar d’un catàleg de prestacions propi que
defineixi clarament el que ha de cobrir el sistema públic i
en quin grau. Les prestacions considerades bàsiques o
essencials s’han de cobrir íntegrament. Estem en contra
del copagament com a mesura recaptatòria o penalitzado-
ra però trobem just que es posin taxes sobre prestacions
sanitàries no prioritàries o electives.
ERC proposa de nou1 un Pacte nacional per a la salut
a Catalunya on siguin presents tots els actors del sistema
sanitari. Fa quatre anys ens hi referíem com a una pro-
posta, ara creiem que ja ha esdevingut una necessitat
urgent i és un repte assolir-lo. Assolir, per tant, un com-
promís de tothom per tal de mantenir la qualitat assisten-
cial, consensuar una racionalització en la gestió dels
recursos i augmentar gradualment els pressupostos amb
una transparència absoluta en la seva gestió, entre altres
reptes cabdals que s’haurien d’abordar en el Pacte.
El model sanitari a Catalunya necessita canvis impor-
tants que garanteixin la seva viabilitat i la seva qualitat,
aplicant reformes en la sanitat pública catalana per tal de
preservar-la i millorar-la, però no reformes per privatit-
zar-la i reduir-la. Cal una línia d’ajustament del model
català als nous valors socials i al nou context sanitari.
I tot això per anar cap a un nou sistema nacional de
salut per tal d’implantar una nova organització del siste-
ma i del funcionament del model sanitari, amb un engra-
natge més integral i resolutiu per tal de donar una millor
resposta.
En la propera legislatura, i davant de la gravetat de la
situació actual, veiem necessària una sèrie de passos.
Alguns d’ells serien: a) el Pacte Nacional de Salut; b) una
nova Llei de Salut de Catalunya o bé una reforma i actua-
lització de la LOSC vigent; c) valorar i aplicar, si és
imprescindible, una taxa d’utilització de serveis sanitaris;
d) creació i desplegament de l’Agència de Salut Pública
de Catalunya; e) impuls de l’Agència de Qualitat i Infor-
mació del sistema de salut que, entre altres funcions,
garanteixi la transparència.
Una altra proposta important és continuar i ampliar
l’aposta per la recerca i la innovació en l’àmbit de la salut
on és essencial. La recerca en l’àmbit biomèdic i de la
salut és un tret característic de la investigació a Catalun-
ya i en som capdavanters vers el conjunt de l’Estat espa-
nyol. Tal i com es demostra en publicacions sobre recer-
ca, la biomedicina i les ciències de la salut constitueixen
l’àmbit temàtic més rellevant de l’activitat científica cata-
lana en la darrera dècada. És una font de riquesa i de
millora del coneixement i d’internacionalització de la
sanitat catalana que no es pot perdre ni debilitar.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1. Torres PJ, Pons JM. Esquerra Republicana de Catalunya. Annals de
Medicina. 2006;89:161-163.
2. Pons JM. Esquerra Republicana de Catalunya. Annals de Medicina.
2003;86:114-117.
3. Pons JM. Esquerra Republicana de Catalunya. Annals de Medicina.
1999;82:241-243.
103
JOSEP MARIA PONS, PERE-JOAN TORRES - LA SANITAT A CATALUNYA DES DE LA PRESPECTIVA DE L’ESQUERRA CATALANA


La sanitat a Catalunya des de la prespectiva de l'esquerra catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert