Foguet i Boreu, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

COM UN TERROSSET DE SUCRE 
Francesc Foguet 
Greus qüestions, d'Eduardo Mendoza. Direcció: Rosa Novell. Interpretació: Jordi Bosch, Gonzalo 
Cunill i Pere Eugeni Font. Espai escenic: Gina Cubeles. IHuminació: Albert Faura. Disseny de so: 
José Antonio Gutiérrez. Ajudant de direcció: Oriol Broggi. Sala Muntaner; 5 de gener de 2005. 
LApocolipsi relata la batalla al cel del guerrer de Déu, Miquel, contra un gran drac roig de set 
caps i deu banyes. Les forces del bé derrotaren les del mal i, amb la seva aviació d'ángels, el drac 
va ser expulsat del cel i lIanc;at a la terra. Déu es féu amo i senyor absolut del regne deis cels on, 
segons el mite bíblic, viuen per sempre els homes (i les dones) escollits sota la tutela del déu 
creador: <<Sabem que, quan es desfá la casa terrenal del nostre cos, que és tan 5015 una tenda, 
tenim al cel un altre edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans d'home, eterna» 
(Segono corto ols Corintis, 5, 1-2). Com és, pero, aquesta casa eterna? Lúnica certesa indiscutible 
es troba a Lo Biblia i la resta són pures especulacions idealitzades o noi'ves. 
Eduardo Mendoza s'ha deixat temptar per I'enigma de I'eternitat i ha escrit amb Greus qües-
tions una comedia de volada filosofica que prova d'especular sobre el més enllá. Daniel (Pere 
Eugeni Font) , un executiu d'un cert nivell adquisitiu, arriba a I'avantsala del Cel i es troba I'ángel 
Tobies Uordi Bosch) que, tot escoltant «Love me tender», espera I'arribada de nous residents. La 
feina de Tobies, un exermitá de conviccions profundes i un ángel eficac; i agut, consisteix a passar 
un qüestionari de preguntes aparentment intranscendents que té I'encert de convertir-se en 
mirall d'autoavaluació, d'autoabsolució o d'autocondemna deis interrogats. Car el cel, com la doc-
trina, no jutja ningú. 
Després de superar les primeres vaciHacions, que el fan dubtar si es troba al cel, al purgatori 
o a I'infern, Daniel es desespera davant de la ingenu'ltat i la implacabilitat de Tobies a I'hora d'a-
plicar el «metode» i, especialment, davant de les preguntes trivials que li engaita I'exermitá. Lex-
pedient celestial de Daniel, que Tobies ressegueix punt per punt té unes zones fosques o con-
tradictories que fan esquerdar I'aplom de I'executiu brillant i pare de famnia exemplar. La seva 
particular caiguda camusiana es focalitza en I'«afer» que tingué amb una amant «passatgera» 
anomenada Maria Schelling. Daniel no comet el pitjor pecat del cel, que és la mentida, pero tam-
poc no acaba de dir tota la veritat i, de vegades, amaga les intencions més terboles. 
Lespai escenic on té lIoc la conversa ve a representar una mena de despatx celestial, lIeig i 
sense encant on es decideix I'entrada al regne de Déu o, com el drac roig de setcaps i deu 
banyes, I'expulsió sen se contemplacions. Lordre diví, implacable, així ho exigeix. Com que al cel 
el temps és relatiu, tot i que passa volant,Tobies i Daniel s'engresquen en una divertida conversa 
-antiesteticament aman ida de ranxeres i sarsueles o de recursos escenics de teatre d'aficio-
nats- que els porta a parlar de qüestions d'una alegre intranscendencia, pero també d'altres de 
259 
pretes caire metafísic, filosófic o moral: la religió, I'amor; el sexe, la mort. Al cel, assegura Tobies, no 
interessa I'especulació, sinó la certesa, perque la teologia, a diferencia de la filosofia o I'etica, ho té 
tot ben apamat. 
Greus qüestions -tercera pe~a teatral de Mendoza- és una comedia amb algunes troballes 
d'alt voltatge especulatiu que, malauradament, lIangueix a poc a poc, per bé que de manera per-
ceptible, com un terrosset de sucre que es desfa a la boca. Al cel, potser sí que el t~mps és 
relatiu, peró a la terra, no ho és, i, en el teatre, encara menys. El ritme de I'obra s'esmorteix de 
manera progressiva i decau estrepitosament al final amb un monóleg innecessari, el d'un boxe-
jador tot just arribat als lIimbs celestials (Gonzalo Cunill), que no serveix ni com a contrapunt 
irónic de la biografia de Daniel, i que destiHa una moralitat innecessaria i contraproduent respec-
te al to desacomplexat i irónic d'algunes repliques. Només I'ajustada interpretació de Bosch i 
Font salva les desigualtats d'un text fluix de teatralitat que no arriba a mantenir el to de comedia 
filosófica que aconsegueix a estones. 
260 


Com un terrosset de sucre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert