Fulton, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FER NEGRE 
David Fulton 
Realitzador de documentals 
Fer negreo Direcció: Leonardo Escoda. Postproducció: Josep Lanau. Música: Josep Lanau. Textos: 
Zoraida Burgos, Manuel Pérez Bonfill, Albert Roig, Josep Ramon Roig i Gerard Vergés. Veu: Pere 
Ponce. So i iHuminació: Josep Lanau. Duració: 50 minuts. Producció: EntreCultures 2005. 
Documental de Leonardo Escoda 
En un món on la construcció d'un mur s'ha convertit en un símbol per tancar o segregar 
gent desesperada, per trobar una vida nova i una llar nova a I'altra banda d'aquests murs, la 
repetició sense final del mur de pedra aFer negre no és només sorprenent, sinó que és també 
un recordatori que els murs poden connectar a més de dividir. Diversos exemples de murs que 
divideixen no són gaire difícils de trobar. El mur de Berlín va ser una font interminable de tensió 
durant la guerra freda. El mur d'lsrael per deixar fora els terroristes palestins, o qualsevol palestí, 
s'ha convertit en la quota televisiva diaria del nostre dia a dia. Els murs per deixar fora immigrants 
no desitjats (dit d'una altra manera, iHegals, irregulars, sense papers, etc.) , que recentment han 
estat refon;:ats a Ceuta i Melilla, ha enviat les mafies, que porten els immigrants negres de l'Africcl 
a Europa, per una perillosa ruta oceanica a través de les Canaries. El mur ideat per eradicar el flux 
de mexicans espaldas-mojados als Estats Units s'esta refon;:ant amb més guardies i mecanismes 
de vigilancia electrónica. De murs per aturar la gent que vol dirigir-se a un paradís terrenal (als 
Estats Units o a Europa), en tenim molts. 
El que és especialment fascinant deis murs de pedra aFer negre són les perdurables con-
nexions humanes. No són murs creats intencionalment per evitar que ningú aconsegueixi una 
vida millor o una nova llar on la pau i la tranquiHitat, tal vegada, es pugui trobar. Aquestes són les 
construccions de gent que treballa durament intentant transformar la terra en parts productives 
de I'ampli paisatge. Cada filera de pedra que es fa, mostra un ordre i un propósit clars. Aquests 
murs se sostenen ferms com un punt de referencia, i el realitzador Leonardo Escoda s'hi aferra 
sense treva al Ilarg de la construcció d'un viatge arriscat. Realment aquest documental d'una 
hora de durada (d'una hora per a la televisió, diguem-ne) ens porta a un viatge interior de 
recerca profunda. Encara que algun programador de televisió entengués aquest viatge interior 
i programés la peHícula, I'emissió seria discutible, perque aquesta peHícula artística es va fer per 
explorar profundament una idea i no pas per apel'lar a una gran audiencia televisiva. El viatge al 
qual ens duu Escoda és difícil, en el sentit que si realment no voleu explorar la condició humana 
125 
i arribar a algunes conclusions sobre el que passa al cor i la ment de les persones, aquest film 
no és per a vosaltres. És millor tancar ells ulls i només escoltar la música de Josep Lanau, una 
altra deliciosa sorpresa. 
La música sorpren des del comen¡;:ament del film gracies a I'evocatiu contrallum sobre el 
piano de cua i el pianista amb el narrador dret. «despullat» davant el micrófono Aquest és potser 
e l moment més refinat de tot el documental, perque hi apareix la sensació de misteri i exploració 
de la naturalesa essencial del viatge huma d'una manera que es queda fixada a la retina al Ilarg 
deis cinquanta minuts de la peHícula. Enmig d'una composició imposada pel contrallum sobre el 
piano de cua, pianista i narrador, podem distingir unes figures articulades, fetes amb varetes de 
fusta, que seran els companys viatgers en aquesta travessia solitaria per la ment humana per la 
qual Escoda insisteix a portar-nos, ens agradi o no. I hi ha una mica d'element de coerció en el 
seu metode. Som incapa¡;:os d'escapar-nos de la trampa visual en la qual ens atrapa. No podem 
deixar de mirar els «articulats» de fusta, perque s'assemblen massa a nosaltres mateixos tot i 
que els manca la cara i els ulls. Ells són tots nosaltres essent manipulats en cada moment mentre 
ens aventurem en aquest viatge de recerca interior: 
Per ajudar-nos a entrar en aquest viatge disposem d'un text poetic que ens impulsa a mirar 
realment e l món que ens envolta, per descobrir-ne I'estructura i la textura, per examinar veri-
Fer negre, de Leonardo Escoda. Teatre Auditori Felip Pedre/l, 2/ de novembre de 2005. 
(Lessy) 
126 
tablement el paisatge, per descobrir que cal veure i també que és el que veuen els altres. Ens 
provoca perque mirem el que estem fent en aquest món tan complex i pensem d'on venim i 
cap on anem. 
Llan~ats estan en aquest món els homes a la vida. 
Com són els anys, com més amunt el temps aspiren. 
I com el canvi, molt de ver és perdurable. 
Que el Ilarg del anys, alió que dura arriba a ésser 
Perfecció s'espleta així en aquesta vida 
I s'hi junyeix el més noble aspirar deis homes 
Amb submissió. 
Des del principi, I'esplendida escena d'obertura a contrallum presenta I'artista, el compo-
sitor i el text, i introdueix la idea implícita en la peHícula que és, a grans trets, la concepció del 
realitzador sobre la interacció entre música, text i paisatge. Aquest és el viatge interior personal 
del director i la manera com barreja la música, el text i les imatges representa el que veu com 
a guia al lIarg del camí. No ens deixa vagar gaire lIuny. El mur sempre hi és presento amb una fila 
de pedra rere I'altra, posades amb cura. No ni ha treva, ni sortida. Pero mai tenim el sentiment 
que aquests murs ens estan deixant fora o tancant dins. És el camí huma que tots hem de seguir 
des del bressol fins a la tomba. Aquestes són construccions humanes amb un proposit pacífic. 
No tenen un disseny agressiu. No negaran mai un got de Ilet o una molla de pa a un nen negre 
i famelic. No impediran mai a un jove desesperat i sense futur arribar a algun paradís terrenal, ni 
detindran ningú que estigui determinat -com ho esta Escoda- a explorar qüestions basiques 
de la humanitat a proposit de la vida i la felicitat. 
127 


"Fer Negre"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert