Devant, Teresa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA MESTRA CARME 
Per TERESA DEVANT 
L a meya amistat amb Carme Serrallonga va iniciar-se l' octubre de 1970 quan vaig assistir, per primera vegada, a les seves classes d' ortofonia a l'Escola d' Art Dramatic Adrü't Gual a Barcelona. Eren temps gratifi-
cants i difícils per a aquells que somiavem de dedicar-nos al teatre. Per a mi, 
fou decisiu trobar-me amb la Carme a qui se li unien uns coneixements pro-
funds amb un gran interes per les persones i sempre tenia temps per escoltar. 
No obstant aixo, no fou sinó amb el temps, quan vam anar apropant-
nos en un pla més privat fins ser més estret en els darrers mesos de la seva 
vida. La relació professora-alumna s'havia convertit en una relació més per-
sonal i íntima. Jo havia perdut la meya mare un any abans de la seva mort i 
veia la Carme com una amiga i confident. Fou d'una gran ajuda i suport quan 
vaig tornar de l'estranger, l'estiu de 1997, on havia viscut durant vint-i-un 
anys. 
La meya estada a l' estranger era un tema de llargues converses. La 
Carme, l' eterna aprenent, sentia un interes molt gran per la situació en la 
qual es trobava la gent als altres palsos, estava sempre molt ben informada. 
Jo li portava material de Sud-africa, Lesotho i Botswana, tant de teatre, 
novel· la o poesia, com de la situació política en que es trobaven aquests pal-
sos. La Carme ho analitzava i opina va de tot amb tanta claredat com si es 
tractés del nostre propi país. Recordo que, després d' aquestes visites, em 
quedava amb la sensació d'haver estat conversant amb una persona jove i 
erudita. A aquests intercanvis personals s'unia el contacte durant la meya 
llarga estada a l' estranger, a través del material que jo li enviava. Més tard, ja 
des de Suecia, sovint parlavem per telefon, especialment els tres darrers anys 
abans que jo tornés a Barcelona. Eren converses sobre com es trobava, sobre 
el que estava traduint o bé jo li explicava que estrenava a Estocolm o quin era 
el darrer escandol en el món teatral sueco No sortia gaire de casa per veure 
teatre, no per manca d'interes, sinó per la seva condició física que limitava els 
seus moviments. Quan la meya família va tornar de Suecia per a establir-nos 
definitivament a Barcelona, la Carme es va oferir a ensenyar els meus fills 
durant l'estiu per a posar-los al dia amb el cata la i el castella, que, fins ales-
hores, eren llengües que només parlaven. Van ser els seus darrers alumnes. 
Jo em quedava escoltant les seves classes, que la Carme sabia fer-les fasci-
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 109 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 
nants, plenes de relats i anecdotes que són part de la nostra propia historia. 
Reiem fins arribar a plorar o ens emocionavem llegint Carda Lorca i la 
Canción de Roldán. Recitava llargs poemes de memoria, el Romance del Conde 
Arnaldos era un deIs seus predilectes. Les classes als meus fills es componien 
de lectures i analisis d' autors com Carda Lorca, Pío Baroja, Miguel Delibes 
(que era un deIs seus autors preferits), Salvador Espriu, Joan Salvat Pa-
passeit. Llegien capítols d'EI Quijote i un dia ens va llegir un capítol sencer, 
cantant-ne algunes parts. 
La Carme fou una nena preco<;, com es va posar de manifest pel fet 
que va aprendre a llegir als quatre anys tot llegint, amb la seva avia, les es-
queles mortuories. Un dia anava amb la seva mare i la seva avia i va co-
men<;ar a llegir els retols de les botigues i la seva mare va decidir que l'havia 
de dur a l' escola. 
A la Carme li agradava recordar els passejos que feia amb la seva 
avia i quan anaven plegades a comprar. Recordava amb tendresa les visites a 
la Confiteria Fargas, on la seva avia comprava tres classes diferents de cafe i 
l'amo li donava dos caramels, sempre de la mateixa classe. També la fascina-
va un quadre amb un paisatge urba (que encara podem trobar-lo a la botiga) 
amb una torre d' església i un rellotge incrustat al mig del quadre. 
Va anar a Madrid a estudiar i fou alumna de Menéndez Pidal. Ja en 
aquells temps tenia una gran vocació bibliofila i els seus companys de classe 
l' anomenaven la señorita de las obras completas perque es llegia totes les obres 
de l' autor que estaven estudiant en aquell moment. Només hi havia tres 
dones al seu curs i ella era l'única que estudiava literatura. 
Sabia deu idiomes. Estudiava rus, una vegada per setmana anava 
una professora a casa seva. Li feia gran satisfacGió comen<;ar a llegir i a tra-
duir Txekhov en el seu idioma original. Estava treballant en la traducció d'un 
llibre de poemes d' Anna Akhmatova durant les darreres setmanes de la seva 
vida. També estava traduint Peer Gynt, d'Ibsen. El gran rigor de la Carme feia 
que consultés les traduccions d'aquesta obra en angles, alemany, frances, ita-
lia i castella, i jo vaig aconseguir, a Suecia, l' original en noruec. 
Els coneixements lingüístics de la Carme li permetien accedir a un 
enorme camp literari, i la seva avidesa per aprendre durant tota la seva vida 
féu possible la formació d'una extensa biblioteca personal de més de set mil 
volums. Recordo un incident que va transcórrer durant les darreres setmanes 
de la seva malatia quan la metgessa visitant va exclamar, quan va arribar al 
seu apartament de Sarria i va veure tants llibres: "aquesta és la casa de la 
sapiencia"; i va afegir: "1 quants d'aquests llibres ha llegit voste?". 1 la Carme 
li respongué: "Cada un una vegada i alguns, tres o quatre vegades". 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 110 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 
Col·leccionava bíblies en altres idiomes i s'alegrava quan li portava 
exemplars en zulú, tswana, swahili, suec, etc., per a engreixar la seva col-lec-
ció. 
L' amplia gamma de coneixements de la Carme i la seva gran curio-
sitat abastava altres arts. Era una gran afeccionada al teatre. Havia vist actuar 
Louis Jouvet i Gérard Philipe. Louis Jouvet 1'escoltava per la radio quan, 
durant la Guerra Civil, tractava d' escoltar les emissores franceses. Ja d' ado-
lescent anava al Liceu amb la seva mare, la qualla va introduir en el món de 
l' opera. A aquesta curta edat, i més endavant, va poder escoltar en viu els 
grans cantants del seu temps, incloent-hi, entre d'altres, el gran baixista rus 
Feodor Chaliapine. Al Liceu també va tenir ocasió de veure baIlar Anna 
Pavlova. 
Ja en els darrers anys de la seva vida, li era més difícil sortir de casa 
per anar al cinema, l'adveniment deIs aparells de vídeo li va permetre tenir 
accés a moltes peHícules que, d' altra banda, li haguessin estat difícils de 
veure. Així vam poder veure plegades, diverses vegades, pel·lícules per les 
quals tenia una especial afecció com per exemple El Tío Vanja en la Calle 42, 
de Louis Malle, i les podíem comentar ampliament. També em va expressar 
la seva admiració per Pilar Miró, de la qual havíem vist algunes de les seves 
pel·lícules en vídeo. 
La Guerra Civil fou un gran trauma per a la Carme. Era quelcom, 
segons les seves paraules, que no havia pogut "digerir" i, com molts altres 
testimonis, preferia evitar el tema amb la seva elegancia habitual. Aixo es va 
evidenciar quan li vaig parlar de portar-li un vídeo de la peHícula Tierra y 
libertad, de Ken Loach, perque la veiés, pero va refusar-Ia molt amablement. 
La timidesa i pudor de la Carme foren veIs que no deixaven veure 
d'immediat la gran sensibilitat i erudició que s'amagava darrere de la seva 
amable i candorosa fa¡;ana. Les seves qualitats personals, els seus coneixe-
ments, la seva dedicació a l' ensenyament i el seu concepte de l' amistat són 
una inspiració per a aquells que tinguérem el privilegi de coneixer-Ia. 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 111 iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 


La mestra Carme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert