Pons, Agustí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CARME SERRALLONGA, AMB VERSOS D'AKHMÁTOVA_ 
Per AGUSTÍ PONS 
II Article publicat al diari AVUI el2 de desembre de 1997 
e arme Serrallonga havia dit que volia ser enterrada en la intimitat. Per aixó, a l'esquela no hi figurava ni ellloc ni l'hora de l'enterrament. Tanmateix, la capella del tanatori de les Corts es va omplir ahir, a dos 
quarts de quatre, per dir-li l'últim adéu. Hi eren els mes tres, els antics mes-
tres, els alumnes i els antics alumnes de I'Escola Isabel de Villena, la seva 
gran obra pedagógica . 1 també escriptors i gent del teatre i del cinema, per-
que la Carme Serrallonga va ser mestra peró, també, traductora, i sense ella 
algunes iniciatives fonamentals deis anys de la postguerra, com la creació de 
l'Escola Adria Gual, autentic motor de renovació del teatre catala, no haurien 
aconseguit l'alt nivell de qualitat que les va caracteritzar. El mateix Salvat ho 
explica va ahir, en aquestes mateixes pagines. Al tanatori de les Corts, a part 
del pare Llimona, també va parlar el seu professor de rus. Perque Carme 
Serrallonga no va deixar mai ni de fer de mestra -de les seves últimes alum-
Canne Serral/onga amb alumnes de /' Escola Isabel de Vil/ena . (Fa/agrafia cedida per Núria Ventosa). 
iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 65 
nes se'n va acomiadar just la vigília d'entrar a la dínica- ni de fer d'alum-
na, d'aprendre. D'en<;a d'un parell d'anys, ella, que tant havia excel·lit en la 
traducció d' autors alemanys, estava estudiant rus, i a una poetessa russa, 
Anna Akhmatova, a qui correspon el fragment de poema indos en el recor-
datori: Vaig créixer en un silenci d' arabesc, / en una cambra fresca d' infants del jove 
segle. / No m' abellía pas la veu de l'home, / pero copsava bé la veu del vento 
Era gent molt diversa la que es va aplegar ahir al tanatori de les 
Corts. Gent que, probablement, té opinions diferents sobre qüestions més o 
menys essencials. Pero surava una aura de rigor i d' exigencia, no pas nou-
centista, sinó empeltada d'aquell esperit de llibertat i d'obertura que ha 
donat els millors fruits a la cultura i a la societat catalanes. Una aura que 
prové, és dar, de la II República i de I'Institut Escola. Potser per aixo no 
estranya que en aquest enterrament hi estigués representada, en abundancia, 
una certa elit. No pas l'elit financera o política ni tampoc, per descomptat, la 
que més surt als diaris. Em refereixo a unes quantes persones que no han per-
dut el sentit del país i que, a la vegada, han estat ensenyades en el gust per 
la lectura, en el plaer de la música, en l' estimació envers la llengua, en la 
capacitat per escoltar i veure teatre, en la passió, en definitiva, cap a tot allo 
que ens allunya de la pura especie. A Carme Serrallonga la vam acomiadar 
amb la música callada de Mompou. Com diu l' Akhmatova: Alla resta la soca 
i, amb les veus més estranyes, / altres salzes hi parlen / dessota aquests cels nostres . 
• 
66 


Carme Serrallonga, amb versos d'Akhmàtova

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert