Padullés, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

MOSTRES DE TEATRE EMERGENT A BARCELONA 
Xavier Padullés 
Cada tardor i com a inici de la temporada teatral, s'hi fan, a Barcelona, un seguit de mostres 
d'escena emergent que és interessant que tots aquells que vulguin veure que s'esta coent entre 
les joves generacions esceniques les visitin. Aquí parlarem de dues mostres, la Mostra de Teatre 
de Barcelona i l'Escena Poblenou. . 
Escena Poblenou ja ha arribat a la quarta edició.Aquest any presentava més de vint espec-
tacles en diversos espais del barri. La programació, fon;:a equilibrada, comprenia des de performance 
fins a clowns, des de cabaret fins a dansa, una misceHania que servia pertenir una bona perspec-
tiva de I'amplitud creativa actual no solament de Catalunya sinó també de I'estranger gracies a 
diverses companyies vingudes de Franc;:a o Italia. Entre els artistes consagrats han programat, 
entre d'altres, a Empar Rosselló amb Extracte Desonkumbo con lo muerte en los tocones, frag-
ments d'un muntatge multipoetic i postsurrealista que al Festival de Teatre de Tortosa Entre Cultu-
res veurem en tota I'amplitud. Un altre creador reconegut, el qual tampoc no necessita cap 
presentació, és Luciano Federico amb I'espectacle de clown Loko Tidiono, en que ironitza sobre la 
manca de sensibilitat ecologica per part de la societat contemporania. D'entre la creació jove, en 
podem destacar; entre d'altres, elTeatro Dejavu amb Pin Ups, un espectacle del qual ja vam parlar 
al número 46 d'aquesta revista, i que continua el seu recorregut amb exit per espais com l'Antic 
Teatre o el Cercle Malda. 
No podem obviar la taula rodona moderada per Ricard Boluda «Nous circuits, noves alter-
natives». En aquest debat, hi van participar creadors vinguts del teatre universitari o Julio Álvarez, 
que com a director de la Coordinadora de les Sales Alternatives, va esmentar la necessitat 
d'ajudar les noves sales de teatre que estan apareixent, ja que són I'expressió genuina de la 
creació emergent.Ara falta que aquests espais es consolidin, com l'Antic Teatre o AREAtangent, 
entre molts d'altres, perque aquesta darrera promoció pugui treure el cap en el camp de la 
creació escenica catalana. Les sales esmentades formen part del que anomeno «quart circuit 
escenic». O sigui, hi ha un primer circuit que és el del teatre oficial, un segon que és el comercial, 
un tercer que és el de les sales alternatives, i un darrer; el quart, aparegut no fa gaires anys i que 
intenta consolidar-se per mitja de I'autogestió. 
MQltes de les sales emergents (algun dia les analitzarem de forma més exclusiva) amb el 
\ 
temps ''Pesapareixeran, és Ilei de vida, pero és necessari que tinguin suporto almenys algunes 
d'elles, per tal que ajudin a esperonar una nova creació tal com ho van fer les sales alternatives 
en la seva generació. 
Un altre festival important és la Mostra de Teatre de Barcelona, la qual el 2005 va arribar a la 
desena edició. Des de fa uns quants anys, ha esdevingut el millor aparador a Barcelona per a tota 
aquella gent que comenc;:a en el món de la creació. En aquesta edició, hi han presentat més de 
vint espectacles repartits en diversos espais com el Tantarantana, el Versus, el Mercat de les Flors, 
el Teatreneu i l'Antic Teatre, un espai que s'esta fent un forat amb forc;:a en el panorama més 
professional de la nostra escena. En aquest article no intentarem ressenyar tots els espectacles, 
sinó que indicarem alguns deis que, qui subscriu aquest article, va veure a l'Antic Teatre i al 
Versus. 
294 
AIVersus vam poderveure (rim i castlg, una adaptació abreujada, com éslogic, feta per Pablo 
Ley. Aquest treball és un taller realitzat pels alumnes de I'escola Eolia, la direcció fou de Toni 
Casares i I'únic que podem dir és que fou un treball correcte. Més interessant va ser Vicisua, de 
la companyia Chez LoIa, obra dirigida per Joan Cusó i on s'ironitza sobre la fortuna de pocs i el 
vici de molts, al voltant de la vichysoise del restaurant regentat per la Lola. Aquest muntatge tenia 
una frescor similar, pero amb una proposta diferent, que la que van oferir des de l'Antic Teatre la 
companyia Las Perras amb Odio, odio bastante, espectacle que osciHa entre els tons grotesc i 
comic en relació amb la desorientació vital que viuen les seves protagonistes fracassades i vingu-
des del món del cire. Hi podem destacar una posada en escena de gust postmodern i concep-
tual. Finalment, mencionarem I'espectacle també presentat a la mateixa sala i que es titula Pasaje 
01 acto, de la companyia Artefacto, lIigada a Taller 22, un d'aquests espais escenics emergents que 
cal tenir en compte. Hi van oferir un treball molt professional quant a la direcció, feta per Paz 
Martlnez, i d'interpretació, amb Alba Casera,Vanesa Segura i Elvis Fuentes. El muntatge, equilibrat 
i sobri, recreava la história verldica d'un assassinat que va succeir a la Franc;:a deis anys trenta i que 
va inspirar Jean Genet per a Les criades. El joc escenic jugava entre la pec;:a psicológica, amb uns 
silencis ben temperats, i un joc simbolista i conceptual, perfectament integrat a I'escena, que 
facilitava el desenvolupament de I'acció dramatica. 
En conclusió, podem destacar la necessitat de I'existencia d'aquests tipus de mostres, ja que 
ajuden a impulsar nous creadors, pel fet de donar una molt bona oportunitat de promoció a 
creadors futurs, probables regeneradors de I'escena catalana si els donem una mlnima oportu-
nitat. 
FINAL D'ETAPA 
EsterVendrel1 
De I'últim trimestre de vida de l'Espai de Música i Dansa de la Generalitat, i aban s de la 
defunció definitiva per esdevenir un aparcament en plena Travessera de Gracia, en volem desta-
car dos espectacles, sen se que aixó impliqui menysprear les altres dues formacions presentades 
durant aquests dies, sinó per arrodonir el que ha representat l'Espai per la dansa a casa nostra en 
els tretze anys d'existencia: I'escenari de gestació de nous creadors. 
I per aquest motiu, a diferencia de Mal Pelo i Senza Tempo, que en els darrers deu anys han 
pogut demostrar ampliament el seu registre, ens hem volgut centrar en Thomas Noone Dance 
i en la CobosMika.Company. Ambdues formacions tenen molts aspectes en comú quant a la 
poetica. Un factor seria la dilatada trajectória professional com a interprets internacionals de 
dansa previs al treball coreográfic, que és evident en el domini del cos i deis gran s registres 
tecnics, aixI com de precisió interpretativa. I un altre factor determinant que els apropa en la 
seva perspectiva creativa és la prioritat essencial focalitzada en el moviment, el Ilenguatge de la 
dansa en ell mateix i per ell mateix. 
295 


Mostres de teatre emergent a Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert