Llavina, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

168 | EINES PRIMAVERA 2009
El factor humà. 
Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació
John Carlin 
La Campana. Barcelona, 2009
Hi ha llibres biogràfics que nei-
xen de l’admiració de l’autor cap 
al personatge que centra la seva 
anàlisi. De vegades, l’admiració és 
prudent, i no constitueix cap obs-
tacle remarcar les mancances o 
els errors del biografiat. D’altres, en canvi, l’admiració 
no hi és, ben al contrari, i sembla que l’autor hagi inici-
at la seva recerca amb el ferm propòsit de desacreditar 
l’homenatjat (i en aquest cas és ben bé una manera de 
dir, això d’homenatjat: fóra molt més just acabar-ho 
amb un ultratjat). No cal pas que citi noms, però en la 
ment del lector hi deu haver alguns llibres que en dar-
rerament s’han dedicat a la figura del president Lluís 
Companys (1882-1940). 
Fa poc, Acantilado publicava un text de la poeta russa 
Marina Tsvetàieva (1892-1941), Mi Pushkin.1 Hi llegim 
que a la tendra edat de tres anys, Marina descobreix el 
poeta nacional rus per una pintura que hi havia a l’habi-
tació de sa mare. El quadre, titulat El duel, representa la 
tràgica fi de Puixkin, perpetrada per un francès. Tot se-
guit, Tsvetàieva ens regala unes pàgines memorables, en 
què descriu la colossal estàtua moscovita dedicada al 
1 TSVETÀIEVA, M., Mi Pushkin. Acantilado. Barcelona, 2009.
gran poeta de les lletres nacionals. Al peu d’aquell Puix-
kin negre com el carbó, la petita Marina hi aprèn tot de 
coses: la jerarquia, el valor de l’escala, el material de què 
estan fetes les coses. Aquí, més que no pas admiració, 
potser caldria parlar de contigüitat: Puixkin es fa gaire-
bé indiscernible del corrent de la vida de l’autora del cè-
lebre Poema de la fi,2 que entre nosaltres va traduir Mo-
nika zgustova (1957) amb l’ajut de Maria-Mercè Marçal 
(1952-1998).
John Carlin (1956) és un periodista anglès que tant 
escriu sobre política internacional com sobre futbol, i a 
més ho fa amb solvència, en un cas i en l’altre. Col·labora 
en diversos mitjans de prestigi, com el diari espanyol El 
País o el nord-americà The New York Times. Durant sis 
anys va treballar com a corresponsal a Sud-àfrica, i es va 
començar a interessar per la figura de Nelson Mandela 
(1918). L’home que va estar empresonat durant 27 anys: 
del 1962 fins a l’any fundacional —fundacional pel fet del 
seu alliberament, però també pel de la caiguda del Mur— 
de 1989.
El factor humà és admirable, perquè, sense dissimular 
gens ni mica l’admiració pel polític, sense escatimar cap 
esforç per mostrar la grandesa de la seva acció política, 
2 AKHMATOVA, A. i TSVETÀIEVA, M., Poema de la fi i altres poemes. Rèquiem i al-
tres poemes. La Butxaca. Barcelona, 2008.
Jordi Llavina | llavina68@gmail.com
Escriptor
supera la separació històrica i se cicatritzen antigues fe-
rides entre els sud-africans. Si l’apartheid havia estat cre-
at el 1948, el rugbi era la màxima expressió del règim en 
el terreny esportiu: només hi jugaven els blancs, els afri-
kaners. Però Mandela, savi a còpia d’anys d’estar-se pre-
parant per a aquell moment (el del seu alliberament), en-
tén que cal signar popularment la reconciliació. I és aquí 
on Carlin excel·leix en la seva aportació. El 24 de juny de 
1995, l’Springbok —l’equip nacional sud-africà— derrota 
Nova zelanda i alça la Copa del Món de Rugbi. La recon-
ciliació aixecava el seu primer trofeu i posava els fona-
ments d’una pau duradora a l’estat africà.
El llibre ha interessat el director Clint Eastwood (1930), 
que ja n’està realitzant la versió cinematogràfica. En el pa-
per de François Pienaar (1967), el capità dels Springbok, 
Matt Damon (1970). En el de Mandela —agafin-se fort—, 
Morgan Freeman (1937). |
ens en mostra la faceta humana: per exemple, aquell de-
tall entranyable de fer-se el llit cada matí, en llevar-se, en-
cara que passi uns dies com a convidat en cambres règi-
es, perquè s’hi havia acostumat durant el seu llarg captiveri. 
Carlin escriu, en el pròleg, que «pretén, humilment, reflec-
tir una mica de la llum que desprèn Mandela». A fe que ho 
aconsegueix: la novel·la mandeliana és impressionant, pel 
que té de sofriment però també de lliçó sublim. El nas po-
lític del biografiat resulta incommensurable: la seva tasca 
de reconciliació de blancs i negres, àrdua però finalment 
reeixida. El periodista ens explica com, des de la presó, 
Mandela es va guanyant la confiança de la població blanca. 
A través de diversos testimonis, alguns de netament ene-
mics del protagonista, Carlin va component un reportatge 
d’una densitat enlluernadora: els entrevistats coincideixen 
a dir que Mandela és un ésser extraordinari. Després de 
llegir el llibre, un diria que més que no pas dotat d’un inusu-
al talent per a l’estratègia política, encara més que no pas 
un seductor molt fi, Mandela és un autèntic hipnotitzador. 
En el seu actiu polític, ha deixat per a la història la supera-
ció del règim de l’apartheid i la reconciliació entre els ciu-
tadans de Sud-àfrica. «Reconciliar els temors dels blancs 
amb les aspiracions dels negres»: sembla poca cosa, però 
és l’obra de tota una vida.
Un dels assumptes que centren el treball de l’anglès 
és el cèlebre partit de rugbi en què, d’alguna manera, se 
Després de llegir el llibre, 
un diria que més que dotat d’un inusual 
talent per a l’estratègia política, 
encara més  que un seductor molt fi, 
Mandela és un autèntic hipnotitzador 


"El factor humà. Nelson Mandela i el partit de rubi que va construir una nació" de John Carlin

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert