Fulton, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

BAB AL BARAHA 
Dubayy (Unió deis Emirats Árabs) 
Al Ahli Dubai Theatre Company 
David Fulton 
Traducció de I'angles: Eulalia Salvat 
Quan a la Mediterrania occidental pensem en Dubayy, tendim a imaginar un petit desert 
limítrof als Emirats Árabs, en algun lIoc del golf Persic pie a vessar de petroli. I on hi ha petroli 
hi ha feina i diners i canvis rapids. Dubayy, en efecte, ha experimentat un canvi petrolífer que ha 
permes deixar enrere les ferides socials i culturals. El que és potser sorprenent, malgrat tot, és 
com aquesta companyia de teatre de Dubayy s'ho ha fet per construir un treball carregat de 
comentaris social s tan potents, no sobre aquest canvi tan rapid en ell mateix, sinó sobre els que 
recorden la vida abans del canvi i sobre com se senten davant el que esta passant, mentre ells 
n'estan essent deixats enrere. El petroli, amb totes les repercussions socials i culturals que té, és 
en realitat el que I'obra de Marei Al Halyan tracta. És un treball que mostra que el teatre no és 
només el Iloc legítim per examinar els canvis que s'estan produint en la comunitat de cada un i 
en el món que ens envolta, sinó que hauria de ser molt més. 
Lobra té una estructura fon;:a simple. Quatre homes interns en una residencia per a la tercera 
edat, malalts, han decidit fer la seva propia protesta sobre el que esta succeint a la seva societat 
tradicional i com la generació jove esta permetent que tot el canvi cultural i social succeeixi 
sense cridar i sense demanar que les maneres antigues i els valors tradicionals no es lIancin 
completament per la finestra. 
Veuen com passa el temps i no els agrada el que succeeix al seu voltant. Han decidit fer un 
crit propi, i han ideat una manera de posar punt final a aquesta fugida, com a mínim per fer que 
el seu petit món sigui un bastió de tots aquests valors en vi es de desaparició. Aquí, als confins 
de I'habitació compartida de la residencia, resistiran i cridaran a tothom dient que és el moment 
d'aturar-se i pensar. 
El director Naji Abdulla ha atape'lt I'escenari amb quatre Ilits d'hospital creant diversos espais 
de desordre, amb diverses cadires amb les quals els interns poden variar la rutina diaria, queixar-se 
de I'altre i discutir sobre el món en general. Lobra comen<;:a de manera metaforica, culpant de 
tots els seus mals la jove infermera que s'encarrega d'ells, de portar-los menjar i les medecines 
i proveir-Ios de les necessitats basiques de la vida a la residencia. 
Els quatre pacients han tancat la porta de I'habitació que comparteixen i n'han amagat la 
clau per tal que la infermera no es pugui escapar. Per a ells, ella representa la generació jove 
despreocupada i descuidada que no s'exclamara (prenent en consideració els ancians interns) 
sobre el que esta succeint a la seva cultura tradicional. La metáfora és potser més que obvia, 
169 
pero quan queda ciar que el desllorigador no es desvetllara, aconseguelx I'efecte desitjat. Potser el 
director hagués pogut fer que la Infermera fos una mica més agresslva I capa~ quan Intenta sortlr 
de I'habitacló I demanar aJuda a I'extenor. Aquest és un deis pocs punts febles de la produCCló. 
El text és un Ilarg discurs sobre el que esta succeint a la seva cultura I alxo és molt legitlm com 
aman ra de tractar amb el confllcte entre generaclons i amb els canvls que s'estan produlnt. 
pero no vaig poder evitar sentir que la infermel"a potser hagués hagut d'estar preparada pel 
trencar les flnestres, per poder fuglr del seu conflnament for~at. Aquest fet no hagués debilitat de 
cap manera les raons deis quatre Interns I hagués permes augmentar substanClalment la tensló 
dramatlca. Podiem acceptar el motlu pel qual amaguen la clau I segresten la Infermera, pero la 
perdua de la clau feia disminuir. a mesura que I'obra avan~ava, una mica l'lmpacte prevlst. D'altra 
banda, I'autor estava ben emparat pels quatre Interns, que mlnut a mlnut es manlfestaven cada 
vegada més vehementment sobre la pel"dua de la seva cultura. 
El que els Interns estan demanant. cal dl!""ho, no és un retorn a gran escala a les maneres del 
passat. Són conscients que aixo no succelra. El que esperen és que la cultura antlga tlngul un 
Iloc adequat dlns la nova socletat que s'esta desenvolupant al seu petit pais, Marel Al Halyan és 
un autor prou interessant que interpreta un deis personatges pnnClpals, molt ben acompanyat 
d'lbrahlm Albalraq, Ahmed Abdulla I Abdulla Seraldy en els altres papers masculins, i pel" Fatlma 
Alhousanl, com la infermera retinguda, molt atrafegada a buscar la clau p r escapar. 
Un es queda amb I'efecte que aquesta obra és, de fel. una mirada critica al nou Dubayy, on les 
persones, que provenen de diverses parts del món, que parlen diverses lIengües I que seguelxen 
diversos ntus religiOSOS, han vlngut per buscal" felna en un lIoc que potser és un microcosmos 
del món globalitzat on tots vlurem en aquest segle que comen~a a desplegar"se. És un treball 
amb for~a I que Incita a la reflexló, amb moltes coses a dI!" sobre el nostl"e temps. 
Bab Al Baraha, de Marei Al Halyan. Teatre Auditori Fe/ip Pedrell, sala 1, 
23 de novembre de 2006. 
(Lessy) 
170 


Bab al Baraha

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert