Estudiem aquí dos fragments d'amfores fenícies del tipus Vuillemot R-l de procedencia submarina, que foren extretes fortuitament a Arenys de Mar (El Maresme).
______________________________________________

Nous étudions ici deux fragments d'amphores phéniciennes appatenaints au type Vuillemot R-l, lesquelles étaient trouvées fortuitement a Arenys de Mar (région du Maresme)

Coll Monteagudo, Ramon

Jàrrega i Domínguez, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOTA SOBRE DOS FRAGMENTS D' AMFORA FENÍCIA TROBATS 
A ARENYS DE MAR (EL MARESME, BARCELONA) 
RAMON JARREGA DOMÍNGUEZ 
RAMON COLL MONTEAGUDO 
RESUM 
Estudiem aquí dos fragments d'amfores fenícies del tipus Vuillemot R-l de procedencia submarina, que foren extretes fortuitament a 
Arenys de Mar (El Maresme). 
PARAULES CLAU 
amfores, Vuillemot R-l, troballa submarina, Arenys de Mar, comer~. 
RÉSUMÉ 
Nous étudions ici deux fragments d'amphores phéniciennes appatenaints au type Vuillemot R-l, lesquelles étaient trouvées fortuite-
ment a Arenys de Mar (région du Maresme). 
MOTSCLEFS 
amphores, Vuillemot R-l, trouvaille sous-marine, Arenys de Mar, commerce. 
INTRODUCCIÓ 
Les peces que estudiem a continuació foren 
trobades fortuitament ja fa uns anys durant una 
immersió en la bocana del port d' Arenys de Mar per 
part del Sr. Eduard Cassou, el qualles ingressa en el 
Museu Municipal de Premia de Mar, on actualment 
es troben dipositades. 
La profunditat on romanien era d'aproximada-
ment catorze metres, essent visibles més restes 
arqueologiques que llavors no es recolliren, consis-
tents en altres fragments ceramics, presumiblement 
pertanyents a amfora'. Segons les informacions que 
ens han estat facilitades pel Sr. Eduard Cassou, a qui 
agralm la seva col·laboració i l'entrega deIs mate-
rials, la situació exacta d'aquest jaciment era, preci-
I Creiem que s'haura d'investigar arqueologicament aques-
ta zona dones els materials que avui presentem, segons la nostra 
opinió for~a interessants per la seva escassedat a la comarca, 
podrien tractar-se només d 'una mostra. 
'íTf¡Jg;'t', 
Núm. 25, cmy 1994, pág. 111 -1 15 
111 
sament, en la mateixa bocana del port un xic cap a 
Llevant, en una area de clapes de pedra que s'obser-
vaven més o menys espaiades. 
ESTUDI DEL S MATERIALS 
EIs fragments que tot seguit examinem perta-
nyen sen s dubte a dues peces diferents, com hom 
veura per l'analisi de les pastes i en les il·lustracions 
que acompanyen aquesta nota. 
Fragment núm. 1: nansa, part d'espatlla i 
panxa d'amfora del tipus Vuillemot R-l o 
Benoit A. Pasta semi-dura, fina, un xic rugosa, 
amb desgreixant de quars, punts negres (proba-
blement d'esquist) i mica. El color varia entre 
l'amarronat i el gris amb tonalitats terroses. 
Degut al seu estat de conservació, amb multi-
tud de concrecions marines, no s'observa la 
presencia d'engalba. L'espatlla i la panxa es 
troben separades per una marcada carena, típi-
ca d'aquests tipus amforics (fig. 1). 
Fragment núm. 2: nansa, part d'espatlla i
panxa d'amfora del tipus Vuillemot R-l o
Benoit A. Pasta fina, molt dura, de tall recte,
que presenta com a desgreixant punts grocs i
negres (potser d'esquist), així com també frag-
ments de mica. Es lleugerament vacuolada. En
la superfície externa el seu color és taronja
amarronat, mentre que en la reste del tall i en
la paret interna és gris plomo Com en la pe9a
anterior, no s'observa cap tra9a d'engalba.
L'espatlla i la panxa es troben igualment sepa-
rades per una marcada carena, tot i que el seu
perfil és molt més OVOIde (fig. 2).
L'interes d'aquestes peces, tot i haver estat
extretes sense un context arqueologic definit, rau en
la seva escassedat a la comarca del Maresme, on els
materials arqueologics d'orígen fenici són gairebé
inexistents. Així, i pel que fa a amfores d' aquesta
procedencia, només coneixem un sol fragment de
llavi, exhumat en l' oppidum iberic de Burriac, a
Cabrera de Mar (Miró 1983-1984: 168, nota 40;
1989: 29).
Som ben lluny, doncs, de clars testimoniatges
de la presencia fenícia a les nostres costes similars
als del País Valencia (per exemple Mesado 1974:
passim; Mesado & Arteaga 1979: passim; Ribera
1982: passim, especialment pago 94 i ss.; Gusi 1987:
23 i ss.; Llobregat 1992: 171 i ss.) o als de la zona de
l'Ebre, on sembla documentar-se una gran via
de penetració comercial cap a l'interior (Mascort,
Sanmartí & Santacana 1988: 69 i ss.), cas similar al
del sud de Fran9a, on també resta evidenciat el
comeT9 fenici (Benoit 1965: 55 i ss.; Dedet & Py
1976: 60 i ss.). Naturalment, cal no oblidar en aques-
ta breu relació els escassos testimonis proporcionats
per Empúries i Ullastret (Miró 1989: 29, amb biblio-
grafia).
En altres arees geografiques properes al
Maresme han estat documentades algunes amfores
fenícies, cas del poblat de la Penya del Moro de Sant
Just Desvern, Barcelona (Barbera & Sanmartí 1982:
24), pero en general allo més normal és que hi hagi
una certa escassedat d' aquest tipus de materials fora
deIs llocs esmentats més amunt (Arteaga, Padró &
Sanmartí 1978: 129-135; Miró 1989: 23-33) tot i que
dia a dia s'evidencien noves troballes que venen a
omplir el buit existent, cas per exemple de les recen-
tes descobertes al poblat iberic d'Alorda Park a
Calafell (Sanmartí & Santacana 1992: 77, fig. 68
núm. 3, fig. 123 núm. 2; pago 264). 1'ots aquests fets
contrasten un xic si hom admet, com alguns autors
(v. gr. Pons 1984: 178-179), un domini comercial
feno-púnic en la costa catalana des de la segona mei-
tat del segle VII a.C fins a comen9aments del VI a.C
(epoca de la fundació d'Empúries).
Pel que fa als fragments documentats a Arenys
de Mar existeixen nombrosos paral·lels morfologics,
doncs no en va corresponen al tipus Vuillemot R-1,
ben definit. En quant a les seves pastes, que malgrat
diferencies de detall presenten una certa uniformitat,
112
són igualment relacionables amb d'altres exemplars
exhumats a Vinarragell (Mesado 1974: 69, fig. 37
núm. 419; pago 130, fig. 74 núm. 5-7; Mesado &
Arteaga 1979: 54, fig. 16 núm. 6) o en el poblat
paleoiberic de La Ferradura, a Ulldecona (Maluquer
de Motes 1983: 17 i ss., figs. 5 i 6 -<:entre-).
El contingut d'aquest tipus d'envas és encara
discutit, doncs la majoria d'autors dubten entre el vi,
l'oli o fins i tot les salaons de peix. De tota manera,
n'hi ha que aposten pel primer (Benoit 1965: 56;
Miró 1989: 21 i ss., amb reserves). Benoit es basa
per a la seva afirmació en el conegut text d'Herodot
(111, 6) on s'especifica que els envasos fenicis conte-
nien, precisament, aquest producte 2• Nosaltres, a
l'igual que Ramón (Ramon 1981: 16 i ss.), conside-
rem que s'ha de ser prudent a 1'hora d'establir gene-
ralitats en aquest sentit sense proves evidents al res-
pecte, més si tenim en compte que som davant
d'envasos multiús (Llobregat 1992: 172).
La cronologia de les peces extretes d'Arenys,
sense cap més evidencia que elles mateixes i sense
estratigrafies ni cap més material arqueologic a
priori relacionable és certament problematica, doncs
ens obliga a datar-les en un context general. Aquest
podria ser, tal i com accepten alguns autors, la sego-
na meitat del segle VII a.C fins a principis de la cen-
túria següent (Mascort, Sanmartí & Santacana 1988:
74, amb bibliografia), i sempre que no s'admeti que
la secció rodona de les amfores fenícies -·cas del
fragment reproduit en la figura 2 - sigui signe
d'arcaIsme (Benoit 1965: 58, nota 17), ja que en
aquest cas hauriem de pujar sensiblement la datació
proposada, al menys parcialment.
VALORACIÓ
Els estudis d'arqueologia submarina duts a
terme en la comarca del Maresme, malgrat haver
estat fins a l'actualitat relativament abundants, es
refereixen gairebé sempre a troballes esporadiques
més que a analisi de conjunts¡ i es centren sobre tot
en el Maresme Sud. Així, cronologicament, cal
considerar els treballs de J. Lladó (Lladó 1948: 19),
un d'anonim (Anonim 1949: 12), F. Villaubí i L.
Torroja (Villaubí & Torroja 1971: 24-29), J. Carles
i J.-F. Clariana (CarIes & Clariana 1979: 191-193),
J. Lloansí i altres (Lloansí, Soler & Clariana 1979:
287), J. Barbera i R. Pascual (Barbera & Pacual
1979-1980: 236 i 238), J. Miró (Miró 1980: 381-
392), R. Pascual (Pacual 1981: 217-251), J. Guitart,
J.Mª Gurt, J.Mª Granell i P. Padrós (Guitart, Gurt,
2 Cal no oblidar, pero, que Herodot s'esta referint en aquest
text a les importacions gregues i fenícies de vi per part d'Egipte, i
que la situació al' extrem occident pot ser diferent per moltes
raons de caire polític, social, cultural, etc.
Sl'1ll
HGURA 1.
o 5cm
l--.J
FIGURA 2.
113
Granell & Padrós 1982: 298-299), els que nosaltres 
mateixos hem dut a terme (Coll 1983: 8; Coll & 
Hlrrega 1986: passim; Montlló & Coll1986: 12-13), 
els de D. Matamoros (Matamoros 1991: 85-98), i 
també els impulsats des del Servei d' Arqueologia de 
la Generalitat (Servei d'Arqueologia 1993: 171). Cal 
no oblidar tampoc algunes referencies al comerv 
marítim en epoca antiga així com resums de diverses 
troballes submarines en obres més o menys general s 
sobre l'arqueologia de la comarca, com per exemple 
les de J.M~ Pellicer (Pellicer 1887: 117-118) o, més 
modemament, les de Maria Ribas (Ribas 1952: 77; 
1988: 166) o O. Olesti (Olesti 1992, especialment 
vol. III: 10 1 i ss.; 310 i ss.) 
En tots els treballs esmentats, pero, les restes 
amforiques -que formen gairebé la totalitat de les 
peces extretes de mar- ens informen d'una cronolo-
gia romano-republicana a baix-imperial, llevat d'un 
exemplar pseudo-massaliota del tipus Sec E (Miró 
1980: 382, figs. la i lb) i un altre possiblement del 
tipus Sec F (Coll 1983: 8). D'aquesta manera, hem 
de considerar els fragments aquí estudiats com una 
de les mostres més antigues conegudes de la presen-
cia colonial documentada en la comarca del 
Maresme. Potser una revisió acurada deIs fons patri-
monials d' alguns museus de la zona, i sobre tot de 
moltes coJ.leccions privades de pescadors i submari-
nistes, ens demostraría que aquesta troballa no és tan 
amada com sembla en un principP. 
Un altre problema, segons la nostra opinió, és 
relacionar el material arqueologic extret del mar amb 
els jaciments de terra, més si pensem que en la majo-
ria de casos ens trobem amb una certa concentració 
de restes arqueologiques submarines que ha donat 
peu a diversos autor s per suposar llocs d'embarca-
l En diverses ocasions hem intentat, sense exit fins ara, 
accedir a algunes d'aquestes col·leccions. Llevat de molt poques 
excepcions, tant el submarinista com el pescador es malfien de 
qui preten estudiar amb criteris científics uns materials arqueo 10-
gics -en aquest cas de procedencia submarina- que consideren 
seus, negant-se fins i tot a admetre que els posseeixen. 
114 
ment que, logicament, han de tenir la seva corres-
pondencia terrestre molt propera, ja sia com a lloc de 
destí o d'orígen. Aixo resulta evident en arees com 
l'embarcador de Vilassar de Mar-Cabrera de Mar 
(Coll & Jarrega 1986: passim; Matamoros 1991: 85-
98; Servei d' Arqueologia 1993: 171), pero no ho 
veiem tan cIar a Arenys de Mar malgrat els testi-
monis sobre la troballa de les peces que estudiem 
en el present treball, que ens informen de la presen-
cia de més restes (veure supra) i per tant d'un pos-
sible embarcador que hauria de ser investigat cientí-
ficament. 
S'ha de dir que deIs jaciments coneguts que es 
troben propers a Arenys de Mar només dos són els 
teoricament relacionables amb les amfores fenícies 
constatades, si és que ens és permes d' establir algu-
na relació historica mar-terra en aquest cas: la Cova 
de Can Caimel (Llavaneres), amb material hallstattic 
potser cronologicament coincident pero sense cap 
evidencia de ceramiques a tom (Ribas 1948: 9-10) 
i el poblat de la Torre deIs Encantats (Arenys de 
Mar), que ens ofereix un terminus post quem de 
mitjans-finals del segle V a.C, encara que aquesta 
cronología podría pujar-se facilment (Sanmartí 
1993: 475-497). Cal que ens dirigim a l'oppidum de 
Burriac per testimoniar més o menys clarament 
nivells del segle VI a.C en un habitat iberic (Benito, 
Burjachs, Defaus, Espadaler & Molina 1982-1983: 
42-45). 
Com a cloenda ens cal manifestar la nostra 
ignorancia pel que fa a molts deIs aspectes referents 
al comerv pre-roma de la comarca. Si bé el testimoni 
de les dues peces que hem presentat el creiem míni-
mament rellevant a l'hora d'aportar noves perspecti-
ves al respecte, també és cert que se'ns plantegen 
forva interrogants que cal resoldre mitjanvant la con-
trastació de noves dades que ens ajudin a entendre 
millor les complexes relacions que ben segur s'esta-
bliren entre els indígenes, podriem dir-ne paleo-
iberics, i un món colonial llavors en transformació 
(Llobregat 1993, especialment pago 171). 
Desembre del 1993 
BIBLIOGRAFIA 
ANONIM (1949), "Troballa d'una amfora romana", 
MVSEV, Mataró. 
ARTEAGA, O.; PADRÓ, J & SANMARTÍ, E. (1978), 
"El factor fenici a les costes catalanes i el Golf de 
Lió", 2n Co¡.zoqui Internacional d'Arqueologia de 
Puigcerda, Puigcerda. 
BARBERA, J. & PASCUAL, R. (1979-1980), "Burriac, 
un yacimiento protohistórico de la costa catalana 
(Cabrera de Mar, Barcelona)", Ampurias, 41-42, 
Barcelona. 
BARBERA, J. & SANMARTÍ, E. (1982), "Excavacions al 
poblat iberic de la Penya del Moro de Sant Just 
Desvern (Barcelones). Campanyes 1974-1975 i 
1977-1981", Monografies Arqueologiques, 1, 
Barcelona. 
BENITO, N.; BURJACHS, F.; DEFAUS, J.Mª; ESPA-
DALER, Mª DEL M. & Molina, M. (1982-1983), 
"Les excavacions al poblat iberic de Burriac 
(Cabrera de Mar, el Maresme), durant la campanya 
de 1984", Laietania, 2-3, Mataró. 
BENOIT, F. (1965), Recherches sur l' hellénisation du 
Midi de la Gaule, Aix-en-Provence. 
CARLES, J & CLARIANA, J.-F. (1979), "Troballa d'un 
vas de terra sigil·lata sudgaHica en 'EIs Capets' 
(Mataró)", Quaderns de Prehistoria i Arqueologia 
del Maresme, 7, Mataró. 
COLL, R. (1983), "Fragment d'amfora gris greco-italiota", 
Butlletí AECC, 13, Premia de Mar. 
COLL, R. & JARREGA, R. (1986), "Troballes submari-
nes a Vilassar de Mar. Estudi del material amforic", 
Les Nostres Arrels, 10, Premia de Mar. 
COLL, R. & MONTLLÓ, J. (1986), "Troballa submarina 
d'una amfora romana a Premia de Mar", El Museu, 
O, Premia de Mar. 
DEDET, B. & PY, M. (1976), Introduction a l' étude de la 
Protohistoire en Languedoc Oriental, Caveirac. 
GUITART, J.; GURT, J.Mª; GRANELL, LMª & 
PADROS ,P. (1982), "Prospeccions submarines al 
Barcelones i al Maresme", Les excavacions arque-
ologiques a Catalunya en els darrers anys, 
Generalitat de Catalunya, Barcelona. 
GUSI, F. (1987), "L'estat actual de l'estudi de la iberitza-
ció a la zona nord de Castelló". Tribuna d' Arqueo-
logia 1986-1987, Generalitat de Catalunya, Barce-
lona. 
LLADÓ, J. (1948), "Restes romanes aparegudes en la nos-
tra costa", MVSEV, Mataró. 
LLOANSÍ, J.; SOLER, A. & CLARIANA, J.-F. (1979), 
"Troballa submarina a Canet de Mar", Quaderns de 
Prehistoria i Arqueologia del Maresme, 8-9, Ma-
taró. 
LLOBREGAT, EA (1992), "Presencia fenícia al País Va-
lencia: novetats i balan~ provisional", Fonaments, 8, 
Barcelona. 
LLOBREGAT, E.A. (1993)," Los diversos factores concu-
rrentes en la formación del arte y la cultura ibéri-
cos", Actas del V Coloquio sobre lenguas y culturas 
prerromanas de la Península ibérica, (Colonia 25-
28 de novembre de 1989), Salamanca. 
MALUQUER DE MOTES, J. (1983), "El poblado paleoi-
bérico de La Ferradura, Ulldecona (Tarragona)", 
P.IP., VII, Barcelona. 
115 
MASCORT, M; SANMARTÍ, J. & SANTACANA, J. 
(1988) "L 'establiment protohistoric d' Aldovesta 
(Benifallet, Baix Ebre). Un punt clau del comer~ 
fenici a la Catalunya meridional", Tribuna d' Ar-
queologia 1987-1988, Generalitat de Catalunya, 
Barcelona. 
MATAMOROS, D. (1991), "EIs ancoratges antics de Vi-
lassar de Mar-Cabrera de Mar i Mataró (El Ma-
resme)", Laietania, 6, Mataró. 
MESADO, N. (1974), "Vinarragell (Burriana-Castellón)", 
Trabajos Varios, 46, S.LP., Valencia. 
MESADO, N. & ARTEAGA, O. (1979), "Vinarragell 
(Burriana, Castellón) U", Trabajos Varios, 61. S.LP. 
Valencia. 
MIRÓ, J. (1980), "EIs materials de procedencia submarina 
del Museu municipal de Mataró", Quaderns de Pre-
historia i Arqueologia del Maresme, 11-12, Mataró. 
MIRÓ, J. (1983-1984), "Algunas consideraciones sobre 
las ánforas ibéricas Mañá B 3", Pyrenae, 19-2,. 
Barcelona. 
MIRÓ, J. (1989), "Anforas arcaicas en el litoral catalán. 
Un estudio acerca de las primeras importaciones de 
vino en Cataluña (625-500 a.c.)", Arch. Esp. Arq., 
62, Madrid. 
OLESTI, O. (1992), El territori del Maresme en epoca 
republicana (s. IlI-I a.C.): estudi d'Arqueomorfolo-
gia i Historia, Tesi de Doctorat, U.A.B. (inedita), 
Barcelona. 
PASCUAL, R. (1981), "Exploración submarina entre 
Llavaneres y Mataró (Barcelona)", Ampúrias, 43, 
Barcelona. 
PELLICER, J.Mª (1887), Estudios histórico-arqueológi-
cos sobre Iluro, Mataró. 
PONS, E. (1984), L' Emporda de l' Edat del Bronze a 
I'Edat del Ferro. 1.100-600 a.C., Centre d'Investi-
gacions Arqueologiques, Girona. 
RAMÓN, J. (1981), "Ibiza y la circulación de ánforas 
fenicias y púnicas en el Meditarráneo occidental", 
Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza, 5, 
Elvissa. 
RIBAS, M. (1948), "Una cova hallstattica a Sant Andreu 
de Llavaneres", MVSEV, Mataró. 
RIBAS, M. (1952), El poblament d'Ilduro, LE.C., Barce-
lona. 
RIBAS, M. (1988), Els orígens de Mataró, (2a ed.), 
Mataró. 
SANMARTÍ, J. (1993), "Les ceramiques de vemís negre 
del poblat de la Torre deIs Encantats (Arenys de 
Mar, Maresme). Campanya del 1957", Estudis 
Universitaris Catalans, XXIX, Homenatge a Miquel 
Tarradell, Barcelona. 
SERVEI D'ARQUEOLOGIA (1993), "Prospeccions sub-
aquatiques al Maresme. Epoca romana. Antiguitat 
tardana. Campanyes 1982-1989", Anuari d'inter-
vencions arqueologiques a Catalunya, 1, Generalitat 
de Catalunya, Barcelona. 
VILLAUBÍ, F. & TORROJA, L. (1971), "Operación anfi-
bia en Cabrera de Mar, 1970-1971", CRIS. Revista 
de la mar, 131, Barcelona. 


Nota sobre dos fragments d'àmfora fenícia trobats a Arenys de Mar (El Maresme, Barcelona)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert