Fernández-Cruz, Laureano

Revistes Catalanes amb Accés Obert

157
Vidre i mirall: trasplantaments d’òrgans i teixits a Catalunya (2)
L’experiència pionera del trasplantament clínic de pàncrees
Laureano Fernández-Cruz
Departament de Cirurgia. Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques. Hospital Clínic de Barcelona.
La realització del primer trasplantament  
de pàncrees
A la història de la cirurgia dels trasplantaments a Espan-
ya, el 3 de febrer del 1983 és una data que tindrà una 
gran transcendència per al desenvolupament dels tras-
plantaments en general. A les 23 hores d’aquell dia, dos 
equips quirúrgics es van reunir per fer, a l’Hospital Clí-
nic (per primera vegada a Espanya), un trasplantament 
simultani de ronyó i de pàncrees en un pacient de 32 
anys, diabètic des que en tenia 3 (diabetis tipus 1). La 
malaltia metabòlica li havia afectat els ulls (retinopatia 
preproliferativa), els vasos perifèrics (vasculopatia) i el 
ronyó (insuficiència renal terminal). La greu afectació 
renal obligava el pacient al tractament d’hemodiàlisi.
La cirurgia va transcórrer amb la solemnitat que calia 
esperar en aquestes circumstàncies tan especials. Primer 
es va realitzar el trasplantament de pàncrees, utilitzant 
un segment del pàncrees (cos i cua), que es col·locà a 
la fosa ilíaca dreta. L’anastomosi vascular es completà 
entre els vasos esplènics de l’empelt i els vasos ilíacs 
del receptor. Per tal d’evitar fer un drenatge de les secre-
cions exocrines de l’empelt a l’intestí es va emprar una 
tècnica que consistia en blocar les secrecions exocrines 
mitjançant la injecció en el conducte pancreàtic d’una 
polímer sintètic (prolamina). Tot seguit, a la fosa ilíaca 
esquerra, es va col·locar l’empelt renal amb la tècnica 
quirúrgica convencional. El trasplantament simultani fou 
un èxit i al cap de poques hores el pacient deixà de ne-
cessitar insulina i es restablí la funció renal. S’utilitzà 
immunosupressió amb azatioprina i prednisona. L’única 
complicació postoperatòria fou una col·lecció peripan-
creàtica que necessità drenatge quirúrgic (Figura 1). 
Aquest primer pacient amb trasplantament doble (ronyó 
+ pàncrees) va viure 10 anys; gaudí d’una bona qualitat 
de vida i es va reinserir a la vida laboral. Un infart de 
miocardi acabà amb la seva vida.
Les circumstàncies que van envoltar aquest èxit 
inicial van tenir una gran repercussió mèdica i social. 
L’Hospital Clínic, que havia estat pioner del primer tras-
plantament de ronyó el 1965 sota la direcció dels doc-
tors J. M. Gil-Vernet i Antoni Caralps, tornava a ser el 
centre pioner en el trasplantament d’òrgans. La història 
del trasplantament de ronyó a l’Hospital Clínic és prou 
coneguda.
De com es gestà la realització  
del trasplantament clínic de pàncrees
L’any 1978, l’autor d’aquest article, que tenia una es-
pecial dedicació a la cirurgia del pàncrees i a la cirurgia 
endocrina a l’Hospital Clínic, junt amb els diabetòlegs 
de l’hospital van decidir que una solució al tractament de 
la diabetis tipus 1 podia ser el trasplantament pancreàtic.
L’obtenció de la beca Fullbright i del conveni his-
panoamericà permeté a l’autor anar a treballar a la Uni-
versitat de Califòrnia, a San Diego (EUA), en una sèrie 
d’investigacions sobre la prevenció i reversibilitat de les 
complicacions diabètiques en l’animal d’experimentació, 
sota la direcció del professor Marshall Orloff. Aquests 
treballs van veure la llum dos anys més tard i els seus re-
sultats van significar una troballa de gran impacte cientí-
fic, ja que es demostrava l’eficàcia del trasplantament de 
pàncrees experimental en la prevenció i reversibilitat de 
la nefropatia diabètica. L’interès d’aquest estudi feu que 
el Dr. David Sutherland proposés a Laureano Fernández-
Cruz una sèrie de projectes a la Universitat de Minneso-
ta, Minneapolis (EUA). Aquesta institució constituïa el 
centre de major experiència clínica en el trasplantament 
de pàncrees, mantenint la línia d’èxits iniciats l’any 1966 
per Kelly i Lillehi amb la realització del primer trasplan-
tament de pàncrees al món.
En tornar de l’estada als Estats Units, Laureano 
Fernández-Cruz es va posar en contacte amb el grup 
d’endocrinòlegs i diabetòlegs del Clínic, Enrique Vilar-
dell, David Figuerola i Isaac Levy. Tots van quedar entu-
siasmats amb la idea de desenvolupar un programa clínic 
de trasplantament de pàncrees en pacients diabètics amb 
insuficiència renal terminal i, per tant, candidats al do-
Correspondència: Dr. Laureano Fernández-Cruz
Hospital Clínic 
Villarroel, 170
08036 Barcelona 
Tel.: 932 275 559
Fax: 932 275 769
Adreça electrònica: lfcruz@clinic.ub.es
Annals de Medicina 2012;95: 157-159
158
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 95, NÚM. 4  2012
ble trasplantament de ronyó i pàncrees. Per dur a terme 
aquest programa era necessària la col·laboració amb el Dr. 
J. M. Gil-Vernet. L’entrevista de Fernández-Cruz i Gil-
Vernet fou curta però decisiva: “Em sembla interessant, 
presenta-ho al Dr. Antoni Caralps”. Aquell mateix dia a la 
tarda, el Dr. Caralps es va entusiasmar amb la idea, donà 
suport al programa i em va aconsellar que el Dr. Jordi An-
dreu en fos el responsable clínic.
En tota la meva vida professional no he conegut cap 
persona tan capacitada mèdicament i tan generosa pro-
fessionalment com el Dr. Andreu. La seva extraordinària 
dedicació als pacients trasplantats de ronyó li treia temps 
per al dia a dia del desenvolupament del programa de tras-
plantament de pàncrees, per la qual cosa hi incorporà la 
Dra. M. José Ricart. La Dra. Ricart, intel·ligent i treballa-
dora infatigable, significà l’aportació més important per a 
l’èxit del programa de trasplantament. Entre les persones 
que han col·laborat també cal esmentar el Dr. Emiliano 
Astudillo, home honest i lleial, que ha prestat un gran su-
port al grup de cirurgians del trasplantament de pàncrees.
Repercussions medicosocials 
del trasplantament clínic de pàncrees
Més amunt hem parlat de les repercussions medicosocials 
del trasplantament clínic de pàncrees l’any 1983, que es 
poden concretar en els següents punts: 
1) El trasplantament de pàncrees constituïa el primer 
trasplantament d’òrgan extrarenal. A partir d’aquell mo-
ment era necessari iniciar les estratègies d’extracció mul-
tiorgànica en la cirurgia del donant.
2) Les passes fetes per Fernández-Cruz en l’experiència 
americana, assenyalaven la necessitat d’incorporar la fi-
gura del coordinador de trasplantament en els hospitals 
dedicats al trasplantament. Per madurar aquesta idea, els 
doctors Fernández-Cruz, Andreu i Brulles van fer una cur-
ta estada a les universitats de Pittsburg i Minneapolis i 
s’analitzà la conveniència d’incorporar aquesta figura que, 
entre d’altres funcions, tindria sobretot la identificació 
de donants potencials. Aquesta anàlisi ajudà a la decisió 
d’organitzar la coordinació catalana de trasplantaments i 
anys després l’organització nacional de trasplantaments.
FIgUrA 1. Primer trasplantament simultani de ronyó i pàncrees a l’Hospital Clínic de Barcelona, febrer de 1983
159
LAUrEANO FErNáNDEz-CrUz - L’EXPErIÈNCIA PIONErA DEL TrASPLANTAMENT CLíNIC DE PàNCrEES
3) El primer trasplantament d’òrgan extrarenal, el pàn-
crees, fou un al·licient perquè d’altres grups mèdics, i so-
bretot quirúrgics, realitzessin les primeres experiències a 
Espanya de trasplantament de cor (J. M. Caralps i J. O. 
Boní, 1984 a l’Hospital de Sant Pau) i de trasplantament 
de fetge (E. Jaurrieta i C. Margarit, 1984 a l’Hospital de 
Bellvitge).
L’impacte que significà el trasplantament de pàncrees 
va fer de revulsiu per a la medicina dels trasplantaments 
a Espanya i a l’estranger. El nostre país fou recompensat 
amb la responsabilitat d’organitzar a Barcelona el Con-
grés Europeu de Trasplantaments. Durant l’organització 
d’aquest congrés, Laureano Fernández-Cruz va rebre 
l’encàrrec de la Societat Americana de Trasplantaments 
de presentar per primera vegada les experiències d’un nou 
immunosupressor, el tacròlimus, que revolucionà el trac-
tament farmacològic per al control i tractament del rebuig 
dels òrgans trasplantats. Barcelona fou la porta d’entrada 
al món per als professionals espanyols del trasplantament 
i els cirurgians catalans en foren els actors principals, que 
incorporaren a molts d’altres a la participació internacio-
nal.
El 25 de setembre de 2008 se celebrà el 25è aniversa-
ri del trasplantament de pàncrees a l’Hospital Clínic. En 
aquest acte es presentà el camí recorregut fins aleshores 
amb més de 400 trasplantaments. També es presentaren 
les aportacions científiques de recerca dels professionals 
del Clínic que s’han recollit en treballs científics de gran 
impacte.
Tot el que s’ha aconseguit fins ara no hauria estat 
possible sense la participació d’altres professionals de 
l’Hospital Clínic: els doctors Jordi Vives i Jaume Marto-
rell del Servei d’Immunologia, Enric Esmatjes del Servei 
de Diabetis i Martí Manyalich de la Coordinació de Tras-
plantaments. També amb els investigadors del CSIC, els 
doctors Oriol Bulbena, Emili Gelpí, Daniel Closa, Geor-
gina Hotter i Joan Roselló-Catafau, amb els que el grup 
de cirurgians de trasplantament de l’Hospital Clínic ha 
desenvolupat treballs de gran impacte científic en el camp 
de la preservació d’òrgans.
Altres cirurgians s’han incorporat al grup de trasplan-
tament de pàncrees, com els doctors Miguel Ángel López-
Boado, Joana Ferrer i Ramon Rull.
El nostre reconeixement també a tots els gerents, els 
directors, els responsables de la unitat de ronyó (els doc-
tors Frederic Oppenheimer i Josep Maria Campistol) i al 
personal d’infermeria de l’Hospital Clínic. 
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1. Bell RH, Fernández-Cruz L, Brimm JF, Sayers HA, Lee S, Or-
loff MJ. Prevention by whole pancreas transplantion of glomeru-
lar basement membrane thickening in alloxan diabetes. Surgery. 
1980;88:31-40.
2. Fernández-Cruz L, Gil-Vernet JM, Andreu J, Figuerola D, Caralps 
A. Urinary tract diversion in clinical pancreas transplantation. 
Transplantation Proc. 1985;18(5):1132-3.
3. Prieto M, Sutherland DER, Fernández-Cruz L, Heil J, Najarian JS. 
Experimental and clinical experience with urine amylase monito-
ring for early diagnosis of rejection in pancreas transplantation. 
Transplantation. 1987;43:73-9.
4. Esmatjes E, Fernández-Cruz L,  Ricart MJ, Casamitjana R, López-
Boado MA, Astudillo E. Metabolic and hormonal control. Meta-
bolic characteristics in patients with long-term pancreas graft with 
systemic or portal venous drainage. Diabetologia. 1991;34(1):40-3.
5. Fernández-Cruz L, Astudillo E, Sanfey H, Llovera JM, Sáenz A, 
López-Boado MA. Combined whole pancreas and liver retrieval: a 
new technique for arterial reconstruction of the pancreas graft. Br J 
Surg. 1992;79:239-40.
6. Hotter G, Closa D, Roselló-Catafau J, Bulbena O, Badosa F, Fer-
nández-Cruz L, et al. Arachidonate metabolism in the process of 
ischemia-reperfusion associated to pancreas transplantation. Lipid 
Mediators Cell Signalling. 1994;9:135-43.
7. Ramos E, Closa D, Hotter G, Roselló-Catafau J, Gelpi E, Fernán-
dez-Cruz L. The impact of arterialization on prostanoid generation 
after liver transplantation in the rat. Transplantation. 1994;58:140-4.
8. Bechstein WO, Malaise J, Saudek F, Land W, Fernández-Cruz L, 
Margreiter R, et al. Efficacy and safety of tacrolimus compared with 
cyclosporine microemulsion in primary simultaneous pancreas-kid-
ney transplantation. Transplantation. 2004;77:1221-8.


L'experiència pionera del trasplantament clínic de pàncrees

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert