Porta, Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Fàcilment podem atribuir a la revolució sexual la 
visualització i l'acceptació social de les unitats 
domèstiques que trenquen el model de la parella 
heterosexual. Sobretot les homosexuals, tot i que 
també les famílies monoparentals. Però aquesta 
transformació s'ha quedat a mitges. Perquè si 
bé s'ha aconseguit un reconeixement social de 
les mal anomenades noves famílies, aquestes 
acaben reproduint els estàndards de comporta-
ment d'unes relacions heterosexuals que encara 
avui disten molt d'assolir la igualtat real entre les 
parts.
Les noves realitats familiars  
trenquen els tòpics?
VI
ST
A
 P
R
ÈV
IA Segurament, una de les coses que hauríem de fer 
abans d'entrar en el debat sobre les noves reali-
tats familiars és deixar de parlar, precisament, de 
noves famílies. Crec que és agosarat seguir-ho fent, 
donat que les famílies que considerem noves són, 
simplement, aquelles que són diferents al model 
tradicional: la família biparental heterosexual. 
De «noves famílies» n'hi hagut sempre: famílies 
encapçalades per vídues joves, per mares solteres, 
per avis i àvies que es fan càrrec de les criatures... 
Però la tipologia familiar biparental i heterosexual 
segueix sent la majoritària, tot i que ha anat com-
partint força simbòlica amb l'entrada en l'esfera 
pública de famílies amb una composició diferent i 
també, amb el qüestionament de l'amor per sem-
pre.
Les famílies monoparentals i homoparentals 
són realitats que emergeixen des de l'àmbit privat i 
de l'exclusió amb els recents canvis socials i legis-
latius. Són realitats existents, amagades o menys-
valorades socialment, que ara han recuperat espai 
públic, mostrant-se com una realitat familiar més, 
sense complexos, i acompanyades d'avenços legis-
latius importants.
La diversitat familiar ja és un fet innegable, tot 
i que encara hi ha molts reptes per assolir una 
igualtat d'oportunitats real per a tots els tipus de 
famílies per tal que s'equiparin en drets amb l'ano-
menada «família tradicional», la família nuclear. 
Els avenços legislatius —tardans al que la societat 
reclama— sorgeixen de l'impuls de les reivindica-
cions socials. Així, les realitats familiars diferents 
Ca
rm
e 
Po
rt
a
E
xs
ec
re
tà
ri
a 
de
 P
ol
it
íq
ue
s 
Fa
m
ili
ar
s 
i D
re
ts
 d
e 
la
 C
iu
ta
da
ni
a  
de
l D
ep
ar
ta
m
en
t d
'A
cc
ió
 S
oc
ia
l i
 C
iu
ta
da
ni
a  
de
 la
 G
en
er
al
it
at
 d
e 
C
at
al
un
ya
ESTIu 2011  EINES 15 · 47 
s'han anat explicitant i reconeixent, 
però qualsevol petit entrebanc polític 
pot ser un gran pas enrere en la seva 
normalització. Per exemple, a nivell 
català, la llei que ha legalitzat el matri-
moni homosexual o la que ha reconegut 
legalment les famílies monoparentals 
són avenços importants de referència 
a Europa i al món que pengen d'un fil 
segons les decisions polítiques que es 
prenguin.
La vida quotidiana i la moral sexual 
Parlar de família, parlar de famílies, és 
parlar de l'organització de l'esfera pri-
vada, fent-la pública. En altres parau-
les, convertir en debat públic allò que 
es decideix fer en la gestió i en l'orga-
nització de cada vida. I aquesta no és 
una qüestió fàcil, perquè la nostra so-
cietat dual sempre situa el debat públic 
al marge de la vida quotidiana. No va 
ser fins l'arribada del feminisme, amb 
la màxima d'«allò personal és polític», 
que aquesta dualitat es va veure des-
emmascarada. En aquest sentit, l'an-
tropòloga Dolores Juliano ens apun-
ta, molt encertadament, que «la dona 
exerceix com a frontissa entre família i 
societat. Els progressos de la seva con-
dició s'han fet, al mateix temps, dins i 
contra la família. El seu estatus ha evo-
lucionat bastant més ràpidament que 
les estructures socials i econòmiques, i 
els nous models familiars i socials de-
pendran de com pugui definir un nou 
espai la societat». 1
Situar en l'esfera pública debats com 
la sexualitat, la manera de viure-la, la 
manera d'estimar, l'orientació sexual, la 
sexualitat femenina i masculina sense 
estereotips... és un debat amb una for-
ça ideològica enorme. De fet, la societat 
patriarcal en què vivim es basa en una 
jerarquia sexualitzada que té una teoria 
pròpia de la sexualitat que exigeix un rol 
masculí preponderant i actiu, agressiu 
i heterosexual, tot impedint la visualit-
zació de la sexualitat femenina, l'homo-
sexualitat i els rols sexuals que poden 
ser molt diferents del model exigit. una 
sexualitat que es basa en la construc-
ció social i cultural dels gèneres i dels 
rols exigits a cadascun d'ells. una sexu-
alitat, doncs, basada en la desigualtat 
i la negació de la diferència sexual que 
dotaria d'autoritat a les dones i a les 
altres maneres de viure i veure la sexu-
alitat. El patriarcat i els cànons socials, 
econòmics i culturals que ha imposat 
també construeixen la invisibilitat de 
les desigualtats que generen, naturalit-
zant-ne la seva exclusió històrica.
Les dones, privades de la nostra ex-
periència i supeditades a l'àmbit privat, 
1 JuLIANO, «La construcción Social de la Famí-
lia».
rebentem els murs d'aquest món dual 
i plantegem debats que ens porten a 
la nostra experiència quotidiana. Ens 
centrem en les reivindicacions que ens 
converteixen en centre i diana: el dret 
al propi cos! És a dir, fer del propi cos 
el centre del debat públic per contex-
tualitzar i donar a conèixer una realitat 
amagada per a fer possible una altra 
manera de viure.
La moral sexual predominant, lidera-
da per sectors conservadors i notòria-
ment hegemònics de l'església catòli-
ca i de la societat en general, no paeix 
el trencament de la dualitat i segueix 
apostant pels rols tradicionals, pels 
atacs bel·ligerants al dret al propi cos 
i pel discurs irreal d'una única forma 
d'amor: en el si d'un matrimoni —evi-
dentment heterosexual— consolidat 
amb els anys pel sentiment d'amistat 
profunda i camaraderia que afegit a 
l'amor pur inicial es converteix en el 
ferm i indissoluble vincle que fa pos-
sible les relacions sexuals en base a 
la procreació. Qualsevol forma d'amor 
i sexe que surti d'aquests paràmetres 
és considerat immoral i s'autoexclou 
d'allò «normal» segons aquests parà-
metres morals.
D'altra banda, la concepció de la se-
xualitat femenina lligada gairebé exclu-
sivament a àmbits que la patologitzen, 
ha amagat el desig sexual com a motor 
de canvi. Aspectes com l'avortament —
És agosarat seguir parlant de noves famílies donat que les famílies 
que considerem noves simplement són les diferents al model 
tradicional: la família biparental heterosexual
»
48 · EINES 15  ESTIu 2011
que ha centrat, i malauradament ha de 
seguir centrant, les reivindicacions— o 
més enllà, com la planificació familiar, 
l'assistència digna en l'àmbit gineco-
lògic i sanitari, l'educació sexual o els 
mètodes anticonceptius, per citar els 
exemples més rellevants. Tots ells són 
aspectes pràctics i bàsics d'aquesta 
reivindicació «simple» del dret al propi 
cos, que són negats de forma constant 
per la moral sexual patriarcal, entenent 
el desig sexual —sense un objectiu fo-
namental com és la procreació— com 
un vici social de la societat moderna.
Sortir de l'armari
Aquesta és una expressió fortament lli-
gada al moviment gai i lesbià per definir 
la manera d'alliberar-se de les limitaci-
ons pròpies i les socialment imposades, 
per passar a mostrar públicament l'ori-
entació sexual amb normalitat. El fet de 
viure el desig dins l'armari és una forma 
molt gràfica d'expressar la incomoditat 
de no manifestar el propi desig cap a 
persones del mateix sexe. Fer sortir el 
desig de l'armari també és trencar la 
dualitat social imposada, posar a l'àm-
bit públic la pròpia sexualitat i mostrar-
la amb alegria per tal d'animar d'altres 
persones a fer el mateix. una manera 
aparentment festiva de trencar amb les 
normes socials que sostenen l'homose-
xualitat en les tenebres de l'amoralitat, 
fent de l'heterosexualitat l'únic espai 
de la normalitat.
Però aquesta expressió pública de la 
sexualitat també fa miques una moral 
sexual patriarcal que converteix la fa-
mília tradicional i la monogàmia en els 
bastions d'uns valors altament con-
servadors i excloents. La visualització 
d'un desig sexual diferent també és la 
visualització d'uns drets, estiguin o no 
reconeguts. Com apuntava fa més de 
40 anys Kate Millet2, «el sexe revesteix 
un caràcter polític que, la majoria de 
les vegades, sol passar inadvertit». La 
visibilitat del propi desig no és un tema 
d'educació o de discreció, sinó una ac-
ció política que posa sobre la taula el 
dret a estimar i desitjar, sigui quin sigui 
el sexe de la persona. La presència so-
cial trenca l'aïllament i el silenci, princi-
pal condició per a l'exclusió social.
Pel que fa a la realitat heterosexu-
al masculina, el fet de trencar els rols 
no suposa un trencament social en si 
mateix. Però aquest trencament sí que 
es produeix amb la visibilitat del desig 
2 Feminista i escriptora nord-americana, cone-
guda per la seva obra Política sexual editada 
a la dècada de 1970 i que va ser la seva tesi 
doctoral. Ha estat exclosa de l'acadèmia per 
les seves opinions i militància, així com per la 
seva visibilitat i activisme lesbià.
Les famílies monoparentals i homoparentals són realitats 
que ara han recuperat espai públic, mostrant-se 
com una realitat familiar més
«
ESTIu 2011  EINES 15 · 49 
La diversitat familiar és monògama?
Fer una afirmació d'aquesta magnitud 
podria semblar agosarat. Però cal te-
nir en compte que si bé han canviat les 
formes, alguns continguts no han variat 
tant. Jo mateixa he afirmat moltes ve-
gades que les menys tradicionals de 
les famílies —com ara les lesbianes i 
gais— alhora són les més tradicionals. 
És a dir, sí que es trenca el binomi de 
la complementarietat entre homes i 
dones amb les famílies formades per 
parelles del mateix sexe; però els rols i 
les formes d'organització que desenvo-
lupen en el si d'aquesta unitat familiar 
responen, la majoria de vegades, a cri-
teris tradicionals.
També és agosarat fer aquesta afir-
mació pel que fa a les famílies mono-
parentals. La manca de parella ens pot 
portar a pensar en una alta llibertat per 
a l'exercici de la sexualitat quan real-
ment, l'organització social i familiar li-
mita la vida social dels i les caps de fa-
mília monoparental. A més, cal tenir en 
compte que, en un percentatge altíssim, 
la majoria de famílies monoparentals 
estan encapçalades per dones, per la 
qual cosa, a les dificultats d'organitza-
ció s'hi ha de sumar la precarietat eco-
En famílies de dos homes o dues dones, la majoria  
de vegades, el rol de cada membre en l'organització  
familiar respon a criteris tradicionals
»
femení i del desig homosexual3. En el 
cas específic de lesbianes i gais, això 
genera una identitat col·lectiva que els 
defineix i generalitza respecte la resta 
de la societat, tot i que la diversitat dins 
del propi col·lectiu i les diferències de 
rol entre lesbianes i gais són evidents.
Els rols sexuals d'homes i dones no 
es trenquen segons quin sigui el o la 
subjecte de desig, sinó que perviuen i 
s'adeqüen normalment als estàndards 
tradicionals. La sexualitat gai s'assem-
bla a l'heterosexual masculina pel que 
fa a l'activitat, segurament, segons di-
ferents estudis, per la influència de la 
testosterona amb el nivell de libido i 
activitat sexual. De la mateixa manera, 
la sexualitat lesbiana també segueix 
els patrons de la sexualitat femenina 
tant en la seva activitat com en la seva 
evolució social, malgrat ser molt menys 
visible tant pel que fa al desig hetero-
sexual femení com pel que fa als com-
panys de viatge. La invisibilitat lesbiana 
acaba sent un problema per la identitat 
de moltes dones que no troben en la 
seva incomoditat vital referents clars i 
visibles que les permetin reconèixer el 
propi desig amb normalitat.
3 No voldria obviar la realitat transsexual però 
entenc que és una realitat a qui afecta prin-
cipalment la construcció social i cultural dels 
gèneres, però que pot ser assimilada al desig 
sexual en funció del gènere viscut.
50 · EINES 15  ESTIu 2011
Per moltes d'elles era simplement estar 
disposades a que qualsevol amic se les 
pogués emportar al llit, perquè negar-
s'hi també estava mal vist. Moltes van 
haver de sentir-se dir allò d'«ets una 
estreta».
Per tant, el plaer entès des d'una òp-
tica individual i intransferible, el plaer 
diferent d'homes i dones, i el respecte 
al desig de cadascú o cadascuna, és el 
que fonamenta les relacions igualità-
ries, en què la llibertat i el compromís 
poden anar lligats. Qüestiona el mite de 
l'amor romàntic, que és el que ens sub-
juga. L'amor per sempre, l'amor gairebé 
impossible, mogut per la passió irrefre-
nable però amb l'únic objectiu de com-
partir la vida i reproduir-la. un amor on 
la sexualitat juga un paper secundari 
i els rols socials d'homes i dones es 
mantenen.
Parlar de desig i de plaer, deslligar 
amor i sexualitat, és el que pot trencar 
el mite i fer possible viure sense limi-
tacions però amb respecte. Aquest fet 
es pot viure en el si de les «noves» re-
alitats familiars, però l'experiència ens 
mostra que va molt més enllà.
La família, en tant que institució bur-
gesa, perviu, però no tal com s'havia 
anat definint, sinó a través de realitats 
més plurals i diverses. L'organització 
nuclear perviu, i malgrat la consciència 
que l'amor no dura per sempre, la pas-
sió amorosa i sexual es bolca en el si de 
Què posa en qüestió la monogàmia? Deslligar amor i sexe. 
un binomi indestructible als ulls de la societat 
però que el plaer aconsegueix posar damunt la taula
«
nòmica4 així com un rol social atribuït 
que tampoc permet una sortida exces-
siva al desig, essent els fills i/o filles el 
centre de la seva vida.
D'altra banda, les parelles heterose-
xuals amb fills i/o filles també han anat 
variant la uniformitat. A partir dels can-
vis legislatius iniciats en la «transició 
democràtica» de l'Estat, trobem reali-
tats convivencials ben diferents. Fruit 
de divorcis i separacions, trobem fa-
mílies monoparentals o reconstituïdes, 
però també uns rols sexuals diferents 
que també trenquen, més sovint del 
que es veu i es pensa, la monogàmia. 
La família com a institució ha exercit 
d'agent socialitzador recolzada en va-
lors tradicionals i ha provocat l'estigma-
tització d'altres realitats considerades 
desviacions socials. Al meu entendre, 
l'entrada en escena del reconeixement 
de les diferents formes familiars, posa 
sobre la taula una inaplaçable exigèn-
cia de solucionar el conflicte entre rea-
litats que tenen a veure amb els cànons 
socials i la fractura que les experiències 
de les persones expressen. Quan la lli-
bertat s'eixampla, la ficció d'una socie-
tat homogènia es posa en evidència i es 
fan visibles diversitats que enriqueixen 
i que cal defensar perquè la vida pugui 
4 Els estudis ens mostren la situació de desi-
gualtat salarial entre dones i homes; evident-
ment aquí no puc ni toca desenvolupar-ho.
ser gaudida sense les desigualtats que 
provoquen la invisibilitat i la manca de 
llibertat femenina. 
Però el model familiar diferent, com 
l'homosexual, no posa en entredit la 
monogàmia. També és una forma de 
desig «en parella» que no trenca el 
compromís entre les persones que lliu-
rement opten per una unió amorosa i 
sexual, tot i que trenca tòpics morals 
tradicionalistes enquistats en la nostra 
societat. Per tant, què és el que plan-
teja el desig sexual fora de la parella o 
l'opció de viure sense parella estable? 
Què és el que posa en qüestió la mono-
gàmia? Al meu entendre és el plaer, el 
deslligar amor i sexe. un binomi, aquest 
sí, indestructible als ulls de la societat, 
però que el plaer aconsegueix posar 
damunt la taula.
A l'anomenada revolució sexual es 
van igualar homes i dones, com si la di-
ferència sexual no hi comptés per a «fer 
l'amor i no la guerra». Aquesta revolu-
ció era predominantment heterosexual 
—tot i que va donar entrada i visibilitat 
a l'homosexualitat— i no va alliberar 
les dones del seu rol. Les va assimilar 
al plaer masculí, de forma diferent a 
la tradicional segurament, però sense 
pensar en la diferència i en la llibertat 
femenina. Algunes experiències de la 
dècada de 1970 relatades per dones 
han visualitzat la profunda incomoditat 
que sentien en l'anomenat «sexe lliure». 
ESTIu 2011  EINES 15 · 51 
litats familiars no són, pròpiament, qui 
engega el canvi discursiu. El que obre el 
debat és el desig sexual, l'evidència i la 
necessitat que els drets de ciutadania 
passen pel dret al propi cos. La neces-
sitat d'una sexualitat més enllà de la 
reproducció, la reivindicació d'una se-
xualitat lligada al plaer —un plaer fins 
llavors sota supremacia masculina— i 
el dret a estimar fora del marc hetero-
sexista, són les premisses del canvi de 
paradigma en la sexualitat.   
una sexualitat lligada al plaer, i el dret a estimar  
fora del marc heterosexista, són les premisses 
del canvi de paradigma en la sexualitat
»
MÉS INFORMACIÓ
JuLIANO, Dolores. «La construcción Social de la 
Família» [En línia]. A Panorama Antropológico. 
Disponible a: <http://usuarios.multimania.es/car-
mela2/docum/infParHecho01.htm>.
MILLET, Kate. Política sexual. Madrid: Càtedra 
– Instituto de la Mujer, 1995. 
la parella —en el cas que n'hi hagi—, 
sigui heterosexual o homosexual. La 
fidelitat es manté com a vincle gairebé 
únic per a la convivència. Si es trenca 
aquesta norma bàsica, la convivència 
ja no és possible o serà molt més difícil.
Entenc que aquest és el nus. El vin-
cle entre dues persones que s'estimen 
i decideixen tirar endavant un projecte 
familiar comú es basa en el respec-
te mutu, en l'amor, en el plaer sexual... 
Però la passió no sempre es manté i hi 
ha moments d'incertesa. Les infideli-
tats, en la nostra societat, són equipa-
rables a la mort. Més val no parlar-ne, 
més val amagar-les. Són elements dis-
torsionadors de l'amor i el sexe en pa-
rella. Poden ser, si no es superen, l'inici 
d'un trencament o el tram final del ma-
teix.
Però podem trobar exemples arreu 
del món en què la vida amorosa i sexual 
no és així, i en què  la vida familiar i la co-
munitària són més fluides, sense tantes 
barreres. La parella segueix una unió a 
redós del cicle natural de les coses, dels 
fets, de l'amor i de la passió. No es trac-
ta de contraposar la fidelitat i la mono-
gàmia a altres models més alternatius 
de relació o la infidelitat com a centre 
de la relació. Però sí cal evidenciar que 
el canvi que comporta el discurs de la 
sexologia introduït la dècada de 1960 
influeix en el reconeixement de la diver-
sitat familiar, tot i que les diferents rea-
52 · EINES 15  ESTIu 2011


Les noves realitats familiars trenquen els tòpics?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert