Baños, Joep-Eladi

Guardiola, Elena

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Correspondència: Dra. Elena Guardiola
Barcelona
Tel. 93 495 67 24
Fax 93 495 68 75
Adreça electrònica: elena.guardiola@bayer.com
Annals de Medicina 2011; 94: 130-132.
130
Sense amnèsia
Eponímia mèdica. Els altres epònims
Elena Guardiola, Josep-Eladi Baños
Departament de Ciències Experimentals i de la Salut. Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona.
Epònims mèdics
El llenguatge mèdic és un llenguatge viu que, degut a la
pròpia evolució de la medicina, incorpora constantment
nous termes, en modifica d’altres i, també, n’abandona
alguns que s’havien usat profusament en el passat.
És, a més, un llenguatge molt ric. Disposa d’una
nomenclatura llatina específica, a més dels tecnicismes
que li són propis. Moltes paraules tenen l’origen en el
grec o el llatí; altres són manlleus. Per altra banda,
algunes paraules d’ús comú canvien de significat o
incorporen matisos especials quan s’usen en ciències de
la salut. A més, la seva complexitat i interrelació amb
altres àrees fa que incorpori tecnicismes d’altres
disciplines científiques més o menys properes (des de la
biologia a les matemàtiques, la psicologia o la química,
per posar-ne uns exemples)1.
En mig de tot aquest bagatge lingüístic hi trobem els
epònims (del grec eponymos, anomenat per o a causa de).
L’Enciclopèdia Catalana2 defineix epònim com:
“Personatge real o fictici el nom del qual designa un poble
o una ciutat o país, tota una època o àdhuc un moviment
literari, artístic, etc.” i segons el Diccionari Enciclopèdic
de Medicina3 és el “Nom donat a una malaltia, símptoma o
signe, accident anatòmic, intervenció, etc, derivat del de la
persona a la qual hom atribueix la seva descoberta o
descripció primera”. També s’aplica als noms que
deriven d’altres noms propis, com ara institucions, ciutats
o països, amb què han estat batejades determinades
malalties, síndromes, proves, etc.i
La utilització d’epònims en medicina és molt freqüent.
En el llenguatge tècnic i científic és probablement la
terminologia mèdica la que disposa d’un nombre més
elevat d’epònims. Tot i això, el seu ús topa amb una certa
reticència per part de molts grups. Els lingüistes, i
especialment els terminòlegs, no s’han sentit gaire atrets per
l’eponímia mèdica1: els epònims no segueixen la lògica
pròpia dels altres signes lingüístics, no tenen el seu origen
en arrels gregues o llatines, ni són manlleus d’altres
llengües. Per als traductors, són una dificultat afegida ja que
segons l’idioma o el país un mateix epònim pot significar
coses ben diferents o, per a una mateixa malaltia o
síndrome, cada idioma pot disposar d’epònims diferents.
Els mateixos metges consideren, moltes vegades, que són
font de confusions i que la substitució d’un epònim per un
sinònim més descriptiu és una opció millor. Això, però, no
sempre és així, ja que quan l’ús de l’epònim està molt
estès pot ser més confús no utilitzar-lo. Per altra banda, la
majoria de diccionaris mèdics inclou una gran quantitat
d’epònims; això, en certa manera fa palesa la importància
que ha adquirit amb el pas del temps el fet de donar un
nom propi a unamalaltia, un signe, una estructura anatòmica
o una tècnica quirúrgica. La publicació de diccionaris
d’epònims (més freqüent en l’àrea anglosaxona) afegeix
notorietat a aquest tipus de denominacions. Quan revisem la
bibliografia trobem argumentacions tant a favor com en
contra de l’ús dels epònims. No ens estendrem ara en
aquest punt; en altres ocasions n’hem parlat, amb detall,
en aquestes mateixes pàgines5,6.
Epònims mèdics catalans
La gran majoria d’epònims mèdics d’origen català
procedeix del nom de metges o científics catalans que feren
algun descobriment o invenció, als quals –amb el pas del
temps i per motius diversos– es va donar el seu nom. Des
de 19997, la secció Eponímia médica catalana ha recollit
prop de 90 epònims, originats per 54 catalans que han
contribuït de diferents formes a la internacionalització de la
medicina catalana, molts d’ells en èpoques especialment
difícils de la nostra història no gaire llunyana. La Taula 1
inclou un llistat detallat de tots aquests epònims.
Annals Medicina 94-3.qxd:Annals Medicina 93-1.qxd  1/9/11  13:37  Página 130
131
ELENA GUARDIOLA, JOSEP-ELADI BAÑOS - EPONÍMIA MÈDICA. ELS ALTRES EPÒNIMS
Metge o científic català Epònim mèdic
Hermenegild Arruga i Liró Les operacions d’Arrugaa
La pinça d’Arruga
L’espèculum d’Arruga
Adolf Azoy i Castañé La prova d’Azoy
Ignasi Barraquer i Barraquer El mètode o operació de Barraquer
(la facoèrisi)
Lluís Barraquer i Bordas Els signes de Barraquer i Bordas
Joaquim Barraquer i Moner La tècnica d’extracció de la
cataracta de Barraquer
Josep Ignasi Barraquer i Moner Les tècniques de Barraquer en
queratoplàstia refractiva
(la queratofàquia i la
queratomileusi)
Lluís Barraquer i Roviralta La lipodistròfia progressiva de
Barraquer-Simons
Jesús Maria Bellido i Golferichs La reacció de Müller-Bellido-Bürger
José Boix-Ochoa El procediment de Boix-Ochoa
Ricard Botey i Ducoing L’anestèsia local de Botey
El mètode de Gluck-Botey
La resecció submucosa de Killian-
Botey
Pere, Josep i Ramon Brugada i Terradellas La síndrome dels Brugada
José Cañadell i Carafí La tècnica de Cañadell
Josep Maria Cañadell i Vidal La síndrome de Vilanova-Cañadell
Francesc Canivell i de Vila El cistòtom de Canivell
Martí Carbonell i Juanico El reflex de Carbonell-Pérez del
Pulgar
Gaspar Casal i Julián El collar de Casal
La malaltia de Casal
Bonaventura Casals i d’Echauz El casalímetre
El casalimagnes
Jordi Cervós i Navarro L’encefalitis granulomatosa
reticulohistiocitària de Cervós-
Navarro
Fernando Collado i Herrero L’esquirectomia precoç de Collado
Manuel Corachán i García La gastropèxia de Corachán
Frederic Duran i Jordà El mètode de Duran
Francesc Duran i Reynals El factor de difusió de Duran
Reynals
Pere Farreras i Valentí L’osteosclerosi endòstica
pneumopàtica de Farreras
Jaume Ferran i Clua El vaccí de Ferran
Amadeo Foz i Tena El Psychrobacter fozii
Pere Gabarró i Garcia L’empelt en escaquer de Gabarró
La placa de Gabarró
El dermàtom de Gabarró
Salvador Gil i Vernet L’anestèsia extradural
de Gil Vernet
Josep Maria Gil-Vernet i Vila Les operacions de Gil-Vernetb
Antoni de Gimbernat i Arboç El lligament de Gimbernat
Enric Juncadella i de Ferrer El punt de Juncadella Ferrer
Segimon Malats i Codina El bàlsam de Malats
TAULA 1.Metges i científics catalans que han donat lloc a epònims mèdics
Metge o científic català Epònim mèdic
Fernando Martorell i Otzet L’úlcera de Martorell
La síndrome de Martorell
El signe de Martorell
La prova flebogràfica de Martorell
La síndrome de la fiblada de
Martorell
Josep Masdevall i Terrades L’opiata Masdevall
Emili Mira i López El test de Mira
L’axistereòmetre de Mira
Pere Nubiola i Espinós La malaltia de Nubiola
Agustí Pedro i Pons El signe de Pedro Pons
L’esplenomegàlia gastrorràgica
hemocitopènica de Pedro Pons
Tomàs Àngel Pinós i Marsell El signe de Pinós
Jaume Piñol i Aguadé La síndrome de Vilanova-Piñol
Pere Piulachs i Oliva La síndrome de Piulachs-Hederich
El signe de pinçament del flanc de
Piulachs
Ramon Pla i Armengol El bacteri de Ravetllat-Pla
Els corpuscles de Ravetllat i Pla
Ignasi Ponsetí i Vives El mètode de Ponseti
Antoni Puigvert i Gorro L’operació de Puigvert
La malaltia de Puigvert
Joaquim Ravetllat i Estech El bacteri de Ravetllat-Pla
Els corpuscles de Ravetllat i Pla
Josep Ribera i Sans El mètode de Ribera
Jaume Rotés i Querol La malaltia de Forestier-Rotés
Querol
El punt sacroilíac de Forestier-
Jacqueline-Rotés Querol
Emili Roviralta i Astoul La síndrome de Roviralta
L’ectòpia gàstrica parcial de
Roviralta
La tècnica de Duhamel-Roviralta-
Casasa
Lluís Sayé i Sempere La síndrome de Burnand-Sayé
Máximo Soriano i Jiménez La periostitis deformant de Soriano
Eduard Tolosa i Colomer La síndrome de Tolosa-Hunt
Josep Trueta i Raspall El mètode Trueta
Enric Vidal i Colomer El símptoma de Vidal Colomer
Xavier Vilanova i Montiu La síndrome de Vilanova-Cañadell
La síndrome de Vilanova-Piñol
a L’obra Stedman’s medical eponyms8 inclou onze epònims, entre
instruments i intervencions, que porten el nom d’H. Arruga.
b Amb el nom “operació de Gil-Vernet” es coneixen quatre operacions
diferents: la pielotomia extensa, la trigonoplàstia, l’autoplàstia
vesical amb un penjoll posterosuperior i el trasplantament renal amb
aprofitament de les vies excretores del receptor.
Annals Medicina 94-3.qxd:Annals Medicina 93-1.qxd  1/9/11  13:37  Página 131
el camp de la botànica, diversos gèneres porten el nom de
rellevants metges catalans (gènere Clarisia, gènere
Gimbernatia, gènere Masdevallia10, gènere Miconia,
gènere Palaua, gènere Puiggaria, gènere Soliva).
En els propers números d’Annals de Medicina anirem
aprofundint en alguns d’aquests epònims, en els seus
orígens i en diferents aspectes que ens acostaran, una
vegada més, a personatges i institucions de casa nostra.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1. AlcarazAriza MA. Los epónimos en medicina. Ibérica. 2002;4:55-73.
2. Epònim. Enciclopèdia.cat. Disponible a:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0103720&BAT
E=ep%25C3%25B2nim. Consulta el 27 de juliol de 2011.
3. Epònim. Foz i Sala M, Llauradó i Miret E, Ramis i Coris J,
coordinadors. Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Barcelona:
Enciclopèdia Catalana, S. A. 1997-2011. Disponible a:
http://www.grec.net/cgibin/medicx.pgm. Consulta el 27 de juliol
de 2011.
4. Epónimo. Diccionario de la Lengua Española. Vigésima segunda
edición. Madrid: Real Academia de la Lengua. Disponible a:
http://buscon.rae.es/draeI/. Consulta el 27 de juliol de 2011.
5. Guardiola E, Baños JE. Eponímia mèdica catalana. Annals de
Medicina. 1999;82:161-63.
6. Guardiola E, Baños JE. Presentació del Quadern núm. 22 de la
Fundació Dr. Antoni Esteve: Eponímia mèdica catalana (II).
Annals de Medicina. 2011;94:127-129.
7. Guardiola E, Baños JE. Eponímia mèdica catalana. Annals de
Medicina. 1999-2011;82-94.
8. Forbis P, Bartolucci SL. Stedman’s medical eponyms. Baltimore:
Williams & Wilkins; 1998. p. 18.
9. Guardiola E, Baños JE. Eponímia mèdica catalana. Els epònims de
Gabarró. Annals de Medicina. 2010;93:126-32.
10. Guardiola E, Baños JE. Eponímia mèdica catalana. L’opiata
Masdevall. Annals de Medicina. 2008;91:91-5.
11. Baños JE, Guardiola E. Eponímia mèdica catalana. El lligament de
Gimbernat. Annals de Medicina. 1999;82:220-2.
NOTA
i Val a dir que, en aquest sentit, és més àmplia la definició de la Real
Academia Española4 del terme castellà epónimo: “Se dice del nombre de
una persona o de un lugar que designa un pueblo, una época, una enfer-
medad, una unidad, etc.”, ja que fa referència tant al nom d’una persona
com al d’un lloc i inclou les malalties entre els exemples que dóna.
Els altres epònims
Els epònims, però, no només provenen de noms de persones;
com ja hem comentat també n’hi ha que s’originen en el nom
d’institucions, ciutats o països. Catalunya i les illes Balears
han estat també l’origen de diversos epònims mèdics
(Taula 2).
Així, Catalunya està present en el nom d’una
hemoglobina i un bàlsam, ara ja en desús, es coneixia
com bàlsam català; a les illes Balears hi ha l’origen de
l’anomenat acne de Mallorca i d’una piruvatcinasa.
Barcelona dóna nom a diverses antitrombines i fibrinògens
així com a una hemoglobina i una protrombina, a més del
conegut test Barcelona d’exploració neuropsicològica. El
Centre de Crítics de l’Hospital de Sabadell ha donat a
conèixer internacionalment el Sabadell score mentre que a
l’Hospital Clínic de Barcelona va tenir el seu origen, el
1999, el Barcelona Clinic Liver Cancer Staging System
(BCLC), un sistema d’estadificació del càncer de fetge que
s’empra a tot el món. Un altre centre català ha estat l’origen
de la denominada prova de Dexeus.
La contribució eponímica dels metges catalans no s’ha
limitat només a la medicina (Taula 3). A les muntanyes
catalanes trobem la via Gabarró i la punta Gabarró9 i, en
132
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 94, NÚM. 3 2011
Origen Epònim
Barcelona Antithrombin Barcelona 2a,b
Antithrombin III Barcelonaa,b
Antithrombin III Barcelona 2a,b
Fibrinogen Barcelona Ia,b
Fibrinogen Barcelona IIa,b
Hemoglobin Barcelonaa,b
Prothrombin Barcelonaa,b
Test Barcelonab,c
Catalunya Bàlsam català
Hemoglobin F Cataloniaa,b
Centres hospitalaris catalans Barcelona Clinic Liver Cancer Staging
System (BCLC)b
Prova de Dexeusc
Mallorca Acne de Mallorcab
Pyruvate kinase Mallorcaa,b
Sabadell Sabadell scoreb
a Terme inclòs a MeSH (Medical Subject Headings) de la National
Library of Medicine, tesaurus utilitzat per indexar els articles a la
base de dades de bibliografia científica PubMed
(http://www.ncbi.nlm.nih.gov/mesh)
b Epònims utilitzats en publicacions indexades a PubMed
(http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed)
c Epònims utilitzats en publicacions indexades a Índice Médico
Español (http://bddoc.csic.es:8080/)
TAULA 2.Altres epònims mèdics catalans i balears
TAULA 3.Alguns epònims no mèdics que tenen el seu origen en
metges catalans
Metge català Epònim no mèdic
Miquel Bernades i Claris Gènere Clarisia
Antoni de Gimbernat i Arboça Gènere Gimbernatia
Pere Gabarró i Garciaa Via Gabarró
Punta Gabarró
Josep Masdevall i Terradesa Gènere Masdevallia
Francesc Micó Gènere Miconia
Antoni Palau i Verdera Gènere Palaua
Joan Ignasi Puiggarí Gènere Puiggaria
Salvador Soliva Gènere Soliva
a Aquests metges també originaren epònims mèdics9-11 (vegeu la
Taula 1)
Annals Medicina 94-3.qxd:Annals Medicina 93-1.qxd  1/9/11  13:37  Página 132


Eponímia mèdica. Els altres epònims

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert