Fulton, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

VERGES I GOSSOS 
David Fulton 
Traducció de I'angles: Eulalia Salvat 
Per comen¡;ar; aquest és un treball que implica una gran quantitat de demandes a un públic, 
que ha estat triat i posat a prova al Ilarg de molts anys d'experiencia teatral, o a un públic jove 
que assisteix a un festival de teatre per primera vegada. Certament, un festival de teatre com 
l'EntreCultures era el Iloc idoni per mostrar un treball com aquest. El públic d'un festival esta 
obert a tots els estils i tots els punts de vista que qüestionen algunes de les regles que normal-
ment s'esperen d'una obra de teatre i la manera de comunicar-se amb el públic i de compartir 
amb ell una particular visió del món. 
En el cas de Verges i gossos, d'Albert Roig, esdevé la qüestió essencial. Esta intentant comu-
nicar-se amb la seva sensibilitat interior sobre una terra fantastica procedent de la seva creació 
com a poeta o esta intentant for¡;ar-nos a pensar sobre I'estat del món real que ens rodeja en 
totes les seves mundanes manifestacions? 
Ates que I'obra situa el poeta actor a I'escenari i barreja dansa i música i fins i tot una pe¡;a 
escultorica de gel d'un petit infant, hem de submergir-nos-hi per descobrir quina és la historia que 
I'autor esta intentant construir. Aixo, en definitiva, és el teatre, explicar una historia. Quina és la 
historia i de qui és? Cap a on hem de mirar per descobrir que ens esta dient Roig? Hem de buscar 
només al text, en la interacció de la veu, la dansa, la música i les imatges, o hem de parar més atenció 
al nen de gel i al seu corprenedor missatge? Evidentment, aquesta escultura de gel que representa 
la mort en el part o la mort en la vida és I'única imatge que roman un cop cau el teló. 
Ens hem de preguntar: és el text una historia sobre nimfes i satirs amb vestit modern, o és 
un crit d'ajuda d'un nen petit, que ha sortit de la calidesa de la matriu de la mare i ha estat posat 
en un món fred i amarg, a qui mai van donar I'amor que sempre havia desitjat? Esdevé aquest 
treball també un prec desesperat de refugi i calidesa d'una anima perduda, d'un nen que mai es 
va poder enfrontar al creixement perque a fora el món era cruel i sever com un Ilac congelat 
cobert de grans blocs de gel? 
El poeta autor Roig declara: 
La primavera 
és una mascara 
Que amaga una calavera 
L'anima és la mascara 
De ningú. Beu, 
beu vi i canta, 
trau-te sencera 
la inútil mascara 
de dir el que penses. 
165 
Verges i gossos, d'Albert Raig, Teatre Auditari Felip Pedrell, sa la 2,23 de navembre de 2006, 
(Lessy) 
Quan un autor és prou agosarat per exposar el seu text a la prova de posar-lo en escena 
ell matelx I no amagar-lo darrere la «mascal-a» d'un personatge teatral, tant pot vencer totes 
les POI-S a que els actors són pmpensos quan surten a I'escenari com embalTar-se amb gosadla 
cap a un perlllós vlatge des del qual potsel- no hl ha retorn. 
Aquest treball I I'exlt de públic I crítica que va aconsegulr amb la se va obra antenol~ Solvolge 
cor, confll-marlen que té coses a dll~ flns I tot quan adopta la mascara de I'obscuntat. no sola-
ment en el seu text, slnó també en les Implicaclons de I'estl-any glny teatral, l'lnfant de gel que 
acaba domlnant el centre de I'escenarl, Alxo no vol dir que les Imatges de ROlg Slguln totalment 
completes, Perslstelx la Idea que a Verges I gossos esta treballant en una obra que encal-a s'esta 
concebent I a la qual cal donar encara un nalxement tenylt de sang, No estem suggerint que el 
nen de gel és una metáfora del qual ROlg encara ha de desenvolupar a la matnu de la CI-eacló 
literand, pero sí que s'ha arriscat massa portant aquest treball a I'escenan d'un festival en Iloc 
de mesurar les profunditats de la seva experiencia vital i aconseguir la millol- manera pel- trans-
metr -ho a un públlc ampli, 
No totes les Imatges poetlques de ROlg són tan esgarnfoses com la del nen de gel. pero 
moltes tenen el replcament d'allo que és dlabolic, tot I que puguin sel- Imatges peliectament 
comunes en qualsevol entorn rural. 
166 
Ara el sol corre com un pollastre decapitat, 
com si fas viu encara. 
El que és especialment meravellós en la poesia de Roig és el fet que, mentre de vegades 
lIinda amb I'erotica, d'altres ens condueix a allo que sembla descansar darrere el seu vers, una 
demanda de ser escoltat, fins i tot si el crit no ens duu del punt A al punt B, tal com esperaríem 
en un treball teatral convencional que clarament té la intenció d'explicar una historia. Basant-nos 
en les notes del programa, el treball ens porta a un viatge a la muntanya de I'Helicó, habitat per 
verges i gossos, que es transforma en una platja del Brasil on les nimfes no defugen els satirs, 
sinó que hi romanen sumides en una vida que discorre entre el lIibertinatge i el fastic. 
Mentre que aquest treball demana molt al públic, els textos poetics de Roig ofereixen alguns 
moments delicats que revelen una gran sensibilitat. Potser és així com es comunica millor. 
A les mans tremolases 
que em parlaven: 
La mil. estesa del Vent 
i aquella altra d'argent d'olivera, 
cabells i Ilum sacsats pel vent. 
A les mans del vell sol tremolen branques 
d'aigües, 
la blanca olor, 
I'oblit. 
De vegades el text voreja I'obscuritat, quan Roig vol crear una imatge convincent, i les seves 
línies poden sertremendament ciares: «Quan la mare va parir-me vam plorar, ploravem les dues, 
la mare i jo, i volíem oblidar aquell cuc de sang Ilanc;:at a una bossa de plastic. Jo era un cuc tot 
brut de les seves entranyes i m'abrac;:ava i em deia que mentre em paria, tancava els ulls i et veia 
a tu tota embenada, cosida, amb les benes encrostonades de sang morta. Eren les capes de pell 
de la vida que em naixia. Era jo, que naixia embenada.» 
Amb un text com aquest, que situa I'escena al món del poeta, Anna Gras i Alba Pujol aporten 
una gran energia donant vida a tata la creació, fins i tot al naixement del nen de gel. La música 
de Krishoo Monthieux dóna un ampli marge d'acció a la bailarina Laura Vilar per proporcionar 
un altre nivell d'imaginació unint tot aquest treball multifacetic que inclou poemes de W B. Yeats 
i Manoel de Barros. 
167 


Verges i gossos

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert