Griffell, Fernando

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SOBRE ANTÍGONA KAIENE 
l
Una adaptacíó de Fernando Griffel 
d'Antígona, de Sófocles, interpretada 
per la compania Te-A-Trae;. 
Vaig parlar d'aquest tema amb en Xavier Pabregas dues vegades. Peia poc que m'havia retrobat amb l' Antígona de SOfocles, que no llegia des de l' epoca d' estudiant de teatre a Buenos Aires. Tenia un gran 
desig de dirigir la pe<;a i en aquell moment, a la fí de 1984 principi de 1985, 
comen<;ava a sentir-me capa<; de dirigir actors amb una certa coherencia amb els 
meus pressuposits artístics, és a dir: no com a maniquins. 
La meva sol·licitud a en Xavier, aquell inteHectual delicat, aquell crític 
amable, fou perque ell en vigilés el procés, que s'incorporés al projecte tot 
volcant-hi els seus coneixements sobre el tema; que aportés la teoria per tal que 
jo pogués instrumentar millor la practica. El dramaturgista, potser. La idea li va 
agradar. Pero només en vam parlar dues vegades, en Xavier va morir a Palerm 
el juliol de 1985. 1 es produí el buit, l'absencia. La seva mort m'arrenca a 
Antígona del cap i no vaig parlar més del tema. L'any 1990, una circumstancia 
personal em retorna a la mítica heroIna de Tebes. La versió definitiva d' Antígona 
Kaiene, la meva adaptació d'Antígona, fou acabada l'estiu de 1992. 
Uns meso s abans, un grup d' actors formats a La Casona m'havia 
demanat que els dirigís el seu primer espectacle. La bona qualitat interpretativa 
d' aquests actors i la considerable fidelitat als preceptes fonamentals del centre, 
que defineixen el perfil de l' actor, per a mi, «necessari», em van menar a 
proposar-los la posada en escena d' Antígona Kaiene. 
Més endavant faré uns comentaris sobre la direcció d'aquests actors, 
pero abans voldria apuntar algunes precisions sobre l'adaptació, provant de 
respondre generieament a algunes de les preguntes que se m'han plantejat els 
darrers mesos i que jo mateix m'he fet alguna vegada. ¿Per que aquest text 
aparentment irreverent amb la tragedia grega?; ¿per que tot un cor decapitat 
amb la fulla de la meva ploma?; ¿per que la breu escena d'amor entre Antígona 
i Hemon?; ¿per que la coreografía mímica que prologa el muntatge i sintetitza 
els antecedents histories previs a l'inici de la historia?; ¿per que algunes 
expressions extemporanies i les clucades d'ullet a l'espectador atent?; ¿per que 
no hi ha una distancia més gran entre la meva adaptació i l' original del senyor 
Sofocles? Em preocupaven dues coses, és a dir, el resultat havia d' assolir dos 
objectius: aportar quelcom a una difusió millor i més amplia d' Antígona i alhora 
respectar SOfocles en l'intent. 
La historia d' Antígona és terriblement bella. El seu contingut etic, el seu 
«missatge», és, encara ara, absolutament vigent per al ciutada de carrero Aixo 
no obstant, estadísticament, els consumidors habituals de la tragedia, d' aquesta 
i de totes, provenen dels sectors més cultes de la societat, els més ben formats, 
els que, en definitiva, saben aguantar amb classe les llaunes classiques, o els que 
gaudeixen sincerament de les belles formes arcaiques, enrevessades i 
ensopidores. Jo pensava, i continuo pensant, que la bellesa de la historia i aquell 
missatge tan lloable de fidelitat a ultran<;a a les propies conviccions havien 
d'adoptar, avui dia, una forma més adequada per arribar a sectors més amplis 
de la societat: joves, treballadors, televidents, polítics, obrers, etc. Aixo em va 
portar a clarificar el text. A simplificar si es vol, pero no a simplificar la historia, 
sinó l'estructura de l'obra i la manera de «dir-la». L'important, a més, era 
mantenir l' essencia de SOfocles, trair-lo per ser-li fidel, donar-li la paraula avui 
perque pugui parlar als meus coetanis. 
LA DIRECCIÓ D'ANrÍGONA KArENE 
El18 de novembre de 1992 vam iniciar els assaigs. Allí s' acabava la primera fase 
del projecte, l' adaptació del text, i comen<;ava la definitiva, la posada en escena. 
Com és habitual en mi, no hi havia un quadern de direcció ni una 
estrategia de treball preconcebuda. El que sí tenia era l'obsessió de transmetre 
als actors la necessitat de la recerca, de desentranyar els secrets ocults del text, 
descobrir i/ o inventar el subtext i la necessitat, també de crear un univers 
paral·lel, autonom pero vinculat al text, que s' aguantés en les accions físiques que 
els personatges podien realitzar en cada situació, en cada escena. 
Tema important, aquest últim, en la nostra concepció de l' Art del Teatre, 
ja que creiem que 1'actordisposa de dos llenguatges a l'hora de crear i 
compondre el personatge: un és el verbal, atorgat basicament per l' autor i que, 
generalment, assumim com a fil conductor de la historia. Text que és també el 
trampolí (mai el sostre) de l' actor per saltar cap a la seva propia creativitat i el 
pla sobre el qual1' actor construeix el seu segon llenguatge: l' acció. L' acció que 
acosta el personatge al seu objectiu, que el defineix, que el vincula amb els altres 
personatges. L' acció que dóna sentit a l' existencia de l' actor molt més enlla de 
la paraula. Aquests dos llenguatges es complementen, es contradiuen i 
s'estimulen. Aquesta interacció, aquesta simbiosi il·lumina, segons el nostre 
punt de vista, el camí necessari per recuperar i actualitzar el teatre, per situar-
lo al nivell que han assolit altres tipus d' expressions artístiques als darrers anys, 
allunyant-nos del teatre recitatiu, antic, que atorga a 1'actor el paper únic de 
transmissor de l' art literari, un teatre vell que demana, i tan soIs accepta, l' actor 
que «diu» bé el text il' exposa encara millor!, amb una logica plana i convencional. 
Desenvolupar aquest treball, aquestes idees, resulta complex, tot i que 
teníem a favor el fet de comptar amb actors i actrius formats j entrenats per 
transitar per aquest procés creatiu. N o és aquest ellloc per explicar els moments 
i les etapes que se succe"iren durant els onze mesos i onze dies d' assaigs. El que 
sí que pot ser interessant de comentar és un element que va tenir un gran pes 
en el procés: durant el primer assaig vaig utilitzar tres paraules sobre les quals 
havia meditat i que es convertiren en una especie de consigna omnipresent: 
Prímítívisme, Vísceralítat i Emocíó. Amb aquestes tres paraules com agulles vam 
anar teixint cadascuna de les setze escenes de l' obra. 1 moltes d' aquestes 
paraules les va comprendre el crític Frederic Roda en el seu comentari de l' obra 
a La Vanguardia (20-XI-1993), que titulava «Una Antígona de la Edad de 
Hierro». Una crítica reveladora respecte del nostre treball i que evidencia una 
sensibilitat receptiva del cronista, digna de ser mencionada. 
En el treball de direcció es posa ernfasi també en la «vivencia» deIs actors 
a I'hora d'interpretar els seus personatges per tal de facilitar, així, la «creen~a» 
(i la emoció) en els espectadors. Pel que fa a aixo, és interessant destacar que la 
sala de La Casona, espai de referencia a I'hora de crear un espectacle i on es 
realitzaren les primeres cinquanta funcions, és de dimensions petites. Aquest 
fet va afavorir l' efecte de comunicació entre els actors i el públic, consumant-se 
a la perfecció, per la qual cosa les llagrimes deIs espectadors eren habituals. 
Recordo una «escena» entre el públic que m' agradaria de referir: un espectador 
que tenia al voltant de seixanta anys al costat del seu fill, d'uns trenta o trenta-
cinc anys. A l' escena final, quan Creont entra el cos inert del seu fill Hemon, tots 
dos espectadors ploriquejaven, i en el moment que Creont besa els llavis del seu 
fill, el senyor agafa la ma del seu i, sense mirar-se, van quedar-se així fins a la 
fi de la representació. Sé que hiha qui rebutja les emocions en el teatre i prefereix 
l' aS,epsia de les estructures dramatiques despullades, l' analisi intel·lectual, el 
fred -en alguns casos- postmodernisme dramatúrgic, etc. Jo crec que el 
teatre, fins en els seus vessants més didactics, ha de moure's en un univers de 
riures, de llagrimes, de tensió i de plaer. Penso que allí troba la seva funció 
social, la freqüencia d' ona humana i la principal raó de ser. 
Amb el riure i el plor endemig, les idees poden ser transmeses amb major 
eficacia. 1 si alguna idea m' abelleix destacar a través de l' obra, és la que sintetitzo 
en el següent paragraf del programa de ma: «En una societat com l' actual, 
travessada en tots els seus estaments, sobretot en els mitjans i els baixos, per la 
influencia deIs mitjans de comunicació, mediatitzada i controlada pels poders 
del marqueting i els mas s-media, el posicionament, l' opinió de l'individu, com 
a ens únic i potencialment creatiu, queden sotmesos, subjugats i sociologicament 
reprimits. Antígona Kaíene aposta per la individualitat creadora i pel respecte a 
la peculiaritat i a la diferencia». 
Per acabar, he de dir que «construir» Antígona Kaíene ha estat gairebé un 
miracle, realitzat gracies a la tenacitat, la confian~a i la valentia que invertiren 
en el projecte l' equip d' actors i el de col-laboradors, i que, tenint en compte els 
mitjans i les condicions en que hem treballat, avui dia, més que un miracle ha 
estat un acte d' amor pel Teatre. 
FERNANDO GRIFFELL 


Sobre Antígona Kaiene

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert