Salvat, Ricard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PRIMERA APROXIMA CIÓ A RICARDO BAEZA 
Per RICARD SALVAT 
Amb data 6 de febrer de 1956, Ramón Gómez de la Serna 
escrivia a María Martas O'Neill de Baeza: 
Sólo unas líneas con precipitación para que 
reciba mi más sentido pésame. 
Fue un amigo de los 14 años y nunca tuvimos 
la menor disputa. 
Yo sé su valor y algún día le dedicaré un 
retrato en mis libros. 
Con todo mi dolor para Usted y sus hijos, 
reciba la consternación de Ramón. Luisita les 
envía también sus condolencias. 
R icardo Baeza havia mort el dia abans a Madrid. Havia nascut a Bayamo (Cuba) el 1890, de pare espanyol i mare mexicana. És sorpre-nent i inquietant l' oblit en que ha quedat el gran polígraf, aquest crí-
tic literari i director teatral, traductor pulcre i precís, inteUectual d'infinits 
horitzons, amb gran sentit de la responsabilitat política. Home d' alta actitud 
etica i sempre coherent amb la seva ideologia. 
Era doctor en lletres, historia i dret. Fou professor de la Universitat 
d'Oxford i va exercir de corresponsal del diari ABC a Londres. A Buenos 
Aires, on va viure durant la decada deIs quaranta, va ser assessor de la revis-
ta Sur, propietat de la seva amiga Victoria Ocampo. També va treballar a la 
"Colección de Clásicos Universales" i a "Biografías", de l'editorial Emecé. 
Del 1947 al 1949 va ser, també, director de publicacions de la UNESCO. 
Fou durant trenta meso s ambaixador d'Espanya a Xile en els primers 
anys de la República. 
En el diari El Sol de Madrid va alternar amb José Ortega y Gasset, 
Ramón Pérez de Ayala i Miguel de Unamuno en la publicació de fulletons, 
un costum o modalitat periodística que s'ha perdut. 
Ell fou l'introductor deIs escriptors Gabriele D' Annunzio, Maurice 
Maeterlinck, Paul Fort, Friedrich Hebbel, George Santayana, George Bernard 
Shaw, Rudyard Kipling, Oscar Wilde, Graham Green, Eugenio de Castro, 
James Joyce, Stephan Zweig, Rémy de Gourmont, André Gide, Marcel 
Schwob, etc. 
Solia acompanyar les seves traduccions amb uns prolegs admirables 
en els quals es preocupava de situar l' autor en el seu context cultural i político 
Sempre va anar en actitud paral'lela a la d'Ortega, amb una obsessionada i 
9 
admirable fixació per modemitzar la cultura espanyola. La reunió d' aquests 
prolegs en volums constituiria una necessaria aportació per al coneixement de 
la cultura literaria castellana entre els anys vint i els anys cinquanta. 
Pero des de l'horitzó d'interessos de la nostra revista Assaig de Teatre, 
s'ha de recordar que eH fou qui va fundar i dirigir el que s'ha considerat com 
el primer teatre d'assaig modern que es crea a Castella, i que va ser aproxi-
madament una mena de continuació del Teatre Íntim d' Adria Gual. En tot 
cas, Ricardo Baeza és un deIs pioners de la posada en escena a la península 
Iberica, junt amb Gregorio Martínez Sierra, Cipriano Rivas Cherif, Federico 
García Lorca i Pura Ucelay. 
Havia fundat amb els germans Calleja una editorial. Al comen<;a-
ment, l'anomenaren Minerva. Canviaren la cap<;alera al cap de dos anys per 
Atenea. En aquesta editorial va publicar les seves traduccions d' obres drama-
tiques. 1'any 1919, Baeza va liquidar la seva part de la florent empresa edito-
rial i va fundar la seva propia Companyia Dramatica que anomena també, 
Atenea. 
Baeza explicava amb aquestes paraules el seu projecte: "Ante todo, no 
se trata de un nuevo ensayo de Teatro Libre, según la modalidad conocida, ni de un 
teatro de índole especial y esotérico derivado del libro y dirigido exclusivamente a un 
pequeño número de espectadores iniciados".1 El primer actor fou Miguel Muñoz, 
la primera actriu, Herminia Peñaranda, esposa de Jacinto Grau, un deIs seus 
millors amics. l' escenograf va ser Fernando Mignoni i el figurinista, Roberto 
Montenegro. 
La Compañía Dramática Atenea va debutar el 27 de setembre de 1919 
al Teatro Princesa de Madrid amb Gabriel Borkman d'Henrik Ibsen. A aquest 
espectacle el varen seguir La importancia de llamarse Ernesto d'Oscar Wilde, El 
diablo de Ferenc Molnar, Leonarda de Bjorns*rne Bjornson, i El conde Alarcón 
i La redención de Judas de Jacinto Grau.2 
Varen sortir de tournée per diverses ciutats d'Espanya i aviat l' em-
presa, que com es pot veure era absolutament suIcida, aleshores i ara, va aca-
bar essent un gran fracas comercial. Les cartes que Ricardo Baeza envia a la 
seva esposa María són absolutament reveladores de totes aquestes dificultats 
i constitueixen un document historie de primer ordre. Esperem publicar-les 
en els propers números d' Assaig de Teatre. 
Malgrat tot, aquesta temporada és una temporada historica per a la 
historia del teatre espanyol i, en els propers números de la nostra revista 
mirarem d' estudiar i reflexionar sobre els diversos aspectes i la multitud de 
facetes d'aquest inteHectual excessivament oblidat. 1'any 1928 va ser direc-
tor literari, "dramaturg" i coHaborador en les tres posades en escena de la 
Companyia d'Irene López Heredia. 
Recuperem ara aquesta fonamental aportació teorica que es va publi-
car al diari El Sol. Aquest treball és, juntament amb els quatre volums de crí-
lOiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii 
tica teatral d'Enrique Díez Canedo,3 el treball recentment publicat de 
Cipriano Rivas Cherif,4Las Máscaras de Ramón Pérez de Ayala5i els escrits del 
gran Josep Yxart,6 una de les aportacions més decisives i importants a l'alta 
crítica o crítica universitaria, o a la crítica feta des de la perspectiva de com-
promís inteHectual i polític que s'ha fet a Espanya. 
Nosaltres pensem que calia reeditar els artic1es d"'En torno al pro-
blema del teatro" i que sorprendran molt el públic jove. A més, tenim la 
intenció de recuperar tots els treballs crítics sobre teatre de Baeza. 
Per acabar, afegim que Baeza fou un apassionat lector i va aplegar 
una de les biblioteques privades més importants de l'Estat. Hem tingut oca-
sió de coneixer-Ia i resulta impressionant observar-hi la quantitat d' edicions 
introbables que ell va anar recollint. Per sort per a nosaltres, aquesta biblio-
teca esta instal·lada en un bellíssim palau d'una ciutat historica tarragonina 
(segons la nostra opinió, la biblioteca hauria de romandre a Catalunya). 1 
hem pensat que ja és hora d' editar tots els treballs de Ricardo Baeza. Un tros 
de la millor Espanya inteHectualli pertany amb tots els honors. 
Les més boniques paraules escrites arran de la seva mort les va 
escriure la seva gran amiga Victoria Ocampo: "Con Baeza, se me muere un poco 
de Shakespeare, un poco de Shelley, un poco de Cervantes y de Shaw y de Wilde y de 
Nietzsche y de Tolstoi." 7 
NOTES 
1. Citat per Augusto Iglesias a "Ricardo Baeza" Diari Novedades de Santiago de Xile, 29 
de mar~ de 1956. 
2. ANDERSON, ANDREW A. Ricardo Baeza y el Teatm. Madrid: Anales de la Literatura 
Española Contemporánea XIX, 1994 P. 232. No hem pogut contrastar aquesta exceHent 
informació. No tenim constancia que es representessin tots aquests títols. 
3. DÍEZ-CANEDO, E. Artículos de crítica teatral. El teatro espmiol de 1914 a 1936. 4 volums. 
Mexic: Joaquin Mortiz, 1968. 
4. RIVAS CHERIF, C. Cómo hacer teatro: Apuntes de o¡"ientación profesional en las Artes y 
Oficios del Teatm Espmiol. Edició a cura d'Enrique de Rivas. Valencia: Pre-Textos, 1991. 
5. PÉREZ DE AYALA, R. Las máscaras. 2 volums. Madrid: Renacimiento, 1924. 
6. YXART, J. El arte escénico en Espmia. 2 volums. Barcelona: Impremta de La Vanguardia, 
1894. 
7. OCAMPO, V. "Ricardo Baeza (3 de febrero de 1956)". Buenos Aires: Revista Sur, n. 239 
(mar~-abril1956). 
11 


Primera aproximació a Ricardo Baeza

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert