Baños, Josep-Eladi

Guardiola, Elena

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Sense amnèsia
Eponímia mèdica catalana. La tècnica de Cañadell
Josep-Eladi Baños1 i Elena Guardiola1,2 
1 Departament de Ciències Experimentals i de la Salut. Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida. Universitat Pompeu Fabra. Parc de Recerca
Biomèdica de Barcelona.
2 Servei de Documentació. Departament Mèdic. Q. F. Bayer. Sant Joan Despí.
Correspondència: Dr. Josep-E. Baños 
Departament de Ciències Experimentals i de la Salut
Universitat Pompeu Fabra
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
c/ Dr. Aiguader, 88
08003 Barcelona
Tel. 93 316 08 65
Fax 93 542 28 02
Adreça electrònica: josepeladi.banos@upf.edu 
Annals de Medicina 2008; 91: 142-145.
142
L’epònim
Tècnica de Cañadell. Procediment quirúrgic emprat
en els tumors malignes d’ossos llargs en nens, que con-
sisteix en la distracció fisària, l’exèresi de la tumoració
preservant la seva epífisi i la substitució del teixit extret
amb empelt ossi. Permet evitar l’amputació dels membres
mentre assoleix un elevat grau de curació dels tumors i
conserva sovint la funcionalitat de l’extremitat afectada1.
José María Cañadell i Carafí, l’home
José María Cañadell i Carafí (Figura 1) va néixer a
Barcelona l’any 1923. Es va llicenciar en Medicina l’any
1946 i va treballar a la càtedra del professor Piulachs
(un altre personatge de la medicina catalana ja tractat en
aquesta sèrie eponímica2) on es va especialitzar en trau-
matologia. Més tard treballà a l’Hospital del Sagrat Cor,
al Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia dirigit
aleshores per Santos Palazzi i Duarte, on romangué
durant sis anys. En aquest temps va realitzar estades d’es-
pecialització a l’Hospital Ortopèdic Toscà, a Itàlia. L’any
1953 s’incorporà a l’Hospital de la Creu Roja com a cap
del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Rehabilitació, amb
especial dedicació a l’ortopèdia infantil, on fou nomenat
director adjunt cinc anys després. L’any anterior li fou
reconegut el títol d’especialista en Cirurgia Ortopèdica i
Traumatologia i es doctorà l’any 1966 amb la tesi
“Verificación de los factores locales que influyen en la
actividad del cartílago de crecimiento”3. 
L’any 1968 prengué la decisió que marcaria la seva
vida professional en acceptar incorporar-se com a profes-
sor agregat i director del Departament de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia a la Universidad de
Navarra4. La decisió no fou fàcil, ja que Cañadell aban-
donava una situació professional acomodada per iniciar
una experiència nova, encara que engrescadora i poten-
cialment important. El temps li va confirmar que havia
escollit adequadament.
A la Universidad de Navarra hi havia molt per fer.
Creada l’any 1952, va obrir la Facultat de Medicina dos
anys després però, des del punt de vista assistencial,
començà les seves activitats l’any 1962 amb l’obertura de
la primera fase de la Clínica Universitaria, que comptava
amb 19 llits. Poc temps després començaven les obres de
FIGURA 1. José María Cañadell i Carafí (1923)
Annals Medicina 91-3.qxd  2/9/08  10:36  Página 142
la segona fase, que augmentà la seva capacitat fins els
200 llits i que obriria l’any 19695. És en aquest moment
quan es demanà a Cañadell que s’incorporés per portar
endavant el nou departament de cirurgia ortopèdica i trau-
matologia. En els anys següents, Cañadell realitzà una
extensa labor acadèmica, essent nomenat professor ordi-
nari i director de la Clínica Universitària el 1968, aquest
darrer càrrec que ocupà fins 1989, anys que coincidiren
amb el reconeixement del centre com una institució assis-
tencial i de recerca de primera línia. També fou vicedegà
de la Facultat de Medicina3. 
Durant tot aquest període, l’activitat de Cañadell ha
estat incessant. Ha editat més de vint llibres i monogra-
fies, ha dirigit o codirigit 35 tesis doctorals i ha participat
en nombroses reunions de la seva especialitat. La seva
activitat innovadora també el portà a dissenyar, conjunta-
ment amb Juan de Lazo Zbikowski, un fixador extern que
obtingué fins i tot una patent nord-americana6, comercia-
litzat a l’actualitat per la companyia Stryker Howmedica
(Figura 2).
Fou president de la Societat Catalana de Cirurgia
Ortopèdica i Traumatologia (1964-66), de la Sociedad
Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología
(1970-72), de la Sociedad Española para el Estudio de la
Osteosíntesis (1972-81), de la AO Internacional
(1972-81) i de la European Paediatric Orthopaedic
Society (1993-95). És membre d’honor de la Sociedad
Española de Microcirugía, de la Sociedad Andaluza de
Cirugía Ortopédica y Traumatología i de la Asociación
Española de Medicina y Cirugía del Pie, entre d’altres.
Fou membre fundador de la European Musculoskeletal
Oncology Society. A nivell internacional, és membre
honorari de les societats de cirurgia ortopèdica i trauma-
tologia de Veneçuela, Xile i Argentina, així com de
l’Associació Mèdica Argentina. Està en possessió de la
Medalla d’Or de la Creu Roja Espanyola (1968) i de la de
la Universidad de Navarra (1997). La seva activitat fou
reconeguda l’any 2006 en ser nomenat president d’honor
del 43è Congrés de la Sociedad de Cirugía Ortopédica y
Traumatología celebrat a Barcelona4. 
Després de la seva jubilació, Cañadell continua resi-
dint a Pamplona, on va arribar fa quaranta anys. Segueix
visitant periòdicament la Clínica Universitaria on es
reconeix afectuosament la seva llarga contribució a con-
vertir-la en un centre mèdic de referència.
La tècnica de Cañadell
Fins la dècada de 1970, el tractament dels tumors
ossis malignes primaris en nens, especialment l’osteo-
sarcoma i el tumor d’Ewing, tenia un pronòstic molt
dolent. L’aparició de metàstasis precoces feia que l’am-
putació del membre, en el cas de la localització en
ossos de la cuixa o de la cama, no tingués gairebé efec-
te en la supervivència, ja que aquesta només es prolon-
gava un any o un any i mig després del diagnòstic.
Aquests pobres resultats feien que, ja aleshores,
Cañadell fos poc inclinat a realitzar amputacions per
tractar la malaltia en no observar pràcticament cap
canvi en el pronòstic7. Tot canvià amb l’aplicació del
tractament quimioteràpic.
143
JOSEP-ELADI BAÑOS i col. - EPONÍMIA MÈDICA CATALANA. LA TÈCNICA DE CAÑADELL
FIGURA 2. Fixador extern amb “controllable damping”, inventat per Cañadell i Lazo6
Annals Medicina 91-3.qxd  2/9/08  10:36  Página 143
Quan començà a emprar-se el tractament citostàtic en
el tractament d’osteosarcomes infantils, la possibilitat de
frenar la disseminació sistèmica i millorar la supervivèn-
cia fou ja un fet. Cañadell reptà el pensament tradicional
de l’amputació de l’extremitat i proposà la realització de
cirurgia conservadora que suposaria l’extirpació del
tumor ossi, generalment localitzat a la diàfisi, conservant
la resta de l’extremitat. Aquesta opció no fruí de l’accep-
tació universal al principi i Cañadell hagué d’escoltar en
reunions internacionals com podia ser capaç d’assumir el
risc d’evitar l’amputació, el tractament unànimement
acceptat fins aleshores7. Cañadell estava convençut que el
problema de la malaltia no era el tumor primari sinó la
disseminació, especialment les metàstasis pulmonars, i en
aquest sentit defensava el concepte, que s’obria camí de
mica en mica, que el càncer era en realitat una malaltia
que s’havia de tractar sistemàticament i que l’extirpació
del tumor era només una de les actuacions a realitzar. 
Si la quimioteràpia millorava el pronòstic, hi havia
diferència entre l’amputació i l’extirpació del tumor?
Cañadell creia que no i que, a més, l’extirpació podria
aconseguir mantenir la funcionalitat, una cosa especial-
ment important en nens. Amb aquests supòsits nasqué la
tècnica de Cañadell.
El mes de juliol de 1984, l’equip quirúrgic de Cañadell
operà el primer nen7 afectat d’un osteosarcoma, i el mes
següent operaven el segon amb un osteosarcoma oste-
oblàstic. Els dos estaven vius quan Cañadell publicà el seu
article descrivint els resultats de les primeres vint inter-
vencions l’any 19941. En ell explicava amb detall la tècni-
ca. En primer lloc, aconsellava que només fos aplicada
quan el tumor es trobés a la metàfisi, es pogués obrir el
cartílag epifisial i el tumor no l’envaís. Aquest darrer era
un punt important que assegurava que podria mantenir-se
el cartílag amb completa seguretat de l’absència de la
malaltia. Cañadell comprovava això amb tots els mètodes
al seu abast: radiològics, arteriogràfics, tomografia com-
putada, ressonància magnètica i exploració histològica. 
Una vegada decidida, la tècnica s’aplica de la manera
següent (Figura 3). Primer es col·loquen dues agulles en
l’epífisi i en la diàfisi, aquestes darreres 8 - 10 cm per sobre
del tumor. Després, les agulles es connecten a un retractor
i es procedeix a la distracció progressiva fins arribar a obrir
2 cm. Aquest procediment dura prop de 15 dies i es rea-
litza mentre s’aplica la quimioteràpia. La segona fase
consisteix en l’extirpació de tot el tumor en una sola peça
amb marges amplis però sense tocar l’epífisi i el seu cartí-
lag. La tercera fase comença després que s’ha rebut la con-
firmació histològica que els marges de la peça operatòria
estan lliures de tumor. Aleshores, es procedeix a la inserció
d’un empelt ossi (Figura 4). Quan hi ha afectació de l’epí-
fisi, s’extirpa i el membre es reconstrueix amb altres mèto-
des, que poden incloure una pròtesi o una artrodesi1.
144
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 91, NÚM. 3 2008
FIGURA 3. Representació de les diferents etapes de la tècnica
de Cañadell, en aquest cas en un tumor de fémur1.
Vegeu l’explicació al text
FIGURA 4. Radiografies que mostra un osteosarcoma en un nen de
14 anys (2a), després de la distracció epifisària (2b),
la resecció del tumor i l’empelt de la tíbia contralateral (2c)
i vuit anys després de la intervenció (2d)
Annals Medicina 91-3.qxd  2/9/08  10:36  Página 144
En el seu primer article1, Cañadell descrivia vint
pacients amb un seguiment mitjà de 54 mesos. Només
descrivia un cas de recurrència i tres pacients havien mort
per metàstasis pulmonars. La taxa de supervivència era
doncs del 85%; la funció del membre afectat fou consi-
derada com bona o excel·lent en la meitat dels pacients.
La gran aportació de la tècnica de Cañadell era evitar
l’amputació i conservar l’epífisi amb el seu cartílag, fet
que permetia la conservació de la funcionalitat de l’arti-
culació. Com escrivia al seu article1 (copiem literalment):
“When resecting a tumour, the surgeon must be certain
that no malignant tissue is left behind and most authors
agree that a 5 cm margin is safe. This means that, when
the tumour is in the metaphysis, resection requires the
loss of the adjacent joint. Our technique, using previous
physeal distraction, avoids the loss of the epiphysis. We
believe that when the growth cartilage is present, a mar-
gin of safety is provided by the cartilage itself and that the
5 cm margin suggested by most authors may in fact be
unnecessary. The view is supported by the fact that no
tumour recurred locally in the retained epiphyses”.
Vint anys després de la primera intervenció, Mikel
San Julián, qui ha continuat la tasca de Cañadell en l’àm-
bit del tractament quirúrgic dels tumors ossis, va publicar
una revisió amb l’experiència del grup després dels vints
anys de la primera intervenció8. En l’article descrivien
l’aplicació de la tècnica en 40 nens d’edat inferior als
10 anys afectats d’osteosarcoma o sarcoma d’Ewing, amb
un seguiment mínim de cinc anys i màxim de dinou. La
supervivència era del 75%  i la recuperació funcional fou
considerada com a bona o excel·lent en el 70% dels casos.
Els vints anys d’experiència els permetien concloure:
“This series shows that limb salvage is a real possibility
even in young children with bone sarcomas”. La tècnica
de Cañadell ha permès que, per molts nens i les seves
famílies, el càncer ossi hagi esdevingut un malson passat-
ger i els ha permès continuar una vida en moltes ocasions
gairebé normal.
Agraïments
Els autors volen agrair profundament als doctors José Cañadell i
Carafí i Mikel San Julián la seva ajuda en la redacció d’aquest arti-
cle. El Dr. San Julián va revisar el manuscrit i va proporcionar la
font original on es descrivia per primera vegada la tècnica de Caña-
dell en una revista internacional. Especialment agradable i profito-
sa fou l’entrevista a Pamplona amb ambdós, així com la visita guia-
da pel Dr. Cañadell a la Clínica Universitaria. També volen
manifestar el seu agraïment al Dr. Santiago Suso pels seus comen-
taris sobre la tècnica.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1. Cañadell J, Forriol F, Cara JA. Removal of metaphyseal bone tumors
with preservation of the epiphysis. J Bone Joint Surg [Br]. 1994;76-
B:127-32.
2. Guardiola E, Baños JE. Eponímia mèdica catalana. Els signes de
Piulachs. Ann Med. 2002;85:232-5.
3. Anònim. Entrevista con el Dr. José Cañadell. Rev Med Univ Nava-
rra. 2003;47:91-5.
4. Curto JM, Fernández L, Gómez-Castresana F, Herrera A, Jordá E,
Pérez A, et al, editors. Historia de la SECOT. Barcelona: STM edi-
ciones, 2002; p. 45-47.
5. Clínica Universitaria. Universidad de Navarra. Historia.
http://www.cun.es/la-clinica/historia/. Consultada el 18 de maig de
2008.
6. Cañadell J, Wagenknecht MH, Lazo de Zbikowski J, inventors.
External fixator with controllable damping. United States Patent.
Patent Number: 5,207,676. Date of Patent: May 4, 1993.
7. Conversa amb José María Cañadell i Mikel San Julián al domicili del
primer a Pamplona, el 12 de maig de 2008.
8. San Julián M, Dölz R, García-Barrecheguren E, Noain E, Sierrase-
sumaga L, Cañadell J. Limb salvage in bone sarcomas in patients
younger than age 10. A 20-year experience. J Pediatr Orthop.
2003;23:753-62.
145
JOSEP-ELADI BAÑOS i col. - EPONÍMIA MÈDICA CATALANA. LA TÈCNICA DE CAÑADELL
Annals Medicina 91-3.qxd  2/9/08  10:36  Página 145


Eponímia mèdica catalana. La tècnica de Cañadell

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert