En aquest article s’ofereix una panoràmica general sobre la repressió franquista als Països Catalans des de l’esclat de la Guerra Civil espanyola fins a la primera dècada de la instauració de la Dictadura, tot prenent en compte tant els efectes cruents com la repressió econòmica, els empresonaments, la depuració professional o el control social i moral a què se sotmeté la població en general. Després d’unes breus consideracions sobre el caràcter de la violència i la dominació desplegades pels revoltats als territoris que anaven ocupant, s’inicia un recorregut que comença l’estiu del 1936 a l’illa de Mallorca, únic territori de parla catalana que restà a mans del colpistes, continua per les terres de Lleida, ocupades la primavera del 1938, i es clou amb l’ofensiva final, l’hivern del mateix any, sobre Catalunya i València. Es fa especial incidència en les repercussions de la Llei de responsabilitats polítiques del 1939 i en el significat que tingueren per a l’ocupant la pacificació i la reconstrucció dels territoris conquerits
