Baños, Josep Eladi

Guardiola, Elena

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Annals de Medicina 2009; 92: 35-38.
35
Sense amnèsia
Eponímia mèdica catalana. Amadeo Foz i el Psychrobacter fozii
Josep-Eladi Baños, Elena Guardiola
Departament de Ciències Experimentals i de la Salut. Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona.
Correspondència: Dr. Josep-Eladi Baños 
Departament de Ciències Experimentals i de la Salut 
Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida
Universitat Pompeu Fabra
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
c/ Dr. Aiguader, 88
08003 Barcelona
Tel. 93 316 08 65
Fax 93 316 09 01
Adreça electrònica: josepeladi.banos@upf.edu 
L’epònim
“Psychrobacter fozii. Coccobacil gramnegatiu, no
mòbil, no pigmentat i que no forma espores, de 0,4-1,8 µm
de longitud i 0,4-0,6 µm d’amplada, que apareix en pare-
lles o en cadenes curtes. Creix entre 4ºC i 30ºC; és ana-
eròbic estricte i dóna positiu en les proves de l’oxidasa, la
catalasa i la ureasa”1. 
Amadeo Foz i Tena, l’home
Amadeo Foz i Tena (Figura 1) va néixer al poble ara-
gonès de Lécera el 22 de gener de 1913, però la seva
família es va traslladar a Barcelona quan ell només tenia
deu anys i allà es va quedar per sempre. En aquesta ciutat
realitzà els estudis de batxillerat i després inicià els de
Medicina. L’any 1932 era alumne intern a la Clínica
Mèdica A i estava a punt de llicenciar-se quan esclatà la
Guerra Civil. Foz va ser mobilitzat i va ser destinat al ser-
vei antipalúdic2. L’acabament de la contesa li va permetre
acabar la carrera i reincorporar-se a la Clínica Mèdica A,
que depenia de la Càtedra del professor Pedro i Pons, un
personatge ja glossat en aquesta sèrie eponímica3. L’any
següent va ser nomenat Cap de Secció de Microbiologia
dels laboratoris de l’esmentada Càtedra i hi continuà fins
que l’any 1970 es va crear el Laboratori Central de
Microbiologia de l’Hospital Clínic que suprimia tots els
que es trobaven a les diferents càtedres. Quatre anys més
tard, Foz va ser nomenat metge consultor de l’Hospital
Clínic2.
Foz completà la seva formació a la Universitat de
Zuric, on es traslladà l’any 1945, i on treballà a l’Institut
d’Higiene sota la direcció dels professors H. Mooser i
A. Grumback2. Entre 1949 i 1953 fou becari de l’Institut
d’Investigacions Mèdiques de la Facultat de Medicina
de Barcelona. L’any 1949, l’Ajuntament de Barcelona
va crear un departament de recerca associat a l’alesho-
res anomenat Hospital Municipal d’Infecciosos i Foz
fou nomenat Cap de Secció de Microbiologia. Quan
l’any 1977 es reorganitzà el centre i adoptà el nom
d’Hospital General del Mar, aquest departament fou
batejat com Institut Municipal d’Investigació Mèdica
(IMIM)2,4. Foz hi romangué fins a la seva jubilació l’any
1983, passant llavors a ser consultor de l’IMIM. El seu
reconeixement en el món universitari li arribà quan fou
nomenat catedràtic contractat (1969-1973) i després
catedràtic extraordinari de la Universitat Autònoma de
Barcelona (1975-1983), on exercí la docència fins a la
seva jubilació.
Les dues grans àrees d’interès d’Amadeo Foz foren la
brucel·losi i la poliartritis crònica. La primera fou una
àrea de recerca en la qual excel·lí. Demostrà l’evolució de
la formació d’anticossos aglutinants en el curs de la
malaltia i va descriure un nou mètode diagnòstic per
ELISA (enzyme-linked immunosorbent assay). Els seus
coneixements foren reconeguts amb el nomenament de
membre de la Comissió d’Experts en Brucel·losi de
l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’any 1958,
que li fou renovat fins el 19824. En l’àmbit de les poliar-
FIGURA 1. Amadeo Foz i Tena (1913-1993)
36
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 92, NÚM. 1 2009
tritis cròniques, Foz investigà el mecanisme de la reacció
de Waaler-Rose i demostrà que la reacció corresponia al
factor RA present en el sèrum dels malalts, que era un
anticòs antiglobulina gamma. També investigà les infec-
cions urinàries, especialment els mecanismes de resistèn-
cia bacteriana, i publicà per primera vegada a Espanya les
produïdes per Serratia marcescens. Cal recordar, a més,
la seva important contribució a l’estudi del brot de còlera
de 1971 a Barcelona.
Rebé nombroses distincions, com el Premi Jaume
Ferran de l’Ajuntament de Barcelona (1959), la Medalla
Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983) i
el Premi Ciutat de Barcelona d’Investigació (1986).
També tingué una important vida acadèmica. Fou nome-
nat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de
Medicina l’any 1948 i ingressà com acadèmic numerari el
6 de febrer de 1977 amb el discurs ‘La resistencia bacte-
riana a los antibióticos’; L’any 1992 en fou nomenat
acadèmic emèrit4.
Amadeo Foz va morir a Barcelona el 2 de gener de 1993.
El Psychrobacter fozii sp. nov.
L’any 2003, un grup de microbiòlegs de la Facultat
de Farmàcia de la Universitat de Barcelona dirigits per
Jesús Guinea (Figura 2) va publicar un article on
caracteritzaven vàries espècies noves de bacteris pre-
sents en els entorns de l’Antàrtida del gènere
Psychrobacter. A una d’elles li atorgaren el nom de
Psychrobacter fozii. Què eren aquests bacteris?
Juni i Heym5 van crear el gènere Psychrobacter l’any
1986 per descriure un grup de proteobacteris, bacteris
gramnegatius, oxidasa positius, no pigmentats i principal-
ment psicrotolerants (tenen capacitat per a créixer a bai-
xes temperatures, encara que ho fan òptimament a menys
de 15ºC), que van trobar a la pell de peixos i pollastres, i
també en aliments processats. Aquestes soques eren cone-
gudes com organismes ‘Moraxella-like’ per Shaw i
Shewan6. A l’actualitat es classifiquen dins de la família
Moraxellaceae7. Després de la descripció inicial, es van
aïllar diverses espècies en sòls antàrtics; era evident que
els ambients freds constituïen un lloc excel·lent per la
seva existència1. Per aquesta raó, l’estiu austral de 1987-
88 una expedició espanyola anà a les illes Shetland del
Sud, situades a uns 120 km de la península antàrtica. Van
obtenir diverses mostres on estaven presents bacteris del
gènere Psychrobacter. L’estudi posterior va permetre
obtenir dues noves espècies, el Psychrobacter luti i el
Psychrobacter fozii. 
El Psychrobacter fozii (Figura 3) és un coccobacil
gramnegatiu, no mòbil, no pigmentat i que no forma
espores, de 0,4-1,8 µm de longitud i 0,4-0,6 µm d’ampla-
da, que apareix en parelles o en cadenes curtes1. El seu
creixement s’observa entre 4ºC i 30ºC. És anaeròbic
estricte i dóna positiu en les proves de l’oxidasa, la cata-
lasa i la ureasa. Va ser aïllat a partir del sediment recollit
en el moll de Johnson, a l’illa de Livingston (Figura 4). 
Per què els seus descobridors li van donar el nom
d’Amadeo Foz? El responsable fou el cap del grup, Jesús
Guinea (1937-2006), qui fou professor de microbiologia
a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.
Va treballar durant sis anys amb Amadeo Foz i, per això,
li va dedicar el nom del nou bacteri que havia descobert
amb el seu equip, coincidint amb els deu anys del traspàs
del seu mestre8. En donar-li el nom, els autors feren cons-
tar, literalment1: “Psychrobacter fozii fo’zi.i. N.L. gen.
N. Fozii of Foz, named after Amadeo Foz, a Spanish phy-
sician who was an early pioneer in Spanish brucellosis”.
L’Hospital del Mar i l’IMIM
A Barcelona, on després es construiria el barri de la
Barceloneta, s’aixecava al segle XVI una institució ano-
menada “Casa de la Sanitat” que tenia per funció acollir
les persones que arribaven a Barcelona per via marítima i
de les quals se sospitava que podien estar afectades de
malalties; és a dir, eren obligades a seguir el que es conei-
xeria més endavant com quarantena.
L’any 1905 cristal·litzà una iniciativa que portà a la
construcció d’un llatzeret després de les epidèmies de
còlera i febre groga que patí Barcelona durant el segle
XIX. La necessitat de bastir un centre sanitari menys pre-
cari portà al bastiment de l’estructura horitzontal de l’e-
difici actual de l’Hospital del Mar cap als anys 1929-
30. Ràpidament, el centre –conegut com Hospital
d’Infecciosos– va jugar un important paper en el control
de les greus epidèmies que de nou afectaren a Barcelona,
com les de verola (1940), tifus exantemàtic (1941-42),
poliomielitis (1950) i còlera (1971). En aquells anys,
l’Hospital va assolir un lloc d’avantguarda en aquesta
àrea de la medicina amb l’adquisició del primer pulmó
FIGURA 2. Jesús Guinea Sánchez (1937-2006).
Va ser ell qui va donar el nom
d’Amadeu Foz al Psychrobacter
que havia identificat el seu equip 
37
JOSEP-ELADI BAÑOS i col. - EPONÍMIA MÈDICA CATALANA. AMADEO FOZ I EL PSYCHROBACTER FOZII
d’acer que va haver-hi a Catalunya. En els anys seixanta
i setanta va esdevenir l’hospital de referència per al trac-
tament del tètanus i la gangrena gasosa, gràcies a dispo-
sar d’una càmera hiperbàrica monoplaça i de la primera
unitat de cures intensives d’Espanya9.
Aquest ambient era el més procliu per anar més
endavant en la concepció de l’activitat mèdica amb la
incorporació de la recerca dins de l’àmbit hospitalari,
un concepte pràcticament inèdit a l’Espanya de la post-
guerra. Així, l’any 1947, l’Ajuntament de Barcelona
creà l’IMIM seguint la proposta del professor Nauck,
cap del Tropeninstitut d’Hamburg, feta al Dr. Trias de
Bes, que era aleshores director de l’Hospital Municipal
d’Infecciosos, ara Hospital Universitari del Mar. Ajudà
en la seva creació el Dr. Luis García-Tornel, tinent d’al-
calde de sanitat de l’Ajuntament de Barcelona. L’any
1948, Alexander Fleming l’inaugurà aprofitant la seva
visita a Barcelona, encara que fou inaugurat ‘oficial-
ment’ l’any següent. L’IMIM començà a ser operatiu
l’any 1950 quan es transformà en institut de recerca
sota la direcció de Jordi Gras i Amadeo Foz. S’ubicà en
un edifici annex a l’hospital, just davant del
Mediterrani (Figura 5). Durant els anys següents, les
principals línies de recerca foren la immunologia, diri-
gida per Jordi Gras, i la microbiologia, dirigida per
Amadeo Foz; comptava també amb un laboratori d’a-
natomia patològica dirigit pel Dr. Císcar. Destacaren en
aquella època de l’IMIM les aportacions al coneixe-
ment del fenomen de la inhibició d’anticossos circu-
lants per hiperimmunització10. 
La segona etapa de l’IMIM començà l’any 1984,
després de la reorganització de l’assistència sanitària
municipal endegada per la constitució de l’Institut
Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS). L’any
següent es va jubilar el doctor Gras, als setanta anys, i
fou succeït per Jordi Camí, que inicià una profunda
renovació del centre que portà a la incorporació de nous
grups com el de farmacologia (dedicat en gran part a
l’estudi de drogues d’abús), el d’informàtica mèdica, el
de biologia cel·lular i el d’epidemiologia i salut públi-
ca. L’any 1985, l’IMIM va ser acreditat pel Comitè
Olímpic Internacional per realitzar control antidopatge.
L’any 1991 fou reconegut com Institut Universitari pel
Consejo de Universidades i l’any següent es traslladà a la
seva nova seu del carrer Dr. Aiguader, deixant d’estar
durant aquell període a primera línia de mar. L’any
1993 es va adscriure a la Universitat Autònoma de
Barcelona i l’any 2000 passà a ser un institut de la
Universitat Pompeu Fabra (UPF). Els investigadors de
l’IMIM van tenir un paper important en la gènesi dels
estudis de Biologia d’aquesta universitat, que s’impar-
teixen des de 1998 amb una orientació clarament
FIGURA 3. El Psychrobacter fozii en una imatge de la publicació original de Bozal et al.1 La imatge (a) és una imatge
obtinguda amb microscopi d’electrons per escombratge (scanning electron micrograph) mentre que la
(b) és una secció ultrafina de microscopi d’electrons de transmissió (transmission electron micrograph)
FIGURA 4. Localització de l’illa de Livingston, on va ser aïllat el P. Fozii 
38
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 92, NÚM. 1 2009
biomèdica i que a partir del curs 2008-09 s’anomenen
de Biologia humana. 
La tercera etapa de l’IMIM s’inicià el mes d’octubre
de 2006 amb el seu trasllat al Parc de Recerca Biomèdica
de Barcelona, un edifici de 28.000 m2 dedicat exclusiva-
ment a la investigació en aquest àmbit i que comparteix
amb el Departament de Ciències Experimentals de la
UPF, el Centre de Regulació Genòmica (també adscrit a
la UPF), el Centre de Recerca en Epidemiologia
Ambiental i el node català del Centro Nacional de
Medicina Regenerativa, que depèn del Govern espanyol.
En aquesta etapa, de nou a tocar del mar, el nou director
és Miguel López-Botet, una altra vegada un immunòleg,
qui fou nomenat l’any 200610.
Nota d’agraïments
Els autors volen agrair a l’IMAS, especialment a Rosa Manaut,
l’autorització per reproduir la Figura 5 que il·lustra aquest article.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1. Bozal N, Montes MJ, Tudela E, Guinea J. Characterization of
several Psychrobacter strains isolated from Antartic environ-
ments and description of Psychrobacter luti sp. nov. and Psycho-
bacter fozii sp. nov. Int J Systematic Evol Microbiol.
2003;53:1093-100. 
2. Corbella J, Roigé i Solé J, coordinadors. Dr. Pedro-Pons (1898-
1971). En homenatge. Barcelona: Col·legi Oficial de Metges de
Barcelona, 2000.
3. Guardiola E, Baños JE. Eponímia mèdica catalana: el signe de
Pedro-Pons. Ann Med. 2003;86:53-5.
4. Gras J. Amadeo Foz (1913-1993) in memoriam. Rev Reial Acad
Med. 1993;8(1):57-8.
5. Juni E, Heym GA. Psychrobacter immobilis gen. Nov., sp. nov.:
genospecies composed of gram-negative, aerobi, oxidase-positive
coccobacilli. Int J Syst Bacteriol. 1986;36:388-91.
6. Shaw BG, Shewan JM. Psychrophilic spoilage bacteria of fish.
J Appl Bacteriol. 1968;31:89-96.
7. Rousseau R,Van Landschoot A, Gillis M, De Ley J. Taxonomy of
Moraxallaceae fam. Nov., a new bacterial family to accomodate
the genera Moraxellaceae, Acinetobacter, and Psychrobacter and
related organisms. Int J Syst Bacteriol. 1991;41:310-9.
8. Lorén Egea JG. En recuerdo de Jesús Guinea Sánchez. Actualidad
SEM. 2006;42:2-4. 
9. Anònim. MIR Guía de acogida del residente ‘08. Barcelona: Consorci
Sanitari de Barcelona, IMAS Institut Municipal d’Assistència Sanità-
ria. Disponible a: http://www.hospitaldelmar.cat/imas/MIRcast08.pdf
Consultat el 6 de desembre de 2008.
10. IMIM Institut Municipal d’Investigació Mèdica. Història.
http://www.imim.es/infocorporativa/historia. Consultat el 6 de
desembre de 2008.
FIGURA 5. Primer edifici de l’IMIM, avui ja desaparegut, davant de
l’actual Hospital del Mar (amb l’autorització de l’IMAS)


Eponímia Mèdica Catalana. Amadeo Fox i el Psychrobacter fozii

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert