King, Martin Luther

Revistes Catalanes amb Accés Obert

«Estic molt content de reunir-me avui amb vosal-
tres en la que passarà a la història com la major 
manifestació per la llibertat en la història de la 
nostra nació.
Fa un centenar d’anys, un gran americà, a l’ombra 
simbòlica del qual ara ens trobem, va signar la Pro-
clamació d’Emancipació. Aquest decret transcen-
dental va arribar com un gran focus de llum d’es-
perança per a milions d’esclaus negres que havien 
estat abrasats per les flames d’una injustícia de-
vastadora. Va arribar com un joiós trenc d’alba que 
acabava la llarga nit de la captivitat. Però, cent anys 
després, hem d’encarar el fet tràgic que els negres 
encara no són lliures. Cent anys després, la vida 
dels negres encara està tristament impedida per 
les manilles de la segregació i per les cadenes de 
la discriminació. Cent anys després, els negres vi-
uen en una illa solitària de pobresa, al mig d’un vast 
oceà de prosperitat material. Cent anys després, els 
negres encara es consumeixen en els racons de la 
societat americana i es troben exiliats en el seu pro-
pi país. Avui, doncs, hem vingut aquí per escenificar 
una situació espantosa.
En cert sentit, hem vingut a la capital de la nostra 
nació per cobrar un xec. Quan els arquitectes de la 
nostra república van escriure les paraules magnífi-
ques de la Constitució i la Declaració d’Independèn-
cia, estaven signant un pagaré del qual cada ameri-
cà havia de ser hereu. Aquest pagaré era la promesa 
que es garantirien a tothom, sí, tant a homes negres 
com a homes blancs, els drets inalienables de la 
vida, la llibertat i la recerca de la felicitat. Avui és 
obvi que Amèrica no ha abonat aquest pagaré pel 
que fa als seus ciutadans de color. En lloc de com-
plir aquesta obligació sagrada, Amèrica ha donat a 
la gent negra un xec fals que ha sigut retornat amb 
la inscripció 'sense fons'. 
Però nosaltres ens neguem a creure que el banc 
de la justícia hagi fet fallida. Ens neguem a creure 
que no hi hagi fons en les grans bosses d'oportu-
nitats d’aquesta nació. Hem vingut, doncs, a cobrar 
aquest xec, un xec que ens donarà quan vulguem la 
riquesa de la llibertat i la seguretat de la justícia. 
També hem vingut a aquest lloc beneït per recor-
dar-li a Amèrica la intensa urgència del moment. 
Ara no és l’hora d’embrancar-se en el luxe de la te-
bior o de prendre’s la droga tranquil·litzadora del 
gradualisme. Ara és l'hora de fer realitat les prome-
ses de la democràcia. Ara és l’hora de sortir de la 
vall fosca i desolada de la segregació fins al camí 
assolellat de la justícia racial. 
Ara és l’hora de fer realitat la justícia per a tots 
els fills de Déu. Ara és l’hora d’elevar la nostra nació 
des de les arenes movedisses de la injustícia racial 
fins a la roca sòlida de la germanor. Seria fatal per 
a la nació que passés per alt la urgència del mo-
ment. Aquest estiu sufocant del legítim desconten-
tament dels negres no s’acabarà fins que no hi hagi 
una tardor vigoritzant de llibertat i d’igualtat. 1963 
no és un final sinó un començament. Aquells que 
confien que els negres necessitaven desfogar-se i 
que ara ja estaran satisfets, tindran un despertar 
«Tinc un somni»
Marxa sobre Washington pel treball i la llibertat.  
Washington DC, 28 d'agost de 1963
CL
À
SS
IC
M
ar
ti
n 
Lu
th
er
 K
in
g 
(1
92
9-
19
68
)
Lí
de
r d
el
 m
ov
im
en
t a
fr
oa
m
er
ic
à 
pe
ls
 d
re
ts
 c
iv
ils
Assessorament lingüístic: Jordi Vilanova
124 · EINES 19  HIVERN 2014
brusc si la nació retorna als seus afers 
com de costum. 
No hi haurà ni calma ni tranquil·litat 
a Amèrica fins que no s’atorguin als 
negres els seus drets ciutadans. Els 
ciclons de la revolta continuaran sac-
sejant els fonaments de la nostra nació 
fins que no sorgeixi el dia lluminós de la 
justícia. Però, hi ha una cosa que li he 
de dir al meu poble que s’està en el llin-
dar càlid que porta a l’interior del palau 
de justícia. En el procés per guanyar el 
nostre lloc legítim, no ens hem de fer 
culpables d’accions equivocades. No 
vulguem satisfer la nostra set de lliber-
tat tot bevent de la copa de l’amargor i 
de l’odi.
Hem de conduir sempre més la nos-
tra lluita pel nivell elevat de la dignitat i 
la disciplina. No hem de permetre que 
la nostra protesta creativa degeneri en 
violència física. Un cop i un altre ens 
hem d’elevar a les altures majestuoses 
d’oposar-nos a la força física amb la for-
ça espiritual. La meravellosa nova mili-
tància que ha inundat la comunitat ne-
gra no ens ha de portar a desconfiar de 
tots els blancs, perquè molts dels nos-
tres germans blancs —com ho demos-
tra la seva presència aquí avui— han 
entès que el seu destí està lligat al nos-
tre destí i que la seva llibertat està inse-
parablement unida a la nostra llibertat. 
No podem caminar sols. I mentre ca-
minem, hem de prendre el compromís 
de caminar sempre endavant. No po-
dem retrocedir. N’hi ha que pregunten 
als defensors dels drets civils 'Quan 
estareu satisfets?' No podrem estar 
mai satisfets mentre els negres siguin 
víctimes dels horrors innombrables de 
la brutalitat policial. 
No podrem estar mai satisfets men-
tre els nostres cossos, cansats per la 
fatiga del viatge, no puguin trobar allot-
jament en els motels de les autopistes i 
en els hotels de les ciutats. 
No podrem estar satisfets mentre la 
mobilitat bàsica dels negres consisteixi 
a passar d’un gueto més petit a un de 
més gran. No podrem estar mai satis-
fets mentre els nostres fills siguin des-
posseïts de la seva vida adulta i privats 
de la seva dignitat amb cartells que re-
sen 'Només per a blancs'. 
No podrem estar mai satisfets men-
tre un negre de Mississipí no pugui vo-
tar i un negre de Nova York cregui que 
no hi ha res que ell pugui votar. 
No, no, no estem satisfets, i no esta-
rem satisfets fins que la justícia no flu-
eixi com les aigües i l’equanimitat com 
un corrent poderós.
No oblido pas que alguns de vos-
altres heu vingut aquí per haver patit 
grans afliccions i tribulacions. Alguns 
de vosaltres acabeu de sortir de cel·les 
estretes. Alguns de vosaltres heu vin-
gut de llocs en què la vostra demanda 
de llibertat us va dur a ser colpejats per 
les tempestes de la persecució i a ser 
sacsejats pels vents de la brutalitat po-
licial. Vosaltres heu sigut els veterans 
del sofriment creatiu.
Continueu treballant amb la fe que 
el sofriment immerescut és redemptor. 
Torneu a Mississipí, torneu a Alaba-
ma, torneu a Carolina del Sud, torneu a 
Geòrgia, torneu a Louisiana, torneu als 
barris baixos i als guetos de les nostres 
ciutats del nord, sabent que d’alguna 
manera aquesta situació pot canviar i 
canviarà. No ens enfonsem en la vall de 
la desesperança.
A vosaltres, avui us dic, amics meus, 
que malgrat les dificultats d'avui i de 
demà, jo encara tinc un somni. És un 
somni profundament arrelat en el somni 
americà. Tinc el somni que un dia aques-
ta nació s’alçarà i experimentarà el veri-
table significat del seu credo: 'Sostenim 
com a evidents aquestes veritats: que 
tots els homes són creats iguals'.
Tinc el somni que un dia, en els turons 
vermells de Geòrgia, els fills dels antics 
esclaus i els fills dels antics propieta-
ris d’esclaus seran capaços d’asseure’s 
plegats a la taula de la germanor. Tinc 
el somni que un dia, fins i tot l’estat de 
HIVERN 2014  EINES 19 · 125 
Mississipí, un estat recremat per la in-
justícia i l’opressió, es transformarà en 
un oasi de llibertat i justícia.
Tinc el somni que els meus quatre 
fills petits un dia viuran en una nació 
en què no seran jutjats pel color de la 
seva pell sinó per la naturalesa del seu 
caràcter. Tinc un somni... Tinc el somni 
que un dia l’estat d’Alabama, amb els 
seus racistes despietats, que ara té un 
governador que deixa caure dels seus 
llavis paraules d’interposició i d’invali-
dació, es transformarà en una situació 
en què els nens negres i les nenes ne-
gres podran agafar-se les mans amb 
nens blancs i nenes blanques i caminar 
junts com a germanes i germans.
Tinc un somni avui... Tinc el somni que 
un dia cada vall serà enlairada, cada 
turó i cada muntanya seran aplanats, 
els llocs escarpats seran allisats, i els 
llocs tortuosos seran adreçats, i es ma-
nifestarà la glòria del Senyor, i tota carn 
ho podrà veure. Aquesta és la nostra 
esperança. Aquesta és la fe amb què 
torno cap al sud. Amb aquesta fe serem 
capaços d’esculpir de la muntanya de 
la desesperació una pedra d’esperan-
ça. Amb aquesta fe serem capaços de 
transformar les discòrdies sorolloses 
de la nostra nació en una preciosa sim-
fonia de germanor. Amb aquesta fe se-
rem capaços de treballar junts, de pre-
gar junts, de lluitar junts, d’anar junts a 
la presó, de defensar junts la llibertat, 
sabent que un dia serem lliures.
Aquest serà el dia en què tots els fills 
de Déu podran cantar, amb un sentit 
nou, 'País meu, és de tu, dolç país de 
llibertat, de tu que et canto. País en què 
van morir els meus pares, país orgull de 
pelegrins, de cada costat de muntanya, 
que repiqui la llibertat'. I si Amèrica ha 
de ser una gran nació, això ha d’arri-
bar a ser veritat. Que repiqui, doncs, la 
llibertat des del cim dels turons prodi-
giosos de Nou Hampshire. Que repiqui 
la llibertat des de les poderoses mun-
tanyes de Nova York. Que repiqui la lli-
bertat des de les realçades Allegènies 
de Pennsilvània! Que repiqui la llibertat 
des de les nevades muntanyes Rocoses 
de Colorado! Que repiqui la llibertat des 
dels cims arquejats de Califòrnia!
Però, no solament això; que repiqui 
la llibertat des de la Stone Mountain 
de Geòrgia! Que repiqui la llibertat des 
de la Lookout Mountain de Tennessee! 
Que repiqui la llibertat des de cada turó i 
cada talpera de Mississipí. De cada cos-
tat de muntanya, que repiqui la llibertat. 
Quan deixem que la llibertat repiqui, 
quan deixem que repiqui des de cada 
vila i cada veïnat, des de cada estat i 
cada ciutat, podrem accelerar el dia en 
què tots els fills de Déu, negres i blancs, 
jueus i gentils, protestants i catòlics, 
puguin donar-se les mans i cantar les 
paraules de l’espiritual negre: 'Lliures 
per fi! Lliures per fi! Gràcies a Déu Tot-
poderós, som lliures per fi!'». 
126 · EINES 19  HIVERN 2014
HIVERN 2014  EINES 19 · 127 


Tinc un somni

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert