Manent, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

MEMÒRIA HISTÒRICA DEL LLOP AL 
BAIX LLOBREGAT 
ALBERT MANENT 
Director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya 
En aquesta comarca, tan soferta i esquarterada per les 
vies de comunicació i una indústria no sempre contro-
lada per la seva agressió mediambiental, el temible 
carnisser per a la població d'ara és un ésser llegenda-
ri de la literatura o n'han sentit alguna contalla esca-
dussera. Potser algun bon reportatge televisiu els ha 
fet conèixer costums llopers i la situació de margina-
ció en què es troba avui el llop a la Península Ibèrica, 
Però fins a la darreria del segle XIX el llop era un 
animal freqüent a la comarca i hom recorda, per exem-
ple, que a Sant Vicenç dels Horts la riereta del Sinyol, 
avui un carrer urbanitzat, s'anomena encara el pas 
dels Llops, perquè era la via per anar a beure al riu 
Llobregat. 
A l'Edat Mitjana, quan les boscúries eren extensís-
simes i no hi havia armes de foc, l'animal ferotge podia 
aparèixer en qualsevol lloc, sobretot de nit mentre la 
gent es desplaçava d'un cantó a l'altre o per anar a 
mercat. Dissortadament no disposem d'informació 
d'aquella època, però sí que, gràcies a la pacient recer-
ca i conservació de fitxes de l'historiador pratenc Jau-
me Codina i Vila, mestre de tants investigadors, te-
nim dades, ben concretes des de l'Edat Moderna fins 
al segle XIX, sobre l'acció malèfica del llop damunt 
les persones o animals domèstics. Agraïm al doctor 
Codina que ens hagi fornit tot el material que tenia 
disponible de la comarca i que constitueix, almenys 
fins ara, la millor guia per constatar algunes de les 
malifetes lloperes en cada segle. Hem enriquit la re-
cerca documental i bibliogràfica de Jaume Codina amb 
informacions orals que vaig obtenir en fer una en-
questa sobre noms populars de núvols, boires i vents. 
El conjunt, com veurem a continuació, és prou il--
lustratiu de la presència del llop al Baix Llobregat. 
El 1583, segons Agustí Duran i Sanpere (vegeu nota 
12), prop de la Torre Espigolera (parròquia de Sant 
Just Desvern), fou trobat el cadàver de Simó Carbonell 
«destrossat i mig menjat per les feres, probablement 
llops». 
El 1599 (9 de març) es registra a Sant Climent l'òbit 
d'un home que morí de mal de ràbia, ja que l'havia 
mossegat un llop a la cara.^ El 28 de juliol del mateix 
any una nota parroquial del mateix poble esmenta el 
funeral per un home que morí a Barcelona (no diu 
quan) mossegat per un llop rabiós.^ I a la darreria de 
febrer, també del 1559, enterren un albat de na Ponça 
«que mossegà un llop» a Sant Boi. No sabem per qui-
na causa l'endemà, primer de març, té lloc la sepultu-
ra de Pau Ponç, germà de l'albat.^ Pel 6 de setembre 
del mateix any van sepultar un francès, veí de Sant 
Boi: «lo Matallops, dit [Joan] Casals»." Curiosament, 
en la nostra enquesta, feta el 1999 a tots els municipis 
i agregats del Baix Llobregat, a Sant Boi ens van dir 
que hi havia una família que de motiu o malnom era 
anomenada la Matallop. La coincidència em sembla 
bastant evident i és interessant de veure com el motiu 
s'ha conservat durant cinc segles. 
En una obra sobre Sant Boi de Llobregat^ Jaume 
Codina escriu que «la procedència vigatana de mos-
sèn Granollachs es posa de manifest en l'aparició d'un 
ramat de carnissers de Vic, les despeses del qual van 
momentàniament a càrrec del rector, entre les quals 
la tan curiosa —per a nosaltres— de dues quarteres 
d'ordi per donar menjar als mastins, que protegien el 
ramat del llop». La informació es pot datar a finals 
del segle XVI. 
El 7 de juny de 1639 va tenir lloc una «socida» (trac-
te) entre Domènec Llarissa, revenedor de Barcelona, 
i Joan Monyos, pagès del Prat. Li devia llogar algun 
animal de càrrega i una de les possibilitats de pèrdua 
era «que lo llop se'l menjàs».* El 20 d'abril de l'any 
següent té lloc una altra «socida» entre els mateixos 
Articles 
Materials del Baix Llobregat, 6. 2000 (145-148) 145 
personatges sobre sis nodrissos. I el document espe-
cifica que en cas que «lo llop se'ls menjàs» no fóra 
culpa d'en Monyos.'' 
El 3 de gener de 1641 té lloc una nova «socida» entre 
el dit Llarissa i Antoni Danís, pagès del Prat. Tracten 
deu porcs i parlen de l'eventualitat de l'aparició del 
llop.^ 
El 1727, hom paga a Lluís Gallart, pagès del Prat, 
quatre lliures i dos sous «per la matansa de un llop».' 
Articles El doctor Jaume Codina m'ha observat que fins a la 
tercera dècada del segle XIX —o sigui al cap de cent 
anys— no tomen a sortir-li notícies sobre llops. Aven-
turo la idea que, com que els llops durant les guerres 
seguien els soldats per menjar-se els cadàvers, aques-
ta rebrotada llopera fou causada per la guerra del Fran-
cès, el Trienni Constitucional i l'alçament dels Mal-
contents. 
El 14 de desembre de 1828 la comptabilitat munici-
pal del Prat esmenta la despesa de dues lliures i divuit 
sous pels deu homes demanats pel governador per tal 
de dur a terme la cacera del llop i altres bèsties feres. ^ ° 
El mateix dia del mateix any trobem la despesa d'hos-
tal per anar a fer la cacera del llop i d'altres bèsties 
feres, que havia manat el governador. 
Un ofici del batlle del Prat (30 de juliol de 1832) al 
governador civil parla del flagell dels llops: «Exmo. 
Sr.: El dia del ultimo mes fue acometido a medio 
cuarto de hora de la población un hombre por un lobo, 
del que se defendió con el garrote. Ayer noche dos 
lobos, también muy cerca de la población, acome-
tieron a un guardiàn [de campo] y a su vista se le 
llevaron el perro que tenia en su compafiía, salvàndose 
él encima de un àrbol. 
mena alarma social, ja que la batuda va aplegar 224 
experts caçadors de Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, 
Cervelló, la Palma, Vallirana, Sant Boi, Santa Colo-
ma de Cervelló i el Prat, a més dels de Sant Joan Despí, 
Cornellà i l'Hospitalet, que acabarien reunint-se a 
Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. Tots plegats 
formaven l'ala occidental de la batuda que havia de 
batre boscos i alberedes. L'ala oposada «tenia a càr-
rec seu la part més extensa de la campanya» i l'havi-
en de dur a terme homes armats del Papiol, Molins de 
Rei i Sant Feliu. Arribarien fins a Sant Andreu de 
Palomar, Sant Martí de Provençals, Sant Genis dels 
Agudells i Horta. El tercer grup, amb gent de Sant 
Just Desvern, Esplugues i Sants, seguirien masies. I el 
darrer grup, amb 28 homes de Sarrià, Sant Gervasi, 
masies del Pla de Barcelona i de Gràcia, havia de re-
córrer la font de la Budallera i els boscos d'en Canet 
i d'en Madurell. Dissortadament enlloc no s'ha tro-
bat, fins ara, el resultat d'aquesta aparatosa batuda. 
El primer d'agost de 1832 un ofici del governador 
concedia al batlle del Prat'^ el permís demanat per 
dur a terme la persecució de llops de la manera que 
s'hi indicava: «para lograr su exterminio». 
El 29 de gener de 1875 l'Ajuntament del Prat acorda-
va: «Seguidamente y en vista de la comunicación del 
Sr. Comandante Militar de ese dia se acordo que a la 
hora y dia sefialado en la misma se procediese a dar 
una batida general en todo el termino de esta 
jurisdicción.»^" Encara que no ho especifica, se su-
posa que el principal protagonista de la persecució 
general devia d'ésser el llop. 
Jaume Codina ha recollit una tradició oral que diu 
que el darrer llop del delta del Llobregat va ésser per-
seguit a la dècada de 1870 per les marines del Prat, 
Viladecans, Gavà i Castelldefels, on fou mort. 
Por lo tanto, espero que V. E. se servirà mandar se 
haga una persecucion general por todos los pueblos 
circunvecinos en un mismo dia con el objeto de 
exterminarlos».^^ 
Aquest ofici contundent de l'alcalde del Prat s'escriu 
quatre anys després d'una ahra batuda general, que 
explica Agustí Duran i Sanpere.^^ La batuda fou or-
denada pel capità general del Principat de Catalunya, 
el sinistre comte d'Espanya, a través del governador 
militar, comte de Villemur. Realment els llops devien 
fer molt de mal i devien provocar això que ara s'ano-
Encara es conserva memòria del llop al Baix Llo-
bregat, segons l'enquesta recent feta per mi mateix, 
tot i que dels vint-i-vuit nuclis enquestats no n'he tro-
bat informació a Esparreguera, el Papiol, Sant Joan 
Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, 
Santa Coloma de Cervelló i Viladecans. 
Durant el segle XIX els llops entraven als pobles. Ho 
hem vist a Sant Vicenç dels Horts com arribaven a 
beure al Llobregat. El mateix ens han contat a Cerve-
lló. A Sant Esteve Sesrovires un home s'adormí al 
carrer, un llop l'ensumà, l'home fugi, però va arribar 
Materials del Baix Llobregat 
la ramadà i, en sentir-se enganyats, mataren el llop. 
Diuen que n'hi havia molts a la muntanya... I un dels 
informants explica que vers el 1910 (data molt recu-
lada!) algú en va poder veure un, amb la brillantor 
dels ulls, com travessava la plaça. I un altre explicava 
que vers el 1970 a l'Aragó, a la vall de Benasc ataca-
ven els ramats. A Sant Esteve hi ha el torrent dels 
Llops, que comença a la Beguda i acaba a Martorell. 
Al mateix Sant Esteve hi ha dues masies, tocant a la 
riera, cal Llop de Dalt i cal Llop de Baix, que no sabem 
si responen a un cognom o a un malnom. A Olesa hi 
ha cal Peu de Llop. 
A Castellví de Rosanes travessaven el poble. Una 
vegada van veure els llops passejar-se pel carrer de 
Sant Antoni. A Begues els de cal Ritu Xic eren a la 
vora del foc amb la porta oberta i entrà un llop. El 
feren fugir brandant una estella encesa. L'avi d'un dels 
enquestats a Sant Andreu de la Barca de petit havia 
vist llops i li deien: «Si veus el llop, crida». Al terme 
hi ha la partida del bosc del Llop i la font del Llop 
(can Canals). Vers el 1874 «La veiaTravera», recadera 
de Torrelles a Barcelona, en va veure l'íjltim, cridà, i 
el mataren. Al terme hi ha la font del Llop. També 
atacaven ramats i gallines a Corbera, on expliquen 
que a l'Ordal hi havia molts llops. A Sant Boi hem 
vist que hi ha el malnom Matallop i un avi de 
l'enquestat els sentia udolar perquè era de Begues i 
els reconeixia. A Abrera els llops havien arribat fins 
al barri del Rebato, als afores. A la Palma atacaven 
els ramats. Als boscos de Molins de Rei, que en part 
durant el segle XX, sobretot els costers, foren plan-
tats de presseguers, hi havia força llops. Vers el 1820, 
de nit els veia el guarda rural. Al barri de la Rierada 
hi ha el torrent del Llop. 
El Llopart era el nom d'un antic barri de Castelldefels, 
cap a Vista Alegre, on hi havia unes deu cases de pa-
gès i el terme tenia uns tres-cents habitants. L'infor-
mador em diu que el nom li ve del fet que al vespre 
tot havia d'estar ben tancat per por dels llops. El be-
savi d'un enquestat a Vallirana contava que una nit 
anà a can Bagunyà i imitava els llops. Li sortiren al 
pas i va haver d'estar-se tota la nit dalt d'un arbre. 
Les feres corrien pel lloc de les Bassioles i a Gavà per 
la partida de les Basses. A can Bori (Sant Climent) 
l'àvia deia que havia vist arribar els llops. 
APallejà un de can Llop donà un ensurt a un altre i li 
quedà el malnom. Al terme hi ha una cresta de mun-
tanya que s'anomena Gratallops. Un de Begues va 
tenir una avaria al cotxe, li sortí un llop i li quedà el 
Tòfol del Llop. 
Com se'n defensava la gent? El besavi d'un d'Olesa 
de Montserrat era traginer i els llops l'acompanyaven 
fins a prop del poble. Sempre calia tenir a punt el bas-
tó i la faixa per arrossegar-la i mantenir el llop allu-
nyat. També havien arrossegat una rama de pi encesa. 
A Vallirana hi havia gossos amb collar de punxes per-
què els llops no els degollessin. I a Abrera el collar 
era de claus. A Castelldefels (parlem sempre del se-
gle XIX) baixava gent des de la vall de Joan que ana-
va a vendre a Barcelona i, com que era fosc, duien 
una paella amb teies enceses perquè no s'hi acostes-
sin els llops. Al mateix poble conten que un home del 
Montseny o de Parets passà la nit dalt d'un pi i va fer 
fugir els llops tocant el sac de gemecs. A Vallirana 
per circular de nit duien esquelles. A Corbera feien 
foc per allunyar-los. A Collbató els caçadors els ana-
ven a esperar a l'Alzina Grossa. Quan la gent venia 
de collir olives, se sentien els llops que baixaven de 
la muntanya. 
La història oral només ens ha fet arribar dues vícti-
mes mortals dels llops. ASant Climent expliquen que 
la fera s'havia emportat una criatura, però no preci-
sen d'on. I a Castellví de Rosanes conten que el llop 
devorà un home del maset de ca n'Alegre i només en 
restà un braç. En aquest poble hi ha el clot del Llop, 
una torrentera petita. 
Quan mataren el darrer llop a la comarca? A Begues 
diuen que el mataren amb escopeta a la primeria del 
segle XX i que el tenien dissecat. En canvi, al Prat el 
pare d'Andreu Company afirmava que vers el 1940-
1941 va veure un llop que rondava una granja de ve-
dells. ATorrelles expliquen que els darrers llops mo-
riren a causa de carn enverinada. 
En alguns pobles no trobem notícies lloperes, però hi 
ha la certesa de la toponímia. Així a Esplugues, Josep 
Llobera i Ramon descobrí a l'arxiu municipal un ras-
tre escrit del torrent del Llop. Deu ésser el mateix que 
el torrent del Llop o dels Llops que també Llobera 
descriu al seu llibre que recull la toponímia de Corne-
llà. A Viladecans trobem el camí de Llobatona. I ja 
hem dit que a Martorell s'acaba el torrent dels Llops, 
que no té res a veure amb els que acabo d'anomenar. 
Vull agrair la informació que m'han donat algunes 
persones del centenar que vaig enquestar quan prepa-
Articles 
Materials del Baix Llobregat 147 
Articles 
rava el llibret (encara inèdit) Els noms populars de 
núvols, boires i vents del Baix Llobregat. Quan es 
publiqui aquesta obra el lector hi trobarà esmentats, 
poble per poble, els cognoms dels qui van respondre 
personalment, generalment en grup, la meva enques-
ta. Tanmateix, vull destacar, a part del doctor Jaume 
Codina, el nom de Mercè Renom, de Sant Joan Despí, 
la qual em va ajudar en molts pobles a trobar la per-
sona que em pogués preparar els subjectes adequats 
per respondre l'enquesta local. 
NOTES 
(1) Arxiu Parroquial de Sant Climent de Llobregat, Obits, vol. 
0,1561-1601. 
(2) Arxiu Parroquial de Sant Climent de Llobregat, Òbits, vol. 
0,1561-1601. 
(3) Arxiu Parroquial de Sant Boi de Llobregat, Òbits, 1599-
1603. 
(4) Arxiu Parroquial de Sant Boi de Llobregat, Òbits, 1599-
1603. 
(5) Jaume CoDWh.A Sant Boi de Llobregat (segles XIV-XVII). 
Barcelona, 1999. pàg. 351. 
(6) Arxiu Històric de Protocols, Barcelona, notari Pere Llu-
nell, «Apprisiarum», 1639, foli 180. 
(7) Arxiu Històric de Protocols, Barcelona, notari Pere Llu-
nell, «Apprisiarum», 1640, foli 101. 
(8) Arxiu Històric de Protocols, Barcelona, notari Pere Llu-
nell, «Apprisiarum», 1641, foli 5v. 
(9) Arxiu Municipal del Prat, 1.3.5.1. Comptabilitat Munici-
pal, capsa 26, exp. 2. 
(10) Arxiu Municipal del Prat, 1.3.5.1. Comptabilitat Munici-
pal, capsa 28, exp. 2. 
(11) Arxiu Municipal del Prat, l.lLlibres d'arrendaments (lli-
breta de l'hostal), capsa 17, exp. 3. 
(12) Agustí DURAN I SANPERE. "Batuda als llops a la serra del 
Tibidabo", dins: Peb camins de la història. Barcelona, 1973, 
pàg. 40-43. 
(13) Arxiu Municipal del Prat, IIL 7. Extinció d'animals peri-
llosos, Plagues del camp, capsa 231, exp. 1. 
(14) Arxiu Municipal del Prat, III, 7. Extinció d'animals peri-
llosos. Plagues del camp, capsa 231, exp. 1. 
(15) Arxiu Municipal del Prat. Actes, 1875, f. 5. 
Materials del Baix Llobregat 


Memòria històrica del Llop al Baix Llobregat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert