Baños, Josep-Eladi

Guardiola, Elena

Revistes Catalanes amb Accés Obert

128
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 95, NÚM. 3  2012
Eponímia mèdica catalana.
El test de Dexeus
Elena Guardiola, Josep-Eladi Baños
Departament de Ciències Experimentals i de la Salut. Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida. Universitat Pompeu Fabra. Barcelona.
L’epònim
“Test de Dexeus. Sistema de puntuació per avaluar, mit-
jançant el cardiotocograma basal prenatal, la reserva res-
piratòria fetoplacentària1”. Es coneix també com prova de 
Dexeus, Dexeus test i Dexeus scoring system2.
FIgURA 1.  La Clínica Mater, primera clínica maternal privada d’Espanya, 
fundada per Santiago Dexeus i Font l’any 19354
El centre: l’Institut Universitari Dexeus
L’Institut Universitari Dexeus fou fundat a Barcelona el 
1973 pels germans Josep Maria i Santiago Dexeus i Trias 
de Bes3. Té l’origen en la Clínica Mater4 (Figura 1), la pri-
mera clínica maternal privada d’Espanya, fundada el 1935 
pel pare d’aquests, Santiago Dexeus i Font (1897-1973) 
(Figura 2), clausurada arran de la Guerra Civil de 1936 a 
1939 i reoberta aquell any com a Clínica Dexeus, fins el 
1973, que es transformà en l’Institut Universitari Dexeus. 
A partir de 1940, a més, S. Dexeus i Font creà l’Escola 
d’Obstetrícia i Ginecologia que, després de la seva jubi-
lació, el 1967, va continuar les seves activitats a la Mater-
nitat Provincial i la Maternitat 
Municipal de Barcelona, i pos-
teriorment al mencionat Insti-
tut Universitari Dexeus sota la 
direcció de Josep M. i Santiago 
Dexeus i Trias de Bes, Josep M. 
Carrera i Alfons Fernández-Cid. 
L’Institut Universitari Dexeus 
fou concebut inicialment com 
una clínica obstetricoginecolò-
gica i amb el temps anà incorpo-
rant altres especialitats com la ci-
rurgia mamària i l’angiològica. 
Després de la inauguració de la 
nova clínica el 1973 (Figura 3), s’organitzà un Servei de 
Neonatologia (els professionals del qual es constituirien 
en la societat Paidodex). Els serveis d’Obstetrícia i Medi-
cina Perinatal, Patologia Mamària, Ginecologia Oncològi-
ca i Medicina de la Reproducció, englobats per Consultori 
Dexeus S. A., s’organitzaren en comitès interdisciplina-
ris. En incorporar-se noves especialitats a la institució, 
Consultori Dexeus S. A. es convertí en el Departament 
d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Institut Dexeus 
S. A. A l’equip original de quatre socis, s’hi afegiren els 
doctors P. N. Barri, J. Mallafré, R. Labastida i, més tard, 
R. Fábregas.  El Dr. Pere N. Barri és l’actual director del 
departament, que està integrat per més de 270 professio-
nals de la salut obstetricoginecològica.
FIgURA 3.  L’Institut Universitari Dexeus, fundat a Barcelona el 1973 pels 
germans Josep Maria i Santiago Dexeus i Trias de Bes44
Correspondència: Dra. Elena guardiola
Barcelona
Tel. 93 495 67 24
Fax 93 495 68 75
Adreça electrònica: elena.guardiola@bayer.com
Annals de Medicina 2012;95: 128-132
FIgURA 2.  Santiago Dexeus 
i Font (1897-1973)
Sense amnèsia
129
FIgURA 4.  Vista de l’actual Institut Universitari USP Dexeus,  
al barri de Les Corts de Barcelona4
El vessant docent fou reconegut l’any 1976 pel Minis-
teri d’Educació, en reconèixer l’acreditació hospitalària 
a l’Institut Dexeus S. A. i la capacitat docent en Obste-
trícia i Ginecologia al Consultori Dexeus. Des d’aquell 
moment es va permetre la incorporació de metges per es-
cola i, des de l’any 1989, amb l’Institut ja oficialment ads-
crit a la Universitat Autònoma de Barcelona, per sistema 
d’examen MIR4.
Un bon nombre dels serveis i les tecnologies incorpo-
rades foren pioneres a l’Estat espanyol, de les quals cal 
esmentar la Unitat de Patologia del Creixement (1985), 
l’Equip de Lasertrícia Ureteral (1988), la Unitat del Son 
(1989) i la Unitat de Trasplantaments de Precursors He-
matopoètics (UTPH) per a malalts oncològics (1995), en-
tre d’altres3.
Centre pioner reconegut internacionalment en els 
camps de l’obstetrícia, la ginecologia i la reproducció as-
sistida, fou l’introductor a l’Estat espanyol de tècniques 
com l’analgèsia peridural en el part, la inseminació arti-
ficial i la fecundació in vitro (FIV), amb el naixement del 
primer nadó així fecundat (1984). Altres tractaments pio-
ners van ser el primer trasplantament de menisc i el mètode 
anticonceptiu Essure així com la utilització de l’ecografia 
4D per a la diagnosi de lesions neurològiques en el fetus. 
Fites importants de l’Escola Dexeus foren també4 la intro-
ducció de la laparoscòpia a Espanya (1960), la introducció 
a Espanya de l’anestèsia epidural en obstetrícia (1968), la 
primera amniocentesi precoç de Catalunya i la presenta-
ció de la primera ponència espanyola a un congrés de la 
FIGO (1976), la primera histeroscòpia a Espanya (1978) 
i la introducció del tractament conservador del càncer de 
mama (1984). En medicina de la reproducció ha estat pio-
nera a Espanya en moltes àrees: el 1978 s’aconseguí el 
primer embaràs per inseminació artificial amb esperma 
de donant, el 1984 nasqué la primera nena concebuda per 
FIV, el 1985 s’aconseguí el primer embaràs amb FIV per 
punció ecogràfica, l’any següent el primer amb transferèn-
cia d’un embrió congelat i el 1988 el primer fruit d’una 
donació d’oòcits. Uns anys després, el 1992, s’aconseguia 
el primer embaràs amb FIV amb espermatozoides aspi-
rats de l’epidídim, el 1994 el primer amb FIV i diagnòstic 
preimplantacional i el 2006 el primer per maduració in 
vitro d’òvuls.
El 1997 el control majoritari de l’Institut passà a 
l’empresa nord-americana Columbia Healthcare Corpo-
ration i l’any següent a USP International. L’Institut s’ha 
traslladat recentment a unes noves instal·lacions al barri 
de Les Corts de Barcelona (Figura 4).
El test de Dexeus
El test de Dexeus és un sistema de puntuació per avaluar, 
mitjançant el cardiotocograma basal prenatal, la reser-
va respiratòria fetoplacentària1,2. J. M. Carrera proposà 
aquest nom el 1977 per un test que es creà a l’Institut 
Dexeus i que donà a conèixer principalment a través de 
la publicació a la revista Progresos de Obstetricia y Gi-
necología5 (Figura 5), el 1979, d’un ampli treball titulat 
“Evaluación del cardiotocograma anteparto mediante el 
test de Dexeus” (“En 1977, basados en estudios estadísti-
cos previos, diseñamos un score para la evaluación de la 
CTGB, que en honor a nuestro centro de trabajo denomi-
namos test de Dexeus”). Aquest treball tenia en compte, 
sobretot, els resultats d’un treball anterior (1977) sobre 
cinètica fetal en  què es treballava ja amb aquest test6-8.
FIgURA 5.  Primera pàgina de l’article publicat a la revista Progresos de 
Obstetricia y Ginecología, on es va descriure el test de Dexeus5
ELENA gUARDIOLA, JOSEP-ELADI BAñOS - EPONíMIA MèDICA CATALANA. EL TEST DE DEXEUS
130
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 95, NÚM. 3  2012
En aquest article5, els autors, després d’argumentar 
les possibilitats de la cardiotocografia prenatal en el 
diagnòstic de la reserva respiratòria fetoplacentària, re-
visaven els diversos sistemes d’avaluació dels registres 
i analitzaven el valor d’algunes classificacions i índexs 
numèrics. Això els conduïa a l’anàlisi del test de Dexeus 
(“Creemos que el mismo reúne todas las ventajas de los 
anteriores y aporta la novedad de tener en cuenta la 
cantidad y características de los movimientos fetales, así 
como sus diversas repercusiones sobre la FCF”), fent un 
estudi a fons de les bases del seu disseny, dels paràme-
tres que el formen i del sistema de puntuació. 
Aquest treball es completava amb l’avaluació del 
valor pronòstic prenatal del test mitjançant l’estudi de 
1.058 registres d’embarassades, normals i de risc elevat, 
en què es comparava els resultats del test amb la morta-
litat perinatal, la incidència de patiment fetal durant el 
part i el nombre de depressions neonatals.
Els autors arribaven a la conclusió que el test era molt 
útil en la pràctica tant per classificar els registres com 
per efectuar una predicció de l’evolució de la gestació, la 
qual cosa permetia orientar el clínic cap a una conducta 
correcta (“Els test de Dexeus, diseñado por nosotros y 
que se apoya especialmente en la cinética fetal y la reac-
tividad de la FCF, se ha mostrado muy útil en la prácti-
ca, tanto para clasificar los registros como para efectuar 
un pronóstico de la evolución de la gestación y orientar 
al clínico hacia una conducta correcta”); així, segons 
els autors, a més, la utilització d’aquest test facilitava 
l’establiment de correlacions amb les proves de sobre-
càrrega, com ara el test d’oxitocina o la prova d’esforç 
(“Gracias a una mejor comprensión de la posibilidad 
del CTGB, ha sido posible reducir en las gestaciones 
de riesgo elevado el número de pruebas de sobrecarga 
oxitócica necesarias para determinar el grado de salud 
fetal”).
El test de Dexeus es basa fonamentalment en la cinèti-
ca fetal i en la reactivitat de la freqüència cardíaca fetal. 
Els cinc paràmetres que contempla el test (Figura 6), els 
valors dels quals poden ser 0, 1 o 2, són: 1) línia de base 
de la freqüència cardíaca fetal, 2)  fluctuació de la línia 
de base, 3) cinètica fetal, 4) reactivitat de la freqüència 
cardíaca fetal als moviments fetals, i 5) reactivitat de la 
freqüència cardíaca fetal a les contraccions espontànies.
Atenent a les puntuacions obtingudes en aquest test, 
els cardiotocogrames basals es classifiquen en normals 
(puntuació del test 9 o 10), prepatològics (puntuació 
igual a 7 o 8) o patològics (puntuació inferior a 8) (Fi-
gura 7).
Aquest test, que va ser utilitzat des de llavors tant a 
l’Institut Dexeus com a altres clíniques i hospitals9-11, se 
segueix emprant com una eina útil dins de l’establiment 
del perfil funcional en el pronòstic fetal2,12,13 (“Existen 
múltiples criterios y clasificaciones para valorar el test 
basal, basados todos ellos en la reactividad fetal y dife-
renciados entre sí en los parámetros que definen el feto 
reactivo, en función del número, amplitud y duración de 
las aceleraciones transitorias de la FCF /.../ En nuestro 
medio es también muy utilizado el test de Dexeus, un test 
basal mediante un sistema de puntuación, propuesto por 
Carrera en 1977, y que incluye cinco parámetros...”)12.
Josep M. Carrera 
El doctor Josep M. Carrera i Macià (Figura 8) va néixer a 
Navarcles el 25 de juny de 1937. Es llicencià en Medicina 
a la Facultat de Santiago de Compostel·la el 1962 i obtin-
FIgURA 6. El test de Dexeus, proposat per J. M. Carrera, tal com es va publicar a la revista Progresos de Obstetricia y Ginecología5
 Parámetro estudiado 0 1 2 puntua.
 FCF < 100 ó > 180 100-120 ó 160-180 120-160
 Fluctuación LB < 5 5-100 ó > 25
 Cinética fetal Sin mov.  < 20 h > 20 h ó
  ó M/I < 0,2 ó M/I:0,2-1 M/I > 1
 Reactividad de la FCF  Respuesta tipo Respuesta tipo
 a los movimientos fetales Sin cambios lambda o eliptico omega o períodico
   Trazado Aceleraciones
 Reactividad de la FCF Deceleraciones no reactivo o 
 a las contracciones espontáneas tardías con decelerac.
   precoces Total
131
ELENA gUARDIOLA, JOSEP-ELADI BAñOS - EPONíMIA MèDICA CATALANA. EL TEST DE DEXEUS
gué el títol d’especialista en obstetrícia i ginecologia l’any 
1965. El 1981 es doctorà, també a Santiago, amb la tesi 
titulada “Contribución a la clasificación del crecimiento 
intrauterino retardado”. Es formà com a especialista a la 
Maternitat Provincial de Barcelona, amb el doctor Santia-
go Dexeus i Font, i posteriorment completà la seva forma-
ció en perinatologia en diversos centres, essent un d’ells 
el Centro Latinoamericano de Perinatología (CLAP), de 
Montevideo, on es formà amb els professors R. Caldeyro-
Barcia i S. Pose14. 
Va exercir els primers anys en diferents centres de 
Barcelona. Entre maig de 1962 i maig de 1973 treballà a 
la Cínica Dexeus, a la Maternitat Provincial de Barcelo-
na, a la Clínica Maternal de l’Institut de Santa Madrona 
i al consultori de ginecologia de la Caja de Jubilaciones. 
També desenvolupà una important tasca docent a l’Escola 
d’Infermeria de Santa Madrona i a la Escuela Oficial de 
Matronas de la Casa de Maternitat. Vinculat a la Clíni-
ca Dexeus des de 1962, l’any 1973, quan es va inaugu-
rar l’Institut Universitari Dexeus, fou nomenat cap dels 
serveis d’Obstetrícia, càrrec que ostentà fins a la seva 
jubilació administrativa el 31 de desembre de 2002. Al 
llarg d’aquells 30 anys, posà en funcionament, amb la 
col·laboració molt especialment del Dr. J. Mallafré, diver-
sos serveis (Medicina Fetal i Obstetrícia Clínica) i diver-
ses seccions funcionals (Ecografia Obstètrica, Diagnòstic 
Prenatal, Assistència Prenatal, Genètica Clínica, Hemo-
dinàmia Prenatal, Escola de Mares, etc.). Durant aquests 
anys, l’Institut Universitari Dexeus va ser pioner en mol-
tes de les noves tècniques de control del fetus i de direcció 
de l’embaràs i el part. Una de les aportacions va ser el 
test de Dexeus, descrit per J. M. Carrera el 1977 i donat a 
conèixer àmpliament el 1979.
J. M. Carrera ha estat president de diverses societats 
científiques (Asociación Española de Diagnóstico Pre-
natal, Sociedad Iberoamericana de Diagnóstico Prena-
tal, Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, etc.) i 
president de vàries seccions de la Sociedad Española de 
Ginecología y Obstetricia (SEGO) i de la European Asso-
ciation of Perinatal Medicine. Ha sigut secretari general 
FIgURA 7. Cardiotocogrames que il·lustraven la classificació segons el test de Dexeus (normal, prepatològic i patològic)5
132
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 95, NÚM. 3  2012
de la World Association of Perinatal Medicine (WAPM) i 
actualment ho és de la International Academy of Perinatal 
Medicine (IAPM).  
Carrera ha alternat la tasca assistencial i investigadora 
amb una dilatada activitat docent. Ha dirigit deu simpo-
sis internacionals i més de 100 cursos relacionats amb la 
medicina perinatal. Ha presidit 10 congressos, entre ells, 
el VI Congreso Español de Medicina Perinatal (1984), el 
5th World Congress of Perinatal Medicine (2001) i el I 
Global Congress of Maternal and Infant Health (2011). 
Autor molt prolífic, en el moment de la seva jubilació ha-
via publicat 42 llibres, 102 capítols de llibres i 232 articles 
científics en revistes nacionals i internacionals. A més, 
ha fundat i dirigit dues revistes científiques: Progresos 
en Diagnóstico Prenatal (1987) i Ginecologia Catalana 
(1998). Entre els nomenaments destaca el de catedràtic 
visitant de la Facultat de Medicina de la Universitat de 
Coïmbra, de la qual és també doctor honoris causa14. El 
2011 va rebre el doctorat honoris causa per la Universi-
dad Nacional d’Uruguai.  
El 1995 fundà l’ONG Matres Mundi15, l’objectiu de 
la qual és la millora de la salut maternoinfantil al Ter-
cer Món, mitjançant l’ajut a maternitats hospitalàries 
d’aquella àrea. Actualment és el president d’aquesta ONG 
i del Solidarity Committee de la World Association of Pe-
rinatal Medicine (WAPM)16.
Agraïments: Els autors volen agrair al doctor Josep Ma-
ria Carrera i Macià la revisió i els seus comentaris a aquest 
article i a Eva Salas, de la Biblioteca de l’Institut Universitari 
USP Dexeus, la seva col·laboració en l’obtenció de docu-
mentació per a la redacció d’aquest article.
FIgURA 8. Josep Maria Carrera i Macià
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1. Prueba de Dexeus. A: Medciclopedia. Diccionario Ilustrado de tér-
minos médicos. Consultable a: http://www.iqb.es/diccio/p/pruebas.
htm. Accés el 15 de maig de 2012.
2. Kurjak A, Chervenak FA. The fetus as a patient. Advances in diag-
nosis and therapy. New York, London: The Parthenon Publishing 
Group; 1994.  
3. Institut Universitari Dexeus. www.enciclopedia.cat. Accés el 21 
d’abril de 2012.
4. Història: L’Escola Dexeus. Disponible a: http://www.dexeus.com/
ca_ES/conoce-dexeus-informacion-institucional-05-01.aspx. Accés 
el 19 de maig de 2012.
5. Carrera JM, Petracco A. Evaluación del cardiotocograma anteparto 
mediante el test de Dexeus. Prog Obstet Ginecol. 1979;22:17-26.
6. Carrera JM. Cinética fetal. Barcelona: Symposium Internacional 
sobre Ecología Fetal. Barcelona; 1977.
7. Carrera JM. Movimientos fetales. Ponencia. Congreso Chileno de 
Obstetricia y Ginecología. Santiago de Chile; 1977.
8. Carrera JM, Alegre M. Estudio de la reserva respiratoria fetal me-
diante cardiotocograma prenatal. A: Clínica Ginecológica 2/3. Bar-
celona: Salvat Editores; 1977. p. 182-93.
9. Carrera Macià J, Mallafré Dols J, Serra Zantop B. Protocolos de 
obstetricia y medicina perinatal del Instituto Universitario Dexeus. 
4a ed. Barcelona: Masson; 2006.
10. Salvador C, Manubens M. Test de Dexeus y presentación podálica. 
An Esp Pediatr. 1984;20(5):490-1.
11. García Fernández A, Cayuela Font E, Oliete Pérez S, Caba Pla-
nell MC. Estudio de la reserva respiratoria fetoplacentaria me-
diante el test de Dexeus en pacientes diabéticas. Acta Ginecol. 
1982;39(5):217-24.
12. Gallo Vallejo M, Martínez Cuevas M, Santiago Blázquez C. Con-
trol del bienestar fetal anteparto. Métodos biofísicos y bioquímicos. 
Disponble a: http://media.axon.es/pdf/53536.pdf. Accés el 19 de 
maig de 2012.
13. Cabero Roura L, Saldívar Rodríguez D, Cabrillo Rodríguez E. Obs-
tetricia y Medicina Materno-Fetal. Buenos Aires, Madrid: Ed. Mé-
dica Panamericana; 2007. p. 69-70.
14. Homenaje institucional al Dr. José Ma. Carrera con motivo de su 
jubilación administrativa. Salutaciones institucionales y currículum 
vitae (1962-2002). Barcelona: Plataforma Institucional Nacional; 
2003.
15. Matres Mundi. http://www.matres-mundi.org/site/. Accés el 24 de 
maig de 2012.
16. WAPM Board. http://www.wapm.info/AboutWAPM/WAPMBoard/
tabid/60/Default.aspx. Accés el 24 de maig de 2012.


Eponímia mèdica catalana. El test de Dexeus

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert