Armengol-Miró, Juan Ramón

Azpiroz, Fernando

Bilbao, Itxarone

Bueno, Javier

Charco, Ramón

Revistes Catalanes amb Accés Obert

109
Introducció
El trasplantament intestinal és l’únic tractament eficaç a 
llarg termini dels pacients amb fallida intestinal on la nu-
trició parenteral, tant per les seves complicacions com per 
si mateixa, no és capaç de garantir un suport nutricional 
adequat1,2. La nutrició parenteral és un excel·lent tracta-
ment per als pacients amb fallida intestinal. No obstant 
això, no està exempta de complicacions, algunes de les 
quals són molt greus. Els pacients poden presentar trom-
bosi venosa secundària al catèter venós. Aquest catèter pot 
ser causa d’infeccions greus. A més a més, en la majoria 
dels pacients la nutrició parenteral produeix una esteatosi 
hepàtica que pot progressar a cirrosi.
Indicació de trasplantament intestinal
La causa més freqüent de fallida intestinal, en més del 
80% dels casos, és la presència d’un intestí curt degut 
a àmplies reseccions de l’intestí per vòlvul, malaltia de 
Crohn, isquèmia intestinal, tumors, etc. Els trastorns de la 
motilitat o de l’absorció també poden ser causa de fallida 
intestinal2.
El trasplantament intestinal només s’ha d’indicar quan 
els pacients presenten complicacions de la nutrició pa-
renteral: trombosi venosa central amb pèrdua de 2 o més 
accessos venosos, sèpsies repetides relacionades amb el 
catèter, malaltia hepàtica (bilirubina > 3 mg/dl, hiperten-
sió portal o cirrosi) i/o desequilibris electrolítics greus2.
Tipus de trasplantament intestinal
Depenent de la causa de la fallida intestinal i de si els pa-
cients tenen o no afectat el fetge per la nutrició parente-
ral (més freqüent i precoç en l’edat pediàtrica), es poden 
realitzar tres tipus de trasplantament intestinal: 1) Tras-
plantament intestinal aïllat. Es realitza en pacients amb 
síndrome d’intestí curt sense alteracions hepàtiques. 2) 
Trasplantament hepatointestinal. Clàssicament està in-
dicat en pacients amb síndrome d’intestí curt en què la 
nutrició parenteral ha malmès el fetge. També està indicat 
en pacients cirròtics amb indicació de trasplantament he-
pàtic i trombosi de l’eix mesentèric portal. Aquest grup 
de pacients només té la possibilitat de trasplantament he-
pàtic si, a més a més, es trasplanta l’intestí, ja que l’eix 
esplenoportal natiu està trombosat i això impossibilita 
la majoria de casos de trasplantament hepàtic aïllat. 3) 
Trasplantament multivisceral. Parlem de trasplantament 
multivisceral quan al trasplantament d’intestí se li suma 
el d’estómac, duodè-pàncrees, còlon i/o ronyó, indepen-
dentment que es trasplanti el fetge o no. Aquest tipus de 
trasplantament es realitza principalment en pacients que 
presenten trastorns de la motilitat.
Aspectes destacables
Un dels efectes importants que cal destacar del trasplanta-
ment intestinal és la seva gran immunogenicitat. A causa 
de la gran quantitat de limfòcits que conté el sistema im-
munitari intestinal, la taxa de rebuig greu en aquest tipus 
de trasplantament és alta, amb la consegüent destrucció de 
la mucosa intestinal, translocació bacteriana i sèpsia3, fet 
que pot portar a la pèrdua de l’empelt i la mort del pacient. 
Aquesta alta immunogenicitat de l’intestí requereix una 
compatibilitat estreta entre el receptor i l’empelt.
A més a més, si la indicació del trasplantament és la 
síndrome d’intestí curt, hi ha un compromís d’espai, i el 
donant ha de tenir una talla i un pes menor que el receptor. 
Els problemes de viabilitat de l’empelt són la característi-
ca distintiva del trasplantament intestinal, que ha llastat el 
seu desenvolupament en comparació amb altres trasplan-
taments d’òrgan sòlid que fa que acumuli una casuística 
mundial que no arriba a 4.000 casos en un període aproxi-
mat de 25 anys; és, però, l’únic trasplantament d’òrgan 
sòlid més freqüentment realitzat en l’edat infantil que en 
l’adulta1.
La utilització de tacrolimús com immunosupressor 
principal a la fi dels anys 90 i l’ús sistemàtic de les pautes 
Trasplantament intestinal
Ramón Charco1, Itxarone Bilbao1, Javier Bueno2, Juan Ramón Armengol-Miró3, Fernando Azpiroz4
1Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments; 2Servei de Cirurgia Pediàtrica; 3Servei d’Endoscòpia Digestiva; 
4Servei d’Aparell Digestiu. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.
Correspondència: Dr. Ramón Charco
Cap del Servei de Cirurgia HBP i Trasplantaments
Cap de la Unitat de Trasplantament Hepàtic Infantil i Adult
Hospital Universitari Vall d’Hebron
Passeig de la Vall d’Hebron, 119-129 
08035 Barcelona
Tel. 932 746 113
Fax 932 746 112
Adreça electrònica: rcharco@vhebron.net
Annals de Medicina 2012;95: 109-110
Vidre i mirall: trasplantaments d’òrgans i teixits a Catalunya (1)
110
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 95, NÚM. 3  2012
d’inducció (anti-CD25, Timoglobulina®, Campath® 1-H) 
han aconseguit reduir la incidència de rebuig, amb el con-
següent augment de la supervivència3-5. Actualment més 
del 80% dels pacients reprenen les seves activitats diàries 
habituals i ingereixen una dieta oral normal1-3,5.
Trasplantament intestinal a Catalunya
L’any 2007 l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va ob-
tenir l’aprovació de la Generalitat per realitzar trasplan-
taments intestinals en nens i adults. El març de 2008 es 
realitzà el primer trasplantament intestinal a Catalunya. 
Es tractava d’un home de 38 anys d’edat amb fallida in-
testinal i nutrició parenteral domiciliària de 18 mesos 
d’evolució. Ateses les circumstàncies del pacient, i tenint 
en compte que havia presentat repetits episodis de sèpsia 
per catèter en l’últim any, es va indicar el trasplantament 
intestinal aïllat. El pacient, 180 cm d’alçada, va ser inclòs 
en llista d’espera amb un pes de 60 kg i un índex de massa 
corporal de 18,3.
El que era més destacable d’aquest pacient, a més de 
ser el primer trasplantament que es realitzava a Catalun-
ya, era que aquest receptor presentava una transposició 
dels grans vasos, amb la vena cava situada a l’esquerra 
de l’artèria aorta (Figura 1). Aquest problema es va solu-
cionar amb una rotació de l’empelt de 180º sobre el seu 
eix mesentèric, amb l’objectiu que la vena i l’artèria me-
sentèrica superior de l’empelt coincidissin amb la vena 
cava i l’artèria aorta del receptor. La primera nansa jejunal 
de l’empelt es va anastomosar de manera laterolateral a 
la quarta posició duodenal i l’ili terminal de l’empelt al 
còlon transvers de manera lateroterminal; es va deixar una 
ileostomia en forma de “xemeneia” per poder accedir amb 
facilitat a la mucosa intestinal i realitzar les biòpsies de 
protocol.
Des del punt de vista nutricional, 7 dies després del 
trasplantament es va iniciar l’administració d’aigua i, pos-
teriorment, de nutrició enteral per la sonda de jejunosto-
mia. Al cap de tres setmanes, el pacient va iniciar la ingesta 
oral de forma progressiva fins a ingerir 2.100 kcal, fet que 
va permetre suspendre la nutrició parenteral. El pacient 
va augmentar 10 kg de pes durant les 6 setmanes d’ingrés 
i va ser donat d’alta hospitalària a la setena setmana del 
trasplantament, sense necessitar nutrició parenteral.
Des de la seva aprovació, el nostre hospital només ha 
realitzat un trasplantament intestinal, l’any 2008. Actual-
ment hi ha dos pacients en llista d’espera.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1. Intestinal Transplant Association. Intestinal Transplant Registry. 
Disponible a: http://www.intestinaltransplant.org. Accés el 4 de ju-
liol de 2012.
2. Pascher A, Kohler S, Nehaus P, Pratschke J. Present status and 
future perspectives of intestinal transplantation. Transplant Int. 
2008:21:401-14.
3. Fryer JP. The current status of intestinal transplantation. Curr Opin 
Organ Transplant. 2008;13:266-72.
4. Fishbein TM, Florman S, Gondolesi G, Schiano T, LeLeiko N, Ts-
chernia A, et al. Intestinal transplantation before and after introduc-
tion of sirolimus. Transplantation. 2002;27:1538-42.
5. Abu-Elmagd K, Reyes J, Bond G, Mazariegos G, Wu T, Murase N, 
et al. Clinical intestinal transplantation: a decade of experience at a 
single center. Ann Surg. 2001;234:404-16.
FIgURA 1.  AngioTAC. Pacient amb trasplantament intestinal 
i transposició dels grans vasos


Trasplantament intestinal

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert