Vilar, Pierre

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Assaig de definició de la materia 
i de la recerca historica * 
per Pierre Vilar 
L'objecte de la ciencia historica són les societats humanes en moviment. La 
materia historica són els tipus de fets que convé d'estudiar per tal de copsar 
científicament aquest objecte. Classifiquem-Ios rapidament: 
1) els ¡ets de massa: massa deis homes (demografía), massa deis béns 
(economía), massa deIs pensaments i les creences (fenomens de «mentalitats» 
densos i lents, fenomens d'«opinió», més fugissers). 
2) els ¡ets institucionals, més superficials pero més rígids, que tendeixen 
a quallar les relacions humanes en els quadres existents; dret civil, constitucions 
polítiques, tractats internacionals, etc.; fets importants, pero no pas eterns, 80t-
mesos al desgast i a l'atac de les contradiccions socials internes. 
3) els esdeveniments, aparició í desaparició de personatges, de grups (eco-
nomics, polítics), que prenen mesures, decisions, donen lloc a accions, movi-
ments d'opinió, adres;ats a «Íets» precisos: modificacions en els governs, la le-
gislació, la diplomacia, innovacions pacífiques o violentes, profundes o su-
perfícials. 
La historia no pot ésser un simple quadre de les institucions, ni un mer 
recit deIs esdeveniments, pero no pot dessinteressar-se d'aquests fets que lli-
guen la vida quotidiana dels homes al moviment de les societats de les quals 
formen part. 
Davant d'aquesta complexa materia historica, l'historiador planteja pregun-
tes, resol problemes: quan, per que, com, en quina mesura ... es modifiquen, 
per una interacció contínua, els elements de les economies (homes, béns), de 
les societats (relacions social s més o menys cristallitzades en institucions), i de 
les civilitzacions (conjunts d'actituds mentals, espirituals, estetiques ... ). Distin-
gira seguidament uns fets d'evolució molt lenta (estructures geografiques, men-
talitats religioses, grups lingüístics), uns ritmes espontanis (<<cicles» conjuntu-
rals de l'economia), deIs simples esdeveniments, l'abast dels quals caldra que 
valori. 
Aquestes distincions justifiquen tecniques diverses: analisi «estructural», ana-
* El fragment inedit que traduim ací pertany a un curs universitari d'iniciació a la 
historia. És destinat, per tant, a estudiants que comencen i té una finalitat clarament 
pedagogica, pero l'hem cregut útil per tal com permet de definir clarament la concepció 
de la historia de Pierre Vilar -una concepció sovint estrafeta amb una interpretació pri-
maria i equivocada de l'expressió «historia totah_ i també -i sobretot- perque, sota 
la seva aparent simplicitat, toca alguns dels problemes teorics fonamentals que es plan-
tegen avui als historiadors. «Recerques» agraeix al professor Vilar que ens hagi permes de 
publicar aquest text per primera vegada. (Nota del traductor.) 
8 PIERRE VILAR 
lisi «conjuntural», «analisis de contingut» de textos i d'expressions verbals o 
estetiques, tria de les fonts, crítica de llur validesa. 
Pero aquestes tecniques no prenen sentit més que a l'interior del quadre 
d'una teoria global que permeti de passar de l' analisi economico-estadística 
a la «historia raonada», conquesta que Schumpeter ha atribuYt amb justícia 
a Marx. 
Recordem algunes proposicions directrius d'aquesta teoria: 
1) En l'origen de tot desenrotllament historic durador es troba un desen-
rotllament de les forces de producció, la qual cosa ens incita a observar: 
a) en un grup donat, per un temps donat, el nombre deIs homes i 
la seva divisió en sexes, edats, ocupacions, etc. 
b) per al mateix grup i el mateix temps, les modificacions en les 
tecniques de producció (agricultura, indústria, transports), i molt espe-
cialment aquelles de la for~a productiva de treball, que depen, segons 
Marx, de l'habilitat mitja dels treballadors, del desenrotllament de la 
ciencia i de les seves aplicacions tecnologiques, de les combinacions so-
cials de la producció, de l'extensió i de l'eficacia deIs mitjans de produir 
i, finalment, de les condicions naturals. 
Tata recerca sobre una societat hauria d'interessar-se en omplir, per a cada 
instant del desenrotllament estudiat, els capítols agrupats sota aquests títols 
diversos. 
2) Aquestes «Íorces de producció», pero, són posades en acció en una so-
cietat que es caracteritza, més profundament, per les relacions socials i humanes 
lligades a l'entorn d'aquests mitjans de produir (<<relacions socials de producció»). 
Terres, instruments d'irrigació, boscos i terrenys de pas, fonts d'energia, 
mitjans de transport, fabriques, maquines, etc. són els «mitjans de producció» 
que utilitza la for~a de treball deIs homes. 
Qui posseeix aquests mitjans de producció? i quin és el sentit exacte del 
mot «posseeix»? Qui maneja productivament aquests mitjans? Qui, en aguest~ 
doble relació, és dominant? i dominat? Qui en treu profit? qui acumula? qui 
s'empobreix? quines relacions -jurídiques, de costum, morals- s'han esta-
blert entre les classes socials distingides d'aquesta forma? quina consciencia 
tenen d'aquestes relacions els homes que constitueixen aquestes classes? qui-
nes contradiccions, quines lluites engendren? amb quins resultats? aquestes re-
lacions afavoreixen o dificulten (a cada moment concret) el desenrotllament 
de les «forces productives» definides abans? Vet ací un seguit de preguntes a les 
quals importa de contestar. 
3) Cal, per a fer-ho correctament, prendre per guia el coneixement teo-
ric del mode de producció dominant en el temps observat, i entenem que aixo 
vol dir el coneixement de la logica del funcionament social, que expressa la to-
talitat de les relacions socials observades en llur interdependencia. 
És convenient de disposar d'un model teoric que expressi aquesta logica 
de funcionament, encara que només sigui per tal de veure en quina mesura 
dóna explicació a la major part deIs fets observats. 
No cal dir que mai l'observació empírica d'una societat en un moment do-
nat de la seva existencia no donara resultats absolutament conformes a aquest 
model, per tal com, en tota «formació social» concreta, resten seqüeles de 
ASSAIG DE DEFINICIÓ DE LA MATERIA 1 DE LA RECERCA HISTORICA 9 
modes de producció anteriors al mode de producció dominant, i ja s'hi tro-
ben els germens d'un mode de producció venidor. 
Pero l'interes de la recerca historica rau justament en la confrontació d'a-
quests «casos» amb els diversos tipus de societats que han dominat successi-
vament en el curs de la historia, i que coexisteixen encara sota els nostres 
ulls. 
No hem d'amagar, pero, alguns perills de l'ús de models teorics: 
a) Convé de no confondre model economic i model social. La socie-
tat és més complexa que l'economia, i és en la dimensió del social que 
germina la destrucció del model economic aparentment harmoniós; 
b) Tot model implica unes hipotesis: cal vigilar que aquestes hipo-
tesis expressin justament la naturales a del sistema observat i no pas una 
veritat eterna: la propietat privada, la lliure competencia, l'empresa lliure, 
per exemple, són suposades en el model economic del capitalisme c1assic; 
el model no dóna pas una «justificació». 
c) Tot model expressa, d'entrada, l'analisi d'un «equilibri», d'una 
estabilitat, mentre que la historia té com a finalitat l'estudi dels canvis. 
d) Ni els models de canvi no pnden aplicar-se més que amb pru-
dencia; pel fet que el capitalisme hagi succelt el feudalisme a l'Europa 
occidental a través dels processos classics que ens són ben coneguts, no 
hem de pensar que el món enter hagi de passar exactament per etapes 
semblants. 
Sobre tots aquests punts, les tecniques d'informació i els tractaments cien-
tífics de les dades són avui en un grau avan~at de desenrotllament. 
Val la pena, dones, d'insistir, respecte dels historiadors que comencen i en 
el moment en que s'estableixen possibles coHaboracions «interdisciplinaries», 
per tal que la preparació de l'ofici d'historiador, sense abandonar les velles 
regles de coneixement i de crítica dels textos, de freqüentació de les fonts 
directes, i per tant dels arxius, comporti també unes iniciacions solides: 
1) a la demografia, 2) a l'estadística, 3) al dlcul economic, 4) als fonaments 
matematics de l'analisi sociologica (probabilitats, sondeig, etc.), 5) a la infor-
mació (per a la utilització de les fonts de massa: documents fiscals, notarials, 
premsa, etc.). 
Dit aixo, cal· no confondre aquestes tecniques d'informació amb els fins 
mateixos de la historia. Uns fins que jo definiria de la següent manera, que 
resta evidentment sotmesa a la discussió: 
La recerca historica és l'estudi dels mecanismes que !liguen la dinamica de 
les estructures -és a dir, les modificacions espontanÍts dels fets socials de 
massa -a la successió dels esdeveniments, on intervenen els individus i l' atzar, 
pero amb una eficacia que depen sempre, a terme més o menys llarg, de l'ade-
quació d'aquests impactes discontinus a les tendencies dels fets de massa. 
La conquesta científica del metode definit d'aqueflta manera és encara en 
vies d'elaboració. Pero aquesta elaboració mateixa obre la possibilitat -i resta 
la sola garantia- d'una actitud d'esperit racional, i ptr tant d'una practica 
efica~, de l'home davant de la societat. 
(traducció de Josep Fontana) 


Assaig de definició de la matèria i de la recerca històrica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert