Rovira i Gómez, Salvador J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LES DESAMORTITZACIONS VUITCENTISTES I TORREDEMBARRA 
Salvador-J. Rovira i Gómez 
27 

1. Consideracions generals entorn de la desamortització 
Entenem per desamortització l'acte jurídic pel qual els béns amorit-
zats 0 de mà morta, que eren inalienables per prescripció legal, tornen 
a adquirir la condició de lliures, és a dir, de vendibles. També podem dir 
que hom dóna el nom de desamortització a les disposicions que el poder 
polític ha anat promulgant per tal de restituir al mercat de compra-venda 
la propietat acumulada en les mans mortes. La desamortització implica, 
per als propietaris dels béns desamortitzats, la pèrdua de llurs propietats 
les quals passen a l'Estat qui, com a nou posseïdor, pot vendre-les a par-
ticulars en qualitat de béns lliures: 
En el panorama de l'Estat espanyol vuitcentista hom troba quatre fa-
ses de desamortització. La primera es produí l'any 1798. La segona tin-
gué lloc durant el trienni liberal (1820-23). El ministre Mendizàbal impulsà 
la tercera, l'any 1836; mentre que Pasqual Madoz fou et promotor, l'any 
1855, de la quarta i darrera. 
Les tres primeres desamortitzacions afectaren fonamentlment les pos-
sessions de l'Església, al temps que la darrera, sense deixar d'emparar-
se dels béns eclesiàstics, s'abocà damunt del patrimoni de les corpora-
cions civils. 
29 
La primera desamortització fou conseqüència de l'aplicació del de-
cret del 19 de setembre del 1798, promulgat per Carles IV, que disposava 
que fossin alienats els béns arrels dels hospitals, hospicis, cases de mi-
sericòrdia, de reclusió, d'expòsits, confraries, memòries, obres pies i pa-
tronats de legs (1). 
La segona es produí de resultes del decret de l'I d'octubre del 1820 
que suprimia els monestirs dels ordes monacals, els canonges reguirs, 
els convents dels ordes militars, els de Sant Joan de Déu, dels Betlemites 
i els hospitalers de qualsevol classe, i disposava, en l'article 23, l'aplicació 
dels béns mobles o immobles dels monestirs, convents i col·legis supri-
mits, al crèdit públic. 
Els decrets del 19 de febrer del 1836 i del 2 de setembre del 1841 
legalitzaren, respectivament, l'apropiació per l'Estat dels béns del clergat 
regular i del secular, i permeteren l'entrada en el mercat immobiliari, en 
qualitat de béns estatals, d'un nombre ingent de propietats (2). 
La darrera fase desamortitzadora la possibilità la llei de r i de maig 
del 1855 en declarar en estat de venda tots els predis rústics i urbans, 
com també els censos i censals, pertanyents a l'Estat, al Clergat, als or-
des militars, a les confraries, obres pies i santuaris, a l'infant Carles, als 
propis dels pobles, a la beneficència i a la instrucció pública. Aquesta llei, 
pel fet de derogar totes les disposicions que, d'alguna manera, la podien 
contradir, passà a ser el text legal desamortitzador per excel·lència (3). 
2. Fonts utilitzades 
Per a la realització d'aquest treball han estat emprades tres fonts do-
cumentals; els butlletins oficials de la província de Tarragona, els inventa-
ris de la Delegació d'Hisenda de Tarragona i els protocols notarials. 
Del «Boletín Oficial de la Província de Tarragona» (BOPT) s'han con-
sultat les col·leccions dels arxius Municipal i de la Diputació de Tarrago-
na, per tal de tenir una informació més completa sobre les finques posa-
des en subhasta, ja que, a causa d'anar els fulls solts i incorporats als 
exemplars del butlletí, se n'han perdut més d'un. Els butlletins oficials, a 
més dels anuncis de les propietats en venda, ofereixen tota una munió 
de Reials ordres, instruccions, disposicions, circulars, avisos, arrendaments, 
relació de compradors, etc, de manera que, tot plegat, els converteix en 
font importantíssima per a l'investigador. 
La segona font la constitueixen els quatre inventaris de béns esta-
tals de la Delegació d'Hisenda de Tarragona —ara servats a l'Arxiu Histò-
ric de Tarragona (AHT)—. Són quatre volums apaïsats de 31 per 44 centí-
metres. Ei primer té 248 folis i hi figuren inventariats els béns estatals que 
quedaven per alienar l'any 1851. El segon inventari conté 256 folis en els 
quals s'han registrat les finques urbanes declarades en venda per la llei 
del 1?' de maig del 1855; mentre que als volums tercer i quart, de 107 
i 200 folis, respectivament, consten les relacions de les finques venudes 
i per vendre provinents del Clergat, Estat i Corporacions. Els inventaris 
contenen una abundor considerable de dades: tipus de finca, nom de l'antic 
propietari, lloc d'ubicació, límits, arrendaments, dades de la subhasta i de 
la rematada, nom del comprador, aclariments varis, etc, però, a despit de 
la informació tan generosa que proporcionen, no són cent per cent fia-
bles per la qual cosa els utilitzem com a complement de dades o bé com 
a succedanis d'informació de més qualitat. 
De totes les fonts que poden ser emprades per tirar endavant un es-
tudi de la desamortització, la millor, i això sense cap mena de dubte, és 
la constituïda pels protocols notarials. Les escriptures notarials permeten 
conèixer la descripció de la finca, la taxació i capitalització, els preus de 
subhasta i de remat, les dates de subhasta i d'adjudicació, els homes de 
palla que intervingueren en l'operació alienadora, el nom, professió, lloc 
de naixença i residència del comprador, etc. Els protocols notarials que 
contenen les escriptures de venda dels béns estatals estan dipositats, fins 
el 1865, a l'Arxiu Històric de Tarragona, però, d'aquest any endavant, es 
conserven a l'Arxiu del Notariat; aquesta circumstància no en permet la 
consulta i impedeix cloure la investigació de la desamortització a les co-
marques tarragonines ja que ens deixa mancats d'elements importantís-
sims referits als testaferros, compradors com també a les sumes de di-
ners invertides en la darrera fase de la desamortització Madoz. 
3. Els béns incorporats a l'Estat 
Les lleis desamortitzadores vuitcentistes convertiren l'Estat en pro-
pietari d'una sèrie de finques ubicades al terme torredembarrenc, els an-
tics propietaris de les quals havien estat la beneficència local, el clergat 
parroquial d'Altafulla i Torredembarra i la comunitat local de veïns. 
LEstat, en total, s'incorporà un corral, un abeurador, dos magatzems, 
quatre cases i catorze jornals de tera; aquests béns, segons l'origen de 
la propietat, es distribueixen de la manera següent: 
31 
Beneficència-rústica 
1 (1) 1 25/100 jornals, vinya, partida dels Munts (4). 
Beneficència-urbana 
1 (2) Casa, c/ Hospital (5). 
2 (3) Casa, c/ Hospital (6). 
3 (4) Magatzem, c/ Botigues (7). 
4 (5) Magatzem, c/ Botigues (8). 
Clergat-rústica 
1 (6) 3 jornals, secà i vinya, partida dels Munts, rectoria d'Altafulla (9). 
2 (7) 1 55/100 jornals, horta i secà, partida de Clara, rectoria de Torredem-
barra (10). 
3 (8) 1 55/100 jornals, horta i secà, partida de Clara, Rectoria de Torre-
dembarra (11). 
4 (9) 90/100 jornals, horta, partida DE LA Sadolla, Rectoria de Torredem-
barra (12). 
5 (10) 26 àrees 16 centiàrees, partida dels Munts, rectoria de Torredemba-
rra (13). 
6 (11) 3 jornals, erm i secà, partida dels Munts, benifet de Fontanilles (14) 
7 (12) 75/100 jornal, erm i secà, partida dels Munts, benifet de Fontanilles (15) 
8 (13) 6/8 jornal, horta, partida de les Parellades, benifet de Fontanilles (16) 
9 (14) 1 5/8 jornals, horta, partida de les Parellades, benifet de Fontanilles (17) 
Clergat-urbana 
1 (15) Casa, d Nou (18). 
Propis-urbana 
1 (16) Casa (19). 
2 (17) Abeurador (20). 
3 (18) Corral, de 10.143 pams2, c/ de les Creus (21). 
4 (19) Carnisseria, de 1.200 pams2, c/ de la Carnisseria (22). 
5 (20) Forn de pa, de 2.205 pams2, c/ de la Carnisseria (23). 
4. L'operació alienadora 
Les propietats que havien estat de l'hospital de Torredembarra foren 
adjudicades a particulars els anys 1859 i 1861. Desconeixem, per ara, l'im-
port de la venda de les dues cases, però sabem que els magatzems fo-
ren venuts, respectivament, per 2.800 i 2.200 rals, mentre que la vinya, 
coneguda com Tros del Paranou, assolí els 12.400 rals. 
32 
Pel que fa a les terres provinents del clergat, sembla que les de la 
rectoria torredembarrenca, situades a Clara i a la partida de la Sadolla, 
no resultaren alienades, com tampoc no ho fou la de tres quarts de jornal 
del benifet de Fontanilles, a la partida dels Munts. Les finques números 
6, 8 i 9, pertanyents inicialment al benifet de Fontanilles, passaren a mans 
privades l'any 1843; la del rector d'Altafulla, el 1869, mentre que la de la 
rectoria local, a la partida dels Munts, deixà de ser un bé estatal l'any 1896; 
s'ha de dir, però, que la finca número 6 tornà a l'administració el 8 de ge-
ner del 1862 per tal com el seu comprador, el barceloní Miquel Bresciano, 
no havia abonat, del 1843 ençà, els cinc darrers terminis. L'adjudicació 
de la casa del carrer Nou tingué lloc el 28 de març del 1866. 
Dels béns que originàriament foren dels propis no resultà alienada 
la casa, i això per la senzilla raó de ser la Casa de la Vila. Tampoc no 
fou venut l'abeurador, paro sí que ho foren el corral, la carnisseria i el forn 
de pa. En la rematada, la carnisseria i el forn assoliren, respectivament, 
els 2.400 i els 2.600 rals. 
5. Els compradors 
Entre els vuit individus que es feren amb les propietats estatals si-
tuades a Torredembarra, destaca el veí de la vila, però natural de Xerta, 
Ramon Miràs i Pedró ja que adquirí una casa i els dos magatzems de 
l'hospital més la carnisseria i el forn de pa dels propis. 
Els vendrellencs Francesc Xavier Calbó i Pere Ferrer foren els com-
pradors de la finca agrària de l'hospital i dels 6/8 de jornal del benifet de 
Fontanilles. 
Josep Marquès i Virgili, tamaritenc resident a Tarragona, adquirí el 
corral dels propis, mentre que el tarragoní Jaume Bru fou qui, l'any 1843, 
aconseguí els 1 5/8 jornals que a la partida de les Parellades havia pos-
seït el benifet de Fontanilles. 
Altres compradors foren Agustí Andreu —la peça de la rectoria 
altafullenca—, Antoni Martí i Ferré —la número 5 de la relació— i Miquel 
Bresciano. 
6. Conclusions 
Al terme torredembarrenc, la beneficència, el clergat i els propis no 
eren grans propietaris, per la qual cosa l'Estat només pogué incorporar-
se una vintena de finques i encara n'hagué de retornar ur 
la Vila. 
33 
De les dinou finques desamortitzades, deu ho foren a la dècada dels 
quarantes i la resta com a resultat de la segona fase de la desamortitza-
ció Madoz. 
Malgrat el bon paper adquisitiu fet pel veí de la vila Ramon Miràs 
i Pedró —una casa, dos magatzems, una carnisseria i un forn—, els tor-
redembarrencs no acapararen el protagonisme de l'operació alienadora 
ja què els altres set compradors no tenien llur residència a la vila. 
Cal establir, finalment, que el pes de Torredembarra dins del conjunt 
de la desamortització vuitcentista à les comarques meridionals de Cata-
lunya és petit. 
NOTES 
1. Novísima Recopilación, Uei 22, títol 5, Llibre 1. 
2. El procés desamortitzador provocat per ambdues lleis a les comarques meridionals de 
Catalunya el podeu trobar exiicat a La desamortització dels béns de l'Església a 
la província de Tarragona (1835-1845) (Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Be-
renguer IV, Tarragona 1978), ps. 125-149. 
3. Una visió més àmplia la podeu trobar a Là desamortització del Bienni Progressista 
a la província de Tarragona (1855-1856) (Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Be-
renguer IV, TanBQona 1983). 
4. AHT. Inventari I, núm. 91, foli 89. Mn. Not., caixa 1224, escriptura 276. 
5. AHT. Inventari II, núm. 80, foli 172. 
6. AHT. Inventari II, núm. 81, foli 172. 
7. AHT. Inventari II, núm. 82, foli 172. Mn. Not. 1021, escriptura 111. 
a AHT Mn. Not. 1021, escriptura 112. 
9. AHT. Inventari I, núm 1054, foll 185. 
10. AHT. Inventari I, núm 1055, foli 185. 
11. AHT. Inventari I, núm 1056, foli 18& 
12. AHT Inventari I, núm 1129, foli 19a BOPT Suplement del 21-IV-186ft 
i a AHT Inventari I, núm 129a foli 211. 
14. AHT Inventari I, núm 11ia foli 192. Mn. Not. 992, folis 323-326 v. 
15. AHT Inventari I, núm 1130, foli 19a BOPT Suplement del 21-IV-1869 
16. AHT Mn. Not. 992, folis 81-84 v. 
17 AHT Mn. Not. 992, folis 524-527 v. 
i a AHT. Inventari II, núm 21, foli 81. 
19. AHT. Inventari II, núm 489, foli 45. 
20. AHT. Inventari II, núm 490, foli 45. 
21. AHT. Inventari II, núm 491, foli 45. Mn. Not. 1024, escriptura 259. 
22. AHT. Inventari II, núm 581, foli 52. Mn. Not. 1021, escriptura 110. 
23. AHT. Inventari II, núm 582, foli 52. Mn. Not. 1021, escriptura 107. 
34 


Les desamortitzacions vuitcentistes i Torredembarra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert