Fernàndez Planas, Anna Maria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Reseñas                                                                                               245
El tercer capítulo está dedicado a la relación entre patrones entonativos fonológicos
y  diferencias dialectales; Sousa analiza una misma oración pronunciada como
declarativa e interrogativa por cuatro hablantes peninsulares de diferentes
procedencias (Sevilla, Barcelona, Pamplona y Madrid) y por siete
hispanoamericanos (respectivamente de Buenos Aires, Bogotá, Ciudad de México,
San Juan de Puerto Rico, Caracas, La Habana y Lima). Según el autor la diferencia
dialectal  puede ser fonológica (distintos elementos subyacentes), fonética 
(diferente implementación de las mismas formas) o de distribución (los elementos
subyacentes son los mismos pero con posiciones diferentes). Compara también las
realizaciónes de preguntas pronominales, pero en este caso las oraciones analizadas
son diferentes para cada hablante. Los resultados le permiten afirmar que las
diferencias de entonación que para un oyente pueden parecer muy grandes son en
realidad consecuencia de una desigualdad en la implementación fonética o en la
distribución de los tonos. Por otro lado los grandes puntos de contacto observables
entre realizaciones peninsulares e hispanoamericanas le permiten refutar la teoría
según la cual la característica entonación de estas últimas no es debida a influencia
de un sustrato indígena, como apuntan varios autores.
El autor termina con un capítulo en el cual ofrece un resumen de los principales
puntos tratados y aporta un listado bibliográfico donde están recogido las obras
más representativas de los estudios entonativos tanto generales como españoles.
El libro de Juan Manuel Sousa ofrece al lector un excelente compendio de las
diferentes teorías y métodos de trabajo a partir de datos fonéticos
suprasegmentales. La descripción fonológica que propone es además una optima
base para trabajos comparativos tanto en el ámbito de la dialectología como para
adentrarse en el poco estudiado campo de la expresión de las emociones.
Valeria Salcioli Guidi
EFE XI, 2001, pp.243-245
DANIEL RECASENS i Ma. DOLORS PALLARÈS (2001):  De la fonètica a la
fonologia. Les consonants i assimilacions consonàntiques en català, Barcelona,
Ariel Practicum, Ariel.
El llibre que tenim a les mans s’insereix en la tendència, relativament recent,
d’encetar el camí de superació de la divisió tradicional entre la fonètica i la
246                                                                                                                 Reseñas
fonologia ja des del seu suggerent títol. Aquest interès és especialment evident des
de les teories de la fonologia articulatòria d’una banda iniciada als anys vuitanta
per Browman i Goldstein i, de l’altra, des de diversos treballs sobre fonètica
experimental articulatòria, és el cas del llibre que ens ocupa. La intenció dels autors
es fa explícita a la primera línia del preàmbul: «Aquest llibre és una contribució al
coneixement de la base fonètica dels processos fonològics» (p.7). El subtítol que el
segueix anuncia que concretarà aquest anhel a través de la llengua catalana.
De la fonètica a la fonologia es presenta al lector dividit formalment en dues grans
parts, la segona aproximadament amb el doble d’extensió que la primera. La
primera la constitueix el propi treball que segueix l’ordre d’exposició científica
escrupulosament: «introducció, mètode, resultats, discussió i bibliografia». La
segona part la formen els gràfics i taules de dades analitzats al cos del treball de la
primera part. Aquest apèndix, per la seva banda, està desdoblat en dos: l’apèndix 1
fa refència a les «consonants intervocàliques» i l’apèndix 2, en canvi, a les
«seqüències consonàntiques».  
Al primer capítol, introducció, la part més interessant és la que conté el punt «1.2
Processos» en la qual s’exposa la proposta teòrica fonamental dels autors que
consisteix a interpretar els processos d’adaptació lingual entre consonants en
contacte no de manera bipartita (processos assimilatoris i no assimilatoris) sino
tripartita (processos coarticulatoris, assimilatoris i de mescla gestual). La proposta
teòrica sembla encertada però caldria arrodonir-la més ja que queda una mica
confosa la definició dels processos assimilatoris perquè la indeterminació temporal
que conté la pròpia definició («durant tota o bona part de la durada de…» p.15)
xoca amb el fet de tractar-se d’un procés categòric i no gradual, segons els autors,
la qual cosa fa que en alguns casos sigui difícil distingir-los dels processos
coarticulatoris, de caràcter eminentment gradual. En aquest capítol també s’exposa
explícitament l’objectiu general del llibre: «L’objectiu fonamental d’aquest estudi
és contribuir a un coneixement més acurat dels mecanismes de producció i dels
processos fonològics en seqüències heterosil.làbiques del català, molt
especialment pel que fa a aquells aspectes que no poden ésser identificats
mitjançant  l’audició o la introspecció articulatòria» (p.19).
Les tècniques experimentals utilitzades en l’estudi presentat, l’electropalatografia i
la magnetometria, s’exposen breument al capítol 2 dedicat a la metodologia,
juntament amb el corpus utilitzat, els índex als quals han estat reduïts els gràfics de
contacte linguopalatal i una explicació sobre com cal interpretar els gràfics dels
apèndix.
Reseñas                                                                                               247
Els resultats presentats al tercer capítol ens parlen del punt d’articulació de
diverses consonants intervocàliques del català, en primer lloc, i del punt
d’articulació i l’evolució temporal dels contactes en seqüències consonàntiques, en
segon lloc. En aquest apartat hi ha afirmacions molt interessants amb les que estem
plenament d’acord com, per exemple, el fet d’exposar clarament com algunes
consonants alveolars poden assimilar-se a altres consonants alveolars; però
discreparíem en alguns aspectes puntuals com, per exemple, que [t] intervocálica
sigui tractada exclusivament com a consonant dental ja que veient les dades
electropalatogràfiques adjuntades és evident que tots tres parlants presenten força
contactes en les files anomenades alveolars, especialment DR i JS. Semblaria més
encertat tractar-la com a dentoalveolar d’acord amb el que fan altres autors. Pel que
fa a les seqüències consonàntiques, també hagués estat interessant trobar casos de
[s]+[t] ja que es tracta d’un grup controvertit i els autors rebutgen la dentalització
de la fricativa («La consonant fricativa alveolar no esdevé dental davant de
consonant dental», p.50) però el cas de grup consonàntic que tracten és [z] en el
qual l’aproximant moltes vegades és emesa interdental i, en tot cas, evidentment es
tracta d’una articulació més relaxada que l’oclusiva sorda.
Finalment, el capítol 4 està dedicat a la discussió dels resultats obtinguts i a la
relació entre aquests resultats i la teoria proposada al capítol inicial.
La col.lecció Ariel Practicum en què ha aparegut el llibre de D. Recasens i M.D.
Pallarès estava incialment pensada com a una eina de divulgació de diferents
aspectes de la lingüística i, per tant, adreçada principalment a estudiants i a tots
aquells interessats per aquestes qüestions però sense coneixements profunds de la
matèria. En aquest sentit, el llibre objecte de reflexió és segurament massa dens per
a aquest públic, sobre tot en el capítol de resultats. Per això tampoc hagués estat
superflu adjuntar algun gràfic que il.lustrés les explicacions donades per exemple al
final del capítol metodològic sobre, justament, com interpretar els gràfics.
Pel que fa a la bibliografia, apartat que tanca la primera part del llibre, donada la
filosofia de la col.lecció en què s’ha publicat l’estudi, caldria haver distingit entre
les referències del text, articles puntuals que poden ampliar els punts tractats i una
bibliogràfia mínima bàsica. Una classificació d’aquest tipus a la bibliografia es
troba a faltar perquè hauria orientat el lector-estudiant i hauria assolit un objectiu
més didàctic.
Un mèrit important d’aquest llibre és justament el d’oferir gran quantitat de gràfics
i de dades articulatòries per fonamentar les explicacions donades al cos del text.
248                                                                                                                 Reseñas
Ben segur que consituiran una referència per a d’altres autors i d’altres treballs.
Quant a la reflexió global de l’estudi, val a dir que qualsevol recerca ben feta que
il.lumini el camí, no tan llarg, entre la fonètica i la fonologia amb dades explícites
és important i ha de ser ben rebuda per la comunitat científica.
Ana Ma. Fernández Planas
EFE XI, 2001, pp.245-248


Daniel Recasens i Ma. Dolors Pallarès (2001): De la fonètica a la fonologia. Les consonants i assimilacions consonàntiques en català, Barcelona, Ariel Practicum, Ariel

Daniel Recasens i Ma. Dolors Pallarès (2001): De la fonètica a la fonologia. Les consonants i assimilacions consonàntiques en català, Barcelona, Ariel Practicum, Ariel

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert