Cura i Morera, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'OBRA DEL PROFESSOR JOAN MALUQUER DE MOTES 
A TORNABOUS: 
HISTORIA D'UN PROJECTE ARQUEOLOGIC 
MIQUEL CURA 
Servei d'Arqueologia. Diputació de Castelló 
Q uan el dia 6 de juny de l' any 1986 vaig 
retornar de Franc;a, no podia ser una data més 
adient, en permetre'm arribar a 1'homenatge que 
es dedicava al professor Joan Maluquer de Motes 
en el marc del Te Col·loqui Internacional d' Ar-
queologia de Puigcerda, oc asió que permetia 
retrobar-nos, després d'alguns anys, sobretot 
tenint en compte que una altra trobada prevista a 
Perpinya amb motiu de la Festa de Primavera de 
l'Institut Arqueologia i Prehistoria, no havia 
tingut lloc a conseqüencia del greu atac d'apo-
plexia que l' afecta dos dies abans. El doctor 
Maluquer no solament esdevé el mestre en re-
coneixenc;a per les ensenyances rebudes, sinó 
també honrat per brindar-me el privilegi de la seva 
amistat, tot plegat una relació directa al llarg de 
més de vint anys d'on resulta obvi que la seva per-
sonalitat m'hagi marcat en diversos aspectes. 
D'aCÍ que, quan el Departament de Pre-
historia, Historia Antiga i Arqueologia de la seva 
Universitat, em demana la coHaboració per a 
aquest homenatge a la seva figura, em sentís poc 
motivat ates el record d'algunes imatges i de de-
terminades actituds, pero si finalment he accep-
tat sera motivat sobretot per un cert pragma-
tisme, ja que val més l'oportunitat d'un reco-
neixement encara que tarda, a la incertesa de 
continuar prolongant aquest deute obligat. Amb 
tot, a l'hora d'escriure aquesta petita contribu-
ció, tampoc em resulta gens facil com un podria 
creure, sobretot si se m'encomana d'exposar la 
seva tasca al jaciment del Molí d'Espígol, pel fet 
d'haver-Ia malauradament deixat incompleta; i 
també per la meya renúncia ver s actituds afala-
gadores, malgrat que aquestes resulten habituals 
en els homenatges, fin s al punt que acaben des-
IAiUH,. 
N,lm. 22-23, any 2000, pago 6/-64 
61 
dibuixant la realitat i en conseqüencia obren la 
porta a tot tipus de comentaris. Per tant, intentaré 
des de la sinceritat reproduir una de les seves 
ensenyances: l'honradesa; tot procurant ser el 
maxim d'equanime al descriure aquelles cir-
cumstancies que en gran part condicionaren els 
resultats de la seva obra. 
El doctor Maluquer sempre havia mostrat 
gran interes vers la problematica del món pre-
roma a Catalunya i en particular entorn "els iler-
gets", condicionat pels seus orígens familiars. No 
obstant aixo, a excepció d' aquella intervenció 
puntual a la cala estratigrafica de La Pedrera, por-
tada a terme a finals de la decada deIs cinquanta, 
no havia tingut possibilitats reals d'assumir una 
excavació amb continu'itat. L' oc asió se li presen-
taria 1'any 1971, ja que un any abans el director 
del Museu Diocesa de Solsona, mossen Antoni 
Llorens i Soler, havia iniciat les excavacions ar-
queologiques a un nou jaciment -el Molí d'Es-
pígol a Tornabous-, el qual es mostrava des d'un 
principi interessant per les seves característiques 
topografiques al tractar-se d'un jaciment ubicat 
en zona plana, així com pel fet d'oferir una ri-
quesa en materials inusual. Pero malgrat tot, el 
mossen es trobava limitat per continuar les ex-
cavacions, al ser conscient de les seves limita-
cions, tant en coneixences arqueologiques com pel 
fet de no disposar d'uns mitjans economics ne-
cessaris. Motius que l'obligaren a demanar la 
col·laboració al doctor Maluquer, per tal d'asse-
gurar-se amb escreix la valua científica id' altra 
banda alleugerir, encara que amb dificultats, les 
despeses. 
Les limitacions pressupostaries obligaren el 
doctor Maluquer a formar un petit equip integrat 
per Vicens Baldellou, Emili Junyent i jo mateix, 
que ens allotja a la seva casa d' Artesa de Segre 
durant aquella campanya del mes de juliol de 
1971. Ja no cal dir que aquella campanya estigué 
plena d'anecdotes i llargues converses de sobre-
taula. Pero en un principi els treballs de camp es 
presentaven negatius per a l' equip de 1'Institut, 
malgrat desenvolupar tota una planificació de 
quadrícules segons la metodologia emprada a 
l' epoca, mentre que en el sector del costat mos-
sen Llorens amb dos obrers tot resseguint les 
parets s'omplia de materials. Així que finalment 
es decidí que l' afortunat mossen passés a ocupar-
se de rentar els materials al' ombra de la masia 
propera deIs Ribalta, mentre que el nostre equip 
passaria a excavar en el seu sector. Aquesta cir-
cumsamcia, que es podria considerar simplement 
anecdotica, comportaria més tard els primers en-
frontaments entre ambdós directors, ja que el 
mossen, en rentar els material s els reclassificava 
segons els seus criteris sense tenir en compte les 
anotacions de l' equip excavador, fet del qual no 
ens n'adonarem fins que acaba la intervenció. A 
més, un cop finalitzada, mossen Llorens en 
comen<;a una de nova pel seu compte durant el 
mes d'octubre, sense tenir la gentilesa de comu-
nicar-ho i que aleshores ja es va costejar, provo-
cant així el trencament definitiu de la col·labo-
ració. 
Així doncs, caldra tenir present respecte a la 
memoria d'aquella campanya publicada a la re-
vista Pyrenae número 7, que aquesta res pon a les 
anotacions dels excavadors i per tant resulta difí-
cilment relacionable amb les anotacions que pre-
senten els materials conservats al Museu de Sol-
sona. 
Mossen Llorens encara va fer una darrera 
campanya l'any 1972, i finalment redacta una 
memoria, que no arribaria a publicar-se, de totes 
les intervencions. Malgrat tot, aquest document, 
encara que ofereix deficiencies des de la perspec-
tiva científica, no deixa de ser interessant ja que 
documenta bé els materials, aixo sí, seguint els 
seus propis criteris. Es tracta d'un treball en la lí-
nia de les memories d'excavacions deIs anys vint, 
pel fet que mossen Llorens gaudia també d'aque-
lla murrieria del clerigus solsonensis -denomi-
nació emprada ja per Bosch Gimpera en els seus 
enfrontaments amb mossen Joan Serra i Vilaró-
ja que els permetia captar amb gran facilitat les 
ensenyances i comentaris, per adequar-les més 
tard en innovadores propostes, fin s al punt que 
fou el primer a adonar-se de la presencia impor-
tant d'amfores ebusitanes respecte a les gre-
coitaliques, fet que en principi es contraposava a la 
gran quantitat de ceramiques de vernís negre que 
també apareixien en el jaciment. Pero sens dubte, 
el gran merit d' aquest capella rau en la pacient tas-
62 
ca de reconstrucció de molts vasos ceramics, dei-
xant per al seu museu una de les millors col·lec-
cions iberiques i de vaixella de vernís negre de 
que avui disposa l' arqueologia catalana. 
Després de la primera experiencia a Torna-
bous, el doctor Maluquer iniciaria altres interven-
cions com les excavacions de Margalef el desem-
bre de l'any 1973, pero ja sense continui"tat perque 
l' any següent fou nomenat Comissari General 
d'Excavacions Arqueologiques a Madrid, sent un 
deIs seus primers objectius la compra per part del 
Ministeri del jaciment del Molí d'Espígol. A partir 
de l'any 1975, reprendra les excavacions a Torna-
bous, que es perllongaran durant deu anys, aprofi-
tant la seva estada estiuenca a Artesa de Segre. Al 
llarg d'aquestes deu campanyes d'excavacions pas-
saran pel jaciment tota una pleiade d' alumnes seus, 
i des de 1976 comptaria amb l'estreta col-laboració 
del professor Ramon Pallarés i Comas. 
Pero alllarg d'aquest període es donaran tot 
un conjunt de noves circumstancies que afectaran 
negativament els resultats de les excavacions a 
Tornabous. En primer lloc, queden condicionades 
per la propia personalitat del doctor Maluquer, que 
desitjós de convertir el jaciment en un futur parc 
arqueologic en terres lleidatanes, orienta les ex-
cavacions a obrir rapidament la maxima superfície 
del jaciment, a fi de comprometre definitivament 
les administracions en aquest projecte. Estratage-
ma que en bona part implicava obviament un per-
judici als criteris metodologics; que es veuria 
agreujada, a més, per altres circumstancies con-
junturals, com sera sobretot el fet d'accedir a la 
Subdirección General de Arqueología que de nou 
li representava nova residencia a Madrid, tot i que 
des d' aquesta posició privilegiada se li obrien 
noves perspectives arqueologiques en l' ambit es-
tatal, que es plasmaren amb 1'inici l'any 1978 de 
les excavacions al santuari-palau de Cancho 
Roano a Zalamea, les quals li permetien endinsar-
se en la problematica del món tartessi, que sempre 
havia estat una constant en la seva investigació 
teorica. Així, més tard, l' any 1984, també repren-
dra els treballs a Cortes de Navarra. Excavacions 
arqueologiques totes elles amb continui"tat i dedi-
cació, que solament es veuran interrompudes du-
rant dos anys a causa del seu estat de salut, pero 
que va reprendre tot just va sentir-se lleugerament 
recuperat, fin s que morí a Artesa de Segre l'any 
1988, precisament dos die s després d'haver acabat 
la campanya de Cortes. Amb aquesta activitat des-
plegada, era doncs evident que la posada al dia de 
les investigacions a Tornabous es ressentissin, i cal 
tenir en compte que progressivament, anava dis-
minuint també l' activitat del professor PalIares, 
afectat durant anys per un greu procés patologic 
que culmina amb la seva mort el 1992. 
La meya arribada l' any 1986 coincidia just 
amb el moment en que el doctor Maluquer se sen-
tia recuperat, fet que l'incentiva a reordenar la 
continu:itat deIs treballs a Tornabous a fi de com-
pletar el seu ambiciós projecte. Pero per a aquest 
objectiu li calia portar a terme una llarga inter-
venció de consolidació de les restes per tal de 
poder obrir el jaciment al públic, així com poten-
ciar in situ la creació del museu monografic, fet 
aquest darrer que implicava també posar en ordre 
tots els materials deIs deu anys d'intervencions. 
Dissortadament, tan soIs vaig poder treballar la 
campanya de 1987 amb ell, i la seva mort acaba-
ria privant-me de moltes orientacions i conei-
xences que haguessin estat de gran utilitat davant 
el gran volum de materials per revisar, ja que la 
seva immensa majoria encara es trobaven a l'inte-
rior de les bosses de plastic procedents directa-
ment de les excavacions; resultant, per aquest 
motiu, una tasca on ben poca informació se'n po-
dia treure, ja que els criteris de documentació deIs 
diferents conjunts de materials no eren uniformes, 
sinó que responien als criteris subjectius de cada 
equip d'excavadors i per tant diferents per a cada 
sondeig i campanya. 
Privat de les seves necessaries orientacions, 
prosseguiren els treballs al Molí d'Espígol, tot 
adoptant també l' estratagema consistent a excavar 
el primer nivell conservat de cada estan~a a mida 
que es consolidaven les parets i obrir aquells es-
pais que s'havien deixat intactes en determinades 
zones, sota el pretext de donar més uniformitat a 
l' area excavada. Aquesta tasca desenvolupada fins 
al' any 1994 ens va permetre obtenir una visió més 
completa del Molí d'Espígol, que es plasma en la 
confecció de la nostra tesi doctoral presentada 
1'any 1996. Així, els nostres treballs venien a com-
pletar l' obra no publicada del doctor Maluquer, ja 
que la bibliografia sobre el jaciment resultava es-
cadussera, en comptar solament amb la interven-
ció ja mencionada de 1'any 1971, una Guia del 
Jaciment publicada per la Generalitat de Catalu-
nya l' any 1986, tot afegint algunes informacions 
específiques dintre la publicació sobre arquitectura 
i urbanisme iberics a Catalunya (1986). 
Precisament són en aquestes dues darreres 
publicacions esmentades on trobem una altra de 
les peculiaritats específiques de l' obra científica 
del doctor Maluquer: la seva gran capacitat de 
síntesi. De fet hom pot comprovar per tot el que 
s'ha exposat anteriorment, que seran sobretot les 
estructures arquitectoniques les que descriu més 
63 
acuradament: la muralla, la disposició del tra~at 
urbanístic i la descoberta d'un edifici amb una 
porta flanquejada per dues bases de pedra per a 
columnes, que constitula el conegut com a edifici 
singular, en no poder especificar amb claredat si 
la seva funcionalitat responia a un temple, edifici 
públic o residencial, pero era evident que la seva 
proposta s' obria al' actual moda interpretativa 
sobre les estructures de poder. Per al doctor 
Maluquer, existirien al Molí d'Espígol cinc fases 
constructives: 1, que responia a la destrucció del 
poblat que ell atribUla a la conque sta romana de 
1'any 218 aC, tot identificant-lo amb 1'antiga ciu-
tat d' Athanagia, "capital deIs ilergets;" II, es des-
envolupava alllarg del segle III aC; III, equi-valia 
al segle IV aC on tenia lloc la urbanització del 
carrer principal i la construcció de l' edifici singu-
lar; IV, corresponent a la construcció de la mura-
lla, tot advertint que amb anterioritat existiria un 
establiment deIs Camps d'Urnes, que equivaldria 
a la seva fase V. 
Era doncs evident que totes aquestes aporta-
cions ens havien de condicionar durant les prime-
res campanyes, i més en trobar-nos privats d'un in-
terlocutor per tal de debatre les noves cons-
tatacions que progressivament es reconeixien, so-
bretot en relació amb l' estudi deIs material s apa-
reguts, i que for~osament vindrien a modificar les 
valoracions interpretatives amb referencia als 
marcs cronologics. Els nostres treballs aportaren 
com a novetats més significatives la localització 
d'una segona muralla dotada d'una torre rectangu-
lar, muralla que discorre per darrere de la primera, 
i que, no obstant aixo, és més tardana que aquella; 
una altra possible tercera muralla amb fossat per 
tal de protegir el barri d' extramurs; la localització 
de la porta oest en la primera muralla; així com la 
probable identificació d'un espai de culte, que hem 
hagut de deixar inacabat. 
Amb tot, ens trobem al Molí d'Espígol com 
en la majoria deIs jaciments poblacionals d'a-
quest període amb la problematica de la valoració 
cronologica a partir de les ceramiques impor-
tades, pel fet de diferenciar-ne una etapa antiga 
representada pels vasos d'estil atic, i una etapa 
moderna amb les ceramiques de vernís negre tant 
de produccions regionals de Roses com importa-
cions italiques, que delimiten totes elles un marc 
entre final del segle V aC a principi del segle II 
aC, pero amb la dificultat d'establir els límits en-
tre ambdues. De fet aquesta problematica reper-
cuteix a 1'hora de la valoració estratigrafica en 
sobreposar-se les diferents estructures construc-
tives i determinar unes fases que, d'altra banda, 
no són uniformes per a tot el jaciment. 
Per tant, en l'estat actual deIs coneixements, 
1'evolució deljaciment resulta molt més complexa, 
ja que la superfície del poblat fou rebaixada als 
anys cinquanta en un intent per aprofitar-lo per a 
les activitats agrícoles, fet que afecta desigualment 
les restes conservades; per aquest motiu, en deter-
minats sectors s' arriben a identificar estructures 
deIs segles I1-I aC, si bé hom pot establir que el 
conjunt excavat mostra una continu'itat manifesta a 
partir del primer terr; del segle II aC, amb un incen-
di i destrucció de determinats edificis poc després 
de 1'any 210 aC, trobant-se en vigencia la segona 
muralla. Sera doncs en un moment indeterminat 
probablement al llarg de la segona meitat del se-
gle IV aC quan tindria lloc la planificació urbanís-
tica que avui coneixem, després d'una important 
operació de terraplenament en la superfície del 
poblat. Quedaria per a una altra fase anterior la 
construcció de la primera muralla tal com as-
senyalava el doctor Maluquer, malgrat que ell no 
n'arriba a trobar la solera. Mentre que no podem 
confirmar de moment cap indici en relació amb la 
suposada fase pertanyent als Camps d'Urnes. 
Pero la importancia d'aquest jaciment radica 
sobretot en la interpretació de la seva funcionalitat, 
ja que surt dels parametres habituals d'altres cen-
tres poblacionals. Segons el nostre entendre, no es 
tracta d'un habitat estable en el sentit de la continui'-
tat quotidiana on tenen lloc les diverses activitats 
domestiques, sinó que es planifica probablement al 
llarg del segle IV aC com un "centre de cohesió so-
cial", al conjugar tres importants components: una 
possible area sacra ubicada enmig del recinte em-
murallat; un nucli habitacional entorn de la mansió 
senyorial (aquesta és per a nosaltres la funció de 
l'edifici singular, incloent-hi totes les dependencies 
que formen la seva illa) en relació amb el carrer 
principal; i un ampli conjunt de dependencies molt 
uniformes que ocupen les posicions periferiques en 
64 
la resta del jaciment i que estarien destinades a ocu-
pacions de caracter temporal. Un model que esdevé 
molt complex i difícil de definir amb un determinat 
nom, pero que trobaríem anacronicament en els 
kars o kalla de les poblacions berbers del nord 
d' África, recintes fortificats, centres polítics i reli-
giosos de les cabiles nomades que fins avui estaven 
destinades a resguardar les seves pertinences, exce-
dents i complien una important funció de mercat no 
solament en l' estricte aspecte economic sinó tam-
bé en totes les commutacions d' ordre social que 
aquests impliquen. 
Totes aquestes novetats arqueologiques i sug-
geriments interpretatius que ens ofereix el Molí 
d'Espígol, difícilment haurien estat en 1'actualitat 
possibles si abans no hagués existit una intui'ció 
professional sobre la valua historica i arqueologica 
del jaciment, juntament amb una ferma voluntat 
per part del doctor Maluquer de tirar endavant un 
projecte. Objectiu que durant vuit anys he intentat 
pros seguir malgrat totes les limitacions i els entre-
bancs politicoadministratius, que dissortadament 
han acabat per aturar-lo arqueologicament sota el 
pretext de desenvolupar una molt discutible gestió 
del patrimonio De fet, feia anys que ja es detectava 
certa voluntat de renúncia, que es plasma en el mo-
ment que van obligar-me a dipositar els materials 
de Tornabous per omplir el recent creat Museu de 
Tarrega. Per tant en aquestes actuals condicions so-
lament em resta l' esperanr;a que algun dia arribin 
noves directrius polítiques més clarividents, en tant 
que compromeses a as sumir el projecte global del 
doctor Maluquer, precisament per ser un projecte 
integrador que contemplava, ja fa vint-i-cinc anys, 
el desenvolupament de la investigació complemen-
tada amb el vessant social, on la visita de les rui'nes 
s' acompanyés pel seu museu monografic. Vessant 
aquest al quall'arqueologia es troba avui necessa-
riament abocada. 


L'obra del profesor Joan Maluquer de Motes a Tornabous: història d'un projecte arqueològic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert