Es comenten les sèries de vegetació presents al Barranc d'Aznar (Vilafranca, Castelló): també les espècies més significatives que s'han trobat en aquest paratge de gran atractiu botànic, que hauria d'ésser conservat en el seu estat natural.The vegetation series present and the more important species of Barranc d'Aznar (Vilafranca, Castelló), that was founded in this place, are discussed. Its a very interesting locality from botanic viewpoint, that must saved in your natural condition

Peris Gisbert, J.B.

Pitarch, R.

Roselló Gimeno, R.

Sanchis Duato, E.

Anuari de l Agrupació Borrianenca de Cultura Revista de recerca humanística i científica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El Barranc d'Aznar (Vilafranca, Castelló): un lloc de la comarca dels Ports a conservar

Peris Gisbert, J. B.

Roselló Gimeno, Robert

Sanchis, E.

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I

-El Barranc d'Aznar (Vilafranca, Castelló):un lloc de la comarca dels Ports a conservarR. PITARCH, J.B. PERIS, R. ROSELLÓ, E. SANCHIS (*)Unitat d'Investigació Fitogràfica. Universitat de València.(':') Universitat Politècnica de València.1. Introducció.El Barranc d'Aznar es localitza a les proximitats de la població de Vilafranca, alnord-oest de la província de Castelló, en ple massís del Maestrat. Després d'haverrecorregut el barranc en la seua totalitat i d'haver observat la riquesa florística que es trobaen ell, els autors d'aquest treball volem deixar constància de la important vegetació relícticatrobada; tot acò amb la pretensió de sol·licitar a les autoritats competents en la matèria,la declaració de zona protegida per a aquest espai natural.Els autors aportem les dades florístiques i fitosociològiques d'un paratge natural única la Comunitat Valenciana, que ha d'ésser conservat per a les properes generacions.2. Metodologia.Respecte a la nomenclatura dels tàxons s'ha seguit la normativa de Flora Europaea(Tutin i altres, 1964-80), pel seu caràcter unificador. La nomenclatura fitosociològicasegueix la normativa de Barkmann (i altres, 1986). En els aspectes corològics s'utilitzenles directrius de Rivas Martínez Ci altres, 1987).3. Resultats.El Barranc d'Aznar, localitzat al terme municipal de Vilafranca, se situa als contrafortsmés orientals del Sistema Ibèric extern o aragonés. Està format per materials de tipuscalcari corresponents al període Cretàcic. Als voltants de l'àrea d'estudi són freqüents elsplegaments tectònics que trenquen les amples ondulacions del territori (Pitarch, 1992).Aquest lloc queda dins de l'estatge bioclimàtic supramediterrani inferior, amb ombroclimasubhumit. A més, el Barranc d'Aznar té l'originalitat d'estar orientat en direcció E-W,originant la presència de dues vessants totalment diferents al llarg del seu recorregut, obagai solell.La vegetació d'obaga pertany a la sèrie de vegetació del Violo-Quercetumfagineae. Amés del Quernts faginea poden ésser observades les següents espècies d'especial interésbotànic, com són: llex aquifolium (sent Vilafranca la localidad de la Comunidad Valencianaque té més nombre d'exemplars), SOI'bus aria, Cytisus sessilifolius (molt abundant, sentuna de les poques localitats valencianes on es troba aquest taxon) i Acer granatense.Aquests tàxons estan acompanyats per una orla espinosa formada per: Rosa canina, Rosaagrestis, Rosa micrantha, Rubus caesius, Rubus ulmifolius, Crataegus monogyna, Clematisvitalba, Amelanchier ovalis, Prunus spinosa, Prunus mahaleb i Tanacetum corymbosum.Aquests tàxons formen la comunitat Pruno-Rubion ulmifolii, i l'estrat herbaci d'aquestaroureda també està ben conservat; destaca la presència d' Helleborus foetidus, Cruciataglabra, Viola willkommii, Hieraciuln amplexicaule, Hepatica nobilis, Galium pinetorum,Polygonatwn odoratum i Primula veris subsp. colwnnae.L'altra vessant, orientada al solell, pertany al domini del Hedero-Quercetumrotundifoliae, tractant-se del catTascar fred del Maestrat. A banda del domini de la carrasca(Que/Tus rotundifolia) cal destacar la presència d'altres tàxons com: l'heura (Halera helix),ginebre (Juniperus conununis subsp. communis) i el server (Sorbus domestica). Entre lesplantes acompanyants cal destacar Jasminumfruticans, Cytisus patens, Ruscus aculeatus,Colutea arborescens subsp. arborescens.L'estrat herbaci està dominat per: Silene mellifera, Viola rupestris, Hieracium praecox,Fumana procumbens, Viola alba subsp. dehnhartii, Teucrium chamaedrys subsp.pinnatifidum.A la part fonda del Barranc hi ha un curs d'aigua els mesos més plujosos de l'any.Açò fa que es conserve una important vegetació ripària, amb orla de Coryletum, que ensrecorda per l'ambient i estructura la vegetació del Fagion.Entre totes les espècies allí existents destaca de manera especial el tell (Tiliaplatyphyllos), que per ser una espècie rara a la Comunitat Valenciana i per la significativaextensió que ocupen els més de 50 exemplars comptabilitzats (sent alguns d'ells centenaris)al llarg de més de 500 m. han d'ésser conservats de tota acció antròpica. Encara que podemtrobar exemplars de tells en altres poblacions de la comarca de l'Alcalaten, aquells no estroben formant boscos de tipus ripari; al contrari, es tracta de petits rodals amb escàsnombre d'exemplars, localizats als hàbitats rupícoles de les ombries.També cal destacar la presència de l'oma (Ulmus glabra), espècie també molt rara ala Comunitat Valenciana; en aquests barranc hi ha exemplars de gran antiguitat.En densa formació de Corylus avellana, on són freqüents diverses espècies del gènereRos.a, es poden trobar també rares a la Comunitat Valenciana com són: Melica uniflora,Poa nemoralis, Luzulaforsteri, Helianthemum nummularium, Cephalanthera damasonium.Aquesta formació contacta amb el Violo-Quercetum, on són freqüents centenarisexemplars de grèvol (Ilex aquijloium) i de teix (Taxus baccata). D'aquests tàxons no s'hanpogut trobar individus joves, cosa que dóna un caràcter de tipus relíctic a aquestsexemplars. Si a tot açò afegim la raresa d'aquests tàxons a la Comunitat Valenciana, esjustifica la petició de protecció a través d'una política conservacionista d'aquest paratgede singular interés botànic.122 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA, VII4. Conclusions.I. El Barranc d'Aznar, que pertany al terme municipal de Vilafranca (Castelló), presentauna riquesa florística molt destacada, no tan sols per l'elevat nombre de tàxons, que sónmolt escassos en altres punts de la Comunitat Valenciana, sinó també per la seua antiguitat.2. Les espècies més importants que s'han de localitzar en el territori són les següents:tells (Tilia platyphyllos), grèvols (llex aquifolium), teixos (Taxus baccata), omes (Ulmusglabra), Melica uniflora i Cytisus sessilijlorus. La no existència d'individus joves indueixa pensar que es tracta d'una flora eurosiberiana relíctica.--EL BARRANC D'AZNAR (VILAFRANCA, CASTELLÓ):UN LLOC DE LA COMARCA DELS PORTS ACONSERVAR 123-3. Per tot el que s'ha exposat, se sol· licita a les entitats competents de l'Administració laprotecció del Barranc d'Aznar, com lloc singular, per a que puga ésser preservat de totaacció antròpica devastadora i siga un llegat per a les properes generacions.REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUESBARKMANN, 1.J. i altres (1986): «Code of Phytosociological Nomenclature», Vegetatio, 67,145-195.PITARCH GARCÍA, R. (1992): Estudio de laflora de los montes de Palamita y el Bovalar deVilqj'ranca (Castelló). Tesi de Llicenciatura. Facultat de Ciències Biològiques deValència.R¡VAS MARTÍNEZ, S. i altres (eds) (1987): Memoria del mapa de series de vegetación deEspaíïa. 1:400.000, Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y alimentación. ICONA.Ser. Técn.TUTlN, T.G. i altres (eds) (1964-1980): Flora Europaea, I-V Cambridge, CambridgeUniversity Press.

http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/4673/Barranc%20d%27Aznar.pdf?sequence=1&isAllowed=y

El Barranc d'Aznar (Vilafranca, Castelló): un lloc de la comarca dels Ports a conservar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Repositori Institucional de la Universitat Jaume I