Pereña, Mònica

Solé, Dolors

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El Marc europeu de referència per a l'aprenen-
tatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llen-
gües modernes del Consell d'Europa
Autores
Mònica Pere ña
Direcdó General de PolíticaUngiiística
Dolors Solé
Centrede ReCllrsos pera Llengiies
Estrangeres
El Marc europeu de
referència per a
l'aprenentatge,
l'ensenyament i
l'avaluació de les
llengües modernes és un
document impulsat pel
Consell d'Europa amb
l'objectiu de proporcionar
un marc comú a l'hora
d'elaborar programes de
llengua, orientacions
curriculars, etc. Les
autores en descriuen el
contingut i exposen els
motius del perquè se'n fa
una versió catalana.
52
Què és el Marc europeu de refe-
rència per a l'aprenentatge, l'ense-
nyament i l'avaluació de llengües
modernes?
El Marc europeu de referència és un docu-
ment impulsat pel Consell d'Europa que
té com a objectiu proporcionar unes bases
comunes per a l'elaboració de programes de
llengua, orientacions curriculars, exàmens,
llibres de text , etc. que descriguin d'una
manera exhaustiva el "que han d'aprendre
a fer els aprenents de llengua a l'hora de
comunicar-se i quins coneixements i habi-
litats han de desenvolupar per ser capaços
d'actuar de manera efectiva. Aquesta des-
cripció inclou també el context cultural
en què s'utilitza la llengua i defineix els
nivells de proficiència que permeten mesu-
rar el progrés dels aprenents a cada estadi
de l'aprenentatge i durant tota la vida.
Disposar d'un marc europeu de referèn-
cia ha de permetre superar les dificultats
de comunicació existents actualment entre
els professionals que treballen en el camp
de les llengües modernes en els diferents
sistemes educatius d'Europa; ha de pro-
porcionar a l'administració educativa, als
dissenyadors de cursos, als professors, als
formadors de professors i als organismes
avaluadors els mitjans per reflexionar sobre
i durant la seva pràctica diària, situar i
coordinar els seus esforços i assegurar que
satisfacin les necessitats reals dels apre-
nents de qui són responsables.
El Marc pretén augmentar la transpa-
rència dels cursos, dels programes i de les
qualificacions i promoure la cooperació
internacional en el camp de les llengües
modernes subministrant una base comuna
per a la descripció explícita dels objectius,
dels continguts i dels mètodes i facilitar
el reconeixement mutu de les qualifica-
cions obtingudes en contextos d'aprenen-
tatge diferents i d'aquesta manera, contri-
buir a la mobilitat europea subministrant
els criteris objectius per a la descripció de
la proñcíèncía lingüística.
El Marc europeu de referència és neces-
sari, doncs, per promoure i facilitar la
cooperació entre les institucions d'ense-
nyament de diferents països; per assentar,
sobre una bona base, el reconeixement
recíproc de les qualificacions en llengües;
i per ajudar els aprenents, els ensenyants,
els dissenyadors de cursos, els organismes
certificadors i les administracions educati-
ves a coordinar els seus esforços.
Aquest treball és el resultat pràctic de
l'aplicació d'un dels principis de la política
lingüística del Consell d'Europa que con-
sisteix a treballar per la preservació del
ric patrimoni que representa la diversitat
lingüística i cultural d'Europa mitjançant
un millor coneixement de les llengües
modernes europees. L'objectiu és facilitar
la comunicació, la comprensió recíproca i
la cooperació a Europa. En aquest sentit,
cal que els governs dels estats membres
promoguin la cooperació a escala nacional
i internacional de les institucions governa-
mentals i no governamentals implicades
en el desenvolupament de mètodes d'ense-
nyament i d'avaluació en l'àmbit de l'apre-
nentatge de llengües modernes i la produc-
ció i utilització de material, incloent-hi
les institucions compromeses en la pro-
ducció i utilització de material multimè-
dia. Igualment, cal fer els passos necessaris
per aconseguir l'establiment d'un sistema
europeu d'intercanvi d'informació eficaç
que englobi tots els aspectes de l'apre-
nentatge i de l'ensenyament de llengües
modernes i de la recerca en aquest àmbit
fent un ús complet de les tecnologies de la
informació.
És per aquest motiu que les activitats
del Consell d'Europa s'han concentrat en
el foment, el suport i la coordinació dels
esforços dels estats membres i de les ins-
titucions no governamentals per tal de
millorar l'aprenentatge de llengües d'acord
amb aquests principis fonamentals.
Quines són les aportacions princi-
pals del Marc que han de permetre
assolir els objectius descrits ante-
riorment?
El Marc subministra una base comuna per
a la descripció d'objectius, continguts i
mètodes, i en aquest sentit pretén aug-
mentar la transparència de cursos, progra-
mes i qualificacions; però va més enllà de
la descripció dels diversos components de
la llengua i les seves funcions, nocions
i exponents gramaticals dels documents
anteriors del Consell d'Europa. El Marc
analitza la gran complexitat del llenguatge
humà descomp onent la competència lin-
güística en distints elemen ts i considerant
els usuaris i aprenents de llengües «agents
socials», és a dir, membres d'una societat
que han d'acomplir tasques, que no només
són lingüístiques, en unes circumstàncies
i en un entorn determinats, i en un camp
d'acció concret.
Si els actes de parla es realitzen dins de
les activitats lingüístiques, aquestes formen
part d'un context social més ampli que
només ell sol és capaç de donar-los una
significació compl eta. En el Marc es parla
de «tasques» en tant que accions realit-
zades per una o més persones que utilit-
zen estratègicament les seves pròpies com-
petències específiques per tal d'aconseguir
un resultat determinat.
D'acord amb aquest enfocament orien-
tat a l'acció, qualsevol forma d'ús i d'apre-
nentatge de llengües podria ser descrit de
la manera següent:
L'ús de la llengua -que n'inclou l'aprenen-
tatge-, comprèn les accion s que realitzen
les person es, les quals, com a indivi dus i
com a agent s socials, desenvolup en una sèrie
de competències: les de caràcter general, i
les competències comu nicatives en particu-
lar. Les person es utilitzen les competències
que tenen a la seva disposició en diversos
contextos i sota diverses condicions i limi-
tacions, amb l'objectiu de dur a terme acti-
vitats lingü ístiqu es. Aquestes activ itats com-
porten uns processos lingüístics destin ats a
produir i/o compre ndre textos relacionats
amb temes d'àmbits específics, activan t les
estratègies més conve nients per a l'acompli-
ment de les tasques . El con tro l que tenen
d'aquestes accions els part icipan ts condueix
al reforçam ent o a la modi ficació de les seves
competències.
En aquesta dimensió social de la llen-
gua, l'aprenent no és més que un usuari
i per tant un ind ividu amb comp etències
generals individuals que consisteixen espe-
cialment en els seus sabers, el que en llen-
guatge curricular en diem fets i conceptes,
els seus sabers-fer o procediment s, el saber
ser que posseeix o allò que entene m per
actituds, valors i normes així com el seu
saber aprendre.
Lacompetència comunicativa en llengua
inclou els components lingüístic , socio-
lingüístic i pragmàtic i cada un d'aquests
components inclou sabers i sabers-fer. El
Marc n'examina amb detall tote s les cate-
gories així com les estratègies activades
pels usuaris quan s'ocupen d'activitats lin-
güístiques .
L'aportació del Marc més perceptible
per a l'usuari/aprenent de llengua és la
que fa referència a l'establiment de nivells
comuns de referència de la proficiència
lingüíst ica. El Marc descriu sis nivells per
a l'organització de l'aprenentatge de llen-
gües i el reconeixement públic de diferents
graus d'assoliment. Alguns dels nivells
resultaran familiars als lectors en la mesura
que han estat a bastament reconeguts i uti-
litzats per la professió des dels últims anys
setanta: nivell Breakthrough o nivell intro-
ductori, Waystage o nivell bàsic, Threshold
o nivell llindar, Vantage o nivell avançat,
Effective Operational Proficiency o domini
funcional efectiu i Mastery o domini. (La
traduc ció d'aquestes denominacions està
en fase de revisió. Com el mateix Marc
reconeix la terminologia utilitzada en el
text original , és a dir l'anglès, és molt difí-
cil de traduir. Així, doncs, considerem pru-
dent no difondre uns noms que, en ·el
moment que aparegui publicada la traduc -
ció del Marc, puguin haver canviat. )
Esconstata, tanmateix, que aquesta divi-
sió en sis nivells correspon a les interpre-
tacions superiors o inferiors de la divisió
clàssica de nivell bàsic, intermedi i avan-
çat que el Marc adopta seguint un principi
de derivacions en hipertext a partir d'una
divisió inicial en tres nivells generals, A, B
i C:
Establir fronteres entre nivells és sempre
un procediment subjectiu, algunes institu-
cions poden preferir nivells ampli s, d'al-
tres més detallats. L'avantatge d'un enfoca-
ment amb subdivisions com el que proposa
el Marc és que un con junt de nivells i/o
53
descriptors pot ser dividit en nivells que
resultin pràctics per a usuaris diferents,
que responguin a necessitats locals però
mantenint-se vinculats al sistema comú.
La numeració permet subdivisions com-
plementàries sense perdre la referència de
l'objectiu principal al qual fa referència.
Amb un sistema de nivells flexible com
el que proposa el Marc, les institucions
poden desenvolupar les subdivisions que
corresponguin al seu cas.
Per exemple, en un sistema escolar obli-
gatori, o en un sistema d'ensenyament
nocturn per a adults, en què cal facilitar
indicadors de progrés en els nivells més
baixos de l'escala , es pot desenvolupar el
nivell d'usuari bàsic subdividint-lo per pro-
duir un conjunt de fins a sis fites on es tro-
barien un gran nombre d'aprenents.
En canvi, en un context d'ensenyament-
aprenentatge que tingui com a objectiu
fomentar les habilitats lingüístiques de
nivell superior per als usos professionals,
es desenvoluparia probablement el nivell
corresponent de l'usuari experimentat:
En establir els nivells comuns de referèn-
cia, el Marc subministra una sèrie ascen -
dent de nivells comuns per tal de descriure
la proficiència de l'aprenent amb les cor-
responents categories descriptives basades
en paràmetres d'activitat comunicativa i
competència comunicativa en llengua per
als distints àmbits que contempla.
El Marc explica com s'han de desenvo-
lupar les habilitats necessàries i com faci-
litar aquest desenvolupament, s'ocupa de
manera detallada del paper de les tasques
en l'ús i l'aprenentatge de llengües i exa-
mina, primer la naturalesa i el desenvo-
lupament de la competència plurilingüe i
després les seves implicacions en la diver-
sificació de les polítiques educatives i d'en-
sen yament de llengües.
54
Finalment, dirigeix l'atenció vers les fun -
cions relatives a l'avaluació de la profi-
ciència lingüística. El capítol destinat a
l'avaluació permetrà a molts usuaris apro -
ximar-se als programes d'exàmens públics
amb més elements de judici i farà que aug-
mentin les seves expectatives pel que fa a
la informació que els organismes examina-
dors subministren respecte als continguts,
criteris i procediments dels seus exàmens
qualificadors tant a escala nacional com
internacional. Els formadors de professors
el trobaran útil per augmentar la conscièn-
cia dels temes relatius a l'avaluació en la
formació del professorat, inicial i/o perma-
nent.
El Marc conté també quatre apèndixs i
un apartat de bibliografia amb una selec-
ció de llibres i article s que permeten apro-
fundir en els diversos temes tractats.
Entenem que el Marc ha de tenir un
fort impacte en el món de l'ensenyament-
aprenentatge de llengües per les raons
següents:
• el seu caràcter exhaustiu respecte a la
descripci ó dels components de la llengua i
el seu ús;
• la incorporació de les habilitats d'inte-
racció i mediació a les habilitats clàssiques
descrites en documents anteriors;
• la descripció de les competències comu-
nicatives en llengua emmarcades en el con-
cepte de competències generals de l'indi-
vidu;
· la incorporació del component d'vapren-
dre a aprendre»entre les capacitats a desen-
volupar;
• la diferenciació que estableix entre tas-
ques pedagògiques i tasques de la vida real;
• la diferenciació entre textos didàctics i
textos autèntics;
• la diferenciació entre tasques focalitza-
des en la forma i tasques focalitzades en el
contingut;
• l'èmfasi a aprendre i no exclusivament a
ensenyar;
• la definició d'unes escales comprensibles
de nivells de competència i d'avaluació;
• la incorporació del concepte, reconeixe-
ment i avaluació de competències parcials
per a usos específics.
Per a què ha de servir el Marc?
Els usos del Marc inclouen la planificació
dels programes d'ensenyament-aprenen-
tatge de llengües pel que fa a:
• la seva assumpció de coneixements previs
i a l'articulació amb l'aprenentatge ante-
rior, especialment en les etapes de con-
tacte entre l'edu cació primària, l'educació
secundària i l'educaci ó superior o els estu-
dis posteriors;
• els objectius i el contingut.
La planificació de la certificació de llen-
gües pel que fa a:
• els continguts dels program es d'exà-
mens;
• els criteris d'avaluació, sobre la base de
l'assoliment positiu més que no pas de les
deficiències negative s.
La planificació d'un aprenentatge auto-
dirigit , que inclou:
• que l'aprenent sigui més conscient de
l'estat actual del seu coneixement;
• l'autoestabliment d'objectius factibles i
útils;
• la selecció de material s;
• l'autoavaluací ó.
Per què una versió catalana?
El Consell d'Europa ha volgut aprofitar
la celebració de l'Any Europeu de les
Llengües, impulsat conjuntament amb la
Unió Europea, per difondre el coneixe-
ment d'aquest Marc europeu de referència
i promoure'n l'ús. Hi ha afegit, a més, la
recomanació que se'n facin traduccions a
tantes llengües com sigui possible per con-
tribuir de manera més eficaç a la difusió
dels continguts.
Aquest és un dels motius, però evi-
dentment no l'únic, que ens ha portat a
emprendre aquesta traducció.
Al darrere de la decisió de traduir qual-
sevol text hi ha sempre més d'un motiu :
facilitar la transmissió de determinades
informacions o coneixements que contri-
bueixen a consolidar el bagatge cultural
propi , traslladar uns determinats contin-
guts adaptant-los a un context determinat
o simplement el plaer de traduir, que és
una molt bona manera d'analit zar el text i
d'aprofundir en els continguts.
En el nostre cas el motiu era molt clar:
difondre entre la comunitat educativa
especialista en ensenyament de llengües
aquest document de referència no només
pel seu valor intrínsec i perquè estem segu-
res que esdevindrà un document de refe-
rència per als usos aban s esmentats, sinó
també perquè ja ens havia resultat molt
útil les vegades que l'havíem utilitzat quan
encara circulava en forma d'esborrany. Per
posar només algun exemple: en la renova-
ció dels certificats oficials de llengua cata-
lana, en l'elaboració dels currículums de
les escoles oficials d'idiomes de Catalunya
o en la revisió dels nivells llindar i de sufi-
ciència de la llengua catalana. Per una altra
banda, compartim la idea que cal treballar
amb paràmetres comuns perquè tot allò
que significa cooperació enriqueix i suma,
i també en aquest cas l'experiència en el
camp de l'avaluació -pertànyer a l'Asso-
ciació Europea d'Avaluadors de Llengua
(Association of Language Testers in Europe,
ALTE) i participar en el projecte europeu
Dialang d'autodiagnosi de coneixements
de llengua en línia- ha estat positiva .
Així doncs, us encoratgem a abordar la
lectura d'aquest document que, malgrat la
complexitat del text, que de vegades la
converteix en un xic àrida, fa una aporta-
ció clau en la fixació d'uns estàndards que
ens facilitaran la nostra feina diària tant en
el camp de l'ensenyament de llengües com
en el de l'avaluació.
A més a més, ens agradaria, sobretot,
que tots aquells de vosaltres que cregueu
que aquest Marc de referència per a l'apre-
nentatge, l'ensenyament i l'avaluació de
les llengües modernes és una bona eina i
que esteu disposats a utili tzar-la, ens feu
arribar tots els suggeriments, propostes,
crítiques o dubtes que se us vagin plan-
tejant. Una de les millors aportacions del
Marc pot ser -hauria de ser- possibilitar
una reflexió i un debat tan ampli com sigui
possible amb l'objectiu ben clar d'enriquir-
nos a tots i sobretot a la nostra feina quo-
tidiana.
•
55


El Marc europeu de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües modernes del Consell d'Europa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert