Bardají, Alfredo

Bayés Genís, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

137
Sense amnèsia
La Societat Catalana de Cardiologia
Antoni Bayés Genís1, Alfredo Bardají2
1Servei de Cardiologia. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona; 2Servei de Cardiologia. Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII. 
Introducció
La Societat Catalana de Cardiologia (SCC) promou la sa­
lut cardiovascular mitjançant la formació continuada dels 
metges, afavoreix les activitats científiques originals i tre­
balla conjuntament amb altres societats científiques i amb 
l’administració sanitària de Catalunya1. Es tracta d’una 
branca especialitzada de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 
i de la Salut de Catalunya i de Balears i el seu àmbit territo­
rial és tot Catalunya (Taula 1). Integra tots els cardiòlegs 
que ho sol·liciten, que després de ser admesos per la Junta 
Directiva i confirmats per l’Assemblea General, passen a 
ser membres numeraris. Formen part de la Societat també 
altres metges o professionals relacionats directament amb 
la cardiologia que són considerats membres associats, així 
com qualsevol persona que sigui admesa per haver ajudat 
de manera rellevant a les institucions cardiològiques o a 
la pròpia SCC, aquestes persones es consideren membres 
protectors. La SCC es regeix per uns estatuts amb finali­
tats funcionals ben establertes (Taula 2).
Organització
La SCC està regida per òrgans de govern que són l’As­
semblea General, la Junta Directiva, el President i les co­
missions especials. L’Assemblea General està integrada 
per la totalitat dels socis i membres de l’entitat i és l’òrgan 
suprem de la SCC. Els seus acords obliguen tots els so­
cis i membres de l’entitat i tenen validesa fins que siguin 
modificats o revocats per un altre acord en l’Assemblea 
General. Aquestes assemblees poden ser ordinàries o ex­
traordinàries. L’Assemblea General Ordinària es reuneix 
com a mínim un cop l’any per tal d’aprovar la memòria 
d’activitats desenvolupades en l’exercici anterior i els 
pressupostos per a l’exercici actual. Amb caràcter extraor­
dinari, l’Assemblea pot ser reunida sempre que ho jutgi el 
president o ho sol·liciti per escrit un nombre de socis no 
inferior al 10%. La Junta Directiva està formada per vuit 
persones triades i revocades pel conjunt de socis numera­
ris. En el si de la Junta hi ha necessàriament un president, 
un vicepresident, un secretari, un tresorer, dos vocals, un 
president o secretari electes i un president anterior. Amb 
l’objecte que la Junta tingui la màxima representativitat 
possible, un dels seus components ha d’exercir la medi­
cina extrahospitalària, no pot haver­hi més de dos repre­
sentants d’un mateix centre sanitari i han d’estar repre­
sentades les comarques de com a mínim dues províncies 
de les quatre que actualment hi ha a Catalunya. El mandat 
dels components dura dos anys i es renova cada any per 
meitats.
Els orígens
El 8 de març de 1948, vint membres de l’Acadèmia de 
Ciències Mèdiques de Catalunya van advocar per la crea­
ció de l’Associació Catalana de Cardiologia i Angiologia2. 
Aquesta iniciativa va ser conseqüència del desenvolupa­
ment obtingut per la cardiologia al nostre país, a jutjar per 
la important contribució catalana al II Congrés Nacional 
de Cardiologia. El 29 de gener de 1949, l’Associació Ca­
talana de Cardiologia i Angiologia es va constituir a Bar­
celona com una nova associació d’especialistes en el si de 
l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. Aquesta primera Asso­
ciació tenia 27 membres (Figura 1), i entre ells van triar la 
Junta Directiva, que va estar formada per Francesc d’Assís 
Estapé Pañellas com a president, Joan Codina Altés com a 
vicepresident de Cardiologia, Ferran Martorell Altés com 
a vicepresident d’Angiologia, José M. Framis de Mena 
com a secretari de Cardiologia, Antonio Rodríguez Arias 
com a secretari d’Angiologia i Josep Valls i Serra com a 
tresorer. Des de la seva creació, aquesta Associació va te­
Correspondència: Dr. A. Bayés Genís 
Servei de Cardiologia 
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
C/ Canyet, s/n
08916 Badalona
Tel. 934 978 915
Adreça electrònica: abayesgenis@gmail.com
Annals de Medicina 2013;96: 137-139.
Denominació Societat Catalana de Cardiologia
Dependència Acadèmia de Ciències Mèdiques  
 i de la Salut de Catalunya i de Balears
Disciplina Científica
Àmbit d’actuació Catalunya
Durada Indefinida
Personalitat Jurídica i amb plena capacitat 
 d’obrar per al compliment de les  
 seves finalitats
TAULA 1. Característiques de la Societat Catalana de Cardiologia 
ANNALS DE MEDICINA - VOL. 96, NÚM. 3  2013
138
nir un president general, un president de Cardiologia i un 
president d’Angiologia. Essent president de la Secció de 
Cardiologia el 1973, el Dr. A. Bayés de Luna va proposar 
la separació dels camps d’especialització de cardiologia 
i angiologia, en dues associacions independents. Des de 
llavors, la SCC ha progressat de la mà de juntes directives 
que s’han anat renovant cada 1 o 2 anys (Taula 3).
El Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia
L’any 1988, essent President el Dr. M. Ballester Rodés, es 
va organitzar el I Congrés de la Societat Catalana de Car­
diologia, amb gran èxit d’assistència. Des de llavors s’han 
celebrat congressos anualment amb una durada de dos 
dies, la primera setmana del mes de juny. L’estructura del 
congrés s’ha modificat al llarg d’aquests anys i actualment 
compta amb l’activitat docent en 3 sales simultànies en 
què es presenten comunicacions orals, pòsters moderats 
i no moderats, taules rodones oficials, controvèrsies i ses­
sions de cardioactualitat. També hi ha participació de la 
indústria farmacèutica en forma de taules rodones patro­
cinades. El congrés de la SCC és una oportunitat única per 
posar en comú tota l’activitat científica que s’ha realitzat 
en l’àmbit de la cardiologia el darrer any. És també una 
gran oportunitat perquè els residents de cardiologia, en 
període de formació, comuniquin les seves primeres ex­
periències en recerca. És una gran oportunitat per crear 
vincles entre organitzacions sanitàries i per al desenvolu­
pament de les relacions personals. En el si del Congrés de 
la SCC se celebra l’Assemblea General Ordinària anual, en 
la qual la Junta Directiva emet el seu informe d’activitat 
anual, que ha de ser aprovat pels socis, l’estat del balanç 
econòmic i es procedeix a la renovació dels càrrecs di­
rectius. L’any 2000 es va instaurar la Conferència Codina 
Altés, en memòria d’aquest il·lustre cardiòleg català amb 
1. Promoure l’estudi, prevenció i tractament de les malalties cardiovasculars a Catalunya.
2. Promoure, coordinar i desenvolupar programes científics i d’informació i educació pública,  
 relacionats amb els problemes cardiovasculars.
3. Defensar el compliment de les normes ètiques en l’exercici de la cardiologia.
4. Defensar els interessos professionals dels seus associats.
5. Promoure i organitzar reunions i congressos sobre temes relacionats amb la cardiologia.
6. Assessorar i assistir a organismes públics o associacions privades en matèria de cardiologia.
 Intervenir en els organismes pertinents d’ensenyament de postgrau i d’especialització cardiològica a Catalunya.
7. Formar part dels tribunals o comissions per a la selecció de candidats a places professionals  
 de l’especialitat a Catalunya, com a Societat integrada a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya  
 i de Balears.
8. Ser portaveu davant els organismes públics en tot el que faci referència a la cardiologia.
TAULA 2. Finalitats de la Societat Catalana de Cardiologia 
1973­74 A. Bayés de Luna
1974­76 F. Navarro López
1976­78 J. Soler Soler
1978­80 A. Casellas Bernat
1980­82 J. Simón Lamuela
1982­84 A. Betriu Gibert
1984­86 M. García Moll
1986­88 E. Esplugas Oliveras
1988­90 M . Ballester Rodés
1990­91 E. Domingo Ribas
1991­93 L. Tomàs Abadal
1993­95 D. Obrador Mayol
1995­97 X. Sabaté de la Cruz
1997­99 J. Figueras Bellot
1999­01 C. Creixells Figueras
2001­03 G. Sanz Romero
2003­05 P. Tornos Mas
2005­07 F. Carreras Costa
2007­09 X. Bosch Genover
2009­11 J. Bruguera Cortada
2011­13 A. Bardají Ruiz
2013­15 A. Bayés Genís
TAULA 3. Presidents de la Societat Catalana de Cardiologia 
gran projecció internacional. Al llarg d’aquests anys, car­
diòlegs catalans, espanyols i estrangers han estat convi­
dats a pronunciar aquesta lliçó. L’any 2013, amb motiu 
del 25è aniversari dels congressos de la Societat Catalana 
de Cardiologia, el convidat ha estat el Dr. E. Braunwald, 
cardiòleg de prestigi internacional i gran impulsor de la 
cardiologia moderna dels segle XX i XXI.
ANTONI BAYÉS GENÍS, ALFREDO BARDAJÍ - LA SOCIETAT CATALANA DE CARDIOLOGIA
139
La formació continuada
La formació de postgrau en cardiologia és una de les tas­
ques fonamentals de la SCC. Des del seu inici, la SCC orga­
nitza periòdicament sessions formatives en forma de taula 
rodona amb 2­3 ponents i un cas clínic, presentat normal­
ment per un resident de cardiologia. Aquestes sessions, 
anomenades “Sessions del primer dilluns” perquè normal­
ment se celebren el primer dilluns de cada mes en horari 
de tarda, tenen un llarg recorregut i són molt populars en­
tre els cardiòlegs catalans. El programa científic l’organitza 
la Junta Directiva i es trien una varietat de temes i de po­
nents de manera que quedi representada la totalitat dels 
àmbits d’interès de la cardiologia catalana. A la pàgina web 
de la SCC1, eina fonamental per a la comunicació i difusió 
de notícies entre socis, hi ha accés a totes les conferències 
dels dilluns per mantenir la formació continuada en línia. 
Des de fa uns anys se celebra de forma periòdica una ses­
sió de formació en jornada intensiva de tot un dia a Tarra­
gona, Lleida i Girona, de manera rotatòria, amb l’objectiu 
d’accedir a tot el territori en aspectes docents.
Relacions institucionals
La SCC manté una relació estreta amb la Sociedad Es­
pañola de Cardiología (SEC). El president de la SCC és 
membre consultor de la Junta Directiva de la SEC. Molts 
cardiòlegs catalans que han format part com a membres 
d’alguna junta directiva en els últims anys també ho han 
estat de la Junta Directiva de la SEC o d’algun dels seus 
grups de treball.
A nivell de Catalunya, la relació amb institucions sa­
nitàries s’ha anat incrementant els darrers anys. Proba­
blement, el punt d’inflexió es va produir quan la SCC 
va proposar al Departament de Salut organitzar i parti­
cipar en les decisions institucionals per al tractament de 
reperfusió en l’infart agut de miocardi. Fruit d’aquesta 
col·laboració ha estat la implantació del Codi Infart3, que 
ha revolucionat l’assistència dels pacients amb infart de 
miocardi a Catalunya, de manera que en molt poc temps 
hem passat d’una taxa d’angioplàstia primària (el tracta­
ment d’elecció per als pacients amb infart de miocardi) de 
les més baixes d’Espanya (i, per tant, d’Europa) a ser un 
tractament habitual i amb molt bons resultats tal com ara 
s’està començant a analitzar.
Activitat científica
La SCC és una entitat que promou activament la recer­
ca cardiovascular a través de beques per a la investigació 
que atorga cada any i premis que reconeixen l’excel·lència 
en investigació de les millors comunicacions presenta­
des al Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia. En 
col·laboració amb altres societats científiques i amb el De­
partament de Salut manté un programa de recerca en epi­
	  
FIGURA 1. Llistat de cardiòlegs i angiòlegs socis fundadors 
 de l’Associació de Cardiologia i Angiologia  
 (donem el nostre agraïment al Dr. M. de Fuentes  
 Sagaz per proporcionar-nos aquesta figura)
demiologia de la síndrome coronària aguda per conèixer 
la realitat assistencial i les seves repercussions en termes 
de morbimortalitat. Durant aquest programa s’ha arribat a 
realitzar al llarg dels últims anys fins a 4 registres, coneguts 
com IAMCAT, fonamentals per poder planificar d’una 
forma més eficient el futur assistencial d’aquesta impor­
tant realitat assistencial4. La SCC té o ha tingut diferents 
grups de treball amb una àrea específica d’interès, com el 
d’insuficiència cardíaca o el d’arítmies, que col·laboren ac­
tivament amb activitats científiques i de formació conti­
nuada alineades amb els objectius generals de la societat.
Nota d’agraïment: Volem mostrar la nostra gratitud als presi­
dents anteriors pels suggeriments i la revisió d’aquest document.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1. Societat Catalana de Cardiologia. http://www.catcardio.cat/
2. De Fuentes Sagaz M. History of Catalan Cardiology (1872­1992). 
Barcelona: Ed Alta Fulla; 1992.
3. CatSalut. Instrucció 04/2009. Sectorització de l’atenció a les perso­
nes malaltes amb infart agut de miocardi (IAM) amb elevació del 
segment ST per tal de portar a terme l’angioplàstia primària. Barce­
lona, 12 de maig de 2009. 
4. Figueres J, Heras M, Baigorri F, Elosua R, Ferreira I, Santaló M. Re­
sultados del III registro IAMCAT de pacientes con infarto de mio­
cardio con elevación del segmento ST en Cataluña. Comparación 
con los registros IAMCAT I y II. Med Clin (Barc). 2009;133:694­701.


La Societat Catalana de Cardiologia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert