Pérez, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

158 | EINES TARDOR 2009
El somni republicà. 
El republicanisme a les comarques gironines 1900-1936
Enric Pujol (dir.) 
Edicions Viena. Barcelona, 2009.
Hi ha obres que han de formar part 
de la biblioteca d’aquells que es 
diuen, o ens diem, republicans, ca-
talanistes i d’esquerres. I aquesta 
és una d’elles. Un llibre que acom-
panya l’exposició que amb el ma-
teix nom, El somni republicà. El republicanisme a les 
comarques gironines 1900-1936,  recorre el Principat 
des de començaments d’any. El seu enfocament, els 
temes tractats i el discurs de fons fa que ens atansi de 
manera planera i al mateix temps rigorosa, al procés 
de construcció i consolidació d’un espai social, cultu-
ral i polític republicà a les comarques gironines.
La construcció d’aquest espai no té simplement una con-
notació política, en el sentit més immediatista. Ben al 
contrari, i a desgrat de les diferents conjuntures amb què 
es trobaren els nostres predecessors republicans, la xar-
xa de centres de sociabilitat que el republicanisme cons-
trueix al llarg i ample del territori ofereix uns espais i uns 
referents aliens al model polític oficial: teixeix una teranyi-
na de complicitats, vincula unes generacions amb d’al-
tres, difon pel territori el seu ideari com l’aigua que mica 
en mica modela la pedra... Sense la comprensió del re-
publicanisme com una xarxa associativa cultural i no no-
més política, queda limitat tot just a allò que no va ser: 
una resposta a una consigna més o menys ben formula-
da. Només es pot comprendre l’explosió que represen-
ta Esquerra Republicana de Catalunya el 1931 si ente-
nem que hi havia dispersos pel territori tot un conjunt de 
casals, casinos i ateneus de vocació republicana, molts 
dels quals enfonsaven les arrels al segle XIX, i que havien 
sobreviscut a guerres, dictadures i repressions diverses.
Una de les preguntes que ens hem de fer és com enca-
ra estem mancats d’estudis com el que presenta aques-
ta obra. Enric Pujol (1960), el seu director, ens comenta 
a les pàgines del llibre que en aquest «relatiu poc inte-
rès que el republicanisme ha suscitat fins fa poc entre els 
mateixos especialistes —amb glorioses excepcions, natu-
ralment— cal esmentar un factor de caràcter polític de-
rivat del procés de transició democràtica (...) L’accepta-
ció acrítica de la monarquia espanyola (...) per part dels 
principals partits esquerrans (...) convertí en políticament 
incorrecte (o poc pertinent) tot allò que envoltava la re-
ivindicació republicana, fins i tot el tractament de la im-
portància històrica que havia tingut el moviment.» Així, En-
ric Pujol ens parla de com les fites del republicanisme 
català han estat menystingudes per raons que probable-
ment tenen poc a veure amb la ignorància: «la República 
catalana que Francesc Macià proclamà el 14 d’abril de 
1931 (...) sovint ha estat qualificada per polítics en actiu i 
també per certs historiadors, amb termes com «efímera» i 
Manuel Pérez | perezm@gencat.cat
Historiador
nyament com a eina per al millorament dels individus i per 
extensió de la societat, el laïcisme, les connexions amb la 
maçoneria... Una perspectiva general del republicanisme 
gironí, complementada amb un recorregut per cadascu-
na de les seves comarques, estudiant els processos de 
naixement i consolidació del republicanisme en cada una 
de elles, els trets diferencials i els punts de contacte, així 
com el retrat de les figures més destacades: Josep Puig 
i Pujades (1883-1949) a l’Alt Empordà, Josep Irla (1876-
1958) al Baix Empordà i Carles Rahola (1881-1939) i Mi-
quel Santaló (1887-1962) al Gironès. 
El final temporal del llibre se situa al 1939, el moment 
en què el somni es va estroncar a mans de la raó de la 
força, l’única que pot demorar, però no impedir, l’acompli-
ment dels somnis col·lectius. |
d’altres d’equivalents per tal d’empetitir la seva transcen-
dència. Són valoracions que no s’adiuen ni amb la realitat 
històrica ni amb la importància política que realment tin-
gué el seu gest. Hi ha una claríssima línia de continuïtat 
entre la República Catalana i la Generalitat republicana 
(...) Així mateix, el canvi de nom que alguns analistes han 
vist com una claudicació nacional absoluta, fou en reali-
tat una concessió que va possibilitar la pervivència d’una 
República encoberta sota el nom arcaïtzant de «Genera-
litat», amb un poder polític que mai abans (...) Catalunya 
no havia tingut.» 
D’aquesta manera, l’obra comença amb una panorà-
mica del moviment republicà al Principat, oferint apunts 
de les principals característiques del republicanisme ca-
talà així com de les figures que el personifiquen. Entre 
aquests apunts, i sense menystenir la resta d’aportacions, 
cal destacar el text de Giovanni Catinni, una lectura del 
republicanisme com una nova ètica actual, una manera 
present d’entendre el món. En altres paraules, un retorn 
als seus orígens en els que el republicanisme era, per da-
munt de tot, una actitud davant la societat. 
Seguidament, el llibre se situa a les comarques gironi-
nes, detallant tots aquells aspectes més concrets que van 
donar consistència al moviment en aquest territori: les se-
ves relacions amb les arts, la seva premsa, la contradic-
tòria que mantingué amb el sindicalisme, la fe en l’ense-
Només es pot comprendre l’explosió 
que representa Esquerra el 1931 
si entenem que hi havia dispersos 
pel territori tot un conjunt de casals, 
casinos i ateneus de vocació republicana


"El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines 1900-1936" d'Enric Pujol (dir.)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert