Sitges i Molins, F. Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Miscel·lània Cerverina, 9 (1994), pàgs. 21-27 
Els nou-cents anys de Santa Maria de Cervera 
F.XAVIER SiTjES I MOLINS 
Advocat 
A l'andu del monestir de Montserrat es guarda un document 
procedent del de Sant Benet de Bages, que dóna notícia de Santa Maria 
de Cervera en una data molt més antiga de les fins ara conegudes, ja 
que és el 25 de juliol del 1090, és a dir de ja £a més de nou cents anys^ 
Es tracta d'un pergamí que fa 53 per 24 cm. i és una còpia del 
segle XI mateix, treta de l'original i a utilitat del cenobi bagenc, que hi 
figura com a llegatari del mas Angla, de Calders, a la mateixa comarca. 
El testador, que es deia Guillem Bel.lit, era un ric sacerdot que 
apareix en altres documents del mateix andu de Sant Benet, com en un 
de l'any 1056, on es fa constar una compra que ell va fer junta amb una 
tal Eizulina, que devia ser la seva amistançada^ i amb la qual es devia 
Agustí Duran i Sanpere, en el seu I Jibre de Cerver^ ^ (Tàrrega, 1972) no dóna per a Santa Maria 
de Cervera cap data anterior al segle XIV i veu dificil de poder-ne donar cap, perquè diu a les 
pàgines 129-130: "Els temps primitius d'aquest temple només els podriem conèixer plenament 
estudiant l'arxiu del monestir de Ripoll, del qual era pertinença des del segle XI. Perdut aquell fons 
documental, és forçós reduir les recerques als arxius locals i a l'episcopal de Vic, a la diòcesi del 
qual correspongué Cervera fins que fou creat el bisbat de Solsona. Uns i altres, però, només ens 
ofereixen documentació seguida a partir de la catorzena centúria...". Duran, però, s'equivoca en dir 
que Santa Maria pertanyia a Ripoll des del segle XI, l'es^ésia que hi pertanyia era la de Sant Pere el 
Gros. / 
2 BENET I CLARA. Albert; Història de Manresat Dels nrigens al segle XI. Manresa, 1985, p. 547. 
22 F.XAVIER SrrjES I MouNs 
casar després, perquè en el testament que ens ocupa i on ja no 
s'anomena sacerdot, es referebc a Eizulina múltiples vegades com a 
muller seva. La parella va tenir diversos fills, que són anomenats en el 
testament. 
En aquesta acte de darrera voluntat. Guillem Bel.lit fa molts 
llegats: a més dels seus familiars, a la canònica de Sant Pere de Vic, al 
Sant Sepulcre de la matebca catedraP, un de personal al bisbe 
Berenguer Sunifred de Uuçà, a Santa Maria de l'Estany, a la canònica 
de la seu de Barcelona, a Santa Maria de Moià, a Sant Benet de Bages, 
on diu que vol ser sebollit, a Sant Llorenç del Munt, a Sant Fruitós (de 
Bages) i a Santa Maria de Cervera. Sorprèn que no en faci cap a la 
canònica de Santa Maria de Manresa, tot i que el testador sembla que 
era d'allà i, almenys tenia moltes terres en el terme de la ciutat: potser 
no estava en gaire bona relació amb els canonges conciutadans seus, de 
la comunitat dels quals tal vegada havia format part; en canvi, afavoreix 
els de l'Estany, que eren agustins, mentre que els manresans encara 
regien per la regla equisgranenca. 
De tots els llegats, els més interessants són els que Guillem 
Bel.lit fa a favor d'obres públiques: uns, per al pont de Llobregat, altres, 
per a Santa Maria de Cervera, que ens donen notícia que aleshores 
s'estaven construint ambdós bastiments. 
Els a favor del pont del Llobregat corroboren el que ja sabíem 
per alh*es documents de Sant Benet de Bages, d'aquelles dècades finals 
de l'onzena centúria: que aleshores es construía un pont sobre aquell 
riu, obra ingent a l'època i a la qual destinaven donatius persones que, 
de vegades, eren de molt lluny. Aquest pont és el que es diu de 
Cabrianes, en el camí ral de Manresa a Vic, en el límit de l'antic territori 
d'aquella ciutat amb els dels castells d'Artés i Calders. Era l'únic 
viaducte que en aquells temps hi havia sobre el Llobregat, més amunt 
del romà de Martorell. Del pont de finals del segle XI en queden unes 
' La capella del Sant Sepulcre era sobre el portal m^or de l'església catedralicia de Sant Pere i el 
bisbe Guillem de Tavertet hi va consagrar un altar l'any 1212, segons AINAUD DE LASARTE, J.: 
Dades inèdites sobre la catedral romànica de Vich. "Ausa", 5. Vic, 1953, p. 207. 
ELS NOU-CENTS ANYS DE SANTA MARIA DE CERVERA 23 
poques restes, sota les del segon viaducte medieval, ensorrat l'any 1939 
per l'exèrcit republicà en retirada*. 
Els dos altres llegats, que ara ens interessen d'una manera 
especial, són els que Guillem Bel.lit féu a Santa Maria de Cervera: l'un 
"ad operam" (per a l'obra) del temple i era de la meitat del crèdit que el 
testador tenia contra Guillem Ramon de Cervera,^ pel forment i l'ordi 
que li havia prestat, probablement després d'una mala collita a la 
Segarra; l'altre llegat gravava la deixa d'unes terres de Cervera, que feia 
als seus fills Ermengol i Ramon i que consistia en una mitgera anual 
l'oli "per lumine" (per la lluminària) de la mateixa església, cosa que 
dóna a entendre que les obres del temple devien ser molt avançades, si 
ja es pensava en la llum que caldria fer-hi. 
Heus ací unes notícies que retrotreuen l'existència de l'església 
de Santa Maria de Cervera a finals del segle XI, a la vegada que fan 
pensar que el portal romàntic dels segles XII-XIII que hi ha allà, que 
s'ha atribuït hipotèticament a un temple dedicat a sant Martí, deu ser 
del mateix temple principal, però corresponent a una reforma de l'obra 
primitiva. 
Testament de GuJUem BelM (any 1090) 
Scripturarum series declarat ut qui vuit etemum evadere suplicíum 
viam salutis preparet unde ad etemam vitam pervenire valeat. Ob hoc igitur, 
ego indignus et i)eccator Guiílelmus Bellit iaceo in egritudine et timeo mori. 
Ideoque facio hume meum testamentum (.....) In primis eligo manumissores, 
id sunt Bernardas Guifredis atque Petrus Amalrici et Ermengaudus Guillelmi 
simul cum Eixulina uxor mea ut isti abeant potestatem distríbuendi res meas 
sicut hic viderint scriptum, si obiero antea quam alium testamentum íaciam. In 
primis concedo ad canonicam Sancti Petri dedis Vici ipsum alodium et vineas 
* SITJES I MOLINS, X.: Ris ponts meiMevaU Af\ Ragps. Centre Excursionista de la Comarca de 
Bages. Manresa, 1985, pp. 23-26. 
Aquest Guillem Ramon de Cervera devia ser fill de Ramon de Timor, anomenat Ramon de 
Cervera després de 1070, segons LLADONOSA (Història de IJeida, I, p. 113), citat per P(ere) 
C(atalà) en Els Castflls Catalans, VI. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona, 1979, p. 576 
24 F.XAVIER SiTJES I MOUNS 
qui ftierunt ex Donittius Guilaberti, simul cum ipsas vineas qui sunt ad ipso 
Ulmo, sicut resonat in ipsa carta que ille feci; et dimito ibi pariam unam vaccis 
que abeo in Tunda; et ad Sepukrum Sanctum quod est intus in ecclesiam 
Sancti Petri sedis Vici, alium parium vaceis que sunt in Tunda; et dimito ad 
dominum B(erengarius) pontífice Ausone ipsam mulam quem debent mihi 
Petrus Gallali et Bemardus Raimundi, simul cum uno superlecto quod 
Bernardus abet in pignore per .X. solidos, ipse pontífex donet .X. solidos; et 
dimito ad Sanctam Mariam Stagno alodium et vineas quod fuerunt Guillelmi 
Durando et sunt in Villa Lodertis, simul cum ipsa vinea que est in Fonte de 
Zeta et alias vineas que abeo in Caldariis, que fuerunt Raimundi Guadaldi et 
sunt ad ipsum Mulnarem, cum cuba .1. et tonna meliore quod abet Guillelmus 
Amalli; et concedo ipsam medietatem ex alodiis et domibus et vineis et ortis 
quod abeo in Barchinona quod ibi emi, ad Eizulina dum vixerit, et post obitum 
eius remaneant hec omnia Raimundo Guillelmi, et si ipse non venent, totum 
deveniat in potestate Bemardi Guillelmi, et si ipse non venent, totum deveniat 
in potestate Bemardi Guillelmi ut donent inde tascam fideliter ad canonicam 
Sánete Crucis Barchinone dum vixerint, post dicessu eorum in iure et dominio 
prephate canonice persistat; et dimito ad Azulinam uxorem meam medietatem 
ex alodiis et vineis et ómnibus que abeo in Solaneles ut teneat in vita sua et 
donet inde ipsam tascam ad canonicam Sánete Marie Modeliano, simul cum 
ipso manso Cigaris sicut resonat in ipsa carta qui ei feci; et concedo ad 
Sanctum Benedictum Baiensis ipsum mansum de Angulo, quod emi ex 
Gerberto Guillelmi et filiis suis eo modo ut teneat illum Eizulina et 
Ermengaudo filio suo dum vixerit, et donent inde tasca fideliter predicto 
cenobio, predicto cenobio, post obitum eorum deveniattotum ad proprietatem 
iam dicti monasterii; alium vero mansum quod abeo in Aquas Calidas, qui est 
in pignore per .IIII. uncías, dimito iam dictum cenobium, tali modo ut Guilia et 
filii eius remitant eum, et si noluerint, solidum et libere remaneat predicto 
cenobio, simul cum ipso blato quod abet Guitardus Amalli et cum ipsa equa 
que abeo in ipso Prato et corpus meum ad sepelliendum ibi; et concedo ad 
Sanctam Mariam Stagni quartam .1. ordei et sester .1. fiíimenti; et concedo ad 
Ermengaudum filium meum et Eizulina ipsum mansum qui fruit pater meus 
Beliti, cum suis pertinencüs et mea franchitate que mihi fecit comes, excepto 
ipso manso de Pug Subirano et ipso solario ad ipsa spellunca, cum alodiis quos 
fuemnt de franchitate Alarici sacerdotis, et vineas que dicunt Tudischer et 
alodios et vineas Gilmonnas et bosco Kaderita remaneat Eizulina et filio suo 
Ermengaudo, simul cum ipso alodio de Barberano et cum ipso alodio de Villa 
Grassa, cum alodiis et i)ertinenciis et arboribus et omnia que ibidem abeo et 
ipsum alodium de Bodemaches, eo modo ut ipsa dècima que mihi dedit comes 
ELS NOU-CENTS ANYS DE SANTA MARIA DE CERVERA 25 
de ipsa franchitate donent omni tempore ecclesiam Sánete Marie Modeliano, 
per lumine; et dimito ad Eizulinam ipsum mansum de Labet Alta, dum vfacerit, 
post obitum eius abeat eum Ermengaudus et Bemardus fratres; alium autem 
mansum quod vocant Cl^alel et ipsum quod fuit Richellis de Serra et vineas 
que sunt in leronnes et somodiata .1. vinee et alia terre quod emi de Durando 
sacerdotis, dimito Eizuline dum vixerit, post obitum eius abeat hoc totum filio 
suo Bernardo; et concedo ad Santum Laurencium de monte ipsam plantam 
quem íeci súper eum in Perela; et dimito Eizuline ipsum mansum de Cordeles, 
cum suis pertinenciis dum vixerit, post eius obitum abeat hoc totum 
Berengarius filio suo simul cum omnia que emi ex Sendredo Unifredi et 
modiata .1. vinee que mihi contingit de Bertrando eo modo ut donet per 
unumquemque annum quartarium .1. olei a Sancto Fructuoso qui est prope; et 
concedo medietatem unius molendini qui est ad ipso ponte Eizuline dum 
vixerit, post obitum eius fiat de ipsa opera huius ponti; et ipsum mansum de 
Raimundi Balclanis, cum suis pertinenciis dimitto ad Gerberga filia mea; et 
concedo ipsum mansum de Amennola et de Montclar ad Guiliam filiam meam, 
cum omniaque eis pertinent; et concedo ad Maiansend (...) filia mea ipsum 
mansum Subiradellis, cum omnibussuis pertinenciis; meam vero medietatem 
quod abeo in domibus et in terris qui sunt in Cervaria dimitto inter 
Ermengaudum et Raimundum filios meos, et si Raimundus primus obierit, 
remaneat ad Ermengaudum fratrem eius et donent ad unumquemqui annum 
migera .1. olei ad Sanctam Mariam, per lumine; et concedo inter Bemardum et 
Ermengaudum filios meos ipsum mansum de Roure; omnia vero de 
superscriptus concedo Eizulina dum vixerit, exceptus ipso mobile que abeo 
datum per anima mea, et post quam ipsa obierit ita fiat sicut divisum est; et 
dimito eidem Eizuline boves .III. et asina .1.; et dimito ad Bastonem solidos 
.XX. quod mihi debet et in súper dimito (...) ad filiam meam Guiliam ipsum 
alodium quod emi de Machalfred et eius frater Ermengaudi; et concedo ad 
Ermengaudum scriptorem solidos .II. (...) unum (...) ; et dimito ad operam 
ponti Lubricati et ad operam Sánete Marie Cervarie quartas .VIIII. ordei et 
quartam frumendi quod mihi debet Guillelmus Raimundi de Cervaria, 
unicuique medietatem, et quinquaginta solidos quod mihi debet Amallus 
Raimundi, dimito ad operam prefato ponti; et concedo ipsum mansum de Pugo 
Subirano que superdicit, exceptus ipso manso, ad Bemardus filium meum, 
post mortem matris eius. 
Omne autem quidquid invenire potuerint mihi manumissoris, tam de 
parim quam ex uno et tam de veterem quam ex novo et de omne mobile, tam 
maiore quam minore, duas partes abent Eizulinam cum filio suo Ermengaudo, 
26 F.XAVIER SrrjES i M O U N S 
et post obitum eizuline hoc quod invenirent ad dispensandum de una tercia 
parte dividant omnes filies meos equaliter, alia vero partem terciam dimitto 
per animam meam ad operam iam dicti ponti et hoc deveniat in potestate iam 
dicti manumissorum et ad operam faciendam de ponte et si isti voluerint bene 
agere deveniat in potestate eorum qui vene faciant. Si quis vero ex hoc tercia 
parte operis se scienter minuerít aut inde aliquid tulerit, ira Dei illud incurrat 
et cum luda traditore damnatus maneat et a Deo et sancto Petro ceterique 
sancti excomunicatus fiat. Amen. 
Actum est hoc .VIII. kalendas augusti anno .XXX. regnum Philipi. 
Sig+num Guillelmus Belliti, qui hoc testamentum feci et firmavi firmaríque 
rogavi. Sig+num Petrus Raimundi. Sig+num Bemardus Raimundi. Sig+num 
Petrus Amalrici. Sig+num Ermengaudus Gillelmi. Sig+num Eizuline. Sig+num 
Bemardi Guifredis, manumissores. Sig+num Ramii. Sig+num Senioíredus 
Guillelmi. Sig+num Galindis Sendredi, qui sunt iusores et auditores huius rei. 
Sig+num Dalmatius Guilaberti. Petrus primicherius ausonensis et iudex qui 
hec carta firmo + 
Ermengaudus diaconus qui hoc scripsit et sub SSS in prefato die vel 
anno. 
•»4 
4 
i 
s 



Els nou-cents anys de Santa Maria de Cervera

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert