Gené Torrell, Josep Maria

Mercadé Teixidó, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ALGUNES OBSERVACIONS RELATIVES A LA COMPARACIÓ 
ENTRE ELS PLANELLS AIXECATS PER BEAULIEU EL 1646 DEL 
CASC ANTIC DE TORREDEMBARRA I LASPECTE QUE ENS 
OFEREIX AQUEST EN LACTUALITAT 
Francesc Mercadé i Teixidó 
Josep Maria Gené Torreu 
13 

Torredembarra.— Antiga vista de la població, feta per Beaulieu en 1646 Fig. 1 
L'any 1646, en Beaulieu (que en realitat es deia Sebastien de Pon-
tault, enginyer, i no pintor) passà per Torredembarra, i dibuixà dos plànols, 
el primer (fig. 1), vindria a ser un alçat, on s'hi veu la Vila des del Surest 
i la seva projecció seria al Nordest; podem distingir-hi el cinturó emmura-
llat, amb cinc torres i el Castell nou a l'interior de la muralla. Resulta difícil 
distingir altres edificis a l'interior d'aquesta: Església, Castell vell, etc. En 
aquest plànol no hi ha cap llegenda o nota explicativa. A diferència de 
l'altre plànol, (fig. 2) que seria una planta on, a més del dibuix de la Vila, 
s'especifiquen sota l'epígraf de «TABLE», els diferents elements que confi-
guraven l'estructura urbanística essencial de Torredembarra. Fins i tot s'hi 
representa una escala en toeses (una toessa equival a uns dos metres), 
i, damunt de l'escala, la següent llegenda «PLAN DE LA TOUR 
D'ANBARE». 
No hem de creure que el Senyor Beaulieu va venir expressament 
de França a Torredembarra, per a alçar aquests plànols, sinó que l'ordre 
d'aixecar-los és deguda a les circumstàncies històriques d'aquell moment; 
França és en guerra am.b Espanya durant gran part del segle XVII, l'any 
15 
1640 es produeix el Corpus de Sang, s'enceta la guerra entre la Corona 
espanyola i el Principat de Catalunya, que durà fins el 1652, en aquest 
període Catalunya cerca amb França una mena d'aliança, i és en aquest 
context que Beaulieu passa per Torredembarra executant un pla general 
d'estudi de les fortificacions del Principat. 
Mirant amb deteniment els plànols, veiem que el més destacat són 
els elements militars, torres, fortificacions, etc, fins i tot, en el dibuix planta 
a dins de l'esmentada «TABLE», hi ha un epígraf que diu: «F. Fortifications 
traceés a faire», és a dir, fortificacions marcades per a fer. Les quals esta-
rien situades en el vèrtex de la muralla ocupat pel Castell nou i davant 
de les seves parets Nordest i Noroest (tal i com es pot observar en el gra-
vat, (fig. 2) 
Pel que fa referència als vials cal notar la conservació del traçat dels 
antics camins de sortida des dels diferents punts de la muralla, com per 
exemple l'antic Camí de Vilafranca convertit en l'actual Carrer Alt de Sant 
Pere; el Camí de la Mar, que arrencava de l'antic Portal de la Creu, con-
vertit ara en Carrer d'Antoni Roig (carrer nou); d'aquest mateix punt, en 
el mapa de Beaulieu (actual Plaça de la Font), sembla arrencar l'actual 
Passeig de la Sort, sense nom en el mapa del francès; el Camí de Tarra-
gona, que sortia del portal de la Bassa, és el que fins fa poc anava al 
Puntet i que actualment està desfigurat pel pas de la sortida 32 de l'auto-
pista A-7; i per fi, també hi ha marcat en el gravat de Beaulieu un camí 
sense nom que surt del Portal de Padrines, que és l'actual Carretera de 
la Riera. 
S'han de comentar també els edificis que Beaulieu ens representa 
en el seu mapa (fig. 2), i que són l'Església i el Castell vell. La situació 
de l'Església és aproximadament l'actual, però no l'orientació i ei tamany. 
La que ens dibuixa en Beaulieu tindria l'àbsis al Nordest i l'entrada al Su-
doest, davant del Castell vell, coincidint aproximadament amb la porta falsa 
de l'actual Església. Hem de recordar que l'Església d'avui data de finals 
del segle XVIll i el gravat de Beaulieu de 1646, la qual cosa vol dir que 
es produeix un canvi d'orientació de l'església, degut a una ampliació de 
la mateixa o a una reconstrucció de l'antiga, en el període entre les dues 
dates. Davant de l'Església ens hi situa una estructura rectangular que 
de ben segut es tracta del Castell vell; més o menys, en l'espai que ocu-
pa en l'actualitat la mançana envoltada pels carrers Forn, Ample, Joan 
Güell i Plaça del Castell. 
16 
Davant del Castell nou, s'hi observa l'existència del que sembla ser 
un pati 0 planta de torre, actualment ocupat pel pati de la casa núm 54 
del Carrer Freginal, i és aquesta construcció amb la que es barra el pas 
pel Carrer Freginal i aquest s'encongeix a l'entrar a la Plaça del Castell. 
La casa núm. 12 d'aquesta Plaça, i segons una inscripció que hi ha sortit 
recentment en el seu dintell, diu que data de 1777, és a dir que hi ha una 
diferència de 131 anys entre la construcció de l'esmentada casa i l'expla-
nada dibuixada per Beaulieu, la qual cosa és una bona prova de la possi-
ble existència d'una Plaça del Castell més gran, on possiblement hi cabia 
un hort a l'interior de la muralla i un cementiri probablement situat a frec 
de l'Església. 
La paret que arrenca del Castell nou des de la dreta de la façana 
principal, situant-nos en la figura 2, és la que marca el límit posterior de 
les actuals cases del Carrer Freginal i d'on arrenquen llurs horts, i, en més 
d'un d'aquests, el gran esglaó que hi ha, correspon als basaments de la 
muralla. En l'angle que fa el Carrer Freginal amb el Carrer de Sant Anto-
ni, es trobaria la ubicació d'una de les torres de defensa, la mateixa es-
tructura (sobresortint) de la última casa del carrer així ens ho fa pensar, 
ja que sobresurt més i deforma el mateix Carrer de Sant Antoni. La mura-
lla transcorre pel Carrer de Sant Antoni fins a la plaça de la Font, i en 
el xamfrà que fa aquesta plaça amb el Carrer de la muralla s'hi trobaria 
la segona torre. Les altres tres torres es trobarien al mateix Carrer de la 
Muralla, i en aquest ordre: una davant del Carrer de l'Onze de Setembre, 
l'altra davant del Carrer Camp Vel! i ja l'última entre els carrers de la Mu-
ralla i el Carrer de Maüé i Flaquer (aquesta torre estaria al costat mateix 
del Portal de la Bassa). 
Per últim podem fer constar l'extraordinària conservació del casc antic 
de Torredembarra, que en realitat avui conserva els mateixos trets fona-
mentals que descriu Beaulieu, i que en definitiva és un conjunt urbanístic 
poc modificat en el transcurs del temps, digne de seguir sent conservat 
i gran font per a la recerca històrica. 
17 
TA3L£ iftó 
\t.fsradeU/7Ur . 
vttrtJ * ^ " ' ' -
ffrrtt 
"^/fri* 
è ^ 3 S ^ ^ í Í n ? j j ' j f ^ ^ - - ^ 
)/jrrt< 
í ^ ^ 
^:^r>x...,: ^ ^ ^ : , : ••••• 
Flg. 2 Torredembarra.— Antich plan de la població, fet per Beaulieu en 1646 
Fig. 3 
Plànol de l'estat actual 
del casc antic de 
Torredembarra 
a. 
18 


Algunes observacions relatives a la comparació entre els planells aixecats per Beaulieu el 1646 del Casc Antic de Torredembarra i l'aspecte que ens ofereix aquest en l'actualitat

Algunes observacions relatives a la comparació entre els planells aixecats per Beaulieu el 1646 del Casc Antic de Torredembarra i l'aspecte que ens ofereix aquest en l'actualitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert