Sánchez Sánchez, Antonio

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Antonio Sánchez Sánchez 
11 Drogues i mitjans de comunicació social 
En aquesta comunicació exposem, en primer 1I0c, la imatge que mostren els 
mitj ans de comunicació soc ial sobre les drogues i, en segon 1I0c, la 
separació oportuna entre informació i educació, mol tes vegades con foses, 
de manera que es puguin obtenir unes conclusions practiques sobre com fer 
en i amb els mitj ans de comunicació quan tracten el tema de les drogues. 
1. Les drogues en els mitjans de comunicació 
social 
Encara que són pocs els estudi s duts a terme fin s ara a Espanya sobre e l 
contingut de drogues en e ls mitjans de comunicació social no falten treball s 
que ens aporten dades expressives suficients per a la nostra refl ex ió 
educati va. Abans d ' exposar-Ios matisem que acostumen a basar-se en la 
premsa escrita, pero ens poden servir de referencia general ja que els 
diferents mitjans de comunicació social estan interrelacionats entre si. 
El primer treball d ' anali si de contingut de la premsa espanyola ( 1970-1 976) 
realitzat sobre la temati ca de la droga dóna la següent in formac ió: 
• La premsa de I'any 1970 tracta el tema de la droga d ' una manera 
alarmista, amb qualificacions de vici, plaga, negoci criminal, situació 
alarmant ... Alhora es posa de manifest la impotencia deis pares i el temor 
que els seus fill s siguin indu"its a prendre la droga. El consum de droga 
s'associa sobretot als joves -ell s i elles- , després als adolescents i als nens/ 
es . Hi ha molta confusió quan es parla deis seu s efectes i es tracta amb 
menyspreu al drogoaddicte amb escassa referencia a I'intent de buscar 
solucions al problema . 
• La premsa de I' any 1973 dóna una in formac ió menys alarmista, 
amb actituds més realistes i objecti ves. Apareix també certa actitud 
desmitificadora. Les reaccions deis pares deis drogoaddictes són negati ves: 
avisar la policia o treure elfill de casa indiquen el sentiment d ' impotencia 
deis pares. Es dóna gran importancia a les mesures preventi ves i educati ves 
per evitar I'extensió del consum així com la necessitat de du r a terme 
accions de tipus regressiu i legal sobre e ls mate ixos drogoaddictes. 
• La informac ió que surt a la premsa de I' any 1976 alterna actituds 
reali stes amb alarrni stes . Hi ha un intent de donar una informació objecti va 
(1i 
' (3 
o (f) 
'o 
' (3 
C\l () 
:J 
-o 
W 
'o 
'(3 
C\l 
.S:2 
e 
:J 
E 
o () 
Q) 
-o 
C/) 
e 
C\l 
:E' 
7 Educac l6 Soc ial 1 107 
108 1 Educació Social 7 
i s'observa la presencia d ' una actitud desmitificadora enfront les drogues 
il ·legals en destacar I'ex istencia d 'altres drogues com I'a lcohol, e l tabac i 
els farmacs. Aquest any tenen primacia les in formacions que intenten 
proporcionar solucions davant e l consum de drogues i s'atorga la mateixa 
importancia a les mesures preventi ves i legals. Es comen~a a tractar el 
drogoaddicte com a un malalt alhora que es té en compte cada droga com 
una substancia diferent. 
Aquestes posicions contradictóries deis mitj ans de comunicació soc ial no 
semblen millorar en e l transcurs de is anys . En efecte, en I'anali si de 
contingut de la premsa escrita I'any 1985 a la Comunitat Autónoma Basca 
la droga es planteja com a problema soc ia l, marginal a la soc ietat, 
subjecti vament dramati c, no com una patologia susceptible de diagnóstic 
objectiu i vinculat a la criminalitat, mentre que la droga legal (a lcohol i 
tabac), amb una abundant publicitat, no se les considera com a drogues sinó 
com un signe de di stinció. 
Aquesta actuació de la premsa contrasta amb la realitat del problema de les 
drogues en ser les legals les més consumides i les que, en definiti va, més 
perjudicis personal s i soc ials produeixen, com demostra el L1ibre Blanc 
sobre les drogodependencies a Euskadi ( 1987). 
En aquesta mateixa línia són expressives les conclusions a que an'iba 
I'estudi sobre la imatge de la drogoaddicc ió en la premsa espanyola, dut a 
terme pel Pla Nacional sobre Drogues ( 1987), entre les que cal destacar: 
• Des del punt de vista formal es presenta una imatge homogenia de 
la droga com un món perfectament objecti vat on no hi cap la interpretac ió 
ni la polemica. 
• La droga apareix unida a I' ambit delictiu dins un marc jurídico-
moral. Les perspecti ves medico-sanitaries, psicosoc ials i socioculturals, 
gairebé no tenen cabuda en la premsa. 
• En la premsa hi ha més presencia de subjectes no consumidors ni 
trafi cants, entre e ll s destaquen policies, polítics i jutges (55,5 %); després 
apareixen els trafi cants (29,8%) i, per fi , els consumidors ( 14,7%). 
• La imatge de la droga destaca per la seva indeterminació. En un 
60% de les unitats informati ves considerades no s 'explicita de quina droga 
s'esta parlant i el consumidor és presentat sensecap rol social i indi vidualitzat 
en un 72% de les informac ions. 
• Es transmet la idea que l' ordre social triomfa c1 arament en la batalla 
contra la droga, a través de la repress ió institucionalitzada. 
El tractament intormatiu que els 
mitjans de comunicació social tan 
de les drogues revelen un procés 
de distorsió 
Es constata, doncs, que el traclament informatiu que el mltJans de 
comunicació social fan sobre les drogues revelen un procés de distorsió 
que, comjustifica Oliva (1986), s'inicia en les mateixes fonts que faciliten 
les notícies i es consuma en el procés periodístic, de manera que la visió 
final que s'ofereix del problema no es correspon amb la realitat que la 
sustenta. 
Convé, doncs, tenir en compte tots aquests aspectes per no crear falses 
expectatives sobre el poder educatiu deis mitjans de comunicació social. No 
n'hi ha prou amb parlar sobre les drogues; importa saber quins continguts 
es transmeten i de quina manera es fa. 
2. La problematica de la informació per prevenir la 
drogodependimcia 
No es pot negar la importancia que té la informació a I'hora de dur a terme 
I'educació sobre les drogues. Pero convé distingir una i altra per no caure 
en crassos errors que dificulten més la tasca educativa. 
Per informació s'entén la pura transmissió de coneixements (dades sobre les 
drogues, informació sobre la legislació i sobre els recursos disponibles a 
ni vell preventi u i terapeutic) o l' ensenyament d' una tecnica per al' adquisició 
d'aquests coneixements. L'educació, per la seva part, pretén anar més enlla 
de la simple transmissió de coneixements per adquirir actituds sanes i 
estimular habits aliens al abús de les drogues . Encara avui, no obslant, es 
confonen informació i educació, més en la practica que en la teoria. 
La informació que pretén ser educativament valida ha de tenir en compte 
els metodes i les tecniques que permetin una comunicació efica.y i una 
modificació de les actituds. L'objectiu final és que tant els joves com els 
adults puguin fer eleccions lIiures. Aixo exigeix que I'individu di sposi no 
només d' una informació adequada, sinó també d'habilitats per prendre 
decisions que el permetin processar la informació existent o la nova 
informació de que es disposi. Aquesta elecció responsable exigeix, alhora, 
que un individu sigui conscient i capa.y d 'enfrontar-se amb tasques normal s 
en el seu desenvolupament, com les de formular la propia identitat, 
desenvolupar les activitats interpersonal, participar en la construcció 
d'altematives i acceptar la responsabilitat social. És a dir, no n' hi ha prou 
amb la informació si, al hora, I'individu no di sposa deis metodes adequats 
per dirigir-la . En aquest sentit, tal i com assenyala I'OMS (1974): ... la 
informació per ella mateixa no influira necessariament sobre el 
7 EducaclO Social 1109 
La necessitat 
d'una política 
d'informació 
que doni 
coherencia a la 
tasca educativa 
deIs mitjans de 
comunicació 
social 
11 0 I Educació Socia l 7 
comportamentfins que l 'individu no la relacioni amb les seves experiencies, 
sentiments, valors i manera de viure propis ... En síntesi, des del model 
educatiu només és valida aquella informac ió que s'engloba en un procés de 
formació integral de l'individu . 
3. Responsabilitat educativa deis mitjans de 
comunicació social 
Educar en el context deis mitj ans de comunicació de masses signi fica, 
practicament, alliberar de la mass ificació. Per conseqüent, les raons de 
I'educació per a la imatge (i amb la imatge) es redueixen a la necessitat que 
l'home contemporani té de ser lliure -o llibertat de la massificació imperant 
de les masses mitjanes-, massificació que es percep menys quant més creix 
aquell a i anul ·la la seva veritable personalitat. 
L 'educació a través deis mass media ex ige ix reso ldre les proples 
contradiccions internes entre les quals destaca, de manera espec ial, el fe t de 
ser la base publicitaria de l' alcohol , el tabac i els medicaments, és a dir, de 
les drogues d ' ús legal. 
També no s' ha de caure en els errors tantes vegades atribu"its als mitj ans de 
comunicació social, per mor de I' objectivitat. Per aixo convé sempre que 
aquests mitjans: 
• deixin de prestar una atenció selecti va i negati va; 
• distingeixin entre els di versos tipus de drogues, i 
• diferencii"n modalitats de consum; 
• insisteixin més en els antecedents i circumstancies socials que 
afavoreixen el consum i adoptin una postura més crítica i acti va de cara a 
les solucions; 
• presentin el problema sense traumatismes ni prejudicis i en tota la 
seva complexitat. 
Tot ajxo ens porta a la necess itat d'una política d ' informació que doni 
coherencia a la tasca educati va deis mitjans de comunicació social. En 
aquest sentit, es pot dir que els mitjans també necessiten poder di sposar d ' un 
projecte educatiu en relació amb les drogues si de veritat volen compli r amb 
aquest compromís social. 
La informació que ofereixin els mitj ans de comunicació social ha de ser 
pertinent, comprensible, atraient, objecti va i cre·ible com assenyala el 
Consell d 'Europa ( 1982). L' objectiu fi nal és aconseguir que els individus 
puguin prendre decisions responsables davant les drogues, siguin legals o 
il ·legals. 
Tot aixó porta a la necessitat de preparar una nova informac ió sobre les 
drogues i els seus efectes, recolzada en l' objectivitat i sense perdre de vista 
la complexitat de la problematica actual del consum de drogues. 
Com a objectius general s d 'aquesta nova política d' actuac ió es poden 
assenyalar : 
1. Centrar l' atenció en tots els aspectes de les drogues , no en aspectes 
parcials. 
2. Crear un clima d' atenció de les drogues en tots els aspectes, no en 
aspectes parcials. 
3. Equiparar a la població amb una informac ió objecti va de la 
problematica de les di ferents drogues. 
4. Informar a la gent de la necess itat de programes educatius i 
reeducatius així com de la urgencia de serveis de recolzament a la prevenció 
i al tractamen!. 
Aquests objectius general s es poden traduir en al tres de més concrets: 
• necessitat de proporcionar una informació coherent i objecti va que 
no accentu'¡ les conseqüencies negati ves del consum de drogues; 
• necessitat de proporcionar una informac ió el més científica i 
documentada poss ible, de manera que aporti dades certes i amb la fo nt 
d ' info rmac ió espec ificada. Davant de fets no comprovats es tracta de 
possibilitats o hipótes is; 
• di sminuir l' estil sensacionali sta, que tendeix a despertar reaccions 
emocional s restant importancia al significat de la notícia; 
• ev itar una informac ió amb clars matisos moralitzants que resten 
objectivitat; 
• utilitzar imatges com a complement del text i no com a suport 
destinat a satisfer un determinat interes visual; 
• donar una informació reali sta centrada en el propi medi sociocultural, 
que dóna major importancia a les drogues de con su m més estes; 
• desmitifi car la paraula droga amb tot alió que aquest terme compor-
ta assenya lant I 'exi stencia d ' una serie de substancies que també produeixen 
dependencia i que estan culturalment acceptades; 
• establir diferencies ciares entre els efectes produ'¡ts per diferents 
drogues; 
• eliminar les informac ions angoixants amb I'oferta d ' idees ciares i 
prec ises, de manera que el consumidor d ' informació pugui orientar al seva 
própia actuació en cada cas; 
• no assoc iar el consum de drogues amb la joventut, assenyalant 
I'ex istencia de drogodependencies en totes les edats. 
'0 
'0 
ctI 
. ~ 
e 
:::l 
E 
o 
Ü 
al 
"O 
(/) 
e 
ctI 
E 
7 Educaci6 Social 1111 
112 1 Educació Social 7 
Les activitats informativo-educatives sobre la droga que poden dur a terme 
els mitjans de comunicació social poden ser, en aquest sentit, molt variades. 
Pero el més important és que sempre que aparegui una notícia sobre droga 
en els mitjans de comunicació social , aquesta sigui presentada sense 
dramatismes i amb la més gran objectivitat possible tenint en compte la 
varietat de factors que en ella intervenen, de manera que el consumidor 
d 'informació quedi més enriquit per prendre les se ves propies decisions. 
Antonio Sánchez Sánchez 
Universidad de Granada 


Drogues i mitjans de comunicació social

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert