Pons, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La comarca del Baix Llobregat històricament tenia una
dedicació eminentment agrícola, però a poc a poc ha anat
guanyant terreny la dedicació industrial, amb l’automoció
i els serveis com a motors econòmics principals. 
D’aquesta activitat base de l’economia de la comarca han sorgit,
al llarg dels anys, pimes i autònoms dependents de les grans
companyies centrades en el sector de l’automoció i el metall,
que han permès la creació de molta ocupació a la comarca.  
A final del 2007 i principi del 2008, es va arribar a una
xifra rècord quan, segons dades del Departament
d’Empresa i Ocupació, 238.346 persones de la comarca
estaven afiliades al règim general de la Seguretat Social,
i 53.886 eren autònoms. 
Podem veure l’evolució de l’afiliació al Baix Llobregat per
règims de cotització entre 2008 i 2011, i la disminució
que s’ha anat produint:
EL BAIX LLOBREGAT I PIMEC: 
50 ANYS TREBALLANT JUNTS
RAMON PONS*
EMPRESARI
* Ramon Pons Lázaro
President de PIMEC Baix Llobregat-L’Hospitalet. Enginyer
industrial, màster en Administració i Direcció d’Empreses per
ESADE i  graduat en Alta Direcció d’Empreses per l’IESE. Va
Taula 1. Evolució de l’afiliació al Baix Llobregat per règims de cotització. 2008-2011
2008 2009 2010 2011
Centres de treball amb assalariats 22.994 21.533 21.264 21.041
Afiliats al règim general 238.346 222.730 224.248 215.962
Treballadors per centre de treball 10,37 10,34 10,55 10,26
Afiliats al règim especial d'autònoms 53.886 51.229 50.122 49.245
Font: PIMEC a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació
Gràfic1. Afiliats al règim general de la Seguretat Social al Baix Llobregat. 2008-2011.
Font: PIMEC a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació
ser director general de Lincoln Electric per a Espanya i Portugal.
Actualment és conseller delegat d’una empresa de promocions
immobiliàries. Col·labora amb la UIC fent conferències. 
dossier
23Materials del Baix Llobregat, 18. 2012 (23-29)
Materials18tripa.qxd:Materials 13.qxd  20/12/12  12:57  Página 23
Actualment, aquests pilars que aguantaven l’economia de
la comarca s’han fet més febles. Ara, tots plegats tenim
el mateix repte: sortir d’aquesta crisi. Tots els agents
socials i econòmics de la comarca, així com els estaments
en general, tenim l’obligació i el deure d’actuar, perquè
una comarca que representa el 10% del PIB de Catalunya
requereix una reconversió, de la mateixa manera que s’ha
fet en èpoques passades en altres indrets del nostre país.
Si pensem en xifres, en els últims tres anys la destrucció del
teixit empresarial de la comarca ha estat molt important,
amb la conseqüent repercussió en pèrdua de llocs de treball. 
Hem passat de tenir 22.994 centres de treball amb assala-
riats l’any 2008, a tenir-ne 21.041 el 2011. Pel que fa als
autònoms, hem passat de 53.886 al 2008 a 40.245 el
2011. 
Gràfic 2. Afiliats al règim general de la Seguretat Social al Baix Llobregat. 2008-2011
dossier
24 Materials del Baix Llobregat, 18. 2012 (23-29)
Gràfic 3. Centres de treball amb assalariats al règim general de la Seguretat Social al Baix Llobregat. 2008-2011.
L’augment de persones que treballaven a la comarca, i els
preus de l’habitatge a la ciutat de Barcelona, van provo-
car una activació important del sector de la construcció,
tot lligat a la bonança econòmica d’aquells anys. 
L’atracció de les platges de la Zona Delta també va ajudar
al creixement d’aquest sector, ja que una part del turisme
va triar el Baix Llobregat per tenir una segona residència,
a pocs quilòmetres de Barcelona. 
Així ens hem anat trobant davant d’un escenari on la construc-
ció, l’automoció i els serveis derivats d’aquests dos sectors
bàsics, juntament amb els serveis turístics i el comerç, han estat
els pilars on descansava l’economia de la nostra comarca.
Font: PIMEC a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació
Materials18tripa.qxd:Materials 13.qxd  20/12/12  12:57  Página 24
dossier
25Materials del Baix Llobregat, 18. 2012 (23-29)
L’emprenedoria i l’autoocupació són factors estratègics per a
la regeneració del teixit empresarial, però hem de saber
cap a on anem, ja que les necessitats de la societat actual
són diferents de les de fa un temps i els mercats són can-
viants i van a gran velocitat, per tant hem d’estar molt aler-
ta i hem de ser molt adaptables i innovadors. La indústria
de valor afegit, les TIC, el sector turístic, el comerç i el sec-
tor primari, són punts importants a tenir en compte. 
Gràfic 4. Centres de treball amb assalariats al règim general de la Seguretat Social al Baix Llobregat. 2008-2011.
Gràfic 5. Afiliats al règim especial de treballadors autònoms al Baix Llobregat. 2008-2011.
Materials18tripa.qxd:Materials 13.qxd  20/12/12  12:57  Página 25
dossier
26 Materials del Baix Llobregat, 18. 2012 (23-29)
Materials18tripa.qxd:Materials 13.qxd  20/12/12  12:59  Página 26
Materials del Baix Llobregat, 18. 2012 (23-29) 27
dossier
Materials18tripa.qxd:Materials 13.qxd  20/12/12  12:59  Página 27
La innovació és un factor primordial i, per això, PIMEC va-
lora molt positivament i participa activament en l’Agència
per a la Innovació del Baix Llobregat, INNOBAIX.
D’altra banda, la formació és clau per a la competitivitat
de les pimes i, per tant, s’ha d’adaptar i ajustar de ma-
nera ràpida i àgil als fluxos de la societat perquè, en
aquest sentit, fa la sensació que sempre arribem tard. Es
fan necessaris acords estratègics entre la universitat, els
centres de formació i el món empresarial. 
A l’hora de crear estratègies que ajudin a la reactivació, és
important valorar la mobilitat i les infraestructures. La nos-
tra comarca està dividida pel riu Llobregat. A més a més,
una part del Baix Llobregat toca al mar i l’altra a la
muntanya de Montserrat. Això fa que les seves carac-
terístiques siguin molt diferents, tant pel clima com per la
geografia. En aquest sentit, els punts d’atractiu i d’acti-
vació econòmica s’hauran de considerar creant accions
diferenciades. 
Des de PIMEC hem donat suport a diverses accions
encaminades a finalitzar infraestructures fonamentals per
a la comarca, com la connexió de l’A-2 i l’AP-2, i la variant
de Vallirana. També som els impulsors del Fòrum de
mobilitat i infraestructures al Consell Comarcal. La planifi-
cació urbanística i territorial, així com les seves respec-
tives modificacions, han de preveure les incidències sobre
les xarxes de transport i cal proposar les mesures correc-
tores adients per tal que no esdevinguin un problema. 
La nostra comarca, malauradament, està patint la crisi
perquè no estàvem preparats. Una empresa ha de tenir
estratègies a curt, mitjà i llarg termini que l’ajudin a
superar i a suportar situacions no previstes. Des de PIMEC,
com a patronal més representativa de Catalunya i amb
quatre cadires a Europa, a través de la UEAPME, estem
ajudant els empresaris en aquests moments més que
mai. Tot plegat, sempre amb la nostra missió de vetllar
pels interessos de totes les pimes i autònoms de
Catalunya, així com dels gremis i associacions.   
Una de les fites més importants de PIMEC ha estat en el
marc de la lluita contra la morositat, que fa que moltes
pimes amb projectes viables hagin de tancar per la falta
de circulants. La Plataforma Multisectorial contra la
Morositat (PMcM), de la qual PIMEC forma part, ha estat
impulsora de la Llei contra la morositat 15/2010. En
aquest sentit, la patronal està demanant un règim san-
cionador per tal que es compleixi la norma i que les
petites i mitjanes empreses i autònoms no hagin d’acudir
al finançament extern per aquesta causa. Segons estudis
de PIMEC, la manca de competitivitat de l’empresa cata-
lana en relació amb una empresa europea, per exemple
de França, es fa molt evident, ja que mentre que la cata-
lana té un període mitjà de cobrament de 96 dies, la
francesa el té de 54 dies. 
Si fem la comparativa d’igual facturació: 12 milions d’eu-
ros per any i un saldo mitjà comptes clients de
12.000.000 x 96/360 és igual a 3.200.000 d’euros
prestats per l’entitat financera al 6% d’interès. Això
suposaria un cost financer de 192.000 d’euros. De la
seva banda, l’empresa francesa amb la mateixa fac-
turació i un saldo mitjà comptes clients de 12.000.000 x
54/360 és igual a 1.800.000 d’euros prestats per l’enti-
tat financera al 6% d’interès, representa un cost financer
de 108.000 d’euros. Això fa el que cost de l’empresa
catalana sigui superior en 84.000 euros al de la seva
competidora francesa. 
Des de PIMEC duem a terme ajudes a la internaciona-
lització amb accions estratègiques, que van encaminades
a poder-se adaptar a les diferents empreses segons l’ac-
tivitat econòmica i dimensió. Detectem que les empreses
que estan millorant la seva facturació són les que aposten
per la internacionalització dels seus productes o serveis.
Segons l’Idescat, les exportacions de béns es van situar a
Catalunya, al març de 2012, en 5.290,2 milions d’euros,
un 6,3% per sobre de les registrades el mateix mes de
l’any anterior. Les importacions es van situar en 6.996,4
milions  d’euros, un -1,1 % per sota de les registrades el
mateix mes de l’any anterior. 
Això significa que tot i que hem millorat, encara ens
queda feina per fer. Segons un estudi de PIMEC, Catalunya
té un potencial per millorar les exportacions de més de
27.000 milions d’euros, i seria bo que ara pogués aprofi-
tar aquest potencial per compensar la manca de creixe-
ment del mercat interior, i també per generar llocs de
treball.
PIMEC considera que les polítiques adequades en
Recursos Humans són punts molt importants que cal tenir
en compte i que poden ajudar a millorar la competitivitat
de les nostres empreses. 
La comarca necessita una reconversió, tot i que no serà
fàcil fer-la en poc temps. Ara bé, des de PIMEC estem
actuant amb rapidesa, amb eines que posem a l’abast de
les empreses per evitar la destrucció del teixit empresa-
rial i dels llocs de treball. Segons l’evolució de l’afiliació a
la Seguretat Social entre 2008 i 2011, podem constatar
que hi ha hagut una frenada en la destrucció del teixit
empresarial. No obstant, els indicadors de l’atur conti-
nuen sent negatius i això és greu, ja que les empreses
que tanquen tenen més volum de treballadors que les
empreses que obren. 
dossier
28 Materials del Baix Llobregat, 18. 2012 (23-29)
Materials18tripa.qxd:Materials 13.qxd  20/12/12  12:59  Página 28
dossier
29Materials del Baix Llobregat, 18. 2012 (23-29)
Ens trobem en un moment econòmic convuls, amb nota-
bles incerteses que afecten no només l’economia, sinó la
societat en general. Trobar un alè esperançador que ens
aporti l’optimisme suficient per continuar lluitant i sortir
d’aquesta greu crisi econòmica esdevé cada dia més com-
plicat. És per això que ens hem d’esforçar i ser nosaltres
els qui trobem aquest alè d’esperança i optimisme; de ben
segur que ens en sortirem.
Imatge del polígon industrial El Pla que comparteixen Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat on s’agrupen moltes petites i
mitjanes empreses del Baix Llobregat
Materials18tripa.qxd:Materials 13.qxd  20/12/12  12:59  Página 29


El Baix Llobregat i PIMEC: 50 anys treballant junts

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert